Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS
 
 
Frikis de sang
IES Escola Industrial. Sabadell
Inici: Marina
(about:blank)
Inici:  Marina
La Marina em va dir una vegada que només recordem allò que mai ha succeït. Hauria de passar una eternitat fins que arribés a comprendre aquelles paraules. Però és millor que comenci per l’inici, que en aquest cas és el final.
Al maig de 1980 vaig desaparèixer del món durant una setmana. Al llarg de set dies i set nits, ningú no va saber on era. Amics, companys, mestres i, fins i tot la policia, es van llançar a la recerca d'aquell fugitiu que alguns ja creien mort o perdut per carrers de mala reputació en un rapte d'amnèsia.
Capítol 1 L'inici d'un final
Dia número 4

La Marina em va dir una vegada que només recordem allò que mai ha succeït. Hauria de passar una eternitat fins que arribés a comprendre aquelles paraules. Però és millor que comenci per l’inici, que en aquest cas és el final.

El maig de 2523 vaig desaparèixer del món durant una setmana. Durant set dies i set nits, ningú no va saber on era. Amics, companys, mestres i, fins i tot la policia, es van llançar a la recerca d'aquell fugitiu que alguns ja creien mort o perdut per carrers de mala reputació en un rapte d'amnèsia.

No era la primera vegada que Helleg Waru passava tota la nit programant la versió beta del seu joc de realitat virtual avançada. Ella treballava en un soterrani, sota casa de la seva mare sense que ella en sapigués res. Allà s’hi estava tot el dia, era un lloc brut i pudent, amb les parets plenes de pòsters de diferents personatges mítics de videojocs com ara en Mario (Mario Bros), Link (Zelda) o Ratchet (Ratchet and Clank), tot i la manca condicions d’aquella tenia un router que li permetia tenir una de les millors connexions de tot l’estat i un parell de “Nerve Gear” (cascos per connectar-se a la xarxa mitjançant uns cables) d’altíssima qualitat. La Marina també es trobava al soterrani amb Helleg Waru, tot i estar espantada Helleg pretenia mantenir-la en bon estat físic i mental fins que fos el dia en el que la connectés al joc per testejar-lo. El joc el qual estava programant es trobava en una part oculta del seu disc dur extern i cada vegada que havia de tancar l’ordinador treia la memòria i la guardava al seu calaix amb clau i doble fons.


Dia número 9

Havent acabat el joc, ja he pogut connectar-hi la Marina un parell de cops per veure com funcionava, va força fluid i no ha portat cap problema. He programat un robot perquè em digui les constants vitals de la Marina i de cada futura persona que s’hi connecti per tal d’obtenir una mica més d’informació sobre ells.


Dia número 10

La Marina ja es troba permanentment dintre del joc, està ferida, però aguanta. He publicat el joc a una pagina web de lliure descarrega perquè tothom qui vulgui s’uneixi a aquesta futura matança.

Les primeres persones ja havien entrat. Les crítiques a la secció de comentaris no són precisament positives però gràcies a la deficiència mental que trobem en l’ésser humà en aquest segle, la gent es continua instal·lant el joc, ja que és d’última tecnologia.



Dia número 23

El joc ja s’ha fet famós. Al 324 ja parlen del joc de MMORPG (Joc de Rol en Línia Multijugador en el qual els personatges interactuen entre si) que pot portar la gent dins del mateix joc i s’està fent molt popular.

Ja hi ha 6127 jugadors, víctimes.



Dia número 35

Avui he acabat de programar el torneig. L’he anunciat com un conjunt de partides per guanyar experiència. He fet veure que el guanyador s’enduria 500 bitcoins. Ignorants...

Quan ja hi havia 25.600 jugadors i jugadores connectats i connectades, de sobte, a les 6 de la tarda, tothom es van transportar al lobby sense saber per què. Era una gran plaça amb una font al mig, de color encisant amb columnes romanes que s'enfilaven fins a tocar el cel. Va aparèixer de manera espontània una cúpula rogent que servia per concentrar els jugadors dins el lobby. Seguidament, va aparèixer un holograma d'una silueta humana irreconeixible que representava Helleg Waru que digué:

