F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
Ara som tots sospitosos (AMnereasoria)
Inici:  Uns quants dies de novembre
Capítol 1 capítol I


S’han quedat sense llum, no poden més amb aquestasituació. En David porta gairebé 3 mesos a casa, no pot sortir de llitpràcticament.Fa uns dies el va trucar el seu cap, per informar-lique ja no calia que anés mes a treballar.


No els hiinteressatenir gent de baixa, seguramenthauràtrobatalgúmillor quejo, cosa que no entenc, sempre hemfelicitava per el meu bon treball,peròn’estic segurque quan pugi sortir d’aquesta casa tant claustrofòbica, trobaré un de millor.


Romeo, el seu compte bancari com a molt arriba als 50 euros. Però noperdl'esperança, el seu dia es basa en llevar-se d’horai anar a buscarqualsevolfeina. Esta tant desesperat queli es igual que fer per guanyar unamisèria.


Vaig a casa laPatroa dinar des de que me mare va morir.Tinc sort ella esta encantada de que hi vagi, portem 3 anys de relació, esta enamorada de mi fins a les empentes, suposo que jo no tant,peròara no es el millor moment peraclarir-me.


Cada tarda hem passo a casa la Alda,intentoanar 'hicada dia, se que a ella li alegra i jo se que m’he de fercàrrecd’ell, no el puc deixar sense un pare que l’estimi. Hem quedomirantel bressol,no te la culpa de res, la tinc jo perirresponsable, esalgúque mai emperdonaré.


Vivim en un poble petit, i els rumors se sentena tots llocs. Quan vanéixertothom es preguntava qui era el seu pare, i a dia de avui encara se sent, tenen una teoria feta de que es Jacob, clarament es un rumor fals.Si es veritat que ell porta enamorat d’ella des de que anàvem tots a l’institut, ella mai li ha fet massa cas.


Sempre ha dit que estava enamorada de la persona incorrecte, algun cop he arribat a pensar que era jo. Durant un any ella i jo ens vam estar veiende amagades moltes nits, unad'aquellesnit jo havia discutit amb laPatroime'nvaig anar a veure-la, va treure una ampolla deGinebra, la nit va acabar malament com era d’esperar. Un mesdespréshem va donar la noticia de queestavaembarassada,hem volia morir.


M'entres tant laPatroestava a casa sevaimaginant-secom seria la seva boda amb ell, amb unacarrossa,cavallsblancs i un vestit blanc amb una cua que arrossegaria tota l'església.Inclúsella es plantejava demanar-li matrimoni el dia del seu aniversari.Va haver de deixar les seves pel·lícules i agafar la trucada del seu pare.


-Hola pare! Com estàs? - Saturat de feina, tinc molts casos per investigar, i li vull donar una segonaoportunitat aRomeohaversi em vol ajudar, en un altre de més senzill aquet cop, el trucaré aquesta tarda haver que hem diu, se que li anirà be algú de diners.I tu filla comestàs? - Be pare,res de nou, treballant. - M’alegro,peròja m’agradaria queposessisseny,casar-te, tenir fills, que noia ja tens una edat. -Sempre igual pare, t’assembles a la mare ja.


Hores després va rebre una trucada. -Hola Fortuny, com va? - Bé, et trucava per comentar-te una cosa, aquets dies vaig finsa daltde feina, et volia proposar un cas, messenzillque l’anterior. -Digui'mde que es tracta. - Doncs una mare s’ha ficat en contacte amb mi,diu que el seu fill esta estrany des de que va al boscnegreels divendres a la tarda, diu que pot ser consumeix alguna droga, i vol que hoabriguem.- Hem sembla bé, serè capaç.- Doncsseràel 15 de novembre, a las10 de la nit en el bosc negre, el de les afores del poble.


Quedaven dos dies per el 15 de novembre, ell no volia decebrea Fortuny per segona vegada, així que va agafar la furgoneta del seu company de pisi va dirigir-se cap el bosc negre, va investigar la zona i va buscar alguns amagatalls.


Va caure en que, seria de nit, i hauria de tenir molta curaamb lallanterna.


Al voltant hi ha una casa de pagues, va veure com un membre sortiad'allàianavavestit amb unes botes altes, pantalonstexans bruts de fang, i camisa de quadros. Li va donar una idea de com anar vestit.


Va continuar caminant, i va trobar un camí, que el va seguir fins que va trobar una casa de fusta. Semblava queallàno hi havia ningú.


Va entrar, va veure unes cordes penjades del sostre, al fons un armariamb dos rifles i unapistola, tot li va semblar estrany.Fins que,a daltdel armarihihavienmoltes fitxes, resultaqueallàestaventots els habitants del poble amb les sevesvidesresumides, es va espantar molt i va sortir disparat.


Al tornar a casa, va explicar-li al David, ell no el va prendreen serio, estava boig deia.


 
AMnereasoria | Inici: Uns quants dies de novembre Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 


No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS1907
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
El secret del Bosc Vell
DINO BUZZATI  338 grups
Uns quants dies de novembre
JORDI SIERRA I FABRA  158 grups
La Faula
GUILLEM DE TORROELLA  96 grups
L’assassí que estimava els llibres
MARTÍ DOMÍNGUEZ  413 grups
Sobre la terra impura
MELCIOR COMES  142 grups
VIDEO
















Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:

[Web creada per Duma Interactiva]