Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS
 
 
Álvaro Palomera
IES CAYETANO SEMPERE. Elx
Inici: Camps de maduixes
El meu cadàver
Inici:  Camps de maduixes
6 hores 39 minuts
Va obrir els ulls quan el primer truc del telèfon encara no havia mort, i la primera cosa que trobà en la foscor de la nit foren els dígits verds del ràdio rellotge.
Per això va saber que la trucada no podia ser bona.
No n’hi ha cap que ho sigui a la matinada.
Allargà el braç just en el moment que sobrevenia el silenci entre el primer i el segon truc, i ensopegà amb el got d’aigua que hi havia a la tauleta de nit. El va fer caure. La seva dona també s’agità, al seu costat, impulsada per aquella despertada tan brusca. Va ser ella qui encengué el llum de la seva pròpia tauleta.
La mà de l’home es va aferrar a l’auricular del telèfon. Mentre s’incorporava una mica per poder parlar, el despenjà i se l’acostà a l’orella. La pregunta va ser ràpida, alarmada.
- Sí?
Va sentir una veu neutra, opaca. Una veu desconeguda.
Capítol 1 El reflex mort
6 hores 39 minuts

Va obrir els ulls quan el primer truc del telèfon encara no havia mort, i la primera cosa que trobà en la foscor de la nit foren els dígits verds del ràdio rellotge. 

Per això va saber que la trucada no podia ser bona.

No n’hi ha cap que ho sigui a la matinada.

Allargà el braç just en el moment que sobrevenia el silenci entre el primer i el segon truc, i ensopegà amb el got d’aigua que hi havia a la tauleta de nit. El va fer caure. La seva dona també s’agità, al seu costat, impulsada per aquella despertada tan brusca. Va ser ella qui encengué el llum de la seva pròpia tauleta.

La mà de l’home es va aferrar a l’auricular del telèfon. Mentre s’incorporava una mica per poder parlar, el despenjà i se l’acostà a l’orella. La pregunta va ser ràpida, alarmada.

- Sí?

Va sentir una veu neutra, opaca. Una veu desconeguda.

-Samuel ets tu?,sóc Toni, el teu superior , has de vindre a l’ alçament d’un cadàver , és urgent.

- D’acord, ja vaig

Ell era forense de la ciutat , així que va acudir per la seva professionalitat , va agafar el cotxe i va anar el més ràpid possible, aqueix matí , hi havia molta foscor al cel, estava negre sencer, sols l'il·luminaven els fanals del carrer.

Quan va a arribar hi havia molta gent pel voltant fent fotografies i buscant més proves per esbrinar qui era el cadàver i com havia mort,estaven tots enmig d’un carrer tallat per la policia .En veure’l amb el maletí negre que sempre portava amb els seus instruments , li van deixar espai fins al cos sense vida. La gent s’hi va apartar , imposava bastant, tot el món va baixar la veu per  deixar-lo treballar i per a poder escoltar qualsevol notícia.

El cadàver estava capbaix,no hi havia cap rastre de sang ni de res més, sols el seu cos sense vida tirat al sòl, com si estiguera adormit,però en aquest cas , estava pàl·lid ,el primer que va descobrir era que era un home de mitjana edat, anava ben vestit. Primer va prendre-li el pols per si inclús seguia amb vida,no va ser el cas, després li va agafar la temperatura , va notar que estava molt fred, havien passat almenys un parell d’ hores des de la seva mort , va investigar la seva roba per si havia alguna dada per identificar-lo , no hi havia res.

Era el moment de donar-li la volta al cos, va agafar-lo d’un costat i amb molta cura, li va donar la volta, quan va fer-ho,un persona del radi mes proper a ell, va fer un crit d’exclamació, després totes les persones s’hi van a callar de colp, hi havia un silenci complet,sols escoltava la seua respiració. Tots estaven sobresaltats,ell també ho estava.