- Benvinguts i benvingudes, jugadors i jugadores. En aquests moments us presento la meva creació. Aquest joc no és ni molt menys opcional i el torneig era tot un fake. Us acabo de reunir a tots aquí, al lobby, per explicar-vos en què consistirà això: Actualment us trobeu atrapats dins del joc. Si entreu dins el menú, podeu observar que l'opció d'abandonar el joc no existeix, cal comentar que si la vostra barra de vida situada a dalt a l'esquerra arriba a zero, morireu a la vida real gràcies als diversos sensors que hi ha instal·lats als cascos que utilitzeu per connectar-vos al joc que enviaran directament una descàrrega elèctrica mortal al cervell. Ja sabeu, jugadors i jugadores, que aquest joc està compost per 250 nivells personalitzats. Bé, doncs l'única forma de sobreviure en aquest joc serà superant tots aquests nivells, derrotant els diferents bosses que defensen els portals per avançar de nivell, sense saltar-ne cap. Només que un jugador arribi a passar-se tots els nivells, tots els jugadors i jugadores que continueu vius, podreu tornar al món real sans i estalvis. Quan aquest missatge s'acabi, el joc es resetejarà de tal manera que tots tornareu a ser nivell 1, i tindreu les mateixes habilitats que al principi, quan vau començar. A part, deixareu de portar avatars creats per vosaltres, i, anireu amb uns avatars iguals a l'aspecte que teniu a la vida real gràcies als sensors que us he comentat abans, que estan incorporats als cascos. Bona sort, jugadors i jugadores! Que comenci el veritable joc!



Tal com havia dit Helleg Waru, quan va acabar la transmissió, els avatars dels jugadors i jugadores van desaparèixer, ensenyant així com eren a la vida real i el nivell de tots ells també va baixar fins a l'1, mentre esclatava el pànic després d'aquelles paraules. Instants després, la cúpula rogent va desaparèixer, i va començar una llarga i desesperant aventura per a uns, i una emocionant i extraordinària aventura per a uns altres.
Capítol 2 Newt
Dia número 43

Ja havien passat vuit dies des de la retransmissió de les noves normes. En aquest període ja havien mort 2.471 jugadors i jugadores. La gran majoria eren principiants que s’havien mort lluitant contra mobs (éssers amb intel·ligència artificial que quan són assassinats atorguen experiència, or i objectes al jugador que els ha matat), o d’altres es suïcidaven, ja que no es creien ni acceptaven les noves condicions que va imposar Helleg Waru. Per altra banda, els jugadors es van començar a organitzar per tal de completar el joc i poder sortir-ne: van crear clans i gremis amb un gran nombre de jugadors que conjuntament farmejaven per combatre els bosses finals.

D’entre els milers de personatges en destacava un per la seva habilitat amb l’espasa, reflexos i coneixement. Aquest es deia Newt, tenia uns disset anys i era Nivell 17. Era alt i prim, amb els ulls castanys i el cabell negre. Sempre duia la mateixa roba, ja que era la seva preferida i no es podia embrutar. Tenia molta experiència en aquest tipus de jocs perquè jugava a Dark Souls XVII des dels nou anys, i els bosses en aquell joc maten d’un sol toc. Sempre sabia el que havia de fer en les diferents situacions que es presentaven, però no ho deia públicament perquè així la gent no el sol·licités en massa ni li dirigís odi pel seu alt nivell.

Dia número 45

En Newt no era gaire partidari d’unir-se en clans o gremis. Li agradava més anar en solitari i així no haver de dependre de ningú ni que la gent depengués d’ell, però va provar d’unir-se a un de nivell mitjanament alt per veure de què anava la cosa. Aquest clan estava format per sis persones: en Guifré, la Sinon, la Raquel, en Finn, en William i en Louis. El màxim comandant del clan era el Guifré, ja que era el que tenia més punts d’habilitat. La mitjana de nivell dels integrants del clan era de Nivell 12, un nivell força avançat per la quantitat de temps que portaven atrapats dins del joc.

Quan va passar tots els terminis i ja estava integrat al clan, en Guifré li va explicar que tenien pensat intentar vèncer el primer boss. En Newt es va sorprendre però hi va estar d’acord. No serien els primers a intentar vèncer el boss de primer nivell, ja que diferents gremis i jugadors individuals ho van intentar, però van fracassar.

