F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
(mireia.cebrian)
Inici:  El secret del Bosc Vell
Capítol 1 L'oficial i la carta trobada

REPARTICIÓ D'UNA GRAN HERÈNCIA


L'OFICIAL I LA CARTA TROBADA

(El secret del bosc vell)

És sabut que el coronel Sebastiano Procolo va venir a establir-se a la Vall de

Fons en la primavera de 1925. El seu oncle, Antonio Morro, li havia deixat

en morir part d'una enorme propietat forestal, a deu quilòmetres del

poble.L'altra part, molt més extensa, l'havia heretat Benvenuto Procolo, un

noi de dotze anys fill d'un germà mort de l'oficial. Orfe també de mare, el

nen vivia en un internat situat a no molta distància de Fons.Fins llavors, el

tutor de Benvenuto havia estat el seu besoncle Morro. A la mort d'aquest,

el coronel va passar a fer-se càrrec del noi.



Feia només unes setmanes que s’havia assabentat de la terrible notícia. Sebastiano

encara no es podia creure el què li acabava de passar al seu oncle. En aquells

moments, tot i haver passat ja uns quants dies que ho sabia ell encara no era del tot

conscient de que hagués mort, en tan pocs dies i d’una manera tan sobtada. Ningú del

poble s’esperava trobar-se a Morro mort de sobte al castell de la Vall de Fons. D’altra

banda, tampoc es sabia encara el motiu de la mort. Tots els veïns, familiars i coneguts

estaven a l’espera dels resultats de la prova de l’autòpsia.

Anaven passant les hores, els dies i les setmanes. Sebastiano sabia que havia de ser

valent i intentar passar pàgina d’una vegada. Es passejava per les grans instal·lacions

del castell on vivia i tots els racons de la Vall de Fons, li recordaven cada dia més al seu

estimat oncle.

És cert que quan era viu no el visitava gaire sovint, però quan ho feia ell sempre el

tractava com un rei i el convida a berenar tot allò que volia asseguts als seus grans

jardins i parlant durant molta estona. Els dos sempre passen així les tardes de visita.

Ara en Sebastiano es mirava aquells jardins i es quedava pensatiu recordant totes

aquelles bones estones que passem junts en aquelles instal·lacions amb el seu oncle.

Sabia que totes les plantes que decoraven els jardins, havien estat triades una per una

al gust del difunt. I ara arribava l’hora de la veritat, què havia de fer ell tot sol, amb

aquell gran castell? Hi havia algun altre hereter?

Pensant i pensant, se li van passar pel cap diferents membres de la família de l’oficial.

Fins que de sobte, va caure en que aquest tenia un germà! Com podia ser que això se li

hagués passat per alt? És cert que el germà ja era mort feia uns anys enrere, però i si

aquest tenia algun fill? Haurien de saber que aquell palau també formava part de la

seva herència.

Revisant l’arxiu amb els documents dels grans estudis del palau va trobar un arbre

genealògic amb tota la família de l’oficial. En aquest sortia explicat al peu de la lletra

tots els descendents i com poder contactar amb cadascun d’ells. Remenant una mica

més, va trobar una carta escrita per l’oficial amb la direcció d’un internat de menors

d’edat. No podia deixar passar més dies, havia d’anar a conèixer a l’altre hereter del

palau. Sabia perfectament què és el que hagués volgut el seu oncle.

Al matí següent, tan punt es va aixecar va engegar el cotxe i va començar a conduir

fins la direcció que portava escrita el paper escrit per l’oficial. No estava gens a prop

aquest lloc, va trigar unes tres hores ben bones en arribar-hi. No volia perdre més

temps i les va fer seguides sense parar ni una sola vegada a descansar.

Un cop allà, va baixar del cotxe que havia deixat aparcat a pocs minuts del centre.

Estava una mica nerviós per saber com seria el lloc i el més important, com seria el

nen. Va començar a caminar fins arribar a la recepció de l’edifici. A l’entrar va veure

que una recepcionista el mirava i va demanar-li si podia ajudar-lo en alguna cosa.

L’oficial sense saber massa bé com podia explicar les coses, va demanar a la senyora si

en aquell centre s’hi trobava vivint en Benvenuto Procolo.

La recepcionista va trigar una bona estona per buscar aquest nom pels papers del

primer calaix de la seva taula. En aquell internat, hi havia molt de nens vivint i era

impossible saber-se de memòria tots els noms i els cognoms dels residents.

Després d’una bona estona esperant la contestació de la recepcionista, la senyora va

sortir de la petita recepció i va dirigir-se a Benvenuto per dir-li dir que sí, que aquell

menor estava vivint en aquell centre des de feia quasi tres anys.

L’oficial no podia estar més content amb el que li acabaven de dir. A la panxa se li va

remoure tot i només tenia ganes de conèixer al nen. Tenia molt clar el què volia fer a

partir d’ara. Volia emportar-se al menor amb ell al castell de la Vall de Fons. On millor

que amb ell? Era l’últim familiar que li quedava viu.

Segons després, l’oficial va ensenyar el paper justificant escrit pel coronel Sebastiano

Procolo a la senyora de la recepció, perquè el creies i anés a buscar al nen quan abans

millor. No volia perdre més temps. La recepcionista es va aixecar i el va anar a buscar.

L’oficial ja no sabia què fer, va haver d’esperar molta estona a que la senyora tornes

amb el menor. Estava començant a posar molt nerviós.

Quan menys s’ho esperava, la porta de la recepció es va obrir i...
 
mireia.cebrian | Inici: El secret del Bosc Vell Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 


No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS1907
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
El secret del Bosc Vell
DINO BUZZATI  338 grups
Uns quants dies de novembre
JORDI SIERRA I FABRA  158 grups
La Faula
GUILLEM DE TORROELLA  96 grups
L’assassí que estimava els llibres
MARTÍ DOMÍNGUEZ  413 grups
Sobre la terra impura
MELCIOR COMES  142 grups
VIDEO
















Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:

[Web creada per Duma Interactiva]