Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS
 
 
Rosseta15
Col·legi Sant Vicent de Paül - Palma. Palma
Inici: Marina
Viatge a un altre món
Inici:  Marina
La Marina em va dir una vegada que només recordem allò que mai ha succeït. Hauria de passar una eternitat fins que arribés a comprendre aquelles paraules. Però és millor que comenci per l’inici, que en aquest cas és el final.
Al maig de 1980 vaig desaparèixer del món durant una setmana. Al llarg de set dies i set nits, ningú no va saber on era. Amics, companys, mestres i, fins i tot la policia, es van llançar a la recerca d'aquell fugitiu que alguns ja creien mort o perdut per carrers de mala reputació en un rapte d'amnèsia.
Capítol 1 Cristalia
Capítol 1

La Marina em va dir una vegada que només recordem allò que mai ha succeït. Hauria de passar una eternitat fins que arribés a comprendre aquelles paraules. Però és millor que comenci per l'inici, que en aquest cas és el final.

El maig de 1980 vaig desaparèixer del món durant una setmana. Al llarg de set dies i set nits, ningú no va saber on era. Amics, companys, mestres i, fins i tot la policia, es van llançar a la recerca d'aquell fugitiu que alguns ja creien mort o perdut per carrers de mala reputació en un rapte d'amnèsia.

Durant aquells set dies, m'havia passat un fet que ningú es podia creure, la veritat és que, ni tan sols s'ho havia explicat als meus pares perquè sabia que no m'anaven a creure. L'única que ho sabia era Marina, ja que formava part del que va passar. El dia 12 de juny, record que tornàvem de l'escola i Marina m'estava comentant que li venia de gust anar a veure el mar i a mi també, així que vam decidir anar a una platja per poder contemplar el mar. Ella tenia problemes a l'escola perquè sofria "Bullying" i això l'havia conduït a treure males notes, se li baixava l'autoestima ... De mentre que anàvem cap a la platja amb les nostres bicicletes, em va comentar que li agradaria desaparèixer d'aquest món d'un obrir i tancar d'ulls per poder aparèixer en un altre món.

En el moment d'arribar a la platja, el primer que vam fer va ser passejar a la sorra mentre que parlàvem de les nostres coses. Jo em vaig girar un moment per veure el mar i vaig notar una cosa que brillava que estava molt a prop de l'aigua. Em vaig apropar a l'objecte i Marina va venir després de mi. L'objecte era un diamant de la mida d'una taronja. Ella i jo estàvem molt emocionats per haver trobat aquest diamant i crèiem que havíem tingut molta sort, ja que no és molt habitual trobar una cosa com aquesta, però, Marina va notar que en el diamant a l'inclinar-lo una mica, es veia un escrit. L'escrit era una mescla entre llatí, grec i hebreu, cosa que no enteníem. Ella ho va llegir en veu alta, el diamant va començar a brillar moltíssim i de sobte, ens havíem trobat envoltats en una llum molt blanca.

Vam estar un bon temps inconscients quan de sobte vaig obrir els ulls i em trob que no estàvem a la platja. Estàvem en un bosc molt rara. El cel es veia d'un color lila i celeste, els arbres tenien diamants, la terra tenia pedres precioses ... Era un panorama molt diferent. Em vaig posar molt nerviós i vaig intentar despertar a na Marina. Vaig veure que na Marina estava sorpresa però a la mateixa vegada aterrada, ja que ens trobàvem en un lloc desconegut.

Ella em va dir:

-Carles, on estam?

-No ho sé, tot això és molt estrany. Segueixes tenint el diamant.

-Sí està enterra.

-Hem de trobar alguna forma de tornar a on estàvem. Pot ser que el diamant ens porti de tornada a casa.

-Carles, jo crec que primer hem de sabre a on estam abans de frisar . Vull explorar aquest lloc, podria ser un descobriment.

-Tens raó, anem a veure a on estam.

Ella va guardar el diamant molt bé pel si un cas. Podria ser l'única manera de tornar a casa.

Després que na Marina m'hagi convençut d'explorar el nou lloc que hem descobert, vam intentar sortir del bosc. Tardàrem un bon temps en sortir.

El que havíem vist en sortir era increïble, una cosa espectacular, una cosa que al veure-ho mai t'oblidaries, una cosa inusual. El que vam veure va ser una gran ciutat de vidre amb un munt de gent (que no es vestien com l'època actual, anaven vestits com a l'època classica més o menys), els ponts estaven suspesos en l'aire i eren de vidre, però, lo més increïble és que hi havia màgia. Hi Havia bruixes volant, gent que feia coses amb les seves varetes ...

Marina i jo estàvem totalment sorpresos però més emocionats per poder explorar aquest nou món que havíem descobert. Pensàvem poder aprofitar aquesta oportunitat que se'ns havia brindat que segur que ningú ha pogut tenir.