Dia número 46

Els integrants del gremi ja es trobaven davant de les portes del boss del primer nivell. Havien d’acceptar una notificació que els deia que un cop entressin dins de la sala, ja no podrien sortir a menys que derrotessin el boss. Un cop acceptada van entrar, i allà es van trobar un porc gegant i gras que mesurava més de quinze metres, armat amb una gran destral i un escut d’acer inoxidable. Era de Nivell 8, tenia dos barres de vida de 750 cada una i un buff que li feia guanyar més dany, i velocitat d’atac. L’escenari era una passadís ampli, d’una llargada infinita. Als laterals tenia columnes decorades amb símbols estranys, torxes i estàtues de cossos humans despullats que semblaven demanar clemència abans de ser assassinats pel boss. No es veia el sostre de l’altura que tenia i el terra tenia una espècie de caràcters dibuixats que semblaven religiosos.  

El gran porc va cridar d’una forma molt irritant, i als jugadors sobtadament els va aparèixer un marcador amb un compte enrere de cinc minuts, el qual no sabien per què servia.

El porc començà atacant amb la seva destral. Quasi mata en Guifré d’una garrotada. Això va fer que se sorprenguessin i agafessin por. En Guifré no va sentir mal, tot i ser un joc de realitat virtual.

- Canvi! – va cridar desesperadament en Guifré, mentre es prenia una poció de vida.

La Sinon i en Finn es van llençar contra el porc, que es protegia dels atacs dels dos jugadors amb el seu escut. Després d’una ràfega d’atacs continus van tornar a cridar:

-  Canvi!                                     

Era el torn de la Raquel, en Louis i en Newt, que van atacar per tots cantons al gran porc, mentre en William s’encarregava de curar en Finn i la Sinon després de la batalla que havien exercit.

El marcador de temps seguia baixant. Faltaven dos minuts perquè acabés el temps i els jugadors seguien sense entendre el perquè d’aquest marcador. El porc va contraatacar girant amb la destral, i va fer que els jugadors s’apartessin, però en Louis va reaccionar tard va i ser colpejat de tal manera que li va baixar tota la vida només d’aquell cop, i es va difuminar fins que explotà en milers de partícules que semblaven cristalls. Tots sis es van quedar impactats després de veure la mort d’en Louis en el moment en què el marcador de temps arribava a zero, i va desaparèixer.

Sobtadament el porc va adquirir Nivell 15. Se li va regenerar la vida completament i va guanyar un escut de 250 de vida. Semblava la perdició. Després de tots els esforços que van fer per intentar derrotar-lo per al final haver de tornar a començar de nou! I a més, tenia encara més vida i dany! No podien sortir d’aquell passadís infinit fins que derrotessin el boss i cada vegada es feia més evident. Per això van decidir lluitar contra ell.

Entre canvi i canvi anaven reduint la vida del porc, però ells també patien molts danys. En William no donava l’abast a regenerar la vida dels seus companys a causa de l’alt cost de mana que es necessitava per utilitzar l’habilitat de regenerar la vida.

Quan la barra de vida del porc va arribar a mil es va tornar de color groc, i el porc va fer un crit que va ressonar per l’infinit, avisant que faria un atac mortal. Va fer una acrobàcia i, acte seguit, va treure una espasa d’uns tres metres de llargada per art de màgia amb que va tallar en dos la Sinon i decapità en Finn. Només en quedaven quatre, dels quals en Newt va ser l’únic que no va perdre l’oremus. La Raquel, desesperada, va agafar un ganivet que tenia al seu inventari per ocasions extremes i es va suïcidar, ja que sabia que no patiria, mentre en Guifre, que contemplava l’escena, va ser assassinat pel porc que es va llençar sobre d’ell fent-lo miques. En Newt, en un atac de còlera i amb la impotència que sentia a l’haver vist com es morien el seus companys, es va llençar contra el porc, mostrant en aquell moment tot el seu potencial. En William estava al·lucinant. Mai no havia vist talls tan precisos amb l’espasa. Li estava fent un ball al boss, com si fos un simple mob.

La barra de vida del boss ja es trobava a 500 i era de color taronja, tot i que en Newt també estava perdent molta vida i en William, que només s’havia preparat  només per curar i no per atacar, no podia fer ús de la curació. De cop les portes de l’entrada es van obrir, i van donar a en William i al Newt un raig d’esperança. De la porta van aparèixer tot un gremi de més de trenta jugadors, preparats per fer front al boss amb armadures tenyides de blau cel, espases d’or, destrals, llances i escuts d’alt nivell.

