Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
TREBALLS PUBLICATS
 
 
CDM_AlFeJo
Escola Cor de Maria. La Bisbal De L’Empordà
Inici: Joc de trons
Guardians del Gel
Inici:  Joc de trons
Bran
El dia havia començat clar i fred, amb una gelor vivificant que anunciava el final de l’estiu. Es van posar en marxa a trenc d’alba per presenciar la decapitació d’un home. Eren vint en total, i en Bran cavalcava entre ells, neguitós i emocionat. Era la primera vegada que el consideraven prou gran per acompanyar el seu pare i els seus germans a presenciar com es complia la justícia del rei. Era el novè any d’estiu, i el setè en la vida d’en Bran.
Capítol 1 Records
Bran

El dia havia començat clar i fred, amb una gelor vivificant que anunciava el final de l’estiu. Es van posar en marxa a trenc d’alba per presenciar la decapitació d’un home. Eren vint en total, i en Bran cavalcava entre ells, neguitós i emocionat. Era la primera vegada que el consideraven prou gran per acompanyar el seu pare i els seus germans a presenciar com es complia la justícia del rei. Era el novè any d’estiu, i el setè en la vida d’en Bran. Cada vegada que avançaven amb el cavall en Bran s’anava posant més nerviós i neguitós. Les seves galtes podien palpar el vent que anava en contra. En arribar van lligar els cavalls en un bosc que hi havia al costat del Turó dels Decapitats, així era com l’anomenava la gent del poble. A en Bran li va tocar a primera fila per presenciar un veritable espectacle: la seva primera decapitació en viu. El moment havia arribat i es van preparar per l’executació. Van posar un tronc ple de sang -d’altres judicis- a sota el cap de l’home, el qual l’havien condemnat a mort per desertar. El pare d’en Bran va agafar l’espasa i va recitar les paraules que es fan abans de l’executació que esdevindrien en la seva mort. No podia apartar la mirada, seria senyal de covardia.  Finalment la va tirar amb força cap a baix. Les següents imatges quedarien per sempre més en la seva ment. El cap va sortir rodolant fins que una pedra el va parar. El comte va netejar l’espasa amb la roba del cadàver, el van col·locar sobre una pila de troncs i li van prendre foc. Desprenia una olor intensa, més forta que qualsevol altre carn cremada. Van deixar el foc encès i van tornar a la vila.

Bran Brown, era un jove aspirant a guardià del Mur del Nord. El seu pare era el comte de Salisbury, situat al Est del país. Era fill únic i la seva mare havia mort en el part.

Per a la tarda, després de dinar, ell acostumava a anar a donar una volta per el bosc que estava a uns cinc quilòmetres de distància de la seva petita ciutat. Agafava el seu jove poltre i s’aventurava en l’espessor dels arbres. En una ocasió, quan estava estirat en l’herba va sentir somicar un petit animal. Va anar cap a ell i es va quedar bocabadat. Era un cadell de llop abandonat. Va decidir emportar-se’l, podria ser útil per al jardí de la seva casa. Va pujar al cavall i es va posar l’animalet a la falda. Va arribar a casa, li va construir una caseta amb fusta i el va batejar amb el nom de Brown en honor a la seva família. Des d’aquell dia el va acompanyar a totes les seves peripècies.

L’endemà a la matinada va cantar el gall. Era el despertador que tenia el Bran. Era l’hora d’esmorzar i d’anar a entrenar. Rebia una rutina dura d’entrenament per poder arribar a complir el seu somni de ser un guardià. Havies de passar tres proves: Una lluita contra un adversari el qual també volia formar part de la milícia, un recorregut de 30 km que s’havien de fer en menys de dues hores, i la prova final era aguantar una nit rere els murs, on a menys cinquanta graus centígrads un home es podia glaçar completament, on hi havia salvatges i llops tan grans com un lleó. Tot un repte.

El 12 d’octubre de 1256 dC el Bran es va aixecar. Aquell dia el van deixar dormir més ja que no havia d’anar a fer la rutina. Era el seu aniversari. Feia quinze anys -vuit des de que va veure la seva primera decapitació- i li van regalar la seva primera espasa. Tenia una fulla d’uns 75 centímetres i estava forjada pel millor ferrer del comtat. A el Bran li va fer il·lusió posar-li nom, i li va posar “Berserker” ja que el seu pare sempre li explicava contes sobre els salvatges i sempre li havien cridat l’atenció aquests poderosos personatges els quals causaven por a tothom. Amb aquesta espasa s’enfrontaria a les proves per ser Guàrdia del mur del Nord.

