Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS
 
 
3aagomaribegues
Col·legi Sant Lluís de Pla i Amell (Manyanet). Begues
Inici: La felicitat d’un pollastre a l’ast
La felecitat d'un pollastre a l'ast
Inici:  La felicitat d’un pollastre a l’ast
Va rajoles amunt, rajoles avall. Són tan blanques que, quan els clients les trepitgen amb les sabates brutes de tot, cigarrets que ningú mai no recull, pols negra, la merda d’algun gos, la terra humida que s’enganxa a la sola quan plou, queden empastifades i lletges. Es dirigeix cap a la tauleta mostrador, es posa les ulleres de veure-hi de prop i comença a fer comptes, ara que no espera cap client. Si aquella clienta que va prometre que es faria el color i es tallaria les puntes continua venint dos cops al mes i la seva filla decideix finalment fer-se aquelles extensions...a veure, això són cent euros que podria estalviar... i si pogués estalviar això cada mes, necessitaria... sis mesos i un préstec que després podríem pagar relativament de pressa per posar totes les rajoles del terra grises, com sempre he volgut des del dia que vaig veure per primer cop la perruqueria.
Capítol 1 La felicitat d’un pollastre a l’ast
¡Un dia pel matí un pollastre van rostir, o no...!

Aquell pollastre no sabia on acabaria, però s’imaginava que a la panxa d’algú. Més tard, cap al migdia un senyora gran va comprar el pollastre. Quan la senyora gran va arribar a casa seva, va posar el pollastre a la nevera, ja que eren les 12:30 hores i la senyora no hi tenia gana encara.

Quan van passar dos quarts de dues, la dona va parar la taula i va posar el pollastre al microones per escalfar-lo una mica, llavors a la dona li va sortir un imprevist, una trucada telefònica, i el pollastre va pensar ara és la meva, em salvo d’acabar menjat per aquella dona.

Quan el pollastre va veure que la dona havia marxat de la cuina, i semblava que sortia de la seva casa, va aprofitar per escapar-se, va anar al lavabo i es va dutxar, es va netejar l’oli que portava, de la capsa on venia posat.

Després de 10 minuts al lavabo va decidir sortir per la porta i anar-se’n sense que ningú el veiés per l’edifici. A l’arribar al carrer, va entrar en un carreró molt estret on no hi passava quasi gent. Quan va sortir del carreró va decidir anar a una botiga de roba per comprar-se una samarreta i un pantaló.  

Ningú el va veure  entrar a la botiga, ja que no hi havia dependentes a la vista ni clients, llavors va aprofitar el moment per agafar una samarreta i un pantaló i escapar-se, perquè no hi podia pagar, ja que era un pollastre que tenia vida, però sense diners ni targetes.

Va començar a córrer fins al carreró estret un altre cop, i va començar a posar-se la roba, això sí ,va veure que venia algú de lluny, va decidir amagar-se darrera una galleda d’escombraries, com és petit de cos, quedaria ben amagadet. Quan la persona s’aproximava cada vegada més, ell s’anava posant molt nerviós perquè tenia por que algú el veiés, va tenir sort, quan la persona va passar va poder sortir del darrera de la galleda. Va continuar caminant, es va donar compte que ja era de nit i va pensar en tornar a casa de la senyora gran, ja que allà poder estava més segur, i així ho va fer.

A l’arribar a casa de la senyora va veure que encara no hi havia arribat i va decidir amagar-se en algun lloc de la casa, quan va trobar el lloc, un armari molt discret de sabates, va decidir quedar-se allà fins que la dona gran arribés a casa.

Mitja hora més tard la dona va arribar a casa seva, va decidir menjar-se el pollastre que hi havia comprat al migdia, però es va adonar que el pollastre havia desaparegut, que ja no hi era al microones, era estrany, estava convençuda que i era al microones, pensava no tindrà potes i haurà marxat, i reia sola. Llavors va començar a buscar on podia haver-lo deixat, en la nevera, en el forn, ja que no tenia res per sopar i tenia gana. Quan el buscava per la nevera, va trobar un enciam i un tomàquet i va decidir fer-se una amanida. Quan va acabar de sopar va anar-se’n a dormir, llavors quan el pollastre va veure que la dona s’anava al llit, va decidir sortir d’on estava per buscar menjar, ja que tenia molta gana, va obrir la nevera i va començar a buscar alguna cosa de menjar, va trobar al costat de la nevera un pot amb pinso que hi posava a l’etiqueta: pinso per ocells.

