F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
Sobre la terra impura (AMClaraNaia)
Inici:  Sobre la terra impura
Capítol 1 Un retrobament emocionant

Vaig pujar al tren, buscava un seient per seure i em vaig trobar un al costat d’una companya d’institut que feia molt temps que no veia.


-Ei Marta! Com estàs? Quant de temps sense veure’ns! - vaig dir.


-Te'n recordes de mi? Soc en Jordi, anàvem junts a l’institut, fa molts anys.


-Doncs sí que has canviat Jordi! - Va dir la Marta – No et recordava així, com et va la feina?


-Bastant bé, ara soc escriptor i he escrit una novel·la molt interessant. I a tu, com et va?


-Molt bé, tenim molta feina! Ara vaig a Barcelona (Sant Joan de Déu) a fer una cirurgia.


-Ahh! Ets cirurgiana? - Vaig dir molt sorprès.


-Sí, soc cap de cirurgia, tot un honor. I tu, com és que vas a Barcelona?


-Estava treballant com a escriptor a la Costa Daurada, i he trobat un sou millor aquí a Barcelona.


-Molt interessant, espero que et vagi molt bé! - Em va dir la Marta.


-Moltes gràcies, igualment! - Vaig contestar-li.


(La Marta era molt guapa, ella ja ho era quan érem joves, però ara... Jo notava que, quan parlàvem se m'accelerava el cor i em posava cada vegada més nerviós).


-Quedem un dia i anem a fer un cafè? - Li vaig proposar nerviosament.


-I tant que sí! Encantada!


(Després que em digues això, teníem els dos un somriure d’orella a orella. Havia estat el viatge més distret que havia tingut mai amb tren).


Vaig apuntar en un tros de llibreta el meu telèfon mòbil, i li vaig donar a la Marta.


- Truca’m quan puguis- vaig dir-li.


- D’acord, ja et trucaré.


Faltava un quart d’hora de tren per arribar a l’estació de Sants quan vam començar a parlar sobre la nostra vida privada.


-Com et va? Tens parella?


-Doncs...Tenia una novia fa mig any, però ara ho hem deixat.


-Quina llàstima, em sap molt de greu. - Va dir amb un somriure amagat entre dents...


(En veure que estava mig somrient li vaig tornar el somriure i ens vam abraçar).


Seguíem explicant-nos moltes coses que hem viscut quan érem més joves i els llocs on hem viatjat. “Ens aveníem molt”. També recordàvem aventures que havíem tingut a la universitat i amics que teníem en comú.


La Marta tenia els ulls marrons-verds i el cabell marró castany. No era gaire alta i portava les ungles vermelles brillants (perquè el vermell era el seu color preferit).


Tots dos recordàvem un viatge de l’últim curs de l’institut a Londres. Va ser un dels millors viatges, ens ho vam passar genial, els dos pensàvem en aquell dia que vam entrar tota la classe a una botiga de llaminadures que estava plena de:Lacasitos,m&m’s, neules, caramels, piruletes,Snickers, ousKinders,gominoles, pica-piques, líquids àcids...


Per anar a Londres vam agafar l’avió. També recordàvem el dia que vam anar a un museu, va ser la visita més avorrida que havíem fet durant tot aquell curs de la universitat, però era obligatòria. Fins i tot, un nen va fer caure un quadre del museu... I com sempre, ens van renyar i el vam haver de pagar.


Havia estat un desastre d’excursió, a part de ser molt avorrida, els professors ens van castigar durant 5 mesos sencers, sense fer cap excursió més. (No volien que la tornéssim aliar, i que no tornés a passar el fet d’haver de pagar molts diners per aquell quadre tan important).


De sobte, ens vam adonar que ja gairebé era hora de baixar... I tots dos, molt emocionats de tornar a recordar aquells moments de jovenets, havíem de plorar sí o sí d'il·lusió d’haver imaginat tots aquells temps tan meravellosos i a la vegada tan desastrosos.


La Marta i jo ens miràvem de manera molt sentimental, per haver pensat tot el que hem viscut junts. Cosa, que si no ens haguéssim retrobat una altra vegada, no podíem haver-ho recordat. Perquè entre tots dos anàvem recordant més aventures que havíem viscut, i que ja estaven gairebé oblidades.


Finalment, quan ja acabàvem d’explicar-nos totes aquelles aventures al·lucinants, era hora de què cadascú baixés del tren i se n’anés a treballar. En baixar del tren ens vam donar una abraçada ben forta i ens vam fer un petó...

 
AMClaraNaia | Inici: Sobre la terra impura Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 


No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS1907
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
El secret del Bosc Vell
DINO BUZZATI  338 grups
Uns quants dies de novembre
JORDI SIERRA I FABRA  158 grups
La Faula
GUILLEM DE TORROELLA  96 grups
L’assassí que estimava els llibres
MARTÍ DOMÍNGUEZ  413 grups
Sobre la terra impura
MELCIOR COMES  142 grups
VIDEO
















Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:

[Web creada per Duma Interactiva]