Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS
 
 
wild13
IES Sant Agustí. Sant Agustí Des Vedrà
Inici: Marina
Misteri obscur
Inici:  Marina
La Marina em va dir una vegada que només recordem allò que mai ha succeït. Hauria de passar una eternitat fins que arribés a comprendre aquelles paraules. Però és millor que comenci per l’inici, que en aquest cas és el final.
Al maig de 1980 vaig desaparèixer del món durant una setmana. Al llarg de set dies i set nits, ningú no va saber on era. Amics, companys, mestres i, fins i tot la policia, es van llançar a la recerca d'aquell fugitiu que alguns ja creien mort o perdut per carrers de mala reputació en un rapte d'amnèsia.
Capítol 1 S'acabaren els privilegis
La Marina em va dir una vegada que només recordem allò que mai ha succeït. Hauria de passar una eternitat fins que arribés a comprendre aquelles paraules. Però és millor que comenci per l'inici, que en aquest cas és el final.

El maig de 1980 vaig desaparèixer del món durant una setmana. Al llarg de set dies i set nits, ningú no va saber on era. Amics, companys, mestres i, fins i tot la policia, es van llançar a la recerca d'aquell fugitiu que alguns ja creien mort o perdut per carrers de mala reputació en un rapte d'amnèsia.



No sabia res del món ni el món d'ell. Ell era ben viu, però no recordava res del passat, la droga que tenia a l'interior del seu cos l'havia afectat molt. No es trobava gens bé, l'havien segrestat uns homes vestits de negre. El van immobilitzar i l'assegueren a una cadira on li fermaren les mans, els peus i li posaren una cinta a la boca. En aquell moment Jason Kamara despertà i tractà de sortir del lloc on era fermat, però no ho aconseguí, el que va provocar que els segrestadors s'adonessin que ja era despert. Dos d'ells (els més importants) anaren a parlar amb ell. Jason no va poder reconèixer-los, perquè portaven passamuntanyes, però sabia del que es tractava.



Abans de la desaparició, Jason, es dedicava a traficar amb armes i drogues. Se'n aprofitava, ja que treballà molts d'anys a l'U.S. Army (l'exèrcit dels Estats Units) i coneixia el funcionament i també a gent d'una gran categoria, gent molt important. Tenia molts contactes i per a poder viure luxosament es dedicà a traficar amb armes i drogues en diferents parts del món. Una part dels sous que hi treia eren per ell, però l'altra anava cap a Alan Smith, una persona amb molts de sous i poder que era còmplice del president dels Estats Units. La seva campanya es pagava amb aquells sous i a més, mataven a les persones que tractaven de destapar-los i els investigaven a mesura que trobaven noves pistes.



Idò resulta que abans que desaparegués tenia una comanda important un dels seus millors clients John Bush un dels criminals més buscats del món, ell va demanar en Jason que li portés cent kalashnikov (AK-47) juntament amb tres-cents quilos de drogues de diferents varietats, misteriosament el client volia que el lliurés a una direcció diferent de la sempre. Pareixia sospitós però no podia fer res, ja que era el seu treball. Després de trucar amb Josh, va rebre un missatge d'Alan diguent que havia de fugir perquè estava en perill. Ell estava molt confús, no sabia com reaccionar davant aquesta situació tan estranya. De sobte, tot es tornà fosc.



Es tornà a despertar, ara en una habitació fosca. Només es podia veure un armari molt vell de color marró amb marques de talls molt profunds i una porta de metall amb moltes taques de sang que pareixien molt recents. S'espantà molt, alhora petrificat. Va tractar de moure's però s'adonà que seguia lligat i assegut a una cadira quan de sobte la porta amb sang comença a obrir-se, l'únic que es va escoltar va ser un crit de terror. Ell s'apuntà arrossegant-se, però quan estava a punt de sortir al passadís, un home alt vestit de color negre amb passamuntanyes, l'espitjà i tancà la porta d'una manera molt agressiva. Resulta que en aquell edifici on eren segrestats s'hi trobava més gent, veu de les quals no reconeixia, però l'important era saber que no era tot sol i que si hi havia alguna manera de comunicar-se amb els altres, tindrien una possibilitat de planejar alguna cosa per escapar d'allí. Mentre tractava de recordar les veus, un petit espiell de la porta s'obrí i passaren una safata amb menjar, beguda i una nota que deia el següent: "Si a la realitat vols tornar, uns pecats has d'explicar i d'una mort segura t'has de salvar''. Després de llegir la nota es quedà molt pensatiu, no podia ni menjar, no es trobava gens bé.
Capítol 2 Pecat de la ira
Què vol dir amb aquest missatge? Pensà Jason. De sobte es tornà a obrir la porta i llançaren una dona amb el cabell ros i llis, molt guapa, però amb moltes ferides, tant a la cara com als braços i cames. El primer que va fer l’home va ser anar a socórrer-la. Ella es trobava perfectament i se’l llevà de damunt. Es va fixar en la nota que hi havia a terra i no dubtà a estirar la mà i agafar-la. Jason li preguntà si savia el que volia dir aquella frase tan filosòfica.