Ja havien passat dos minuts des que li havia donat la volta, però ningú havia dit res, Samuel estava pàl·lid i seguia mirant aquell cadàver tan especial.

Després d’ una llarg estona,va aparéixer Toni i li va dir:

-Vols prendre’t un descans?

-No, estic bé , vull acabar amb açò, quant més ràpid millor.-Va respondre amb veu baixa.

El motiu d’aquest sobresalt, era perquè el cadàver era idèntic a Samuel, era com si estiguera mirant  a l’espill, sols que el reflex estava mort. Va finalitzar la tasca en aquell lloc, no hi havia cap prova de la seua mort. Van traslladar el cadàver a la clínica forense. Era el moment en què ell havia d’esbrinar com havia mort, el procés era molt rigorós havia de fer una incisió de la barbeta fins al melic. Encara que abans s'havia fet el dur, li costava vore això, i era el moment d’obrir el cos.

Es va disposar a fer-ho, pel seu cap passaven moltes idees,pareixia que s’anara a fer mal amb aquest tall a ell mateix, no s’atrevia a fer-ho, pensava que era ell. Va  posar el bisturí a la pell. Va fer un poc de força, no la suficient per a tallar la pell. En aquell moment Samuel es va afonar , va començar a plorar, s´hi va allunyar del cos. Quan va recobrar la compostura i els seus nervis, va fer la incisió, va obrir el cos, li feia mal fer-ho, sabia que aqueixa imatge no anava  a poder esborrar-la mai, però ja havia finalitzat. Va ser un descans per  ell , com si haguera fet un esforç sobrehumà.

Després d'això, intentà pensar en altra cosa, va deixar de pensar en la seva imatge i va pensar en el seu treball, que era identificar quina havia sigut la causa de la mort, va determinar que era un infart al miocardi. Va fer tot el paperam el més ràpid possible i se’n va anar , però abans d’ eixir per la porta, el seu cap li va preguntar:

-Si necessites parlar, estic disponible.

- No té importància, segur que ha sigut alguna mala casualitat.-va dir en to despreocupat, i se’n  va anar.

Estava molt neguitós pel que havia vist, però al seu cap sols li venien tres paraules: «ja he acabat».
Capítol 2 La sospita
Aquella nit, va arribar a la seva casa,la seva esposa estava preocupada, li va preguntar:

-Què ha passat aquest matí que hi era tan urgent i has arribat tan tard?

-Res, era un cas com qualsevol altre-va dir Samuel , intentant fer-ho creïble.

-Bé. -Ella el va creure i el va deixar estar.

Les setmanes següents van ser molt incòmodes, perquè ni Samuel , ni la gent amb qui treballava volien parlar del tema i sempre estaven evitant tot el que hi estiguera relacionat amb el que va ocórrer. Ell va seguir amb el seu treball i fent vida normal, encara que el últims esdeveniments  no li deixaren fer-ho,ni permeteren tampoc que els seus companys pogueren oblidar-ho.



Per altra banda, Toni, el seu cap i vell amic , sempre estava insistint en el fet que si tenia algun problema o s’hi sentia malament que contara amb ell per a parlar o ajudar-lo, però ell, Samuel, sempre deia que no havia cap problema.

Passades dues setmanes, ja se n’ havia oblidat un poquet i hi havia millor ambient.

-Sí,sí,després et cride per telèfon-Va dir Samuel mentres parlava pel mòbil. Després va anar al seu despatx i quan omplia el paperam d’un mort que havia registrat feia poc de temps va entrar-hi el seu cap, Toni:

-Com va el certificat de l’últim cadàver?- Va dir en un to amigable

-Bé , ja estic acabant, quant termine passe per la teva oficina i te’l done.

-Bé.-I se’n va anar sense afegir-hi res més.

