F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
(CASALU)
Inici:  Uns quants dies de novembre
Capítol 1 El guant misteriós

Estava fart d’esperar a que alguna cosa passes, així que va plantejar-se la idea d’anar-se i deixar el cas a mans del seu company Fortuny. De cop i volta, va veure la silueta d’una dona a prop de la casa, de manera que va decidir caminar en aquella direcció, pensant que la persona que buscava podria estar a prop seu. Mentre caminava pel bosc, intentant trobar allò que havia captat la seva atenció, va trobar un bar que semblava buit. El cansament va fer que en Miquel s’oblidés del que estava buscant , per tant, va apropar-se i, en un primer moment, va començar a maleïr-ho tot, ja que semblava estar tancat degut a la foscor que aquest emanava. Va intentar buscar una possible entrada i, després de donar unes quantes voltes, trobant-se darrere el bar, va veure una porta posterior i va decidir entrar per descansar una mica.

Va trobar un home amb aspecte miserable, netejant un got a la barra; una dona amb cara de pocs amics asseguda a una taula i un jove adormit a una de les cadires de la barra.

Quan tenia intenció de sentar-se en una de les taules, l’home li va xiular i va captar l’atenció d’en Miquel, i li va dir:

  • Què se t’ha perdut aquí, jove? - Va dir mig rient-se

    Només volia prendre una copa i refugiar-me del fred.


L’home va agafar el got que estava netejant abans i li va posar la beguda que va demanar. Un cop la va tenir, va treure el seu diari de la seva jaqueta i va començar a escriure tot el que li havia passat en aquell dia:

Avui, 15 de novembre de 1951, m’he endinsat en l’assassinat de James Charlotte, un dels agents més importants en el món de l’espectacle. La víctima s’havia hospedat en un hostal de carretera, amb la finalitat de realitzar una conferència als afores de la ciutat. La nit anterior de l’assassinat, el senyor Charlotte es trobava a l’interior d’un bar, segons alguns testimonis, i van afirmar que l’última vegada que se’l va veure va ser mentre sortia d’allà acompanyat d’una dona.

La matinada del dia següent, el seu cos va ser trobat a l’habitació d’un hostal. No duia roba i es podien observar greus ferides al voltant del seu coll, com si haguessin estat produïdes per una corda. Inspeccionant l’habitació, vaig trobar a una cantonada un guant de seda blanc amb les lletres “M.D” brodades amb un color rosa perla. Llavors, vaig treure la meva càmera i vaig fer-li una fotografia, tal i com ho havia fet amb les altres proves que es trobaven a l’habitació.

Un cop acabada la inspecció, vaig sortir a parlar amb la dona de la víctima: Mrs Charlotte. Era una dona de mitjana edat, alta, molt prima, amb els cabells tenyits de blanc i vestida amb robes de licra i colors extravagants. No semblava massa afligida per la mort del seu marit; més aviat, li preocupava l’herència que li seria entregada.

Em vaig apropar a ella i li vaig ensenyar el guant per esbrinar si era de la seva propietat. La senyora Charlotte, amb cara estranyada, el va agafar i es va fixar en les inicials que hi havia brodades.


  • No… Aquestes inicials no són meves. - Va dir.

    Llavors… Té idea de qui pot ser? - Vaig preguntar-li.

    N-no…. no ho sé. - Va dir apartant la mirada del guant.

    Segur que no coneix a ningú amb aquestes inicials? Segur que sí, hi ha molta gent que treballa en la vostra agència.

    Si us plau, pari de preguntar-me, necesito estar a soles. - Va dir-me ella mentre començava a hiperventilar.

    Senyora Charlotte, no faci aquesta situació més complicada del que és. Pari de fingir tristesa i faci’m el favor de diure’m de qui és aquest guant. - Vaig dir-li, controlat totalment per l’adrenalina del moment.

    Si us plau, senyor, pari! - Va dir a crits, fent que tothom s’adonés de la situació i vingués a comprovar que tot anava bé.


Jo, adonant-me del que acabava de passar, vaig decidir allunyar-me per trucar al meu company, en Fortuny. Encara amb les mans tremoloses i la respiració agitada, vaig dir:


  • Fortuny? Soc en Miquel.

    Ja ho sé, tocanassos… - Va dir amb veu adormida

    Escolta, coneixes a algú que estigui relacionat amb els senyors Charlotte i que tingui les inicials MD?

    L’única persona que em ve el cap és Maggie Dawson. Treballava a l’agència dels senyors i era íntima amiga de la senyora.

    Bé, i saps on puc trobar-la?

    No ho sé, Miquel...Pot ser la pots trobar a prop del bosc. Viu en una casa petita i de fusta amb la seva mare.

    D’acord, moltes gràcies Fortuny. -Vaig dir abans de finalitzar la trucada.


En aquell moment vaig pujar al meu cotxe amb la intenció de dirigir-me a la direcció que el meu company m’havia facilitat. De sobte vaig veure un núvol de fum sortir del capó del cotxe. Vaig sortir del vehicle preocupat, per no saber on estava. Vaig començar a caminar, i finalment després d’uns cinc minuts, vaig trobar la casa.