- Em recorda molt els set pecats capitals. - Va dir ella només veure-la. Ell tornà a mirar al seu voltant, quan va veure que era casa seva, però no la seva llar actual, sinó la de quan tenia cinc anys. Per increïble que paregués l’edifici on ell vivia fa 30 anys s’havia convertit en un lloc on segrestaven gent, gent que pareixia ser molt important.

A mesura que passaven el dies, la parella anava coneixenent-se i la relació era bastant bona. Cathy era la secretària de Barack Obama, president dels Estats Units i va conèixer un noi que era soldat de l’exèrcit nord-americà i tots dos acabaren sent parella. Al llarg dels anys la relació entre els dos anava sent més dolenta i la dona, després de reflexionar durant molt de temps, decidí deixar-lo, però el que no savia era que les conseqüències serien d’aquesta magnitud. El soldat, que era molt gelós, s’enfadà molt, ja que no volia perdre l’amor de la seva vida, i va pensar a venjar-se d’una manera molt cruel, la qual ni tan sols havia raonat. El noi tenia contactes amb diferent persones traficants i va involucrar la dona en un cas de drogues. Com a mentida, el noi li havia dit que volia quedar amb ella a Blood Street per demanar-li disculpes. Ella es presentà i el carrer era molt fosc quan la vista se li tornà negra. Quan tornà a despertar es trobava en aquella habitació amb Jason, Li havia ocorregut el mateix que a ell.

Després d’aquesta història que el va commoure, ja que era totalment injusta la seva situació, va poder deduir que tots els segrestats per aquells homes eres traficants de drogues, però seguia sense saber per què eren allí, què volien d’ells i qui els havia segrestat. Per tractar de sortir d’allí, inspeccionaren l’habitació per veure si trobaven una pista que els ajudés a escapar. Com aquell que era un dels llocs on Jason més temps passava es coneixia totes les maneres d’escapar. En un dels racons havia un petit forat en el qual hi havia un clip que podien aprofitar per obrir la porta i veure que passava allí fora. La noia introduí l’objecte curosament dins el pany i el girà silenciosament.

- Clac! - va fer la porta. I aquesta s’obrí. Al moment els dos tragueren el cap per aquesta i observaren un llarg passadís amb una quantitat de portes incomptable. Al final d’aquest es podia veure una petita escala que baixava al primer pis. La parella no va dubtar a baixar i saber d’una vegada per totes què estava passant en aquell edifici tan estrany, quan s’adonaren que un cap rodó i negre es movia pujant les escales en direcció cap a ells. Els va entrar el pànic i es posaren molt nerviosos, tant que l’home els escoltà i pujà corrents a per ells. La parella pensava moriria, però l’home el primer que va fer va ser agafar els dos per la samarreta, ja que tenia una força descomunal i els tornà a llençar a dins l’habitació. Després els va donar dos cops de puny a cadascun i els va dir: ‘’l’heu cagada’’.

Era una habitació diferent; només hi havia una taula i davant seu una butaca donant l’esquena.

- Jason, quant de temps feia que no parlem - digué de sobte una veu molt familiar. -pareix que Déu vol que ens tornem a veure per complir la meva venjança.

- Qui ets tu! Per què estem Cathy i jo aquí? Què vols de nosaltres?- exclamà Jason mentre intentava aixecar-se de la cadira.

Ell començà a riure com un boig i digué:

- No has canviat gens durant aquests anys, segueixes sent el mateix noi que no para de fer preguntes.

- Un moment… Aquesta veu… Pare...  Com pot ser que siguis viu! Jo et vaig matar aquell dia junt a la mare!

L’home va fer un somriure i li donà un cop de puny que el va deixar inconscient. mentre deia:

- Bona sort tractant de fugir d’aquest lloc.
 

Capítol 3 Justícia per Estats Units
Quan Jason despertà el primer que va veure va ser el rostre de la Cathy a sobre d'ell. Estava molt preocupada, ja que no sabia quina era la causa que havia portat a Jason a desplomar-se d'aquella manera sobre el terra. Li havia guardat una mica del seu menjar i beguda perquè necessitava alimentar-se. Quan l'home acabà de prendre el que la seva companya li havia deixat tractaren de retornar al tema del qual estaven parlant, però l'exmilitar, espantant per la visió del seu pare no arribava a concentrar-se. Va haver d'explicar el que li succeí i per quina raó havia quedat inconscient durant unes hores.