 
Capítol 2 Les proves
Era el dia, el mateix en el que en Bran es jugaria el seu futur. Era un matí fred, es palpava l’aire que entrava per les finestres dintre de la casa. En Bran estava nerviós. Allò canviaria la seva vida. Tocades les deu, va haver d’emprendre un viatge cap a Lipovka, una ciutat del nord on es feien les proves. Va agafar el seu jove poltre i, juntament amb el Brown, el seu llop de pit blanc, i la Berserker, la seva espasa, va començar la marxa. L’esperaven quaranta estressants i llargs quilòmetres de camí. En arribar, va buscar un hostal on passar la nit. L’endemà es va despertar amb els potents corns que indicaven l’inici de les proves. Va deixar els animals a l’hostal i es va preparar. El primer dia tocava recórrer els trenta quilòmetres en menys de dues hores, una marca rècord. Van disparar el canó, els participants van començar a fer llargues passes a un ritme molt accelerat. El Bran va anar a un ritme constant i ni massa lent ni massa ràpid. Per passar aquelles proves havies de tenir enginy a més d’un bon físic. L’estona va anar passant, en Bran veia els contrincants exhausts als marges dels camins sense poder fer res pel cansament. Quan estava travessant un petit bosc, un trampós anomenat Ferran li va parar una trampa. els corriols estaven tots molt ben senyalitzats, però l’altre noi li havia canviat tots els senyals. Com que el trampós no coneixia bé els boscos, en realitat el que havia fet era canviar-li el senyal, però cap a una drecera en comptes d’un camí més llarg. Al arribar a la meta, en Ferran es va quedar sorprès, el Bran i quasi tots els que anaven darrere seu havien arribat abans. Al final va acabar bé, ja tenia la primera prova de tres. Aquell dia s’havien desqualificat a 182 nois dels 332 que hi participaven.

Després de finalitzar aquesta prova els van donar uns dies de descans per recuperar forces, ja que la següent prova seria molt dura. Hauran de enfrontar-se entre ells per tal de quedar només 75 participants per enfrontar la tercera i definitiva prova.

En Bran estava molt tranquil i segur  de si mateix ja que des de ben petit havia hagut de fer ús de les armes blanques com llances o espases; els enfrontaments es produïren en un antic Coliseu on antigament morien molts gladiadors, uns personatges robusts i ferotges que lluitaven per la seva vida.

A en Bran li va tocar medir-se contra un novell en l’art de la lluita amb armes blanques. Per tant ho va tenir bastant fàcil, tot i que li feia pena que un home tan jove morís per alguna cosa així. Quan el va haver ferit de mort no va acabar amb ell i va demanar clemència al jurat per el pobre novell.

En Bran aquell dia no s’ho va passar molt bé, ja que hi havien aspirants molt dèspotes i sanguinaris. Sort que des de ben jove havia vist amb els seus propis ulls esdeveniments molt sagnants i per tant va poder passar el dia sense gairebé ni immutar-se per aquell esfereïdor espectacle.

Al final del dia tots els combats ja s’havien disputat i el nombre d’aspirants s’havia reduït a la meitat, i per sort el Bran encara seguia en vida.

El següent dia a primera hora de la matinada es van tornar sentir els corns, la qual cosa donava pas al començament de la tercera prova.

Aquesta tercera prova consistia a sobreviure durant una setmana fora dels murs, les úniques coses que es podien endur per tal de sobreviure eren un ganivet, una llança i una jaqueta de pell d’ós de les cavernes.

Tots els que restaven vius per enfrontar-se a aquesta prova,  des del punt de vista d’en Bran eren uns incultes sense escrúpols i maquiavèlics el que significava que eren capaços de fer qualsevol cosa per tal de poder ser els que ocuparien els llocs de guàrdies del mur.

Per tant en Bran havia de jugar amb intel·ligència per tal de superar la força bruta dels altres aspirants a ocupar els llocs de guàrdies.