Al veure la situació i que en Newt tenia tanta poca vida li van exigir que abandonés la batalla abans que fos eradicat, que ells ja s’encarregarien del boss. En Newt va poder escapar dels atacs del porc i va ser curat sense problemes, mentre l’exèrcit blau cel va acabar la feina que havien començat en Newt amb els seus companys ara ja morts. En el moment que van derrotar el boss, va aparèixer un text enmig del passadís que deia “Felicitats!” mentre apareixia un final a l’infinit. El joc va distribuir diferents objectes únics als jugadors que havien participat en aquella batalla. Al final d’aquell passadís va aparèixer una porta, la qual era l’entrada al Nivell 2 del joc que havien denominat “about:blank”.

Dia número 48

Ja havien passat 2 dies des de la primera gran batalla. En Newt estava reunit amb els comandants del gremi blau cel i en William li havia explicat que renunciava a unir-se a més clans per lluitar contra els bosses, que preferia ser un jugador més i ajudar els guerrers d’una altra forma proporcionant-los tot tipus d’armes i armadures. Al Newt els màxims comandants del gremi blau cel li estaven explicant que el seu grup de jugadors i jugadores realment s’anomenava Afreeca Force. Li van proposar d’unir-se a ells, i ell va acceptar amb la condició que pogués dur a terme missions pel seu compte. També li van explicar que l’objectiu principal com a gremi era adquirir el màxim nombre de jugadors i jugadores per tal de completar i mantenir l’ordre del joc i així poder-ne sortir abans. En el poc temps que duien dintre d’ell, a part de haver-se creat diversos gremis, clans i viles, també es van crear màfies que s’encarregaven d’assassinar els jugadors a canvi d’or. I finalment, van confessar-li el noms reals dels propis comandants: en Ryan era el màxim comandant i els altres dos eren en Kevin, que s’encarregava de dirigir les tropes que defensaven els civils a les viles, i l’encarregada de dirigir l’exèrcit d’atac per derrotar els bosses, la Marina.
Capítol 3 DOBLE EMPUNYADURA
Dia número 757

Ja havien passat dos anys des de l’inici del joc. Les persones que hi estaven connectades van ser transportades a l’hospital per falta de nutrients, ja que no es podien alimentar. Dins del joc ja anaven pel boss número cent  seixanta-tres. Només quedaven vius 10.573 jugadors i jugadores, dels quals dos terços es resguardaven a les viles intentant fer vida normal, mentre que els restants formaven part dels últims grans gremis i clans que quedaven Afreeca Force, Elements i SKT TJunior. Aquest últim era un clan format per assassins, el qual Afreeca Force encara no ha pogut eradicar.

Durant aquests dos anys en Newt ha demostrat que és el millor guerrer que tenia el seu gremi i entre ell i la Marina van començar una relació. Aquesta va portar a diversos conflictes amb en Ryan, ja que es negaven a participar en totes les batalles i volien un llarg període de vacances per poder passar més temps junts. Aquest conflicte va acabar amb un duel a un toc entre en Newt i en Kevin. En Newt va guanyar amb certa facilitat, i això va permetre que ell i la Marina poguessin prendre’s unes vacances al nivell 75 d’about:blank.

Dia número 793

Les vacances per la parella no van durar gaire, ja que van rebre una notificació urgent del gremi que deia que els necessitaven amb ells en aquell moment. En Newt i la Marina es van equipar ràpidament i es van teletransportar fins al nivell cent quinze on es van trobar una gran quantitat de guerrers del clan que envoltaven en MaRin, Peanut i Faker, tres jugadors coreans de molt alt nivell que formaven part del clan SKT TJuniors. Acabaven d’assassinar dos jugadors que havien sortit de la zona segura de la vila on vivien. Eren els assassins més buscats per Afreeca Force, i els més forts del clan SKT, ja que contaven amb una habilitat especial.

Tot i que en MaRin i en Peanut eren molt ràpids i àgils amb l’espasa, en Faker havia desbloquejat una habilitat especial que només un jugador de tot el joc podia obtenir, i aquesta era poder utilitzar habilitats màgiques que fessin dany per comptes de curar. Amb aquestes podia immobilitzar un jugador durant un curt període de temps, llançar dos tipus de boles màgiques, una que feia cert dany i deixava una aura al voltant del jugador a qui li havia impactat la bola i l’altre a l’impactar feia addicional. Però si impactava a un jugador que tenia l’aura, rebia el doble de dany. Finalment l’última habilitat era que podia invocar un cercle que era capaç de teletransportar a tot el qui volgués.

