Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS
 
 
silvia_noa_moha
IES Sant Agustí. Sant Agustí Des Vedrà
Inici: Camps de maduixes
6 hores 39 minuts
Inici:  Camps de maduixes
6 hores 39 minuts
Va obrir els ulls quan el primer truc del telèfon encara no havia mort, i la primera cosa que trobà en la foscor de la nit foren els dígits verds del ràdio rellotge.
Per això va saber que la trucada no podia ser bona.
No n’hi ha cap que ho sigui a la matinada.
Allargà el braç just en el moment que sobrevenia el silenci entre el primer i el segon truc, i ensopegà amb el got d’aigua que hi havia a la tauleta de nit. El va fer caure. La seva dona també s’agità, al seu costat, impulsada per aquella despertada tan brusca. Va ser ella qui encengué el llum de la seva pròpia tauleta.
La mà de l’home es va aferrar a l’auricular del telèfon. Mentre s’incorporava una mica per poder parlar, el despenjà i se l’acostà a l’orella. La pregunta va ser ràpida, alarmada.
- Sí?
Va sentir una veu neutra, opaca. Una veu desconeguda.
Capítol 1 La cridada freda
6 hores 39 minuts



Va obrir els ulls quan el primer truc del telèfon encara no havia mort, i la primera cosa que trobà en la foscor de la nit foren els dígits verds del ràdio rellotge.

Per això va saber que la trucada no podia ser bona.

No n'hi ha cap que ho sigui a la matinada.

Allargà el braç just en el moment que sobrevenia el silenci entre el primer i el segon truc, i ensopegà amb el got d'aigua que hi havia a la tauleta de nit. El va fer caure. La seva dona també s'agità, al seu costat, impulsada per aquella despertada tan brusca. Va ser ella qui encengué el llum de la seva pròpia tauleta.

La mà de l'home es va aferrar a l'auricular del telèfon. Mentre s'incorporava una mica per poder parlar, el despenjà i se l'acostà a l'orella. La pregunta va ser ràpida, alarmada.

- Sí?

Va sentir una veu neutra, opaca. Una veu desconeguda. Pareixia la veu d'una noia; una veu temorosa, enigmàtica i tallant. S'escoltaven interferències i a més a més uns crits quasi inaudibles així que per les remors, va donar per fet que la cridada provenia d'un lloc bastant inaccessible...

La parella es va mirar atemorida; mil pensaments terrorífics rondaven pel seu cap pensant en què la seva filla no havia tornat de la festa. Encara que va costar molt entendre la veu que estava a l'altre costat de la línia varen escoltar:

- Sou els senyors Sanchis?

- Si, qui ets? - va preguntar el pare ràpidament.

La pregunta es va quedar en l'aire i l'home no va obtenir cap contestació.

- [...] el dit.

- Que? - va dir el pare molt confús.

La trucada es va tallar. Passaven els minuts i encara seguien sense entendre el perquè de la telefonada d'aquell número amb tants de dígits, per ser exactes; 25 dígits.

La nit va arribar, les hores passaven i passaven i no tenien ni rastre de la seva filla n'Estefania que tan sols tenia 16 anys i era la primera vegada que li deixaven sortir de festa fins tard. El seu registre telefònic estava ple de cridades destinades a amics i familiars de la noia però ningú sabia res sobre ella.

És varen tombar al llit tard i va costar molt però finalment és varen quedar dormits, ja que totes les hores que havien plorat durant el dia lis van produir cansament.



6 hores 39 minuts

El truc del telèfon va sonar una...dues...tres vegades fins que la mare es va despertar sàpiguen de què és tractava; 25 dígits varen aparèixer a la pantalla del seu mòbil. El va agafar sense dubtar-ho.

La veu d'aquella jove ressonava al cap de la mare i les paraules se li repetien contínuament.

- Bon dia, m'estranyàveu?

- Q..qu..qui és? -va aconseguir dir la mare finalment.

- Que no hem recordem? -va dir molt segura de si mateixa aquella veu tan misteriosa.