Llavors el pollastre va decidir menjar-hi una mica, ja que no sabia si l’agradaria o no. A l’acabar de menjar-se el pinso, va decidir anar-se a dormir, i  veure al dia següent què faria quan la dona gran s’anés a comprar o passejar, i ell  aprofitar per tornar al carrer i marxar.

Al dia següent quan la dona gran ja sabia llevat i havia començat a esmorzar el pollastre es va despertar, va haver d’esperar 45 minuts perquè la dona acabés d’esmorzar i sortís per la porta. Quan la dona va sortir per la porta el pollastre, va anar directe a la cuina per agafar més pinso per esmorzar.

Un cop va acabar d’esmorzar va obrir la porta i va sortir al carrer per investigar algun lloc on podia comprar alguna cosa per menjar, 5 minuts més tard, va trobar un supermercat i va agafar una bossa de patates i una aigua, com va veure que l’home de la botiga estava distret, va començar a córrer fins desaparèixer d’allà, va ser ràpid i veloç.

Va anar a un parc i va buscar un racó on no hi hagués ningú per provar el que hi havia agafat del supermercat. Quan va obrir la bossa li va venir una olor molt bona , llavors va decidir començar a menjar-se d’una en una fins que hi va acabar el paquet de patates, quan va acabar de menjar tot la bossa i va anar a donar un volt pel parc, per veure com era viure a una ciutat, ja que ell sempre havia viscut en una granja a 20 quilòmetres de la ciutat, i només veia altres pollastres com ell, clar.

Quan va veure que ja es feia fosc va sortir i va tornar a casa de la senyora gran, i anava pensant que dormir res de res, o buscava un altre lloc on poder dormir que no fos l’armari de sabates o no dormiria gens ni mica.

Un cop allà, obrí la porta i la senyora gran, estava asseguda al sofà veient la televisió, com va veure que estava molt concentrada veient la pel·lícula va decidir entrar a la casa, va donar un parell de voltes per la casa i no trobava cap lloc per amagar-se bé, i es va tornar a posar al mateix lloc on va dormir el primer dia, més tard la senyora va marxar a dormir, i va decidir anar a la cuina, com cada nit feia, buscava alguna cosa per menjar ja que no havia menjat res des del migdia, i aquest cop va trobar un tros de pa i se’l va cruspir en un segon, després va decidir anar a descansar.

Al dia següent la dona ben d’hora s’havia aixecat i marxava amb el carro de la compra, poder tenia intenció de trigar més, llavors el pollastre suposava que tindria unes 2 hores per fer el que volgués, passejar, menjar i tot abans que arribés la senyora gran, ràpidament va anar directament a la cuina i va agafar un tros de pa i una mica de fuet, a l’acabar el super esmorzar , va sortir per la porta i va anar directament una altra vegada al supermercat del dia anterior, on havia agafat un entrepà envasat i una coca cola, va sortir d’amagat i sense pagar, però aquest cop no tenia ganes de caminar i es va colar a l’autobús 55 el del mati,  que anava buit, en el moment d’entrar una altra persona, va passar enganxat  a ella i ningú el podia veure, estava molt camuflat sota l’abric, es va posar sota d’un seient fins arribar a les afores de la ciutat on hi havia un llac enorme i maco, a més a més, unes quantes cases on no hi vivia ningú, ja que venien quan era estiu i ara estaven a l’hivern.

Al baixar de l’autobús va anar cap al llac per dinar i un cop acaba de dinar, veu una botiga petita de menjar, però que feia bona pinta i va decidir comprar alguna cosa per sopar, ja que havia decidit quedar-se a viure a una de les cases que no hi vivia ningú, a la botiga va agafar un frankfurt i una fanta de llimona, tot per sopar i ara s’escapà per la finestra de darrera de la botiga que donava al magatzem, i des del magatzem, va poder sortir per la porta de darrera sense ser vist.

Va començar a buscar una casa on no hi visqués ningú, al final de tot va trobar una casa molt gran on va decidir instal·lar-se a viure. Va veure que la casa tenia tots ple de mobles i va pujar a dalt per veure si hi havia algun llit on podia dormir ja que els altres dies quan estava a casa de la senyora gran,  no va poder dormir a cap llit perquè sol hi havia un en tota la casa i era on ella dormia. Va trobar una habitació gran i un enorme llit i allà es va estirar tota la nit, ben tranquil i sense pensar en què vindria algú.

