F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
Els peus a Grècia i les mirades al cel (deliuchy)
Inici:  Història de Leandre i Hero
Capítol 3 La figura.

Van arribar a la xicoteta taverna i Dulcinea els va presentar el seu germà Ulisses, un jove amb cabellera llarga i castanya, amb uns ulls un tant fins de color mel, tot fet un fanfarró.

-Per fi conec el jove Ulisses, Dulcinea m'ha parlat sobre tu i diu que sos un gran germà i segons pareix sou idèntics eh. -Li diu Hero amb to simpàtic.

-Bo, encantat de conèixer-vos, d'Hero si que havia escoltat quelcom (dirigint la mirada cap a ella), però dels altres no... -Va contestar Ulisses dirigint-se a la seua germana.

-Això és perquè ens acabem de conèixer hui, és una llarga història. Anem a assentar-nos a prendre quelcom i t'ho compte. -Li respon Dulcinea amb un gran somriure.

-És el vostre dia de sort, el cap s'acaba d'anar així que veniu per ací. -Ulisses els va assenyalar una taula al fons de la taverna en la que podrien parlar i estar a gust.

De seguida tots van congeniar a la perfecció, com si es conegueren de tota la vida, Ulisses es va quedar pensatiu ja que era molt estrany que els quatre hagueren aconseguit veure la mateixa figura en l'horizonte... va pensar que era un senyal, però una senyal de què classe?, ¿ per a què servia?, què havien de fer?

Estaven prou cansats ja que portaven tota la vesprada pensant sobre aquell senyal, ara només volien desconnectar la ment d'allò i disfrutar de la nit en aquella taverna.

Van ballar durant hores, els va encantar aprendre Jitterbug, A Dulcinea no se li donava res mal clar estava que el seu germà li havia ensenyat en els seus estones lliures.

A cada hora que passava Leandre i Hero mantenien més contacte físic, estaven disfrutant com mai i per sort quan els dos es trobaven en la pista de ball l'estil musical va canviar, i ara sonava per tota la taverna el famós tango de Carlos Gardel (Per un cap) un dels primers tangos més sensuals. Entre els dos va començar a sorgir passió, van començar a sentir calor per tot el seu cos, quan s'acostaven més, encara hi havia més passió. Els dos cremaven en flames, la seua sang bullia com el foc, mai havien sentit eixa sensació, eixa excitació. Es van mirar fixament als ulls, després als llavis, Hero tenia uns llavis de color roig i carnosos, no podien resistir-se més i encara que els dos estigueren amb els nervis a flor de pell, els seus llavis per fi es van trobar i van començar a besar-se lentament i apassionadament com mai ho havien fet... Es desitjaven, a partir d'aquell bes els dos ja sabien que sentien l'un cap a l'altre, a partir d'eixe moment Leandre i Hero eren inseparables, el seu amor era indestructible, com el de “Bonnie and Clyde”.

Aquella nit els pares de Dulcinea i Ulisses no estaven a casa, la mare dormia Al Palau Reial i el pare se n'havia anat a Abido per un tema de treball, així que tots van ser a adormir la casa dels germans.

Ulisses i Dulcinea no paraven de donar-li voltes a aquella figura, a Ulisses li encantava tot com succeïa d'inexplicable, li apassionava solucionar endevinalles, així que els va proposar a tots els joves que l'endemà al matí anessen junts al carrer en què va tindre esdeveniment el “encreuament”.

I així va ser, l'endemà entorn de les deu del matí es trobaven en el carrer on just al costat hi havia un tipus d'embarcador, havia una dona o una jove d'esquena, no se li podia veure amb claredat. Però a Teo li resultava familiar eixe cabell ros i curt, no donava crèdit el que estava veient, Era Eretria? s'assemblava tant a ella, Teo i Leandre es van acostar a la jove i esta de l'esglai es va girar ràpidament i els va preguntar, Què quieren?, Qué ocurre?. Desafortunadament no era ella, no era Eretria... Teo del dolor tan gran que va sentir va caure a terra i va començar a plorar, Leandre li va dir a la dona que no havia de què preocupar-se, així que la dona va anar en un xicotet vaixell i tots els altres es van acostar corrent feia Teo i Leandre.

-¿Qué ha passat Leandro?, Qui era? -Li va preguntar amb desconcert Dulcinea.

-Creiem que era mon germana... -Va contestar Leandre amb un to apagat.

Teo va recuperar les forces, fet la vista al front i li va dir a Leandre. -No puc creure'm el neci que he sigut al pensar que era ella Leandre, ni tan sols sabem si esta viva! -Tranquil Teo devem de tindre paciencia... -Li va contestar Leandre.

Els xics li estaven comptant als altres el que va succeir amb Eretria, quan va aparèixer allí un altra vegada, eixa estranya figura, ara era més gran que l'anterior vegada, i els va dir amb una veu suau i melodiosa: Deveu fer-ho junts, només així podreu savarla.
 
deliuchy | Inici: Història de Leandre i Hero Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO














Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]