Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS
 
 
biohazardy_
IES Ítaca. Sant Boi De Llobregat
Inici: Marina
Marina
Inici:  Marina
La Marina em va dir una vegada que només recordem allò que mai ha succeït. Hauria de passar una eternitat fins que arribés a comprendre aquelles paraules. Però és millor que comenci per l’inici, que en aquest cas és el final.
Al maig de 1980 vaig desaparèixer del món durant una setmana. Al llarg de set dies i set nits, ningú no va saber on era. Amics, companys, mestres i, fins i tot la policia, es van llançar a la recerca d'aquell fugitiu que alguns ja creien mort o perdut per carrers de mala reputació en un rapte d'amnèsia.
Capítol 1 Instint de sal.
La Marina em va dir una vegada que només recordem allò que mai ha succeït. Hauria de passar una eternitat fins que arribés a comprendre aquelles paraules. Però és millor que comenci per l’inici, que en aquest cas és el final. Al maig de 1980 vaig desaparèixer del món durant una setmana. Al llarg de set dies i set nits, ningú no va saber on era. Amics, companys, mestres i, fins i tot la policia, es van llançar a la recerca d'aquell fugitiu que alguns ja creien mort o perdut per carrers de mala reputació en un rapte d'amnèsia.

I bé; un s’acaba acostumant al ressò amb el seu nom dels crits que s’esmuny per les clavegueres del poble i carrega a consciència cada espetec de les trepitjades de sabates conegudes sobre fulla seca al bosc. Els carrers desbordaven converses que traspassaven cada escletxa a les parets i van acabar amb la plena raó; jo, una mica mort, potser sí que n’estava. Les opinions nervioses a cau d’orella sobre la meva absència eren l’únic que impedia un silenci tediós; empassaven saliva. I empassava saliva.

Tremolors a l’aire i al meu cap; les idees giraven com manilles embogides i eren tant inintel·ligibles i confuses que quedaven en un segon pla. Les agradava anunciar que la seva veu i olor m’ofegaven de nou a l’interior, que, insoportables, semblava que caiguessin sobre la meva esquena.

Els somnis trencats van començar a ennegrir les meves passes. Fregava les sabates amb draps xops en una metàfora desesperada; però no desapareixia el to de pell d’aquella noia del meu record. La seva veu i olor m’ofegaven de nou a l’interior. Tant seny difús en ment medicada per tristesa, em feia perdre la noció de l'ètica moral.

La seva veu i olor giravoltaven de nou a l’interior.

L’obsessió per aquella jove a la que les visions no em permetien posar rostre s’arrapava a les meves nits. No era benvinguda a la meva habitació, i vaig adonar-me’n de que veure les postes de sol ja no era agradable per mi. M’amagava darrere les cortines i observava com la llum, al despedir-se, feia aparèixer aquell olor dolç de perfum femení als pocs minuts.

I m’endormiscava.

I embogia, evitant dormir perquè era massa conscient de que somiaria amb ella; que no sabia si era la millor de les meves aspiracions, o el pitjor malson que mai hauria tingut el plaer d’imaginar. I assegut al llit, va començar a turmentar-me amb frases de veu suau. Per primera vegada, oprimint-me els temples i fent sonar les dents, vaig escoltar-la. Comencí a notar un olor a sal i un tacte de sorra que fugia d'entre els meus dits. I el que va dir, va fer-me saber que un petit retall del meu destí era esbrinar qui era la propietària de la veu que només jo podia escoltar i arribar a posar-li cara i nom. Vaig fugir aquella mateixa nit, deixant-me la por a les butxaques de la roba que no m'emportí al meu petit viatge de recerca.

Vaig anar a buscar el meu record mai succeït per fer-lo passar.

La Marina em va dir una vegada que només recordem allò que mai ha succeït. Hauria de passar una eternitat fins que arribés a comprendre aquelles paraules. Però és millor que comenci per l’inici, que en aquest cas és el final. Al maig de 1980 vaig desaparèixer del món durant una setmana. Al llarg de set dies i set nits, ningú no va saber on era. Amics, companys, mestres i, fins i tot la policia, es van llançar a la recerca d'aquell fugitiu que alguns ja creien mort o perdut per carrers de mala reputació en un rapte d'amnèsia.

En sinestesies esgotades de caminar, notava com les paraules em queien regalimant per les comissures de la boca.

I recolzat per una epífora d'anyorança, arrossegava la llengua, farta de repetir un últim mot. Marina.

La cautela i el fingiment van passar a ser la subsistència d’una ciutat dolguda.
-
-Noi, t’ofegaràs. Sembla que fagocitis en lloc d’empassar.- La veu tosca de l’amo del bar a l’hostal rústic on era assegut em va fer relaxar els canells. Em somreia amb un bigoti ombrejat d’estralls de l’edat. Fregava un got de vidre amb unes mans afables i molsudes, i semblava que m’ensumés amb un nas gran de posat curiós.