Al dia següent va agafar una altra vegada l’autobús per tornar a la ciutat i comprar més menjar, ara volia comprar per una setmana i instal·lar-se a la casa gran que havia trobat. Ja a la ciutat va tornar al supermercat del primer dia, per comprar menjar i beguda, va agafar una bossa de plàstic, que estava al terra, era estrany però la va fer servir per guardar el seu menjar. Va agafar una altra vegada l’autobús per tornar a casa i deixar el menjar. Quan va arribar a la casa va col·locar el menjar a la cuina i va sortir per donar una volta pel llac, ja que no hi havia ningú i podria estar tranquil.

Quan va veure que el senyor de la botiga petita de menjar plegava va suposar que era l’hora d’anar a dinar i va decidir tornar a casa per fer-se el dinar. Va buscar que havia comprat i va treure una gran cassola de l’armari marró i es va fer una sopa amb carn picada, era increïble, però el pollastre havia après a cuinar gràcies a la senyora gran, aquells dos dies que hi havia estat a casa seva. Va acabar de dinar i com tenia molta son i estava cansat va decidir anar a dormir una estona ja que no tenia res a fer. Va dormir una hora i trenta minuts, quan es va llevar va sortir de casa tot decidit a anar agafar l’autobús, ja que volia inspeccionar la ciutat de nou i volia visitar-la com un viatger i sopar allà, a la gran ciutat.

A més a més, com sabia llegir, anava mirant els cartells que hi havia, per anar a monuments a visitar-los, va poder fer tot això gracies que era hivern i feia molt de fred i no hi havia quasi gent pel carrer. Després de visitar un parell de monuments, va trobar un lloc gran per dissimular, al carrer hi havien dues persones parlant i estaven a fora amb el fred que feia, ell va entrar i ni el van veure, però va pensar que ell era un pollastre i no podia relacionar-se amb la gent, va tornar a sortir i va espantar els que estaven a fora parlant i es va menjar el seu sopar després. Al cap de 10 minuts, ja havia menjat prou i  va agafar l’autobús per tornar a casa. A l’arribar a la parada del bus, volia agafar l’autobús, però aquella hora hi havia molta gent que tornava a casa, així que va decidir que agafaria el següent que passés, i així ho va fer, el següent que va agafar estava buit no hi havia ningú, va tenir molta sort. Quan va arribar a casa va decidir apropar-se al llac per veure les estrelles, com es reflectien en l’aigua del llac i quan ja tenia fred, va decidir anar a dormir.

Al dia següent, va esmorzar un got de llet amb cereals, a l’acabar va decidir que tornaria a la ciutat, però aquest cop a comprar roba, ja que només tenia dos peces i feia fred.

Va entrar en una botiga de roba i va començar agafar la roba que més li agradava, se la va provar al provador, després de provar-se-la , la va agafar i va sortir de la botiga corrents cap a la parada d’autobús per tornar-se a la  casa gran.

Quan va arribar va entrar a la casa i va deixar la roba nova estesa al llit, va anar-se a dutxar. Quan va acabar de dutxar-se va decidir sortir de casa per inspeccionar les altres cases que hi havien properes a la seva, la primera casa estava buida, la segona també, però la tercera es va donar compte que hi vivia gent, ja que veia les llums enceses.

Després de mirar nou cases en la desena, va veure sortir alguna cosa molt petita, però ell sabia bé que no era un gos, llavors va decidir esperar que sortís per veure que era. Deu minuts més tard, va sortir un altre pollastre com ell que havia decidit viure a la mateixa urbanització que ell. Al sortir el pollastre li va dir “Hola!” i l’altre es va espantar moltíssim perquè mai no parlava amb ningú...

Quan l’altre pollastre es va donar la volta i va veure que ell també era un pollastre, es va posar content ja que mai havia vist un pollastre com ell, bàsicament que podia parlar com si fos una persona humana.

Els dos pollastres van estar tot el matí i la tarda parlant de les seves aventures i desventures. Quan va arribar la nit, van arribar a la conclusió que viurien a la mateixa casa ja que era molt gran, entre els dos van portar les coses de l’altre fins la casa, a part de portar la roba que tenia van portar tot el menjar i una nevera, ja que aquella casa no hi havia una. Després de fer tot, van anar-se’n a dormir cadascú a la seva habitació, era acollidor sentir-se acollit i per un altre pollastre.

Al dia següent es van despertar a la mateixa hora i mentre que esmorzaven van decidir que farien al llarg del dia, al final van decidir que tornarien a la casa, on ell va començar a viure amb la senyora gran, per parlar amb ella, ja que ella semblava maca i alguna vegada havia vist coses estranyes i no s’espantaria, o això creien ells.