L'ambient que hi havia era molt obscur, molt tens, no era gens agradable, però intentaven mirar la part positiva, que era que almenys ja sabien com podien escapar d'aquella habitació. El següent pas era despistar els guàrdies i inspeccionar l'edifici per veure realment del que es tractava. Els dos companys dissenyaren un pla que consistia en l'obtenció d'un mòbil o algun aparell electrònic que permetís avisar les forces de l'Estat perquè anessin a l'apartament i acabar amb aquell malson d'una vegada per totes. El que no sabia la dona era que Jason tenia molts contactes, entre ells molts polítics i podien aprofitar-se d'això.

Va arribar el moment, la parella anava a posar en pràctica el pla que podria funcionar exitosament, però només necessitaven la pistola d'un dels guàrdies. Cathy començà a cridar com si estigués patint molt fins que va aparèixer un guàrdia. Quan ell entrà a l'habitació la porta es va tancar i en Jason va començar a escanyar-lo sense pietat. Després d'una batalla intensa l'home desconegut va caure a terra sense ànima, agafaren l'arma i seguiren amb el planejat travessant tot el passadís fins al fons, on es trobava una porta, la de la sortida amb dos guàrdies vigilant-la. La parella no sabia què fer quan de sobte un objecte va caure i provocà un soroll molt fort al corredor. Els homes de negre se n’adonaren i decidiren anar a la ubicació d'aquell soroll. Va ser aquell el moment que escolliren per córrer fins a la porta i entrar utilitzant tot el cos per rompre-la. El primer que van veure va ser una petita sala amb un telèfon mòbil i diverses armes que podria ser útil per conflictes posteriors. Es van armar d'una forma molt completa i seguiren travessant portes fins a arribar a una on tornaven haver-hi, en aquest cas, quatre guàrdies. La parella amb les armes el van matar fàcilment i descobriren que estaven davant la porta del general Thomson, l'home que organitzava tota aquella gent. Casualment, Thomson, no es trobava al seu despatx en aquell moment, i per tant la parella va aprofitar per entrar a la sala i obtenir la quantitat més gran d'informació possible. Van començar a llegir tota mena de papers fins que s'adonaren que el màxim responsable de tot el que estava passant era el president Steven Armstrong. En un primer moment la ràbia podia amb ells, estaven molt enfadats, però aconseguiren calmar-se i tornar al que estaven fent. Ara quedava eliminar la resta de guàrdies, sortir d'aquell edifici i anar directament a parlar amb el president dels Estats Units. I així ho feren. Cathy es fixava molt en el seu company, ja que va treballar com a militar, i aprenia nous moviments i diverses tècniques per disparar i esquivar. Anaven planta per planta i l'objectiu era arribar al soterrani on es trobaven tota mena de cotxes, agafar-ne un i anar a la Casa Blanca. Una vegada havien matat a tots els guàrdies anaren corrents per un dels vehicles.

La Cathy va conduir fins a la Casa Blanca a una velocitat increïble, cosa que va provocar que hi estiguessin presents abans del previst. Entraren a dins corrents i molt desesperats, anaven directes a parlar amb el senyor Armstrong. Quan entraren a la sala on es trobava es va quedar molt sorprès i els va saludar amb una gran alegria i amabilitat, mentre que aquests se'l llevaren de damunt i l'amenaçaren amb una de les armes. Tractaren d'arribar a algun tipus d'acord, però no va ser possible i la parella ni s'ho va pensar, van disparar al president set vegades fins a provocar-li la mort. Abans que fossin empresonats avisaren l'FBI de tota la gent que es trobava a l'edifici i que per favor anessin i els salvessin.

A la fi Jason, un dels majors traficants de la història junt amb una innocent dona secretària, van donar la seva vida (ja que els condemnaren a presó perpètua) perquè un país, una nació pogués saber quina era la veritat i la quantitat de coses que ocorren rere un govern com pot ser el d'un dels països més poderosos del món, Estats Units.
 


4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 


No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS1379
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Curial e Güelfa
ANÒNIM  83 grups
La felicitat d’un pollastre a l’ast
MARTA SOLDADO  131 grups
Les paraules ferides
JORDI SIERRA I FABRA  193 grups
La Bruixa
CAMILLA LÄCKBERG  305 grups
Estudi en lila
MARIA ANTÒNIA OLIVER  67 grups
VIDEO








Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   


Amb la col·laboració de:
               

[Web creada per Duma Interactiva]