El pare va agafar el telèfon al veure que la seva dona va esclatar a plorar.

- Ets la responsable de la desaparició de la meva filla?

- Jo no he dit res...

El pare es va quedar callat sense saber molt bé que respondre.

- Tallar [...] una hora.

El numero va desaparèixer del seu mòbil i ell molt desesperat el va llançar fortament sobre el llit.

La parella no entenia molt bé el perquè de la telefonada i que volien dir les paraules que havia pronunciat aquella desconeguda al final de la cridada però a les 7 hores 39 minuts tot va començar a tenir sentit quan el seu mòbil es va il·luminar per la cridada dels 25 dígits.

- Heu passat una mala hora, veritat? Hihihi... -va dir amb una veu un tant malalta.

El pare va assentir i no s'en va adonar ni conta quan les paraules varen començar a sortir de la seva boca:

- On és la meva filla?

- Tu on diries que és?

- No ho sé però això no ens fat cap gràcia. No ens agradaria que tingués que intervindre la policia en aquest assumpte. -va dir sense adonar-se'n de la gravetat de les seves paraules.

- Estàs segur del que estàs insinuant? Jo de tu no ho estaria gaire.

- Quants de sous vols? Que necessites? -va dir el pare com a últim recurs.

- Parlam demà.

La veu de la noia va desaparèixer del telèfon però no dels seus caps.

Aquella mateixa tarda ja no podien aguantar més la situació tan crítica per la qual esteven passant així que després de donar-li tantes voltes varen decidir que havien d'acudir a la policia i posar-li fi a aquest sofriment.

Varen sortir de la policia amb el paper de denúncia a la seva mà desitjant que tot això acabes ja.


6 hores i 39 minuts

El mòbil va començar a sonar i com la parella s'havia despertat prompte per un mal somni que havien tingut el varen agafar ràpidament.

- Així que a la policia eh? Com no estau seguint les meves normes crec que haurem de passar a un altre nivell.

- No per favor, estam molt espantats i no sabem com actuar.- va dir el pare penedit del seu acte.

-Com veig que feu el que voleu, jo també ho faré. -varen aconseguir entendre entre els crits i sorolls estranys que s'escoltaven de fons.

- No, no, no... Farem el que vulguis. -va jurar el pare.

- Em pareix bastant bé. El primer que heu de fer és anar a la policia i retirar la denuncia, ja que heu de dir que la vostra filla ha aparegut. -va dir ella com si ja hages pres aquesta decisió fa temps.

Pip...pip...pip... Semblava que el telèfon de l'altra banda s'havia tallat per algun motiu que desconeixien així que els pares de la desapareguda varen intentar tornar la trucada però posava que el número marcat era inexistent.

S´ho varen pensar molt però aquella mateixa tarda varen anar a cancel·lar la denuncia, ja que fer-se a la idea que la vida de la seva filla estigués en perill lis posava els pèls de punta.

Al matí següent, a la mateixa hora de sempre el telèfon va començar a sonar.

- Bona decisió la de cancel·lar la denúncia, així m'agrada.

- Que és el següent que hem de fer? -va dir el pare disposat a fer qualsevol cosa.

- Series capaç de recórrer cinc-cents quilòmetres per venir a veure'm i poder veure l'estat en el qual es troba la teva filla?

- Per suposat. On he d'anar?

- Vine a l'hospital del Tòrax en Terrassa situat al nord-est de Catalunya, habitació 205 però que sapigueu que si vens acompanyat morireu tots.

- I la meva dona pot venir?

- Estigues aquí demà de matí a les 6 hores i 39 minuts. -va dir aquella veu tan sinistra sense respondre a l'anterior pregunta que li havien formulat.



00.00 hores

L'home es va preparar, no estava molt segur del que anava a fer, ja que estava posant la seva vida en perill però era el correcte, ja que estava actuant per l'instint patern que tenia.

Es va acomiadar de la dona com si fos l'última vegada que l'anava a veure.

Va entrar al cotxe i va posar la música al màxim per intentar oblidar-se dels seus problemes i de la situació tan difícil a la qual s'havia d'enfrontar dins d'aquí 6 hores.