En Kevin va donar l’ordre d’atacar:

- Elimineu aquests cabrons per venjar a tots els jugadors i jugadores que han eliminat! – va cridar.

Els guerrers es van llançar contra en Faker, que estava defensat pels seus dos companys. Amb un parell d’habilitats en Faker es vint jugadors de cop. Tots es van quedar impressionats davant d’aquell altíssim poder. En Newt en un atac d’ira va desenfundar la seva espasa i amb una velocitat sobrenatural va partir en dos en MaRin. En Faker va intentar immobilitzar en Newt, però ell va ser capaç d’evitar les habilitats, mentre la Marina i en Kevin s’encarregaven d’en Peanut. Només quedava en Faker, que al veure que no podia amb en Newt va haver de fer servir el portal per teletransportar-se a una altra zona i fugir de la batalla, però abans que ho pogués fer la Marina es va llençar sobre d’ell immobilitzant-lo amb una abraçada, que va ser teletransportada amb ell. Una vegada teletransportats a l’altra banda del bosc, la Marina pujada sobre en Faker travessà el seu pit amb una daga sense que ell pogués reaccionar, i acabà així amb el triplet de jugadors més poderosos de SKT TJunior.


Dia número 802

En Newt i la Marina estaven tranquil·lament al nivell 75, on tenien la casa en la qual acostumaven a viure durant els dies que no els convocaven específicament per lluitar contra el bosses. En Newt es trobava al costat del llac, descansant quan de cop algú el va raptar.

Quan es va despertar es trobava al desert entre dos altes muntanyes. Estava sol, sense armes, sense equipació, sense res.

Va començar a caminar per la vall, fins que es va trobar en Kevin discutint-se amb un company del gremi. Es va amagar i va començar a escoltar-los:

- No podem fer-li això a en Newt! És el nostre company! Ell ens ha ajudat molt per arribar fins al nivell que hem arribat aquí al joc! – va dir el company de gremi.

- Au, va, calla! Has sigut tu qui s’ha compromès a ajudar-me a entregar-lo a SKT. Si no m’ajudes t’hauré de matar a tu primer i després entregar-lo a ell- va dir en Kevin.

- N-no... E-em nego a fer això, tot i que guanyi tal quantitat d’or- va contestar mentre desenfundava l’espasa i es disposava a atacar en Kevin.

- Perfecte, tu t’ho has buscat.

En un tres i no res en Kevin va matar el seu company, i en Newt que no tenia cap arma no va poder fer més que observar-ho.

- Sé que ets aquí, Newt- va dir en Kevin.

En Newt, espantat, va començar a córrer, però al cap d’un minut fugint va aparèixer en Kevin davant seu amb l’espasa ja preparada per matar-lo en cas que es resistís. En Newt va començar a córrer cap a l’altra banda mentre li llançava pedres atemorit, quan es va entrebancar.

- No ho facis!- va dir en Newt-. Per què... per què fas això?

- És personal. Tot ho faig per la Marina, no és culpa teva, tranquil- va contestar amb un to sarcàstic.

En Newt s’intentava resistir, però cada cop en Kevin l’apuntava amb l’espasa més a prop. El va començar a travessar, a poc a poc, veient com a en Newt amb cara de desesperació li baixava a poc a poc la barra de vida. Ja li quedava poc perquè el seu cos es difuminés lentament fins a explotar en milers de partícules, quan de cop va aparèixer en Ryan. Que va clavar la seva espasa a l’esquena d’en Kevin i el va travessar sencer. En Kevin va deixar d’empènyer l’espasa i en Newt va fugir com va poder, sense entendre encara què carai estava passant. En Ryan va donar una poció a en Newt i es va encarregar d’eliminar en Kevin sense pietat després de l’acció que estava a punt  de fer...


Dia número 983

La Marina i en Newt havien acabat de buidar la masmorra de mobs i s’estaven preparant per lluitar contra un dels bosses possiblement més difícils del joc, ja que pel que havien descobert el boss es trobava sota l’aigua. Eren a dos passadissos de la porta del boss, descansant i esperant que arribessin els guerrers del gremi Afreeca Force, quan sobtadament van veure com arribava una marabunta de guerrers que duien unes pesants armadures. Era el gremi Elements, la segona gran potència de guerrers que quedava al joc. Aquest gremi tenia una característica: tots els integrants estaven obligats a lluitar contra morts assegurades, ja que o lluitaven contra els bosses o eren assassinats pel líder del gremi.