-A la costa tot em sap millor.- I semblà que el meu primer contacte en aquell poble d’espígols repassés amb cura la meva reflexió.                               

-Fas cara de poble tancat, sí. Uns dies sabàtics per a recuperar forces a la vora de la costa sempre ajuden a mantenir la salut.

Tant culminant com breument conservadora, la conclusió d’aquell ésser que desprenia benevolència per les mànigues del seu davantal de cuina va trepitjar tota mena de desconfiança.

Uns segons més tard, un parell de cops d’ull del propietari de la pensió cap al sostre de l’escala van ser suficients per a que sapigués que el seu company de xerrades diàries faria presència. El fum del seu cigar ennuvolava l’ambient i feia saber que l’estona de queixes sense tacte d’abans de la migdiada estava tan aprop com graons baixava el vell conegut noi de l’hostal.

-Per olor de mar? - El jove fumador reflexava una petita mançana de la discòrdia interioritzada. Semblava la recreació de tres arquitectes competitius que van fer de les seves a cada àpex del noi. Un rostre infantilitzat i tant recobert de pigues que s'associava a l’estil barroc, recarregat de decoracions que cridaven l’atenció a cada nou veí que trepitjava l’escala, amb manca de congruència en quant la seva actitud defensiva. Aquesta, sense cap mena de relleu, recordava a una obra a mig acabar d’un dissenyador realista amb poca cura i amor per l’art. Els seus ulls plens d'escepticisme eren en aparença massa viscuts per l'edat del xicot. Amb el meu oblit d'intentar enflairar allò que un cos escarransit i uns genolls nafrats amagaven, les celles del jove es van arrufar.- A aquest també l'ha portat cap aquí l'ànim hipòcrita de fer el tast de la vida quotidiana mediocre i banal de la gent de poble per mitja setmana?- Uns ulls de ràbia i ressentiment es quedaven aturats a les meves sabates de pell.- Fes-me un truc quan se't quedi el cotxe encallat al fang de les oliveres a l'hora de marxar de la vila on t'has disfressat de bohemi durant tres dies. Potser, després et faig el favor d'allargar la mà perquè deixis caure uns duros de compassió i guarneixis un poc més el teu fotut egocentrisme de bona persona. Maico, collons, encara no sé perquè no barres el pas dels que foten a la metròpolis quan et venen a fer tres o quatre esmorzars.

El pigat de cara dolça va creuar l'habitació amb grans passes enfurismades.

I a mi encara em durava la sensació d'incomoditat als temples quan pronuncií el que la sobtada inclinació per saber més sobre la seva còlera va fer.

-Maico, em quedaré un parell de dies.

L'home de les mans desmesurades i el somriure constant va assentir sense deixar de fregar el got.
Capítol 2 Pigues de sorra.
Els primers dies, quan sortia de l'habitació a fer els àpats, em sentia fora de lloc a un menjador on l'ambient de família confonia el que es trobava davant de mitja dotzena d'hostes a una pensió.

​-Cafè amb llet?- En Maico feia cara agradable de matí.

-No, avui no, gràcies. Aniré a estirar les cames per la platja una estona.

-T’espero per dinar, llavors!

Després d’un ràpid intercanvi de gestos de complicitat, vaig fer el meu primer contacte amb la sorra. Les úniques sabates que m’havia emportat en mà, una camisa blanca oberta i unes bermudes arremangades. Una pau de la que no oblidaria detall.

Seguint la línia de costa transparent, un seguit de barques de pesca em va fer enfonsar la vista al mar. El noi pigat era assegut a un petit bot de fusta i muntava amb traça una canya de pescar.

-T’has aixecat molt d’hora, jo que volia tota la platja per a mi.- L’oceà li feia una mirada serena. Es va encongir d’espatlles i un somriure em va respondre primer.

-Aquí, la mar és de qui no li fa por conèixer-la.

-Després d’escoltar ahir el que em consideres, sé que no m’hauria de prendre això com una invitació a pujar al teu magnífic veler. Encara que ho sembli una mica.- Observava amb un posat divertit al jove adolescent que havia desconcertat.- Està bé, m’has convençut.

A l’entendre el que em proposava, va fer-me un petit espai al tauló de fusta on seia i les pigues es van arrufar. Un instant després, va deixar anar les cordes que llaçaven la barca a la platja i una rialla.

-Artur. Em dic Artur.- el curiós esperava la meva rèplica amb l’esquer entre els dits.

-Tot un plaer, coneixedor de la mar.

Vaig arribar xop a l’habitació, encara que satisfet. Notava la sensació que una fortalesa dequeia i aviat seria capaç de trobar el que habitava darrere.

A l’hora de dinar, ​i com si es tractés d'un secret, em vaig apropar a l'home del gest innocent i vaig afluixar la veu per parlar del que em despertava interès i em mantenia neguitós.