El cotxe es va posar en marxa i va partir cap a l'hospital abandonat.
Capítol 2 Habitació 639.
El camí es va fer llarg  i el temps cada vegada pareixia allargar-se i ralentitzar-se més, ja que pensar en el que li estaria passant a la seva filla era la pitjor sensació del món.

Després d'unes quantes hores de recerca i amb l'ajuda del seu GPS va aconseguir arribar al destí pactat.

L'hospital abandonat tenia un aspecte tenebrós, embruixat i lúgubre. Estava situat al centre d'un bosc sense vegetació, ja que anys enrere un gran incendi va tenir lloc allí. Per a aconseguir entrar a l'hospital va forcejar el pom de la porta que es trobava molt oxidat i en unes condicions nefastes. No va poder evitar que una esgarrifança li recorregués per tot el cos en veure l'estat pèssim en el qual es conservava el lloc.

Les poques parets que quedaven estaven cobertes de floridura i esquerdades. Els vidres de les finestres pareixien les dents d'una piranya, ja que eren molt afilats i estaven majoritàriament trencats. Els cartells de les habitacions estaven despenjats i emetien un grinyol amb la vibració de les fortes trepitjades que realitzava el pare de n'Estefania. Els llums de l'hospital no funcionaven però gràcies als raigs solars l'hospital es mantenia il·luminat. En pujar per les escales l'home sentia que estava a la vorera d'un edifici, ja que tenia la sensació que anava a caure en qualsevol moment. El terra era ple de fragments de paret, xeringues, petits ossos i marques de sang dissecada.

Habitació 639; una estranya remor provenia de l'interior.

L'home escoltava constants crits i estava convençut que la responsable dels sorolls però no volia arribar a assimilar-ho.

Es plantejà durant uns instants si agafar una barra metàl·lica que estava llançada a terra però va decidir entrar directament armant-se de valor. El primer intent de l'obertura de la porta no va donar resultat, ja que la porta estava tancada. De sobte, una carta va aparèixer davall de la porta. Es va plantejar si llegir-la o deixar-la allí com si no l'hagués vist però la millor opció fou la primera. La carta deia el següent:

Segons sembla m'has trobat ràpidament, ara solament falta que trobis la teva filla la rondinaire. Si pensaves que era aquí, t'equivocaves. Crec que hauràs de buscar més, no creguis que t'ho anava a deixar tan fàcil.

Sense més a dir que comenci el joc...

Aquella carta va deixar sense respiració el pare i una mica desconcertat. Va començar a córrer ràpidament per tot l'hospital sense tenir idea d'on es dirigia. Corria tant que pràcticament pareixia que estava saltant però el que realment feia era esquivar tots els obstacles que s'oposaven en el seu camí.

Quan ja estava molt estressat per la desaparició de la seva filla, va començar a córrer més desesperada i ràpidament. De sobte, va caure rodant per les escales, ja que l'estrès li ennuvolava la vista i en aixecar-se va arribar a percebre una ombra que va passar com un sospir.

Va reprendre el camí inicial, però aquesta vegada més tranquil·lament. Com que no va trobar res, va decidir mirar a l'altre edifici del mateix hospital. Es preguntava com no ho havia pensat abans.

Mentrestant al costat oposat de l'edifici es trobava la seva filla a l'habitació 639B. Ella era a la penombra d'una habitació sense gens d'espai, sense finestres i amb un ambient fred. Se sentia desprotegida i observada però no sabia de qui provenia aquella mirada tan intensa, ja que el fet d'estar a les fosques li impedia veure res. Però n'Estefania estava convençuda que s'havia creuat amb aquella mirada temps abans.

Finalment el pare va arribar a l'habitació en la qual residia la seva filla i va escoltar una conversació que provenia de l'interior de la sala. Sense raonar-ho va introduir-se a l'habitació, en enfocar amb la llanterna del seu telèfon va veure la seva filla situada al centre de l'habitació, amb les mans fermades a la cadira i el seu cos estava ple d'unes cremades que pareixien estar produïdes per cigars. Va continuar movent el focus de llum fins a arribar a la imatge que més li va impactar; es tractava d'una noia que devia tenir uns 29 anys, estava arraconada a terra i rodejada de burilles i navalles ensangonades.