Van agafar l’autobús i van anar cap al centre de la ciutat on vivia la dona. A l’arribar a l’edifici van picar a la porta i va sortir la dona gran i ells dos van dir “Hola senyora!” i la dona per un moment, no movia ni deia res, es va quedar petrificada. Van passar 5 minuts i la dona va començar a fer-los preguntes, després d’una bona estona parlant van preguntar-li si els podia ajudar a viure a la ciutat sense que ningú els veiés o tingués la mínima sospita del què estava passant, era una situació o cosa estranya, clar. La dona gran va dir que els ajudaria i els va preguntar que era el primer que havia de fer, ells li van contestar que si els podia ajudar a portar la seva roba i menjar a la gran casa on eren els dos vivint ara. Van agafar l’autobús i els tres van anar direcció a la casa on vivien...


Capítol 2 “VIATGE A NORUEGA”
Dos dies més tard, totes les coses de la senyora gran, ja estaven a la casa, van ajudar a la dona a col·locar-les, a l’acabar com que era l’hora de dinar, entre els tres van cuinar una amanida, unes mongetes i peix blau.

Després d’acabar de menjar, van anar al centre perquè volien buscar un viatge a les afores de Catalunya, van decidir que hi anirien a Noruega, ja que la dona sempre hi havia volgut anar. La dona gran va comprar tres bitllets i després van pensar que estaria bé poder-se comunicar entre ells i fer fotografies si calia del viatge i van entrar a la botiga Movistar a comprar tres mòbils, un per cadascun. Després d’haver comprat els telèfons mòbils van engegar-los per veure el temps que feia a Noruega, per veure si tenien que comprar més roba o no, com van veure que era tard van tornar a casa i van sopar i es van anar a dormir, que estaven cansats de tanta acció.

Al dia següent van tornar a mirar el temps i van veure que estava nevant, llavors van decidir que esmorzarien i anirien a comprar roba d’hivern pels tres. Quan ja havien acabat d’esmorzar es van vestir i van anar cap al centre per anar a la botiga de roba, aquella petitona. Quan ja eren allà, van començar a agafar roba d’hivern ja que estarien dues setmanes a Noruega, van comprar molta roba i van decidir que no podien anar amb tota la roba que havien comprat amb l’autobús, pesava molt i poder s’embrutava.

En aquell moment, passen per davant una botiga de cotxes i decideixen entrar a veure que cotxes hi havia per si a la dona li agradava algun, a l’entrar la dona va veure un cotxe que li agradava molt i va anar decidida a veure com era el cotxe des de més a prop. Al final la dona va comprar el cotxe i van anar els tres junts fins a casa per deixar totes les bosses de roba, la veritat que era extravagant i diferent el cotxe. Però a l’arribar a casa se’n van en recordar que necessitaven maletes per anar de viatge a Noruega, així que van anar una altra vegada al centre de la ciutat, per comprar les maletes, van comprar dues maleta per cadascun.

Tenien tanta presa per comprar tot el que necessitaven, perquè sol quedaven tres dies per a què s’anessin de viatge, van sopar tranquil·lament i a l’endemà van decidir que anirien a comprar una alarma per les dues setmanes que estiguessin a fora i protegir casa seva, perquè ara ja era casa seva, la dels tres.

A més a més, volien comprar una televisió nova i gran, i la bona dona no va dubtar en comprar-la, a part de comprar la televisió va comprar una play-4 per a què juguessin els dos pollastres, i van estar tota la nit jugant.

 

Al dia següent, pensaven que només els hi quedava aquell dia per fer coses per allà i preparar les maletes, ja que un súper viatge els estava esperant als tres, un cop acabades les maletes i preparades a la porta de sortida, van decidir anar al centre de la ciutat i sopar en un restaurant, a part de menjar-se un gelat cadascun, abans de marxar a Noruega, ja que allà amb el fred que feia no podrien menjar gelats ni veure granulats.

 

Quina passada de dia! anaven parlant de tornada a casa, ara dutxa i a dormir, que ens esperen dues setmanes meravelloses i hem d’estar descansats per a gaudir al màxim, de la nova experiència i a sobre amb bona companyia, els dos pollastres amics i la senyora gran i bona amiga ja...