-Maico, m’agradaria que em parlessis de l’Artur.- Potser vaig ser massa abrupte. La discreció i el tacte em mancaven desde curta edat. L’homenàs, en canvi, va abaixar-se les ulleres i va llepar-se els llavis.

-L’Artur. Aquest nano té la llengua d’un lleó, la maduresa d’un gran home i el cor d’un nen. Va aparèixer un vespre amb cinc anys i em va demanar feina! Va créixer molt abans que qualsevol altre petit i no recorda els seus orígens. S’ha fet estimar des que va arribar a la pensió. Les seves ocurrències no deixen indiferent a ningú.- Va assenyalar els meus cabells humits.- I veig que tu també has conegut la seva joia. Em sorprèn, ja que no deixa pujar estranys a la seva barca. Ell i els quatre gats que em queden com a clients habituals són la meva família.

-Gràcies.

La veu va quedar-se a mitges i vaig quedar sense sentits un parell de minuts.
 

Capítol 3 Ulls de vidre.
"Al meu poble, tant bucòlic com tancat, sempre vaig sentir claustrofòbia. Els primers anys d'escola em van resultar més difícils que a la resta; era la nena que agafava granotes amb la mà i la que compensava la falta de realitat amb un excés de imaginació. La cridòria quotidiana al passadís es va grabar com a mantra; "Bruixa!"

A l'arribar la tendra edat on la manca d'autoestima es presenta, vaig decidir abandonar la vila i fugir. Només em vaig despedir del meu germà petit, amb el qual em vaig unir en un vincle etern d'una abraçada i unes paraules a cau d'orella; només recordem allò que mai ha succeït.

Els ulls se li tornaren de vidre; plorava.

La costa em va acollir com un bressol temps després d'haver marxat. Vaig conèixer un noi entre sal i sorra que m'oferí ajuda al port; vaig començar a treballar de cambrera a la seva petita taberna i en un parell de mesos em casava amb aquell home amb el que veia un futur ple d'afecte. El fruit va ser un nadó pigat.

I les runes del que va ser, sorgeixen en qualsevol moment inesperat; la fúria de la nostra mar es va emportar la nostra subsistència ofegant al meu marit. La vida que havíem dedicat a construir una llar es va veure enderrocada pel que més estimàvem; els oceans.

El nostre petit Artús va haver de madurar a corre-cuita i amb curta edat ja tenia els valors d'una persona benèvola i justa. I ara que em veig obligada a marxar per una oferta de treball que podria resultar una millora de la qualitat de vida del meu fill, us prego que us feu càrrec del meu petit fins que algú amb el meu cognom se l'emporti a veure món; sé que li agradaria tant com a la seva mare i que compartim l'esperit viatger."


Vaig aixecar la vista de la carta que en Maico em deixà al meu lloc del menjador al dia següent. Com aquella vegada, els ulls de vidre em van dibuixar un rostre trist per paraules de la meva germana. La Marina volia que jo trobés el seu fill i el portés a recòrrer món. Tant sentit en un moment vaig trobar en anys de confusió per la noia de la qual sentia l'olor a dins, que em vaig sentir gairebé obligat a donar-li una abraçada a aquelles persones que s'havien desfet de la meva inquietud. Em vaig llevar de la cadira i, agafant amb força la carta que va ser escrita fa deu anys, vaig córrer on sabia que trobaria el meu recent rebot. Netejava la barca amb un drap xop d'aigua salada. Cada vegada que l'observava, veia més els records del rostre de la seva mare i la meva constant recerca a la seva cara.

-Artús. -Em va dedicar una mirada indiferent.- T'agradaria venir amb aquest burgès aprofitat de les teves terres a veure i conèixer les seves?

Va riure d'una manera nerviosa i, de nou, vaig veure uns ulls de vidre.

-M'encantaria, tiet.

Ens vam despedir del somrient Maico. L'homenàs va enlairar l'Artús d'una abraçada i un parell de llàgrimes van fer l'ambient nostàlgic després de plenar les maletes.

Vaig tornar després d'una setmana d'absència, encara que no sol. M'acompanyava una imatge pigada del meu record que vaig anar a buscar. Els meus amics, familia i coneguts em van rebre estupefactes; l'home mort que havia abandonat la terra dels vius tornava amb una petita figura de la dona que va desertar fa tant de temps.

L'aventura que ens esperava viure per veure la Marina era el més emocionant de la nostra trobada.

4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 


No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS0123
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Curial e Güelfa
ANÒNIM  7 grups
La felicitat d’un pollastre a l’ast
MARTA SOLDADO  15 grups
Les paraules ferides
JORDI SIERRA I FABRA  20 grups
La Bruixa
CAMILLA LÄCKBERG  27 grups
Estudi en lila
MARIA ANTÒNIA OLIVER  3 grups
VIDEO








Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   


Amb la col·laboració de:
               

[Web creada per Duma Interactiva]