Minuts més tard la desconeguda es va aixecar i encara que d'aparença era molt més petita que l'home que era allí, tenia un caràcter molt fort i una veu molt enigmàtica. Es va atracar al pare i li va dir…
Capítol 3 Fí de la tortura
- A bones hores has arribat, pensava que no apareixeries per aquí.

- Per suposat que anava a venir, jo per la meva filla faria qualsevol cosa.

- Estàs segur del que dius?

- Sí.

- Aleshores no t’importaria tallar-te una vena? Després de l’acte jo et donaré el material necessari perquè puguis sortir amb vida del centre junt amb la teva filla.

El pare es va quedar dubtós, després de tot aquesta dona el va enganyar abans quan es referia al nom de la habitació on es trobava la seva filla.

Per què hauria de creure ara en ella? Però, si no ho feia estava clar que no aconseguiria res i que en qualsevol moment la seva filla podria sofrir en mans d’aquella dona. Finalment, va decidir que havia de lluitar per la vida de la seva filla.

- Sí… Clar que ho faré, es la meva filla.

La dona li va entregar una navalla al pare. Ell es va fixar molt en l’aparença d’aquesta desconeguda i li va impactar, ja que estava plena de cicatrius, talls, punts, cremades…

Ell va agafar la navalla, molt desconfiat i tremolós, així que sense voler li va caure al terra. La va recollir ràpidament i al recuperar la seva posició es va anar atracant l’arma al seu cos.

Després d’una llarga estona acariciant la seva pell amb aquest utensili tan punxegut i lluent, ella es va atracar ràpidament a ell i va espitjar la navalla contra el seu braç, cosa que provocà  així un profund tall, dolor i molta sang. La filla no va veure res del que estava passant, ja que estava d’esquenes al pare, però va suposar el que passava pels profunds i forts crits d’agonia i angoixa.

El pare va caure en picat al terra, ja que cada vegada que veia sang es desmaiava. La dona va aprofitar aquesta situació per escapolir-se però abans de fugir d’allí, va atracar-se a l’home i li va agafar de la butxaca esquerra les claus del seu cotxe i d’aquesta manera ells dos no tendrien escapatòria.

Hores mes tard, un senyor que passejava el seu ca va haver de entrar a l’hospital, ja que la seva mascota s’havia enfilat per una de les finestres rompudes i la volia recuperar. Va començar a córrer darrere el seu ca, per un moment el va perdre de vista però quan el va tornar a tenir en el seu plànol va observar com aquest es frenava per complet i estava ensumant i glepant-li a una porta.

L’amo, al veure la estranya reacció del seu animal, va decidir apropar-s’hi i inspeccionar que havia dins d’aquella misteriosa habitació.

Al entrar es va plantejar per deus segons si el que estava observant era irreal, ja que tot el que veia pareixia de pel·lícula. L’escenari en el qual es trobava era  impactant i aterrador. El primer que va fer va ser desfermar la filla i buscar ràpidament materials per proporcionar-li a l’home i que es pogués recuperar. Quan tots dos es van calmar, l’home li va demanar al pare si sabia què havia passat moments abans que ell aparegués. Però el pare simplement va negar amb el cap. No recordava res.

Una estona més tard va aparèixer la policia i va escriure un informe policial sobre el que havia passat:



Dijous, 06 del 03 del 09.  

Tipus de sinistre
Xoc‎

Robatori

Frau‎
Crim‎    


Nom de la persona informant el sinistre: Josep Antoni

Cognom: Prats Cardona

Data del sinistre: 06/03/09

Ubicació del sinistre: Hospital del Tòrax a Terrassa situat al nord-est de Catalunya

Ciutat: Tarrasa

Regió/Província/Estat: Catalunya.

