F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
Història de Leandre i Hero (Emmara)
Inici:  Història de Leandre i Hero
Capítol 3 La història de Leandre i Hero ( tercer capítol )

Després de sentir al pare de Leandre amb aquelles paraules i la intenció d'entrar, tots dos van entrar en pànic durant uns segons, fins que Hero amb un moviment ràpid i maldestre va amagar a Leandre davall de la clara tela que adornava la taula del lloc.

- ¿Que fas? – va preguntar el jove sorprés davant la ràpida i juganera reacció de la donzella.

Ella va demanar al xiquet que callara amb un gest amb la mà i es va asseure ràpidament en la cadira de fusta natural, en poques paraules, va intentar actuar normal.

Als pocs segons, l’home va entrar a la casa amb tranquilitat, obrint la porta amb un moviment pacífic. Els seus càlids ulls la van analitzar tota amb la finalitat de trobar a algun adult que el saludara, però després de veure a la bonica Hero asseguda en aquell lloc, simplement es va limitar a preguntar-li a la jove.

- Hola Hero, saps on estan els teus pares? - va preguntar l'home acompanyat d'un sincer i calmat somriure.

- Clar senyor, estan preparant el poc que queda per a la festa. - va afirmar Hero fingint la seua innocència.

- Ha clar, al jardí principal, no? – va dir l’home amb tranquilitat.

- Si. – va afirmar Hero sense pensar-ho molt.

El senyor Miltre va agrair les paraules de la menuda donzella, però just quan anava a anar-se’n del lloc, un dubte va envair la seua afable ment.

- Sent molt per preguntar, però que fas ací? No hauries d'estar amb els teus pares? - va preguntar l'home confús, no apartava ni un moment els seus ulls color ametla d'aquella entremaliada donzella.

La pobra xiqueta va intentar inventar-se alguna excusa creïble amb bastant rapidesa, realment volia ajudar al seu nou amic y no deixaria que un moment com aquell li-ho inpedira.

- He vingut a per algo de menjar, pero ací no hi ha ningú per a donar-me res. – va dir la jove Hero amb uns ulls tristos.

L’home no es va poder resistir davant d’aquells grisos ulls y li va oferir una fresca y colorida poma que duia en una cistella color caoba amb un fi pañolet tapant aquelles fruites de qualitat.

- ¡No més tenies que haver-ho dit xiqueta! – va exclamar l’home amb simpatía i seguidament li va donar, amb la seua hàbil mà esquerra, aquella saborosa poma.

- Gràcies senyor Miltre. – va dir Hero somrient.

- De res donzella. – va respondre l’home, després d’acomiadar-se de la jove se’n va anar a buscar als grans amfitrions.

Una volta tancà la porta, Hero va sospirar tranquila y va avisar a Leandre per a que poguera eixir del seu amagatall, però l'enrojolat jove no s'acabava de fiar d'aquelles sinceres paraules, realment tenia por del càstig que li cauria si arribaren a descobrir la seua curiosa rebel·lia.

- Vinga, et jure que no hi ha ningú més que jo. - va afirmar la jove mentre s'acostava a l'amagada posició de l'entremaliat Leandre.

Una vegada el jove es va assegurar de que no hi haguera ningún adult, va sortir amb delicadeça de la menuda taula i li va agrair repetides voltes a la donzella que va decidir ajudar-lo.

- Moltíssimes gràcies Hero, mon pare no sap que estic ací i se enfadaria molt si s’enterara. – va dir el jove amb molta felicitat, li devia un gran favor a la seua nova preuada amiga.

- Pero Leandre... la teua mare no estarà preocupada per tú? – va preguntar la xiqueta, aquelles paraules van ser molt madures i van sorprendre fins al mateix Leandre.

Uns llargs minuts de silenci van inundar l'ambient, el jove no sabia que respondre, tenia raó, però no sabia com dir-li a aquella preciosa donzella que no volia separar-se d'ella.

- Leandre, per favor, no faces que els teus pares patisquen així. - va dir la jove amb la intenció de convéncer al revoltós xiquet que acabava de conéixer d'una forma una mica inusual.

El jove no va voler fer cas a aquelles sinceres paraules, però va acabar rendint-se davant la dolça veu de la xica que minuts abans l'havia ajudat. El silenci va tornar a ser el protagonista, però després d'uns minuts, la veu de Leandre va decorar el silenciós ambient acompanyada de la seua càlida mirada.

- Tens raó Hero, pero ya estic así y mai había pogut vore algo tan preciós i gran com és Sestos, pot ser que no pugues entendre aquesta sensació, però no vull que l'esforç en el meu viatge haja sigut en va. - el xic es va esforçar en aquell xicotet discurs, però la dolça donzella encara no estava convençuda del tot.

- Perfavor. - va dir Leandre com a última opció, la tristeça i esperança als seus ulls era inevitable.

Finalment la xiqueta va asentir amb un sincer somriure y va agafar la mà dreta de Leandre amb suavitat.