- No continueu! -va cridar-los la Marina-. Si us espereu que arribi el nostre gremi podem unir-nos per derrotar més fàcilment el boss!

Però els guerrers van seguir endavant sense mirar enrere, fins a la porta del boss que es va començar a obrir, mentre ells entraven. En Newt i la Marina es van apropar a la porta, però no van arribar a entrar a la sala.

S’observava una sala plena d’aigua amb una plataforma de sorra al centre que sobresortia de les profunditats de la sala. Tots els guerrers estaven esperant el boss, fins que bruscament es va donar a conèixer. Era una espècie de peix immens amb unes escames afilades que semblaven metàl·liques de color verd turquesa, una gran boca i un parell de cames que li permetien caminar per la superfície de la plataforma. Tenia nou barres de vida amb 2800 cada una, sense cap buff aparent.

Es trobava enmig de la plataforma, i els guerrers van anar a atacar-lo amb incertesa, mentre el peix agafava un to de pell vermellós. Es van sorprendre al veure que la barra de vida sols havia baixat un píxel de vida, després d’haver estat una bona estona atacant. El peix s’anava posant cada cop més i més vermell sense explicació aparent, quan de cop, va expulsar les seves escames de forma que va ferir els guerrers. La gran majoria van quedar-se amb la barra de vida en vermell, si es que no havien caigut a l’aigua, la qual els va electrocutar fins a matar-los. Tot i això, el peix també havia rebut cert dany al fer volar les seves escames, les quals es van regenerar ràpidament.

- Impossible...- va dir un guerrer d’Elements, que es trobava davant de la porta de l’entrada del boss, abans de difuminar-se fins a desaparèixer en milers de partícules.

El peix començà a tornar a agafar un color vermellós, mentre els guerrers seguien estesos pel terra de la plataforma. En Newt i la Marina observaven des de fora de la sala impressionats per la força destructiva d’aquell ésser mentre un sentiment de ràbia començava a fluir per les seves venes i un grup de guerrers d’Afreeca Force començava a arribar des del final del passadís.

La Marina va desenfundar la seva espasa i va entrar a la sala quan el peix començava a expulsar les seves escames amb gran força. Amb gran agilitat i força va aconseguir protegir els soldats d’Elements desviant les escames, que bé van impactar sobre el peix i van baixar-li la vida fins a eliminar-li una de les barres que tenia.

En Newt també va entrar a la sala i el peix es va capbussar. La parella ho va aprofitar per intentar evacuar els soldats d’allà, però de cop i volta van emergir de l’aigua unes substàncies verdes, que van anar caient contra la plataforma i l’anaven desfent. Una d’aquestes substàncies va caure sobre la Marina, i va fer que quedés immobilitzada i enverinada de tal manera que cada cert temps rebia dany. Aquest fet va fer que en Newt agafés un punt de ràbia molt alt.

- COBRIU-NOS A MI I A LA MARINA UN MOMENT!- va cridar en Newt.

Els guerrers d’Afreeca Force els van rodejar alçant els escuts perquè les substàncies no caiguessin sobre seu, mentre en Newt obria l’inventari i es prenia una poció de força i visió nocturna.

- Protegiu-la només a ella ara!

En Newt es va obrir pas i es va llençar a l’aigua.

Dins l’aigua no es veia el fons, però sí que va poder observar el peix, que es trobava pocs metres sota seu. Va carregar l’espasa amb tota l’energia que tenia i va començar a nadar contra ell amb totes les seves forces. Quan el va començar a atacar es va sentir inútil, al veure que ni tan sols ell, amb la poció de força, podia derrotar-lo. El peix a l’adonar-se’n de la seva presència va deixar d’escopir aquella espècie d’àcid sulfúric i el va atacar amb la seva gran dentadura. En Newt estava en desavantatge a l’haver fet aquest moviment de llançar-se a l’aigua, l’hàbitat natural del peix. Va fugir com va poder, clavant-li l’espasa dins la boca, i fent-li tot el dany que va poder, però no va aconseguir res i va haver de sortir de l’aigua fent que el peix el seguís.

Ja havien traslladat els guerrers fora de la sala juntament amb la Marina.