Samuel va passar-se tot el temps que li quedava de  treball aqueix dia completant dades oficials d’aqueix cas; quan va terminar va passar pel despatx del seu amic Toni  i va deixar-ho,aquest va respondre amb un gràcies i Samuel se’n va anar a la seva casa satisfet amb la seva feina.

Mentre que Samuel ja havia terminat,Toni seguia treballant: estava arreglant els papers d’altra cosa de més valor quan, de sobte, va sonar el mòbil de Samuel,se l’havia deixat a l‘oficina,Toni no li va donar importància, no en va fer cas, però després de dues tocs més,va anar a vore per si era algun tema urgent,va córrer a agafar-lo ,va despenjar i va dir:

-Sí?

-Ets Samuel Garcia Garcia?

-No,sóc un amic seu, però és algun tema urgent?

-No , que cride quan puga- I va penjar ràpidament.

Toni estava preocupat i intrigat al mateix temps, i ja que estava allí, va mirar el mòbil de Samuel, no tenia cap contrasenya, Samuel era un home simple i sense secrets. Va a anar directament a les últimes trucades ja que no sabia qui tenia tanta pressa per contactar amb Samuel. Fou en aquell moment quan va vore l’ agenda;tenia trenta trucades ,las majoria sense contestar, sols hi havia algunes soltes que sí estaven contestades. Toni, ràpidament, s’hi va apuntar el número de telèfon per esbrinar què passava i se’n va anar com si no passara res.

Al dia següent, el primer que va fer Samuel va ser agafar el seu mòbil , ja que s’ havia adonat aquella nit de l’oblit, va revisar-lo i Toni ,que es va adonar, va anar-hi ràpidament per dir-li que l’havien cridat diverses vegades, però no li va contar res més ni molt menys el dubte que se li passava pel cap:Qui era aquesta persona?

Toni va seguir treballant com si no passara res però, quan va tindre ocasió aquell mateix dia, va cridar al número que havia apuntat i, després d’esperar mig minut, li va contestar una veu de dona:

- Notaria Jaume i Montse, en què el puc ajudar?-Toni es va quedar gelat, però va ser ràpid i improvisar:

-Hola, sóc Samuel Garcia Garcia , ahir em van cridar a un altre telèfon, em podeu dir com van les coses?

-Si, l’ herència de la seva mare passa a ser tota seua després de la defunció del seu germà, quan puga passe vosté a pels papers. Aprofite per a dir-li que sentim molt la mort de la seua mare i del seu germà.-Toni va penjar sense dir res més.

El seu cap donava voltes,es va quedar sense paraules, Samuel sempre li havia dit que ell era fill únic i ara havien mort el germà i la seva mare?. Allò no podia quedar així, era l’ hora de treballar pel seu compte.
Capítol 3 6 hores 39 minuts
Samuel estava davant d’un cadàver , ja estava més relaxat per tot el que hi havia passat, hui tot anava bé, estava feliç ,va disposar-se a fer la incisió ,ja anava per la meitat quan s’hi es va obrir la porta fent un colp.

-Alça les mans estàs detingut -Va dir Toni amb una veu entretallada,anava acompanyat per dos policies més, ell estava subjectant una pistola, li tremolaven les mans  i tot el cos en general.Es notava que no volia fer-ho, però ell l’ havia enganyat, el seu amic,confiava en ell, però ja no.

-Bé , tranquil, no sé què he fet, de què se m’acusa?-Va alçar les mans sense saber el perquè.

-Assassinat-Va contestar Toni amb ira.

Un policia va anar fins a la posició de Samuel i li va posar les manilles.Cap dels presents va dir res més, s’hi dirigien fins a un furgó policial que hi havia al garatge del centre forense, mentres anaven, tots els seus companys el miraven pasmats i rumorejaven entre ells el que creien que havia passat.Quan havien arribat al cotxe Toni ja havia deixat de tremolar, ara qui tremolava era Samuel,no sabia a on anava i desprès de vore-li la expressió al seu cap,sabia que no era res bo.