Els jutges van donar l’ordre d’obrir les portes, la prova més dificultosa havia iniciat.
Capítol 3 Els últims en peu
La prova va començar el següent dia a l’albada van sortir cap a les onze del matí.

En sortir dels murs uns udols de llops van ressonar per el bosc enrevessat, fosc i profund.
A tots els mortals això ens provocaria un calfred; al cap de poc temps tothom s’havia dispersat i en Bran estava sol, el silenci d’aquella solitud el feia posar nerviós expectant a tot el que pogués passar al seu costat; el xiuxiueig del cruixit de les branques quan bufava l’intens vent gèlid, et feia venir la sensació d’inseguretat i et feia posar-te amb l’esquena arquejada i els pèls de punta.

Tot i això en Bran estava confiat ja que s’havia estat tota la seva vida entrenant-se per això, ja sabia com controlar-se aquestes emocions.

El primer dia de supervivència va ser bastant fàcil, va trobar un ramat de ovelles esterlines enmig del bosc la qual cosa volia dir que tenia el menjar assegurat per uns quants dies; però el que més li va facilitar el dia va ser trobar-se amb un vell conegut de la infància que també estava fent les proves això li va donar ànims per continuar lluitant amb més força.
Aquest vell conegut s’anomenava Richard Sergey, en Richard i en Bran havien estat companys a l’escola de scouts de la seva província.

En Richard era un dels millors en supervivència per tant en Bran ja tenia molt guanyat ja que on ell no arribava el seu amic arribaria i els dos s’ajudarien per tal de sobreviure.
El segon dia es va planejar difícil ja que es van despertar amb l’udol dels llops, i es sentien porcs senglars i estaven en plena època de cria dels senglars, en aquella època els senglars i les truges eren una bomba de rellotgeria d’hormones i per tant qualssevol contacte visual era una desgràcia gairebé assegurada ja que en aquesta època els senglars i les truges són més agressius i agressives.

Aquesta combinació de porcs i llops, no podia acabar pas bé i com a resultat en Richard va ser ferit per un senglar, tot podria haver estat pitjor si no haguessin tingut els ganivets ja que no s’haurien pogut defensar, tot i això encara els hi anava bé ja que com mínim ara ja tenien menjar per un parell de dies, però en Bran va haver d’anar a buscar herbes medicinals molt escasses en aquella zona dels frondós bosc, ja que feia massa fred perquè poguessin créixer i adquirir les seves propietats medicinals.

En Bran havia d’esquivar els senglars i el llops, mentre que en Richard havia de mirar que aquests animals no el trobessin per l’olor a sang que ell desprenia i mirar d’ocultar també la olor pudent que feia el senglar amb combinació amb la olor de la sang del senglar a causa de les ganivetades que ell i en Bran li havien donat al senglar.
-Ja deu fer dues hores que dec haver marxat ja que per la posició del sol suposo que deuen ser les set de la tarda, m’haig de donar pressa sinó ja serà fosc i potser que a en Richard se l’infecti la ferida a part de que l’haig d’ajudar a neutralitzar l’olor del senglar.- es deia en Bran per dins.
En aquell moment ja havia pogut recollir unes quantes herbes quan tornant de cop sent com si alguna cosa impactés amb una força descomunal contra una pedra i en girar-se va apreciar com queia un arbre. De cop i volta va sentir un porc senglar amb intencions d’embestir-lo, ell s’aparta i li va clavar el ganivet just rere l’orella i el senglar va caure al terra amb un gran terrabastall.
Va anar veure si podia aprofitar alguna cosa de l’arbre ja que de menjar ja anaven servits. En aquell instant es va trobar amb una donzella inconscient sota l’arbre; va apartar l’arbre i va poder apreciar dues ferides mortals a l’altura de l‘estòmag la carregà a l’hombro i la portà al petit campament improvisat d’en Bran i en Richard, allà en Richard va curar-se amb les herbes i els dos junts van fer exahustivament furtius intents de reanimar a la pobre noia que a causa de les ferides i de la trompada estava inconscient, la varen guarir amb les el brebatge de plantes silvestres que els hi havia sobrat. Al cap d’uns minuts la noia es va despertar amb un mareig descomunal, els hi va explicar que estava caçant senglars i havia intentat de caçar el senglar que l’havia embestit. No va veure que era tant gran i per tant se li havia tirar a sobre i el senglar s’havia girat i en tan sols un moment l’havia encastat contra l’arbre. Després ella es va desmaiar. Si no hagués estat per en Bran ella hauria mort.
La jove noia i ells dos es van agafar molta confiança, en Bran i en Richard van descobrir que la noia es deia Natalia, era una noia del districte est de la ciutat, era rossa amb unes metxes naturals castanyes, d’ulls de color esmeralda, estava ben dotada, una mescla de sensualitat i d’un cos molt cultivat per llargs anys d’entrenament, una bellesa mística que enterbolia els pensaments d’en Bran, era una sensació que el desconcertava, el tenia corprès per la seva bellesa mística.
Aquella nit en Bran va tenir una malson en el qual la Natàlia i en Richard…
En el qual en Richard moria assassinat per un grup dels altres aspirants a ser guardes del mur, i segrestaven a la Natàlia, arribats a aquell moment en Bran es va despertar i per tal d’esbargir-se se'n va anar a córrer.
En aquella gèlida matinada en Bran es va trobar amb un altre ramat d’ovelles esterlines, el dia el va passar sense gaires dificultats, la Natàlia va decidir que es quedaria amb ells dos i així va néixer una nova amistat.