 

La nit abans d’anar de viatge els dos pollastres no van podien dormir en tota la nit ja que estaven tan emocionats per anar a Noruega, al dia següent la dona gran va entrar a la habitació on dormien els dos pollastres i els va despertar ja que van aconseguir dormir-se, van baixar a esmorzar. A l’acabar d’esmorzar van tornar a l’habitació per vestir-se i per agafar les maletes ja que era el dia que s’anaven, quan ja estaven sortint de la casa un dels pollastres no se’n va en recordar d’agafar el carregador del mòbil i van tornar que obrir la porta per que l’agafes.

Mentre estaven anant cap a l’aeroport la dona gran comprovava si portaven els passaports i els bitllets per poder viatjar cap a Noruega. A l’arribar a l’aeroport van pagar al taxista i van entrar a l’aeroport, els pollastres anaven en una gàbia com si fossin animals de companyia ja que no els podia portar amb ella a l’avió, van anar a deixar les maletes i les gàbies i allà es van acomiadar ja que en cinc hores no podrien parlar. Quan ja es van acomiadar cadascú van anar pel seu camí, la dona gran cap a la zona de seguretat per poder entrar a l’avió i els altres dos van anar cap a la zona d’equipatge. Quan la dona gran ja estava al passadís per entrar a l’avió va veure els dos pollastres per la finestra com els carregaven al magatzem de l’avió, quan ja estaven enlairant la dona va començar a dormir ja que sabia que era un vol molt llarg i volia estar descansada per quan arribes a Noruega.

Quan ja havien passat les cinc hores, la dona ja portava estona desperta i estava mirant per la finestra el paisatge, ja que tot just estaven arribant a l’aeroport d’Oslo. Quan ja van aterrar van començar a baixar de l’avió va anar a la zona d’agafar l’equipatge, primer va agafar la seva maleta i després va agafar els dos pollastres, quan van sortir de l’aeroport van veure que començava a nevar i llavors la dona gran va accelerar el seu pas ja que sinó no arribarien a l’hotel, van agafar el taxi i van dir al taxista la direcció amb l’ajuda del traductor del mòbil, ja que la senyora no sabia anglès i els dos pollastres menys.

Un cop arriben a l’hotel, entren a la gran i maca recepció de l’hotel, on es  queden bocabadats, era enorme l’hotel, molt ben decorat amb molt de gust i net, molt net que estava tot, van anar en direcció a la recepció per donar les seves dades i preguntar quin numero d’habitació tenien, quan la recepcionista ja va acabar d’agafar totes les dades, van anar directament cap a la planta 9 a l’habitació nou-cents trenta-cinc. A l’arribar a la planta novena, baixen de l’ascensor i just davant estava l’habitació, van agafar la targeta i van entrar a l’habitació, només entrar ja van veure que hi havia una televisió molt més gran que la que ells s’havien acabat de comprar i ja tenien a la casa seva. Van decidir entrar una mica més cap a dintre, hi van veure tres llits molt grans com si fossin una piscina cada un. Van mirar cap els costat, buscant els serveis i van veure un immens jacuzzi i una banyera també molt gran, es van quedar molt sorpresos ja que havien vist fotografies des del mòbil, però no s’imaginaven que era tan gran tot allò. Van deixar les seves coses i van baixar cap a baix ja que era la hora de sopar i tots tres tenien molta gana, van veure un cartell on posava que podien passejar per l’hotel les mascotes domesticades del clients, així doncs, no tindrien cap problema per sortir de l’habitació i estar per l’hotel, ja que ningú els podria dir res si esta permès...

A l’arribar al restaurant van començar agafar coses i més coses, ja que era un bufet lliure, on podies agafar allò que volies i que més t’agradava, van veure que estava ple el restaurant així que van trigar una estona en trobar un lloc tranquil per seure els tres, al cap de 2 minuts del voltar pel restaurant, van trobar una taula maca i rodona.

Un cop van acabar de sopar, van decidir anar a fer una volta pels voltants de l’hotel, van pujar a l’habitació per agafar les jaquetes ja que feia molt de fred. Van estar 15 minuts al carrer, no podien més amb el fred que feia, estarien com a mínim a -8 graus. Tant la dona gran com els dos pollastres no aguantaven el fred i van decidir anar a l’habitació que s’estava calentet. Es van dutxar i es van anar a dormir, ja que estaven molt cansats del viatge tant llarg i de les emocions que havien tingut al llarg del dia entre veure l’hotel i l’habitació.

 

Al dia següent van decidir que anirien a visitar el centre d’Oslo ja que van buscar pel cercador del Google: què veure a Oslo.