Durant tot el trajecte, Samuel no parava de donar-li voltes al cap:

-Què he fet?

Van arribar a comissaria, el van a deixar dins d’una sala pels interrogatoris sense dir-li res, Toni ja se n’havia anat feia temps, es va quedar ell sols en aquella sala , emmanillat, sense saber què havia de fer ni que anava a passar ara. Es va obrir la porta i va entrar un home amb vestit i maletí, el seu rostre era desconegut per a Samuel :

-Hola, sóc el teu advocat d’ofici .-Després d’això li va llegir els seus drets i alguns consells que havia de tindre en compte a l’hora de declarar.

-Molt bé, però inclús no sé bé de què se m’acusa

-Un moment -Va llegir uns papers que portava a les seves mans,i després d’una estona li va dir: Se t’acusa d’assassinar la teva mare i a un suposat germà teu, Javier Sànchez, pel que posa aquí, tu vas ser el qui va registrar el seu cadàver.

-Sí , vaig ser jo.

-Vols que et defenga?

-No necessite que m’hi defense ningú, no he fet res.

-Segur?

-Sí-Va respondre fermament Samuel.

Un poc després, va entrar el seu cap al despatx, estava enfadat i neguitós al mateix temps.

-Has de declarar alguna cosa?

-No , sóc innocent.

-Comencem pel principi,per què no m’has contat que tenies un germà?

-Jo no tinc germans-Va contestar Samuel amb desànim.

-I Javier?Era idèntic a tu!-Va dir alçant la veu.

-Ja t’ho he dit, no és el meu germà,serà alguna casualitat.

-Bé, deixem aquest tema a banda,no et pareix sospitós que muira la teva mare i una persona que es pareixia molt a tu en un curt període de temps?

-Sí, es molt sospitós, però per què anava a matar  la meva mare i aquell senyor?

-Te'n recordes que fa tres dies et vas deixar el mòbil a l’oficina?

-Sí-Va respondre Samuel

-Van trucar al teu mòbil i el vaig agafar, també em vaig apuntar el número , vaig esbrinar perquè et trucaven amb tanta impaciència i tan repetidament.

-Volien donar-me el més ràpid possible l‘herència de la meva mare i supose que creus que jo l’he matada a ella i al suposat germà per tindre tot els diners de l’herència?

-Evidentment, és més que probable- va dir Toni amb un to més relaxat.

-Però saps què passa?

-Què?

-Que no és el meu germà!-va dir Samuel alterat després d’haver hagut de repetir-ho tantes vegades.

-Molt bé, vols una prova genética?

-Em pareix el més lògic.

En aquest precís moment es va acabar la conversació,Toni va eixir i altre policia va portar Samuel fins una cel·la provisional. Allí mateix,va anar un metge a llevar-li sang per la prova genètica.

Van passar dos dies quan va entrar un policia i li va dir que anara amb ell a la sala d’ interrogatoris; li va posar les manilles,el va portar fins allí i li va llevar les manilles.

Allí estava Toni amb uns papers a la taula i amb cara de preocupat:

-Hola Samuel-Va dir amb una veu suau.

-Hola, com ha eixit la prova?

-Es un tant delicat de dir-ho.- A Samuel li van posar nerviós aqueixes paraules.

-Què passa?-Va dir molt neguitós buscant respostes.

-Bé, l’ADN de Javier Sanchez és idèntic al teu, no és el teu germà, si ho fóra seria un tant diferent.

-Esteu segurs d’haver-ho fet bé?-Va dir amb veu entrecortada, neguitós.

-Hem realitzat la prova tres vegades i dóna el mateix.

-Això significa que un de nosaltres és un clon, com pot ser això?

- Encara no ho sabem, pero és veritat.

-Déu meu,mai s’havia realitzat una prova de clonació amb humans, i havia eixit bé.-El seu rostre mostrava preocupació i temor al mateix temps.

