Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS
 
 
3bmvmbegues
Col·legi Sant Lluís de Pla i Amell (Manyanet). Begues
Inici: La Bruixa
Inici:  La Bruixa
Era impossible saber quina mena de vida hauria tingut aquella criatura. En quina mena de persona s’hauria convertit. A què s’hauria dedicat, a qui hauria estimat, per qui hauria plorat, a qui hauria guanyat i perdut. Si hauria tingut fills i, en aquest cas, com haurien estat. Fins i tot resultava difícil imaginar-se el seu aspecte quan s’hagués convertit en una dona. Amb quatre anys, res no estava decidit encara. El color dels ulls li mudava entre el blau i el verd; els cabells, negres quan va néixer, ara eren clars, però en aquella cabellera rossenca s’entreveia un matís rogenc, i de ben segur que el color hauria tornat a canviar. I en aquell moment encara era més difícil de dir. La nena surava inerta, de bocaterrosa, amb la cara girada cap al fons de l’aiguamoll. Tenia el clatell cobert d’una capa gruixuda de sang coagulada. Els tons clars que matisaven els cabells tan sols s’endevinaven en els flocs que es bressolaven al voltant del cap.
Capítol 1 una bellesa per dins
Era impossible saber quina mena de vida hauria tingut aquella criatura. En quina mena de persona s'hauria convertit. A què s'hauria dedicat, al qual hagués volgut, per qui hauria plorat, a qui hauria guanyat i perdut. Si hagués tingut fills i, en aquest cas, com haurien estat. Fins i tot resultava difícil imaginar el seu aspecte quan s'hagués convertit en una dona. Amb quatre anys, res estava decidit encara. El color dels ulls li mudava entre el blau i el verd; els cabells, negres quan va néixer, ara eren clars, però en aquella cabellera rosat albirava un matís vermellós, i segur que el color hauria tornat a canviar. I en aquest moment encara era més difícil de dir. La nena surava inert, cap per avall, amb la cara tornada cap al fons de l'aiguamoll. Tenia el clatell cobert d'una capa gruixuda de sang coagulada. Els tons clars que matisaven els cabells tan sols s'endevinaven en els flocs que es gronxaven al voltant del cap.

Era 1274, venia d'una família amb pocs diners, es deia Arlet. Era una noia molt llesta, però com ells eren camperols els nobles als quals servia no els importava el que feien ni com eren els camperols.

Un dia es va escapar de la feina que estava fent per estar una estona sola al bosc, un dels guàrdia el va veure a la llunyania ficar-se entre els arbustos i la va seguir per veure el que anava a fer. va ser tal la sorpresa que li va costar respirar al veure-ho, estava llegint un llibre de matemàtiques i al costat tenia un de lògica. Després d'una estona la va anar a buscar per dir li que tenia que anar a parlar amb Gonzalo(el noble). Quan van arribar el guàrdia va explicar a Gonzalo el que había fet la nena.

El noble va mirar cap a ella i va dir:

-GONZALO: Com et dius preciosa.

-ARLET: Em dic Arlet senyor.

-GONZALO: És veritat que diu, que saps llegir? Qui t’ha ensenyat?

-ARLET: La meva mare. Pero les matemàtiques les he après yo sola,  es per aixo perque molts amics creuen que no sóc normal, que soc com una mena de bruixa.

-GONZALO: Entens això?

Li va fer una senyal a un guardia ell li va portar un paper que estava escrit i li va donar a la nena i ella va respondre:

-ARLET: Si, es un sistema de equacions de quart grau combinat amb fraccions, arrels elevades a cinc.

Gonzalo es va quedar mut, al·lucinat amb la seva resposta. Després d’una estona li va proposar que es podrà quedar en el castell si li ajudaria a fer estratègies per conquistar més terres i que estudiaria amb els capellans per tenir més vocabulari i practicar la gramàtica.

Ella es va quedar una estona pensant i va dir:

-ARLET: Ho faré amb una condició.

-GONZALO: digues-me, quin és.

-ARES: que els meus pares també puguin venir.

El noble va aceptar.