Abans d’anar al centre de la ciutat, van baixar a esmorzar al restaurant de l’hotel, tornava a ser bufet lliure, quina gana i quantes coses per escollir segur que ho estaven pensant, a més havien d’esmorzar fort ja que havien d’aguantar el fred que feia fora de l’hotel, en aquella gran i maca ciutat i alhora desconeguda; a l’acabar d’esmorzar van anar cap a l’habitació per agafar les jaquetes, les bufandes i els guants, ja que feia molt de fred.

Al sortir de l’hotel van agafar un taxi que tenien allà a la porta, perquè els portes cap al centre de la ciutat, l’hotel estava molt cèntric, però amb el fred que feia no es podia estar ni cinc minuts caminant. Quan van arribar al centre de la ciutat van començar a fer fotografies, a tot allò que veien, a les estàtues, per cert totes plenes de neu i al paisatge que hi havia; van estar 30 minuts fen fotos i després van entrar a una catedral per veure-la com era per dins, van fer milers de fotografies, ja que els hi va agradar molt la ciutat i tot el què veien els seus ulls, era molt bonica i plena de monuments interessants. Després de sortir de la catedral van anar a una cafeteria per prendre una xocolata calenta, ja que feia molt de fred i així entraven en calor. A l’acabar de prendre la xocolata calenta, van estar una estoneta donant voltes fins que ja es feia l’hora d’anar a dinar a l’hotel, tenien agafada la pensió complerta. Ja en l’hotel van anar directament a la zona de restaurant per dinar, i aquesta vegada era menjar a la carta, plats exquisits, un cop acabat de dinar, es van dirigir cap a l’habitació per dormir una estona, una migdiada, ja que tenien molta son i cansament. Van estar dues hores dormint sense parar, quina migdiada més llarga, a l’aixecar-se es van vestir i van anar la fortalesa d’Akershus, era una fortalesa marítima i després una presó. Van estar a més contemplant les escultures i els quadres que hi havia dintre la fortalesa.

Van estar unes dues hores i trenta minuts dins la fortalesa fent fotografies i contemplant les vistes que hi havia del mar des de les grans balconades. Quan ja estaven a la sortida van donar la volta perquè s’havien deixat la càmera de fotos, a l’arribar a la zona de les balconades allà seguia ningú l’havia tocat, havia estat sort. Ja sortint van anar directament a l’hotel per anar a sopar i després anar-se a dormir ja que havien tingut un dia molt estressant amb moltes emocions i això si molt molt divertit.

Al dia següent van fer la mateixa rutina, van anar a baix per esmorzar i gaudir del bufet lliure van agafar las jaquetes i van sortir al carrer, mireu per on aquell dia havia deixat de nevar i feia un sol esplèndid, així que van decidir anar a visitar el parc Vigeland, és un parc on hi ha dues-centes dotze escultures de granit i de bronze, i també van buscar un altre lloc, aquest cop era un museu,  que es deia: Museu Noruec de la Història Cultural. Un museu on es podia contemplar cent cinquanta-cinc edificis històrics portats des de totes parts del país, entre les quals destaca la delicada i preciosa església de fusta de Gol, del segle XIII.

Primer van anar al parc Vigeland van estar allà tot el matí, ja que a cada escultura que veien es paraven per fer una foto i les que més els hi  agradaven es feien una foto amb ella.

Quan van sortir del parc van anar a un restaurant a dinar, ja que volien aprofitar el dia i no tornar a l’hotel, després de dinar van anar caminant cap el Museu Noruec de la Història Cultural, on van estar tot el que quedava de dia fins que ja era fosc. A la nit que van tornar a l’hotel quasi morts del cansament, no havien parat tot el dia de caminar, a munt i avall. Ja quan estaven pujant cap a les habitacions van veure una sala on hi havia molta gent i van decidir entrar a veure que hi havia i van descobrir que hi havia una televisió molt gran on estaven mirant un partit de futbol. Van estar una estona fins que es van cansar i ja si que van decidir anar a dormir, ja que l’endemà els esperava un dia encara més emocionant, que el que acabaven de passar.

Al dia següent van fer la mateix rutina d’esmorzar i d’agafar les jaquetes, abans però havien buscat quins llocs anaven a visitar. Van trobar el “Museu dels Vaixells Víkings” que era on podien veure en persona els dos vaixells víkings millor conservats del planeta. També volien anar al “Museu del Fram” que podien veure i pujar al vaixell que van utilitzar els exploradors noruecs: Nansen, Sverdrup, Wisting i Amundsen, entre els anys 1893 i 1912, ells volien  explorar l'Àrtic i l'Antàrtida.