Codi postal: 08221

Per favor, descrigui el sinistre: A l’entrar a l’habitació 639B d’aquest hospital abandonat han aparegut dues persones en unes condicions pèssimes i a punt de morir. Si no hagués arribat ningú, hauriem mort.

L’habitació està deplorable i les parets estan repletes de missatges de por com: ‘Morireu’ ‘No crideu a la policia’ ‘Mereixeu morir’.

Els dos perjudicats han set:

- Home: és diu Carles Sanchis, té 50 anys i és el pare de la filla. Ha aparegut desmaiat al terra i envoltat de sang. L’únic que recorda és com una persona estranya (no recorda el gènere d’aquesta) li ha clavat una navalla.

- Filla: el seu nom és Estefania i té 16 anys. Ha estat tota l’estona amb una dona que la va segrestar quan va sortir de festa per la zona de Cambils. Ha patit greus cremades, talls i maltractament psicològic. Ha presenciat tota l’escena succeïda a l’hospital però no la pot descriure ja que estava d’esquenes i fermada a una cadira.


Després d’escriure tot això la policia va començar a investigar la zona més detalladament. Varen arribar uns investigadors que varen començar a inspeccionar fins al racó mes petit totes les proves que trobaven. Cabells, sang, marques d’ ADN sobre qualsevol objecte o material. Tot el que es trobava servia com a prova, ja que no es coneixia el físic ni el nom de la persona involucrada.

Quan pareixia que tot estava perdut, l’home va recordar que havia gravat un àudio amb el seu telèfon sobre tot el que havia succeït des del moment que va entrar a l’hospital. Era molt llarg, ja que durava tres hores però la policia va decidir escoltar-lo perquè allò era una  prova crucial que possiblement els ajudés a descobrir tot aquest misteri.

Al principi la policia no va poder atribuir-li aquesta veu a ningú però quan el comandant policial va anar a la gasolinera a per benes per curar els perjudicats, va veure el cotxe que li havia descrit l’home. Per desgràcia, no hi havia ningú dins.

Quan estava pagant al caixer va veure com la porta del cotxe es tancava i va sortir ràpidament però no va poder reconèixer l’aspecte del conducutor. Va arrencar el cotxe i va començar una persecució.

Va ser una persecució molt llarga però finalment va aconseguir atrapar la criminal. Aquesta dona li era bastant familiar, el seu aspecte, la seva cara… Ja l’havia vist. Era una criminal molt buscada a Catalunya, ja que havia comès molts de crims sense resoldre, mai abans l’havien pogut capturar.

El policia que s’encarregava d’aquest crim va cridar reforços perquè la dona no escapés. En pocs minuts la patrulla va arribar i a poc a poc es varen anar apropant a la criminal cridant per un megàfon que sortís del cotxe que ja es trobava en una situació impossible d’escapar.

La dona no va tenir més remeï que sortir del desastrós cotxe lentament. No podia creure que finalment l’havien trobat, era impossible. Ella era la millor escapant. Mai deixava cap rastre tan gran com perquè arribessin a trobar-la. Alguna cosa estava malament.

A poc a poc el policia s’aproximava mes a ella, i quan ja va arribar a la dona li va posar unes manilles.

El joc havia acabat, aquesta psicòpata mai tornaria a produir una situació tan greu i terrorífica com aquesta.

Després d’haver-la trobat la varen empresonar a cadena perpètua. Però tres dies després es va suïcidar tallant-se les venes amb un ferro oxidat de dins de la seva cel·la.

Des d’aquell moment, la família Sanchis va viure més tranquil·la i segura que mai.

4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 


No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS1379
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Curial e Güelfa
ANÒNIM  83 grups
La felicitat d’un pollastre a l’ast
MARTA SOLDADO  131 grups
Les paraules ferides
JORDI SIERRA I FABRA  193 grups
La Bruixa
CAMILLA LÄCKBERG  305 grups
Estudi en lila
MARIA ANTÒNIA OLIVER  67 grups
VIDEO








Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   


Amb la col·laboració de:
               

[Web creada per Duma Interactiva]