Directament sense pensar-ho, vam sortir cap a la ciutat. La gent era totalment diferent. Parlaven en una llengua totalment diferent, però aquesta vegada, si enteníem el que estaven dient i vàrem suposar que era perquè havíem viatjat al lloc de procedència de la llengua. A part d'això, estàvem observant les pedres precioses que estan per tot arreu, era totalment increïble.

Havíem pres un moment per preguntar-li a una persona on érem exactament i na Marina va preguntar:

- Perdona senyor, em podria dir vostè on som per favor?

- Com que no saps on som, estim a "Cristalia" .D'on veniu?

-Venim de molt enfora senyor.

-I els vostres pares on són?

- Estàvem amb ells i els hem perdut pel camí.

- Aaah, voleu que us porti a un lloc perquè pugueu passar la nit avui i us ajudin a buscar als vostres pares?

Nosaltres vam contestar que sí.
Capítol 2 Sorpresa al palau reial
Després d'aquesta resposta, l'home que acabàvem de conèixer ens va portar al lloc al qual ens va prometre. En arribar ens vam veure molt sorpresos, ja que l'home ens havia portat al palau reial. El palau era de vidre amb pedres precioses com diamants, rubís, esmeraldes...

Les parets estaven decorades amb detalls de molta precisió, hi havia quadres per totes parts. Al final de la primera planta estava el tron. Al tron estava asseguda un rei amb dos dels seus servents cada un a un costat. En Carles i jo ens vam fixar en el fet que la cara del rei a l'hora de veure-nos. No era una cara molt agradable però nosaltres no li vàrem donar importància.

Finalment ens vam dirigir al rei:

-Bon dia senyor, nosaltres som na Marina i en Carles. Venim des de molt enfora i ens agradaria estar aquí fins que puguem tronar a casa.: -vaig dir jo molt entusiasmat-: .

-Bon dia nins, jo som el rei Francisco de Cristalia. D'on veniu exactament?: -va preguntar el rei seriosament-:

-Mira t'explicarem tot el que ha passat. Nosaltres estàvem a la platja tranquil·lament passejant i ens vam trobar amb un diamant amb un escrit, vam llegir-lo i de sobte ens trobem a Cristalia. No sabem com ha passat això. Si pots explicar-nos el que ha passat realment ens ajudaries molt.: -va dir na Marina tranquil·lament però a la mateixa vegada nerviosa-: .

-Aquell diamant pertanyà a una de les bruixes cardinals, la bruixa de l'est. Seguiu tenint el diamant?: -va preguntar el rei-:

-No, per desgràcia l'hem perdut i no sabem on està.: -va dir na Marina-:

Jo li vaig dir al rei si podia xerrar un moment solament amb na Marina i ell em va contestar que sí.

-Marina, perquè li has dit una mentida al rei, sí que tenim el diamant. Pot ser que el rei ens ajudi a tornar a casa.

-Ja ho sé però,el rei ens ha dit que el diamant pertanyi a una de les bruixes cardinals i segurament que vol que el retornem. Jo no vull retornar un diamant d'aquest format. Costa molt trobar una cosa així, a més, no vull retornar.

-Com que no vols retornar? I els nostres estudis, la família, els nostres amics, no vols veure'ls més o que?

-A la meva família sí però amics no tenc, només tu. Podem viure aquí nosaltres dos per sempre.

Després d'aquella conversa vam tornar amb el rei.

-Rei, sí que tenim el diamant. Hi ha alguna manera de què na Marina i jo tornem a casa?:-vaig preguntar-:

-No, com us he dit el diamant és de la bruixa de l'est, ho heu de retornar immediatament, és un material molt perillós. Una vegada que estiu aquí no podeu tornar.

-M'estàs dient que mai retornarem a casa?, Com és possible?, jo no vull quedar-me aquí, vull anar a casa.: -vaig dir molt nerviós i histèricament-:

De mentre que jo estava protestant una dona es va a proper al rei i li va dir susuegant que volia xerrar amb ell privadament.

Quan el rei es va aixecar i se'n va anar na Marina em deia que perquè estava tan disgustat i jo li vaig contestar que no entenia per què ella no estava disgustada pel tema de que no podem retornar a casa. Ella em va contestar i em va dir tot sobre el tema que li passava a món d'on veníem però de totes maneres no ho vaig entendre.Em vaig enfadar molt amb ella pel seu comportament.

Després de el nostre disputa,el rei va retornar i ens va dir que estàvem arrestats.

Jo no entenia per què. Ens va arrestar sense motiu. Un grup de guàrdies es varen apropar i ens van portar fins als calabossos reials. No entrava ni una mica de llum, estava tot fosc, hi havia molta gent que hi era reclutada. Gent delinqüent que et mirava amb una mirada penetrant que et feia fins i tot por, gent que estava arraconada, gent que cridava, semblava de bojos. Estaven a unes condicions bastant miserables i no ens podíem creure que estaríem aquí i sobretot, sense motiu.
Capítol 3 De tornada a casa
Vam estar una bona estona passejant pels calabossos, semblava que ens estaven portant al calabós més profund que hi havia, i sí, tenia raó.