I primer van anar a...
Capítol 3 Acaba la història i amb final feliç.
Després d’haver acabat de fer les dues hores d’esquí amb un bon professor, van anar a un restaurant que hi havia a prop de les pistes i allà van acabar de passar el dia al restaurant veient una competició d’esquí i snowboard, al finalitzar van anar on estava tota la gent per demanar-li un autògraf a un dels famosos esquiadors, al final van aconseguir 5 firmes, vaja autògrafs i de diferents esquiadors.

Després d’aquell dia tan intens, vam tornar a l’hotel i  van anar directe a la recepció, ja que desitjàvem demanar tiquets per anar a visitar els Fiords Noruecs a l’endemà, van costar 15 euros cada bitllet, que incloïa l’autobús i un tiquet per menjar a un restaurant al costat dels Fiords, on es veu que hi ha unes vistes increïbles, va dir la recepcionista.

 

L’endemà vam fer la mateixa rutina de cada dia, vestir-se, esmorzar i anar a recepció, esperar que vingués l’autobús que ens portaria als Fiords. Van anar amb un grup de 14 persones i eren espanyols, per sort van poder parlar amb altres persones i en el nostre idioma, sempre estàvem els tres junts sense parlar amb ningú altre. A l’arribar ens van donar uns impermeables per que no ens mulléssim, ja que van tenir mala sort, que van arribar i va començar a nevar molt fort i vam haver d’anar de l’autobús al restaurant a esperar, a veure si es calmava la intensitat de la nevada o no. Vam esperar 30 minuts fins que acabés de nevar, al sortir van veure que hi havia molta neu així que van tornar a l’autobús i van agafar unes raquetes de neu per caminar més còmodament, ens feia vergonya perquè mai les havíem portat i alhora una miqueta de por per si quèiem al terra i ens trencaven quelcom.

Deu minuts després tot el grup ja estava preparat per començar la caminada, vam estar una estona caminant cap a dalt per pujar a un mirador per fer fotografies i contemplar les vistes espectaculars que hi havia, el guia va mirar la hora i es va adonar que ja era l’hora de dinar, així que vam girar cua i vam entrar al restaurant on tenien tiquet per menjar, entre el grup es comentava que era veritat el que va dir la recepcionista de que havien unes vistes excel·lents. Vam estar una hora dinant i després vam estar una estona més descansant i petant la xerrada, ja que no podien seguir caminant després d’haver menjat. Vam estar 30 minuts esperant que baixés una mica el dinar i vam començar a baixar fins arribar a un altre camí on es veia un gran vaixell que estava passant a prop seu. Una estona més tard vam veure una gallina i vam decidir anar a parlar amb ella i vam estar parlant i parlant, ella ens va presentar la seva amiga i vam passar tot el dia junts fins que vam tornar a l’hotel, quina emoció i quin dia, a més resulta que estaven al nostre hotel i no ens havíem trobat fins ara.

 

Ja eren a l’hotel ens vam dir mútuament el número de l’habitació i vam quedar els quatre a l’endemà.

Al pujar a l’habitació la dona gran els hi va preguntar que havien parlat amb les dues gallines, ells no van contestar, ja que era secret i privat, encara que  la veritat es que els feia vergonya, llavors la dona gran no li va fer gens de gracia que els dos pollastres no confiessin en ella, es va posar trista.

Es van posar a dormir, però abans de posar-se el llit els dos pollastres li van dir a la dona, que al dia següent havien quedat amb les dues gallines, per donar una volta per la ciutat, ja que elles portaven més temps a la ciutat.

 

A l’endemà com sempre van fer la seva rutina de cada dia i es van vestir elegants, ja que es pensaven que tenien una cita amb les dues gallines. Ja quan tots estaven a la recepció esperant que arribessin elles, s’havia d’admetre que estaven molt nerviosos perquè era la seva primera cita i no s’havien si seria l’última o no, deu minuts més tard van aparèixer les dues per l’ascensor, molt elegants, però venien amb una persona darrera, sempre anava amb elles, a l’arribar al seu costat, ells van preguntar qui era el que tenien al darrera i perquè els seguia i elles li van contestar que era el seu guardaespatlles i que estava encarregat de protegir-les en tot moment menys quan estava amb la seva família clar.

