F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
Sang al subsòl (Carmen)
Inici:  L’assassí que estimava els llibres
Capítol 1 Sang al subsòl

<div style="\&quot;text-align:" center;\"="">L’assassí que estimava els llibres

- sang al subsòl -

Aquella no semblava una mort més. L’home portava a les mans el llibre d’un autor anomenat Thomas de Quincey, de títol ben expressiu: L’assassinat entès com una de les belles arts. L’inspector Agustí Tena va pensar que allò no podia ser una coincidència i que era una mena de marca de l’assassí. Tanmateix, quan es va revelar la identitat del mort, i es va saber que s’anomenava Guillem Gual, i que es guanyava la vida com a periodista cultural, especialment treballant com a crític literari en diversos mitjans periodístics, l’inspector va dubtar. Potser aquell llibre de títol tan provocatiu, publicat aquell mateix any pel Servei de Publicacions de la Universitat de València, el duia per casualitat: qui sap si el crític l’estava llegint i n’anava a escriure una ressenya, quan el sorprengueren en aquell carreró i el mataren d’una ganivetada al cor. Comptat i debatut, pensava l’inspector, perquè s’hauria de complicar un assassí deixant un llibre d’un autor estrany, que ell no estava massa segur ni de com es pronunciava.



L’inspector va relacionar enseguida aquell assassinat amb els dels últims mesos, d’altres crítics cap a la pintura, l’escultura, el videoart... En definitiva, pareixia que hi havia algun artista no molt conforme amb les crítiques cap a l’art.



Aquell matí, l’inspector es va alçar del llit després d’una altra nit d’insomni. La seua dona estava ja un poc farta d’aquella situació, i mentre ell es preparava un cafè en el termo decorat pels seus fills, pretenent eixir ràpid cap al despatx a treballar, la seua dona, l’aturà i el mirà als ulls; al veure aquella cara de mort, amb unes ulleres infinites, va decidir que ja no aguantava més aquella situació, i va dir:

-Agustí, ja n’hi ha prou, portes setmanes sense dormir deu minuts seguits, i aquesta situació no és saludable per a tu, però tampoc per a mi ni per als xiquets. Jo també em desperte quan no pares de donar voltes al llit, i els nostres fills a penes et veuen en tot el dia. Què creus que pensen de veure’t tots els dies angoixat, i amb aquesta cara? Fas temor, amor... -

-Ja ho sé, se que no és bo el que estic fent, però si no trobo a qui està fent aquest galliner, no podré aconseguir una nit de pau - Va dir Agustí amb cara trista i desolat.



Acte seguit, va donar un bes a la seua dona, Maria, i va sortir un dia més per la porta, a les 6 del matí, com era ja de costum.



Va estar tot el matí davant d’aquell taulell ple de fotografies de cossos, anotacions amb mala lletra, i uns quants fils perduts. Quan es varen fer les 3, va decidir eixir d’aquelles parets: necessitava un poc d’aire, i a l’eixir per la porta, desconcentrat, va xocar amb un home un poc estrany amb una boina vella i una americana marró. No li va donar molta importància, i va creuar el carrer, per anar al bar de davant de comissaria a per alguna cosa per menjar. Va tardar menys de vint minuts en acabar-se aquell entrepà, i a les tres i mitja, després de despedir-se d’alguns companys que acabaven el seu torn, i conversar un poc amb la cambrera per aclarir la ment, va tornar a tancar-se en aquell fotut despatx, amb la targeta de «No molestar» a la porta.



Va passar la vesprada buscant i llegint els últims articles de Guillem Gual, i buscant la relació amb els últims articles de la resta de periodistes assassinats. Eren les huit, i ja li cremaven els ulls d’estar davant la pantalla. Encara que havia trobat alguna relació, i havia imprés i apegat al taulell algunes coses més, Agustí sentia que no estava avançant, que havia de mirar la situació des d’un altre punt de vista, d’una altra perspectiva, i no sabia com fer-ho... A més el taulell estava cada vegada més desordenat, encara que la llana, que ara era de color roig, intentara donar un ordre a tots aquells papers. L’inspector intentà observar detingudament totes les fotografies dels cossos, com ja havia fet altres vegades, i s'adonà, al contrari de la resta de voltes, que en el punyal idèntic de tots els assassinats, hi havia una gravació, però aquesta era tan menuda que era indesxifrable. Ràpidament, va córrer al seu ordinador a veure les fotografies en digital, però només va aconseguir veure que eren uns quants nombres, així que va marca el més ràpid que va poder el telèfon del departament de científica que portava els casos amb ell, però no contestaven. Llavors va veure l’hora, les onze i mitja! El temps havia passat molt ràpid, estava ja sol a la comissaria; així que, com última opció, va cridar el seu vell amic Vicent, un molt bon professional, que treballava ja en científica quan Agustí va entrar en aquella comissaria feia trenta anys. Aquest, per sort, va contestar a la primera, i li va dir que no es preocupara, que a l’endemà a primera hora tindria tots els punyals en el seu despatx. Així que Agustí no va tindre més remei que tornar a casa, amb la inquietud del que acabava de descobrir.