En arribar al nostre calabós Marina i jo ens vam posar a conversar.

Marina em va dir:

-Per què diables ens han ficat en aquest calabós?, Em sembla molt fort aquesta situació, perquè és que ni tan sols hem fet res, no tenen dret a ficar-nos aquí. Ni que fóssim delinqüents! -va dir molt enfadada i frustrada-.

-La veritat és que no ho sé. Segurament serà perquè li has mentit des del principi i s'haurà enfadat amb nosaltres i ara no confia en nosaltres. Tot és per culpa teva Marina!, Estic segur, ara no podrem tornar a casa.

-No crec que sigui per això Carles. El rei s'ha començat a comportar molt estranyament des que la dona aquesta li va venir a dir alguna cosa secretament, no sé què li haurà dit, però no és gens bo.

Carles, no escoltes això?

-El què, de què m'estàs xerrant tu ara?

-Tu escolta idiota.

Mentre que estàvem parlant, els guàrdies del calabós que estaven al costat nostre, estaven parlant sobre un rumor.



-1r guàrdia: Perquè aquests dos reclutes estan aquí?

-2o guàrdia: El rei ho ha ordenat...

-1r guàrdia:A cas han comès un acte en contra de la llei?, Perquè ells estan dient que no han fet res i s'estan queixant.

-2n guàrdia: Si et dic la veritat, ni idea, simplement el rei ho ha ordenat del no-res després que una de les conselleres venges a explicar-li una cosa.

Un dels guàrdies que està una miqueta més lluny va dir:

-Jo sí que sé perquè, la consellera li ha dit al rei que ells són una amenaça. Mai ningú del regne ha vist a aquests dos nens i se suposa que seria la bèstia.

2n guàrdia: La bèstia?

3r guàrdia: Sí la bèstia, te'n recordes quan fa 50 anys la bèstia va arrasar contra el regne de Caterina de Arasilia?

-2n guàrdia: Sí però a què et refereixes amb la bèstia, si el que va arrasar amb el regne de Catalina d'Arasilia estava en forma d'aigua (bàsicament una onada molt gran d'aigua).

-3r guàrdia: Sí però la consellera diu que el següent catàstrofe serà en el nostre regne i que serà per culpa d'aquestes dues persones. Vénen des d'un altre món. Per això ningú els ha vist mai a la vida. Jo també crec que és una amenaça i que els hauríem de matar.

Quan els dos havíem escoltat aquesta barbaritat, Marina em va dir en veu baixa:

-Hem d'anar-nos d'aquí en aquest instant, ara mateix, xiulant.

Marina i jo vam començar a registrar el nostre calabós . En mig hi havia un munt de roques apilades que formaven una torre d'un metre i mig i sobre la torre hi havia una porta petita. En forjar la porteta i obrir-la jo vaig mirar a dins i hi havia un corrent molt fort que anava cap a un costat.Al final els dos vam decidir saltar i saber que passaria.

En saltar, el corrent ens va portar cap a les clavegueres. Sortim de l'aigua i ens vam anar caminant per la vorera.

Una mica més endavant ens trobem a uns adolescents que també intentaven escapar.

De mentre que anàvem junts, ells ens van explicar com van acabar als calabossos. Després d'una llarga caminada, per fi havíem trobat la sortida cap a l'exterior.

Tots junts vam estar amagats al bosc perquè no ens trobessin.

Jo li vaig preguntar a un dels adolescents que ens trobem que si sabien com marina i jo podíem tornar a casa . Ells sí que ho sabien així que ens vam posar mans a l'obra.

Ell no va dir que havíem de tornar al lloc al qual ens trobàvem des del principi . Anàrem i el diamant que teníem el traiem i va començar a brillar. Va aparèixer una frase en el diamant i Marina el va llegir, i del no-res, vam tornar a aparèixer a la platja.

Directament vam tornar a casa. Marina em va comentar que estava trist per haver tornat a casa el que passa és que si ens haguéssim quedat ahí, ens podrien haver matat.

No li havíem dit res a ningú.

4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 


No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS0123
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Curial e Güelfa
ANÒNIM  7 grups
La felicitat d’un pollastre a l’ast
MARTA SOLDADO  15 grups
Les paraules ferides
JORDI SIERRA I FABRA  20 grups
La Bruixa
CAMILLA LÄCKBERG  27 grups
Estudi en lila
MARIA ANTÒNIA OLIVER  3 grups
VIDEO








Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   


Amb la col·laboració de:
               

[Web creada per Duma Interactiva]