Al sortir de l’hotel tenien un cotxe de luxe esperant-los a la porta, ells es van sorprendre i li van preguntar a una d’elles qui eren i perquè eren tant importants, al pujar al cotxe elles van contestar que era les princeses de Dubai que serien les hereves del poder de la gran ciutat al morir el seus pares, elles els van portar a un gran centre comercial i els van convidar a comprar-se tota la roba que ells volien, ja que s’agradaven mútuament i van decidir que no podien separar-se més i que tindrien una relació, van sortir del centre comercial plens de bosses de roba i sabates noves, ja que les que tenien estaven una mica velles i brutes. Després d’haver sortit del centre comercial van anar a l’hotel per deixar totes les bosses ja que no volien anar carregats amb tantes coses.

A l’arribar a la habitació estava la dona gran estirada al llit veient la tele, la dona va preguntar d’on havia sortit totes aquelles bosses, ells van contestar que estaven sortint amb dues princeses hereves de la ciutat de Dubai i que havien estat en un centre comercial i elles molt amablement els havien convidat  a tot el que ells volien, la dona gran va contestar que li agradaria conèixer als pares de les dues noies ja que volia conèixer la seva futura família. Ells van baixar a la recepció on estaven les dues gallines i els hi van dir que la seva mare volia conèixer als seus pares, elles no sabien que contestar, van rumiar una mica, i van dir que si que cap problema.

 

van pujar a l’habitació i li van dir que podria conèixer als pares i parlar amb ells, ells van dir: tranquil·la no et preocupis per l’anglès ells també parlant espanyol així et serà més fàcil, estaven els tres molt nerviosos i es van posar a dormir, donant-li voltes a aquella situació.

 

Al dia següent, tots tres van esmorzar junts i es dirigir i cap a la recepció per esperar que la família de les dues gallines aparegués.

Cinc minuts després van aparèixer els quatre familiars amb els seus escoltes, ja que sempre sortien de l’hotel amb ells i elles. Es van saludar cordialment i cadascú es va anar amb qui havia d’anar, els pollastres amb les dues gallines i la dona gran amb el pares d’elles. Van anar amb un cotxe blindat fins a l’aeroport perquè anaven a donar una volta amb el jet privat dels pares. Van estar durant tot el viatge parlant sobre ells i van arribar a una conclusió, que s’anirien tots a viure a Dubai ja que seria el lloc on es casarien els quatre. Quan va aterrar van tornar al cotxe i els van dir que tots anirien a Dubai i allà seria on es casarien i viurien durant la resta de la seva vida.

 

Al tornar a l’hotel van fer les maletes i van tornar a l’aeroport per agafar una altre cop el jet, però ara per anar a Dubai ja que volien preparar el millor casament que ningú mai hagi vist, encara que segur que ho seria perquè eren unes parelles diferents.

Van trigar unes 6 hores en aterrar a Dubai, ja que els jets van més ràpids que els avions de passatgers. Van aterrar i van anar a una gran mansió que tenien els pares i allà es van instal·lar, estava a la porta un majordom esperant a entrar les maletes i a més els preparava el menjar i s’encarregava de que tota la casa funcionés amb normalitat.

La casa estava vigilada per guardaespatlles que vetllaven per la seguretat dels de dintre, també hi havia moltes càmeres per tots els costats.

 

Al dia següent, tots tenien feina perquè s’havia d’organitzar els dos casaments. Van estar 5 dies sense parar. Abans però, els pollastres havien de demanar la mà formalment als pare de les dues gallines, sinó no hi hauria casament, el pare i mare van dir que si i van poder celebrar l’enllaç entre els pollastres i les gallines.

Van comprar-se una casa per viure i formar una família d’allò més bonica, cada pollastre clar a casa seva, encara que la dona gran, vivia cada mes a un pollastre, l’estimaven molt, perquè gràcies a ella tenien aquella vida tan especial i plena d’amor.

I que no m’oblidi d’explicar que al cap d’un any cada pollastre i cada gallina, és a dir, les dues parelles, van tenir el seu primer fill i al final van acabar tenint tres fills més, tots quatre molt guapos, eren dos pollastres i dues gallines i diuen que la història segueix, com la que van començar els pares i mares, creuant parelles de fills i filles, de les dues parelles d’amics pollastres...

Quina història més bonica i un pèl estranya, però alhora divertida!!!

4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3801
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Curial e Güelfa
ANÒNIM  267 grups
La felicitat d’un pollastre a l’ast
MARTA SOLDADO  331 grups
Les paraules ferides
JORDI SIERRA I FABRA  477 grups
La Bruixa
CAMILLA LÄCKBERG  979 grups
Estudi en lila
MARIA ANTÒNIA OLIVER  179 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   

Amb la col·laboració de:
               

[Web creada per Duma Interactiva]