Poc a poc el paisatge s’anava enriquint. Molt cansat de caminar, vaig decidir fer una petita aturada al costat d’unes algues molt vistoses. De cop i volta, em va aparèixer un peix de mida mitjana d’uns colors molt brillants. El peix em va preguntar: -Què hi fas aquí?. No t’aturis! Has de seguir el camí i no rendir-te mai-. Al escoltar aquelles paraules, vaig decidir reprendre el meu camí, per tal d’arribar a assolir el meu objectiu. Així doncs, vaig continuar la meva aventura. Tot caminant vaig gaudir de nombrosos bancs de peixos que em guiaven pel bon camí.

Uns quilòmetres més endavant, vaig apreciar unes magnífiques llums de colors dins d’una petita illa. Em vaig apropar i vaig poder veure que eren unes enormes anemones que ballaven disfressades amb diamants. Em vaig adreçar a elles, i els hi vaig preguntar: -Heu vist passar un papagai preciós?-. Les anemones em van respondre tot ballant: - Sí, vas per molt bon camí. Segueix tot recte!-. Els hi vaig fer cas i vaig continuar. Trobava a faltar molt el meu cavall, el qual sempre m’acompanyava a tot arreu. L’aventura del preciós papagai estava essent meravellosa, i per aquesta raó, vaig decidir no pensar més del compte. Vaig endinsar-me una mica més per aquells meravellosos indrets de l’illa encantada. Em notava molt fatigat i cansat. De lluny, vaig veure una petita bassa i vaig anar corrents a beure aigua, per tal de continuar el meu camí amb totes les forces necessàries. Molt a prop d’aquella bassa, se’m va apropar un conill. No estava segur si anava per bon camí, i vaig decidir preguntar altre cop. El conill em va respondre: -Ja quasi ho tens! Uns passos més i el papagai t’espera allà-. El conill no s’equivocava i sabia de què parlava. Vaig trobar el papagai enfilat sobre el mateix escull! Saltava de felicitat i el papagai se’m va posar a l’espatlla. Se m’apropà a l’orella i em digué: -Segueix-me unes passes més. Et presentaré l’Oleguer-. Els dos vam caminar uns metres més i vaig al·lucinar. Per primera vegada a la meva vida, vaig veure que l’Oleguer era un magnífic i grandiós cavall màgic, el qual podia caminar per sobre l’aigua i fins i tot, volar. A més a més, tenia una gran intel·ligència. Vaig enfilar-me sobre el seu llom i vam volar plegats. Em va presentar molts dels seus amics: ocells, crancs, estrelles de mar, etc. Vam volar i volar fins arribar a un castell esplendorós.

L’Oleguer em va explicar: - Aquesta és la meva grandiosa casa. M’agradaria que tu i la teva petita família poguéssiu formar part d’aquest indret, juntament amb tots els meus amics-. Vaig quedar sorprès d’aquella proposta tan repentina. Tot i així, la meva resposta va ser ferma i clara: -Sí, no ho dubtis!-. Aleshores, vaig pujar sobre aquell màgic cavall i em va acostar fins la riba del mar. En arribar, el meu cavall preciós, el qual sempre m’acompanyava a totes les meves aventures, no hi era. En aquell moment, pel meu cap van començar a passar diferents històries. Jo mateix em preguntava: -On pot haver anat? Com pot ser que hagi marxat sense esperar-me?-. Sense cap resposta possible, vaig demanar ajuda a l’Oleguer, ja que creia que seria la millor persona que em podria ajudar a trobar-lo. Així doncs, aquí va començar de nou una altra nova aventura.