-Torneu-me a cobrir!- va cridar en Newt.

Amb els guerrers d’Afreeca Force intentant aguantar la bèstia, en Newt va obrir el seu menú del joc. Va anar a la secció d’habilitats i en va seleccionar una: “Doble empunyadura”.

- Canvi!- va cridar novament.

En Newt es va llançar contra el peix mentre a la seva funda d’espasa n’apareixia una de nova. Era capaç d’agafar dues espases a l’hora. Cap jugador n’era capaç, ja que el codi del joc no ho permetia. La batalla estava molt igualada. Mentre el peix intentava mossegar en Newt amb la seva gran boca, ell el bloquejava amb una espasa i seguidament li clavava l’altra al seu paladar i li baixava la vida contínuament. Quan el peix expulsava les seves escates, en Newt es cobria i li retornava cosa que li causava encara més dany, tot i que en Newt estava patint molt també en aquella batalla. Els altres jugadors i jugadores admiraven amb la boca oberta aquell esdeveniment. En Newt en un moment donat va arribar al seu punt més alt, anomenat “badass” i va aconseguir finalment vèncer el boss. Pocs segons abans de desaparèixer va llançar novament l’àcid que va impactar contra el pit d’en Newt, i encara li va baixar més la poca vida que li quedava. En Ryan que estava entre els guerrers va anar ràpidament a atendre en Newt. Quan el va tocar en Newt va observar que sobre la pell d’en Ryan apareixia un cartell que hi deia: Immortal object. Això ja ho havia vist, pensava en Newt mentre recuperava la vida. Immortal objecte és el missatge que surt quan vols destruir alguna construcció del joc, com ara una vila. I no era la primera vegada que veia aquest missatge sobre un jugador. També li havia vist a en Kevin i a en Ryan, però sols pensava que era un bug del joc. Aquí va ser quan es va adonar de tot.

- Tu controlaves en Kevin i ets el creador del joc, oi Ryan? -va preguntar-li en Newt.

Tothom es va quedar estranyat al veure que en Newt feia aquesta suposició.

En Ryan va començar a riure, quan va veure el cartell d’Immortal object a la mà, que tocava l’àcid.

- Veig que m’has descobert. Em dic Helleg Waru- va contestar.

Sobtadament la vida d’en Newt va pujar al 100%.

-Et reto a un duel: qui guanyi decidirà el destí de totes les persones que es troben atrapades aquí, al meu joc.

En Newt va acceptar sense por. Tots els jugadors presents van quedar immobilitzats a causa d’un programa que va executar Helleg. Era un duel un contra un. El compte enrere va començar.



3.



2.



1.



“FIGHT!”



En Newt va córrer contra ella, que es defensava amb facilitat de les dues espases d’en Newt, ja que ella havia programat el joc i se sabia tots els combos. Era una derrota segura...

Després d’interminables minuts d’atacs d’en Newt contra la Helleg, ella va decidir atacar amb un cop d’escut que el va deixar per terra, amb la mala sort que va perdre una espasa. Va atacar-la, però ella amb el seu escut va destrossar la seva espasa. Helleg es dirigia a fer el cop final quan de sobte, la Marina, que s’havia escapat de la immobilització, es va interposar entre ells dos i va rebre l’atac mortal d’espasa. En Newt mig plorant, va agafar una espasa que hi havia per terra i va clavar-li a la Helleg al mateix temps que ella acabava també amb la vida d’en Newt.


Dia número 984

En Newt va despertar a l’hospital sense entendre com després d’haver perdut el duel seguia viu.

Va decidir buscar la Marina per poder estar amb ella a la vida real, però mentre caminava per la recepció de l’hospital va veure per la televisió que deien:

“Troben morta una noia anomenada Marina en un habitatge juntament amb el cadàver de Helleg Waru, l’assassina que s’hauria suïcidat després de causar la mort de més de 15.000 persones en un joc de realitat virtual...”

4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 


No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS0123
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Curial e Güelfa
ANÒNIM  7 grups
La felicitat d’un pollastre a l’ast
MARTA SOLDADO  15 grups
Les paraules ferides
JORDI SIERRA I FABRA  20 grups
La Bruixa
CAMILLA LÄCKBERG  27 grups
Estudi en lila
MARIA ANTÒNIA OLIVER  3 grups
VIDEO








Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   


Amb la col·laboració de:
               

[Web creada per Duma Interactiva]