Van passar cinc minuts, cap dels dos parlava, Samuel mirava al sól , i Toni mentrestant mirava la seva reacció amb tristesa. Tot seguit va parlar Toni:

-Ets lliure, després d’això, has desmantelat totes les nostres sospites, i no hi ha  cap motiu pel que matares a la teva mare; ho investigarem; qui ha fet això corromp totes les lleis de la bioètica.

-Bé,i per favor feu tot el possible per descobrir qui ha sigut.

Va fer tot el paperam i va eixir dues hores després que li hagueren donat la notícia.

Estava destrossat, havia canviat completament la seva vida però, volia saber més sobre aquest tema , encara que segurament ningú l’ajudaria per descobrir rés mes sobre qui era el clonat i qui la clonació.

I de sobte se li va ocórrer una bona idea,va anar a la casa de la seva mare; va obrir amb la clau que portava ell abans que ell morira, i es va dirigir directament al bany, va obrir un calaix i la va trobar: allí estava la seva prova. Una pinta amb pels de la seva mare, la  va agafar i se la va guardar a la butxaca.Va anar al laboratori, ja era tard, hi havia tres persones,no les coneixia, però treballaven en el mateix laboratori que ell. No li van fer molt de cas , i ell es va posar a investigar. Després d’un llarg temps, va aconseguir tindre uns resultats, el seu ADN no coincidia amb el de sa mare en res,era adoptat i, per tant, no era l’original.

Ell era la clonació.

No va anar a sa casa a parlar amb la seva dona, ni a la comissaria que era on es trobava el seu amic Toni. Va anar  al pont més proper, estava decidit,no per ell, sinó pel científic que l’havia creat.Va arribar fins allí, hi havia almenys trenta metres d’altura, va passar la barrera de seguretat per no  caure, hi estava aferrat mirant el qui havia davall .No hi sabia el temps que havia passat però a l’estona van vindre dos cotxes de policia,va observar-los, d’un d’ells va eixir Toni, ell va ser de tots els policies el que va parlar  :

-No tens perquè fer-ho, això que ha passat no té importància, sigues la clonació o el clonat, ets una vida , i has de viure-la- Va dir Toni de la manera més amable i més convincent que va poder.

-Sóc una còpia-va dir convençut i va saltar al buit.

No havia mort , estava conscient, no s’hi podia moure. Va aconseguir obrir els ulls, estava viu,sols podia mirar a la teulada , a l’estona va anar una infermera i va vore que estava despert:

-Hola senyor Garcia, després de la caiguda no va morir,però sí que té afectat al sistema nerviós,està totalment immobilitzat, no pot menejar cap part del cos ,ni pot parlar, sols pots escoltar i vore,açò no serà permanent, prompte treballarem en la seva recuperació.

Samuel va plorar en silenci, no podia fer-ho d’altra manera,estava dolgut, i no per les ferides , sinó per  la seva procedència i el seu destí.

Després de tot això, va escoltar passos a l’habitació, no sabia de qui, tampoc podia vore qui era. A la seva visió s’hi va aguaitar un home desconegut a ell, i va dir:

-Jo sóc el científic que va fer la clonació, tu ets una de les meues moltes obres,i ets una altra prova fallida.-Va agafar el cable del respiratori i el va desendollar deixant  Samuel als braços de la mort.

 

Hora de la mort: 6 hores 39 minuts.

4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 


No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS0714
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Curial e Güelfa
ANÒNIM  39 grups
La felicitat d’un pollastre a l’ast
MARTA SOLDADO  70 grups
Les paraules ferides
JORDI SIERRA I FABRA  110 grups
La Bruixa
CAMILLA LÄCKBERG  160 grups
Estudi en lila
MARIA ANTÒNIA OLIVER  18 grups
VIDEO








Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   


Amb la col·laboració de:
               

[Web creada per Duma Interactiva]