A l’arribar a casa, va trobar ja a tot el món dormint, i va decidir prendre una dutxa abans de dormir, a veure si aconseguia relaxar-lo, però abans havia de menjar alguna cosa: des de les 3 no menjava res, i el cos li-ho demanava. Es va encendre el radiador, i es va menjar el sandvitx amb quatre coses que va trobar en la nevera, però, quan començà a desvestir-se, de la butxaca de la jaqueta va caure una nota. Enseguida va recordar el xoc amb l’home aquell tan estrany; pareixia d’un bloc un poc antic, amb les pàgines de paper groc, i línies per escriure; sorprés, la va obrir, i va llegir «Deixa la investigació, o ho pagareu car». Li va recórrer un calfred per l’esquena, i va pensar de contar-li-ho a la seua dona, però va oblidar la idea de seguida: l’últim que volia era preocupar-la més del que ja estava. Va tornar a guardar la nota a la butxaca de la jaqueta, i va passar tota la nit despert, pensant en aquella maleïda nota.



Al matí següent, ni tan sols va esperar a despedir-se de Maria abans d’eixir de casa a les 5 de la matinada es va vestir i va agafar el seu termo amb molt de cafè per a aquell matí que l'esperava, sense oblidar la jaqueta amb la nota. Quan va arribar a comissaria, a penes hi havia ningú, només el personal de neteja, i els policies que acabaven el torn de nit. Quan va arribar al despatx, va punxar la nota enmig del taulell, i va escriure una petita descripció de l’home del xoc, amb qui havia passat la nit pensant i va nugar les dues coses amb una llana nova, morada. A les 6 va arribar al despatx Vicent, que va trobar Agustí observant el taulell amb una cara estanya. Vicent li va dir:

-Vaja, que matinador, pensava que estava sol... -però Agustí no va contestar, així que va prosseguir...



-Mira Agustí, crec que des que vas començar aquest cas, estàs un poc estrany, igual t’ho estàs prenent un poc massa, i hauries de relaxar-te, has pensat en anar al psicòleg? Crec que no soc l’únic de comissaria que pensa que estàs massa en aquest cas, i que ho estàs passant malament. Eres un bon amic, i no m’agrada vore’t així... -

-Així com? - Va contestar per fi Agustí,

-Doncs, tan distant, quasi que no ixes d’aquest despatx, i segurament Maria també està passant-ho malament per tu. No estàs bé i ahir quan em vares cridar a aquelles hores, em vaig preocupar de veres...



-Perdona per cridar-te tan tard, però vaig pensar que era important...



-Val, ja veig que no penses dir res al respecte de que de veres ho passes malament, així que aquí tens els punyals; quan ja no els necessites, dóna-li'ls a Marta, ja me'ls tornarà ella... Adéu. Agustí – i sense esperar resposta, va deixar una bossa damunt l'escriptori ple de papers, i se'n va anar.



L’inspector es sentia malament pel que li acabava de dir el seu amic, però estava cegat per les ganes que li tenia a aquell assassí.









-Carmen Gálvez Llorens
 
Carmen | Inici: L’assassí que estimava els llibres Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 


No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS1907
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
El secret del Bosc Vell
DINO BUZZATI  338 grups
Uns quants dies de novembre
JORDI SIERRA I FABRA  158 grups
La Faula
GUILLEM DE TORROELLA  96 grups
L’assassí que estimava els llibres
MARTÍ DOMÍNGUEZ  413 grups
Sobre la terra impura
MELCIOR COMES  142 grups
VIDEO
















Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:

[Web creada per Duma Interactiva]