El quart dia va ser molt atrafegat. En Bran es va aixecar. La Natàlia anava millorant per moments i en Bran i en Richard anaven tan bé com sempre. Semblava que res podia sortir malament fins que va arribar l’hora en que es van trobar amb en Bellamie i la seva colla. Estaven caminant i intentant caçar alguna cosa comestible i de sobte es van trobar amb ells. Es van amagar ràpidament, però va ser inútil, ja els havien vist. Aquí va començar la persecussió i va ser on es van separar els tres joves amics.

En Bran va córrer com mai havia fet. Va anar a parar a l’antic campament, ja que els havia despistat i estava cansat. Van passar minuts, hores… Ni rastre de les seves amistats.

Al cap de unes hores, passat el migdia, cap a les quatre, va aparèixer la Natàlia. Estava molt cansada, i li rajaven gotes de sang de les ferides, que se li havien tornat a obrir. El noi la va curar, i van esperar si apareixia en Richard. Cap al tard, quan es començava a fer fosc van decidir descansar i anar-lo a buscar l’endemà, que la Natàlia es trobaria millor.

En el cinquè i últim dia, van decidir sortir a dures penes a intentar averiguar on era el seu amic. Ni rastre. El matí va ser tranquil, van buscar per tot arreu, amagant-se d’algunes bèsties salvatges i caçant alguna llebre.

Cap a les dues de la tarda, quan van haver menjat, es van trobar amb en Bellamie i la seva colla. Anaven parlant d’alguna cosa com “Ja ja! Com va cridar ahir quan el vam assassinar en aquell tal Richard!” De sobte els hi va anar pujant una ràbia intensa cap al cervell. Era tan potencialment forta que no els deixava pensar. El que havien fet era inperdonable. El pensament era tan igual que no els va fer falta ni pronunciar una sílaba. Van agafar els ganivets i van avançar uns metres als dolents. Quan van ser el suficientment lluny, van trepar un arbre i els van esperar. Quan van arribar just sota l’arbre es van tirar a sobre seu i varen destripar a tres homes en menys de cinc segons. Tot seguit es van sentir satisfets, però tristos. Havien Perdut el seu amic, però també l’havien venjat.

Un cop van ser les cinc en punt de la tarda, les portes del mur es van obrir, i quan van passar per les grans portes fortificades, la vida els va canviar.

4 punts 3 punts 2 punts 1 punts
INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 


No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS0123
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Curial e Güelfa
ANÒNIM  7 grups
La felicitat d’un pollastre a l’ast
MARTA SOLDADO  15 grups
Les paraules ferides
JORDI SIERRA I FABRA  20 grups
La Bruixa
CAMILLA LÄCKBERG  27 grups
Estudi en lila
MARIA ANTÒNIA OLIVER  3 grups
VIDEO








Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
                   


Amb la col·laboració de:
               

[Web creada per Duma Interactiva]