- Vols que t’ensenye els meus llocs preferits d’aquesta illa? – va pregutar Hero amb emoció.

Leandre es va quedar impactat amb la acció de la donzella, pero després d’analitzar amb deteniment la pregunta, va respondre il·lusionat y confús a parts iguals.

- Clar, pero no faltarà poc per a la festa de la teua germaneta? – va preguntar Leandre, ell realment pensava que Hero se habia olvidat d’aquell detall, encara que adelante que no era així.

- Tranquil, abans de la festa sempre hi ha unes paraules molt avorrides que els meus pares els dediquen als convidats agraint-los per la seua presència en aquella celebració, quasi les sé de memòria, les repeteixen sempre que celebren algun aniversari o festa similar. - va afirmar Hero amb astúcia, tants anys vivint en aquell lloc van ser efectius.

Els dos jovens emocionats van eixir d’aquell palau amb sigil i van caminar a pas ràpid i juganer fins al primer lloc que Hero considerava interessant i meravellós a la seua illa natal.

- Ja puc obrir els ulls? - va preguntar Leandre amb curiositat, la travessa donzella li estava tapant els seus ulls amb les seues pàl·lides mans durant el viatje, volia donar-li una gran sorpresa.

- Un moment, ja casi estem... - va respondre Hero mentres duia al seu divertit amic al preciós lloc.

- ¡Ja pots! - va exclamar la jove, era el moment de vore la reacció de Leandre.

El xiquet va obrir els ulls amb tranquilitat i va quedar realment fascinat davant el preciós paisatge que podia observar amb detall.

El panorama era decorat amb un llac seré i pacífic, les seues aigües tenien un lleuger color rosat, semblant al de la bonica habitació d'Hero. Els juguetons peixos que es trobaven al lloc botaven feliços entre els aigües i brillaven amb delicadeça gràcies a la enorme i lluminosa estrela que es podia veure al cel, pareixa que estaven en un conte de fades.

- Es preciós Hero, com has pogut trabar aquest lloc? No hi ha nigú més. – va preguntar el jove llaurador amb curiositat, estava encantat d’estar allí.

- Ja feia molt de temps que no venia ací, però la meua antiga mainadera em solia portar quan tenia temps lliure i els meus pares estaven ocupats. – va comentar la jove amb un somriure pacífic.

Leandre analitzava tot amb admiració, havia reaccionat molt positivament davant d’aquell lloc que Hero li havia ensenyat.

- Saps?, ella era la deessa de la naturalesa i em va ensenyar a entendre els sentiments d'una bella flor. - va dir Hero mentre observava el llac amb nostàlgia.

Així van passar una bona estona junts, Hero li va ensenyar la seua curiosa i preciosa habilitat a Leandre i no mentiré, es van divertir molt junts, però no podien estar allí molt de temps, així que el tour d'Hero va continuar positivament per la enorme illa de Sestos.

- ¡Esto es preciós, desde ací es veu tota la ciutat plena de llums y decoracions! – va dir Leandre content amb el seu viatje, Hero el habia dut a un altre lloc amb certa altura.

La fresca i agradable brisa acariciava amb delicadesa els cabells dels joves, els quals gaudien d'una divertida conversa. Aquell dia va ser molt especial i tots dos van gaudir cada efímer moment com mai abans ho havien fet.

Va arribar l’hora de la gran cermònia, les paraules de benviguda y agradeiximent dels pares d’Hero van finalitzar i com sempre van triomfar entre els seus convidats. Els focs artificials van inundar el inmens cel que feia uns pocs segons abans havia començat a enfosquir-se y els grits de la gent felicitant a la nova deessa Althea van decorar el ambient amb felicitat.

- ¡Corre, ja ha començat la festa!- va avisar Hero il·lusionada, rápidament va agafar amb desició la cálida mà de Leandre i junts van disfrutar d’aquella festa sense prestar atenció a la seues enormes diferencies.

Les hores van pasar volant i com si fueren segons, van fer que la festa acabara amb rapidesa i finalment, allí es trobaven els dos joves, mirant-se l'un a l'altre esperant que pogueren acomiadar-se a la llum de la lluna.

- Ha estat molt bé. – va dir finalment la donzella, els seus ulls estaven decorats amb una profunda tristesa.

Leandre volia respondre, però les seues paraules semblaven ser molt tímides i no ho aconseguia.

-Que tingues sort amb els teus pares. – va dir la xiqueta intentant traure-li un xicotet somriure.

- Moltes gràcies per tot, pero esto no acava ací. - va afirmar el jove llaurador amb astúcia.

Hero no va entendre molt bé aquelles paraules, pero Leandre les va aclarir als pocs segons.

- Després de dues setmanes el meu pare tornarà a Sestos per a un encàrrec i assegurar’t de que l'acompanyaré, encara que haja d'anar amagat dins d'una poma.- va dir l'entremaliat xiquet.

Això no era un adeu definitiu, i crec que no esmente quan dic, que tots dos estaven feliços de que fora així.
 
Emmara | Inici: Història de Leandre i Hero Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO
















Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]