Estava fart d’esperar a que alguna cosa passes, així que va plantejar-se la idea d’anar-se i deixar el cas a mans del seu company Fortuny. De cop i volta, va veure la silueta d’una dona a prop de la casa, de manera que va decidir caminar en aquella direcció, pensant que la persona que buscava podria estar a prop seu. Mentre caminava pel bosc, intentant trobar allò que havia captat la seva atenció, va trobar un bar que semblava buit. El cansament va fer que en Miquel s’oblidés del que estava buscant , per tant, va apropar-se i, en un primer moment, va començar a maleïr-ho tot, ja que semblava estar tancat degut a la foscor que aquest emanava. Va intentar buscar una possible entrada i, després de donar unes quantes voltes, trobant-se darrere el bar, va veure una porta posterior i va decidir entrar per descansar una mica.

Va trobar un home amb aspecte miserable, netejant un got a la barra; una dona amb cara de pocs amics asseguda a una taula i un jove adormit a una de les cadires de la barra.

Quan tenia intenció de sentar-se en una de les taules, l’home li va xiular i va captar l’atenció d’en Miquel, i li va dir:

  • Què se t’ha perdut aquí, jove? - Va dir mig rient-se

    Només volia prendre una copa i refugiar-me del fred.


L’home va agafar el got que estava netejant abans i li va posar la beguda que va demanar. Un cop la va tenir, va treure el seu diari de la seva jaqueta i va començar a escriure tot el que li havia passat en aquell dia:

Avui, 15 de novembre de 1951, m’he endinsat en l’assassinat de James Charlotte, un dels agents més importants en el món de l’espectacle. La víctima s’havia hospedat en un hostal de carretera, amb la finalitat de realitzar una conferència als afores de la ciutat. La nit anterior de l’assassinat, el senyor Charlotte es trobava a l’interior d’un bar, segons alguns testimonis, i van afirmar que l’última vegada que se’l va veure va ser mentre sortia d’allà acompanyat d’una dona.

La matinada del dia següent, el seu cos va ser trobat a l’habitació d’un hostal. No duia roba i es podien observar greus ferides al voltant del seu coll, com si haguessin estat produïdes per una corda. Inspeccionant l’habitació, vaig trobar a una cantonada un guant de seda blanc amb les lletres “M.D” brodades amb un color rosa perla. Llavors, vaig treure la meva càmera i vaig fer-li una fotografia, tal i com ho havia fet amb les altres proves que es trobaven a l’habitació.

Un cop acabada la inspecció, vaig sortir a parlar amb la dona de la víctima: Mrs Charlotte. Era una dona de mitjana edat, alta, molt prima, amb els cabells tenyits de blanc i vestida amb robes de licra i colors extravagants. No semblava massa afligida per la mort del seu marit; més aviat, li preocupava l’herència que li seria entregada.

Em vaig apropar a ella i li vaig ensenyar el guant per esbrinar si era de la seva propietat. La senyora Charlotte, amb cara estranyada, el va agafar i es va fixar en les inicials que hi havia brodades.


  • No… Aquestes inicials no són meves. - Va dir.

    Llavors… Té idea de qui pot ser? - Vaig preguntar-li.

    N-no…. no ho sé. - Va dir apartant la mirada del guant.

    Segur que no coneix a ningú amb aquestes inicials? Segur que sí, hi ha molta gent que treballa en la vostra agència.

    Si us plau, pari de preguntar-me, necesito estar a soles. - Va dir-me ella mentre començava a hiperventilar.

    Senyora Charlotte, no faci aquesta situació més complicada del que és. Pari de fingir tristesa i faci’m el favor de diure’m de qui és aquest guant. - Vaig dir-li, controlat totalment per l’adrenalina del moment.

    Si us plau, senyor, pari! - Va dir a crits, fent que tothom s’adonés de la situació i vingués a comprovar que tot anava bé.


Jo, adonant-me del que acabava de passar, vaig decidir allunyar-me per trucar al meu company, en Fortuny. Encara amb les mans tremoloses i la respiració agitada, vaig dir:


  • Fortuny? Soc en Miquel.

    Ja ho sé, tocanassos… - Va dir amb veu adormida

    Escolta, coneixes a algú que estigui relacionat amb els senyors Charlotte i que tingui les inicials MD?

    L’única persona que em ve el cap és Maggie Dawson. Treballava a l’agència dels senyors i era íntima amiga de la senyora.

    Bé, i saps on puc trobar-la?

    No ho sé, Miquel...Pot ser la pots trobar a prop del bosc. Viu en una casa petita i de fusta amb la seva mare.

    D’acord, moltes gràcies Fortuny. -Vaig dir abans de finalitzar la trucada.


En aquell moment vaig pujar al meu cotxe amb la intenció de dirigir-me a la direcció que el meu company m’havia facilitat. De sobte vaig veure un núvol de fum sortir del capó del cotxe. Vaig sortir del vehicle preocupat, per no saber on estava. Vaig començar a caminar, i finalment després d’uns cinc minuts, vaig trobar la casa.



 
CASALU | Inici: Uns quants dies de novembre Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 


No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS1907
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
El secret del Bosc Vell
DINO BUZZATI  338 grups
Uns quants dies de novembre
JORDI SIERRA I FABRA  158 grups
La Faula
GUILLEM DE TORROELLA  96 grups
L’assassí que estimava els llibres
MARTÍ DOMÍNGUEZ  413 grups
Sobre la terra impura
MELCIOR COMES  142 grups
VIDEO
















Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:
Amb el suport de:
              
Amb la col·laboració de:

[Web creada per Duma Interactiva]