La primera cosa que va fer va ser anar a la seva ridicula casa amb els guàrdies per contar li tot a els seus pares. Van empaquetar tot en aquella tarda i la van portar a la seva nova habitació.

L'habitació era  gegant, un llit de matrimoni, un altre llit per Arlet, tenis dos sofas i unes butaques amb un munt de coixins, una terraza i moltes finestres.
 

Capítol 2 la veritat
Els següents dies l'únic que va fer Arlet va ser explorar tot el castell, es va memoritzar tot el castell meny l’ultim pis de la torre del nord. El lloc on el noble podia parlar amb el seus socis sense que ningú li molesti. Una de les primeres coses que li va dir Gonzalo a Arlet després de trasladarse va ser que que no podia anar allá perque es podia ficar-se en problemes.

Pero ella volia veure el que había pero el problema era que no s’havia com arribar al lloc on estava la porta secreta.

Després d’estudiar amb el seu professor personal i estudiar el territori dels enemics segia a un missatger que portava cartes a Gonzalo dels seus aliats. Moltes vegades el perdia, pero aquell dia el va esperar on el va perdre l'últim dia i el va aconseguir seguir fins a la porta. Era una porta una mica estranya, estaba com en un saló, semblava un saló normal pero en el mikg havia una escultura d’un guerrer despullat amb una espasa un escut i un casc al cap, el missatger li va girar els testicles y de cop al costat de l’escriptori, a terre es va obrir un forat amb unes escales. El missatger va passar i el forat es va tancar.

Per la tarda Arlet va anar a aquell lloc i va fer el mateix que el missatger, de nou el forat al costat de la taula es va obrir i ella va passar, per una estranya raó el forat no es va tenca pero ella no li va donar ninguna importancia, va continuar baixant les escales. Després d’una estona baixant esglaons va arribar a una sala impressionant. La sala estava plena d’armadures y de quadres de familiars del noble, també havia un paper en una taula amb apunts d’ella, més que apunta era un dibuix que ella va fer a una de les seves classes era una técnica d’atacar a un exèrcit. Pero ella estaba concentrada en una altra cosa, al final de la sala havia una porta, la va obrir i es va trobar amb un tresos amb un munt de monedes d’or, no va saber com reaccionar, va mirar les monedes i va agafar unes treinta d’elles i les va ficar a una bolsa que tenia, la va tencar. Vale que Gonzalo li cuidaba pero casi no el veía, no es preocupava per a ella i li donava una mica de diners per comprar coses en el mercat. Després es va fixar en una taula on hi havia uns paper amb un pla, el pla perfecte per matar al rei així ell es podia convertir amb el nou rei. Ella es va enfadar estan utilitzant les seves estratègies per matar al rey, ya no sabía qué pensar, pero tots aquells pensaments es van esfumar en un no res quan va escoltar unes pases i la veu de Gonzalo:

-GONZALO: algú a entrat a la habitació, el forat està obert, no l'han tancat.

-SOCI: no pot ser, casi ningú ho sap i encara no han arribat les cartes.

-GUARDIA: yo no li he dit ha ningú lo del pla.

Van entrar a l'habitació corrents, van passar la primera habitació corrents cridant que la mataran. Van veure com Arlet saltava per la finestra i com s’enfonsava el en riu que pasaba per costat d’el castell. Ella s’havia nedar perquè en algunes clases li esenyaben a fer cosas com nadar o muntar en cavall … Va aconseguir sortir del riu uns quants metres més avall, va entrar en el bosc i es fa refigar en una casa antiga de pastor que semblava deshabitada.
 

Capítol 3 un final feliç
En la casa hi havia una habitació per dormir una petita cuina, un lloc per menjar i un sofa per trobar-se. Ella no sabia que fer, els primers dies l'únic que feia es pasellar per els costats de la casa per no perdre's per el bosc.

Un dia estaba pasellant per el bosc i es va trobar una roca pegada a una altre, es podien separar fent una mica de força però quan les lluntava una altra vegada es tornaven a pegar. Després d’una estona pensant es va acordar de cosas que li havia dit el professor, una d’aquelles pedres era un metall i l’altre era un iman. Amb allò va fer una brúixola i va pensar que el castell del rei estaba al nord així que va fer una maleta i se'n va anar.

(mentrestant en el castell)

-GONZALO: si la vostre filla no apareix dema al mati us matarem als dos.

(li va dir als pares de la Arlet).

Després de dos dies caminant va trobar un petit poble, va anar al mercat del poble, va començar a mirar i va comprar amb el diners del tresor va comprar menjar. I depres de pasallar i mirar cosas per el poble va veure un cavall que semblava que estigués abandonat el va agafar, de repent un senyor va sortir corrents del bar que estaba al costat i va començar a cridar que era un lladre jo no vaig pensar, vaig salar amunt del cavall i va començar a correr, ens van adentrar al bosc i van buscar refug per aquella nit. A dia següent va seguir el seu camí fins que va trobar-se amb un altre poble.

(En el castell).

Gonzalo portava als pares de la Arlet a el jardí de darrere del castell hos estava preparada la guilloneta, primer va dir que el pare iria primer, després va anar la mare va ser una escena molt trista i molt desagradable. Després Gonzalo va dir que anessin a buscar a la noia.

Després de molts dies caminant un matí refugiada en una cova, quan es va despertar va veure que el cavall no estava, que havia fugit, així que va tenir que continuar el camí a peu. Quan estava a punt de sortir del bosc per anar per un camí es  va trobar un animal mig devorat per una manada de llops. Quan va mirar la cara del animal va reconeix-lo imediatament, era el cavall d’ella. va pensar que s’ho mereixia per haver-se escapat, i sense pensar-sho due svagades va continuar amb el seu cami.

Quan ja portava uns tres quilòmetres una carrossa es va aturar al costat d’ella. Era un carrossa bastant gran, tenia un remolque al darrere.

Uns dels senyors que estava a dins li va preguntar on anava.

-DESCONEGUT: On vas?

-ARLET: Al castell del emperador.

-DESCONEGUT: Nosaltres anem cap a alla, si vols et portem.

-ARLET: Si no us importa.

Arlet va pujar a la carrossa i es va sentar on li van dir que s'assenten.

-DESCONEGUT: Hola, soc l’Albert, Com et dius tu.

-ARLET: Hola, em dic Arlet.

L’Albert era un senyor d’uns trenta i cinc anys.

-ALBERTS: Aquests dos amics meus son els meus socis de treball, som mercaders i anem al mercat al costat del castell del nostre emperador.

Els següents només paravem per fer necessitats per dormir a hostals i per a menjar.

quan van arribar va anar  corrents a el castell i com no tenia ninguna forma de entrar va anar a un guardia i li va dir que li tenia que dir una cosa molt important a el rei, que era sobre Gonzalo, un noble del seu regne. El guàrdia li va deixar entrar amb ell al costat van anar fins al rei i li va contar tot el que havia vist a la habitació. Ell no s’ho creia per uns dels seus ajudants li va dir que tot tenis sentit, que Gonzalo li havia intentat robar el tro una vegada i que segurament no sería la única. El emperador va dir a Arlet que es podia quedar al castell a dormir pero demà li acompanyaria fins al castell de Gonzalo i que si fos mentida que la mataria.

Al dia seguent van anar al castell de Gonzalo, i alla el govarador li va dir que tenia que tenia que veure una cosa en aquell castell. Arlet si va guiar a la habitació i van veure tots els plans de Gonzalo. Per sorpresa de Arlet va ser cuan va veure els caps del seus pares disecats a la parets com si fosin animals.

Van detenir a Gonzalo i el governador va adoptar a Arlet ya que no tenis fills ni ella pares i es va convertir en la princesa i eredera del regne

FI

4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3801
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Curial e Güelfa
ANÒNIM  267 grups
La felicitat d’un pollastre a l’ast
MARTA SOLDADO  331 grups
Les paraules ferides
JORDI SIERRA I FABRA  477 grups
La Bruixa
CAMILLA LÄCKBERG  979 grups
Estudi en lila
MARIA ANTÒNIA OLIVER  179 grups
VIDEO










Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   

Amb la col·laboració de:
               

[Web creada per Duma Interactiva]