F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
Trencant les regles (Mijujo)
Inici:  Història de Leandre i Hero
Capítol 3 La fi

Res més escoltar les seues paraules va partir veloç cap a Atenes, no obstant això, es va veure obligada a parar en el camí, ja que el vaixell que li havien prestat, en haver arribat a la seua destinació, va perdre tota la seua màgia i va començar a desaparéixer. Amb prou faenes va arribar nadant a una illa paradisíaca de blanca arena.

Quan, esbufegant, va alçar el cap, una ombra li va ocultar el sol del rostre. Una bella dona, de cabells ondulats i castanyers es trobava alçada sobre ella. En mirar-la als ulls, tan blaus com el del buit de la nit, li va semblar entreveure el cosmos reflectit en ells els quals estaven inundats d'una profunda saviesa. Quan a la fi va aconseguir posar-se en peus amb la seua ajuda, aquesta li va esbossar un somriure que li va il·luminar el cor.

Amb prou faenes li va poder preguntar pel seu nom, i ella li va dir que es deia Calipso.

-Et trobes en Ogigia, benvinguda a la meua presó!-li va dir Calipso amb to apesarat.

-Presó? No entenc, què està passant?-va preguntar espantada- he de partir de nou a la recerca del meu estimat.

-Pel que sembla, als déus els fa molta gràcia enviar-te a mi, com si no fora suficient amb el meu càstig-va tornar la cara al cel i va cridar- Veritat Hermes i Hefesto!?. En fi, supose que tu no tens cap culpa, de moment acompanya'm, podràs descansar i alimentar-te en la meua cova. Demà t'ho explicaré tot millor.- va dir baixant el cap una mica més calmada després d'haver-li cridat als déus.

Van seguir un camí d'arena que s'endinsava entre els arbres fins que finalment van arribar a un vessant de la muntanya, on hi havia un clar amb un hort i una font. Van entrar en la cova. Esperits de l'aire es movien d'un costat per a un altre afanyant-se amb les tasques de la llar, portant utensilis d'argila o fregant el sòl.

-Vine i fica't al llit, necessites descansar, llevat que preferisques menjar alguna cosa primer- li va oferir Calipso.

Hero anava a començar a rebutjar la seua oferta, però de sobte va notar la pesadesa en el seu cos que li tirava cap al llit.

-Està bé, menjaré alguna cosa primer, i així de mentre podràs explicar-me què està succeint.

Calipso anava a replicar, però en veure l'expressió decidida d'ella va decidir callar-se la seua rèplica i es va limitar a assentir amb el cap. Va espetegar els dits i a l'instant uns esperits els van portar sengles bols amb estofat calent. Hero, asseient-se en el llit va començar a menjar-s'ho amb una cullera que li va portar un altre esperit.Entre cullerada i cullerada d'estofat li va dir a Calipso:

-Comença a parlar per favor.

-Està bé, per on començar?. A veure, fa eons, els titans van lliurar una batalla contra els déus, batalla en la qual jo vaig fer costat al meu pare, el tità Atles. Per aquest error, els déus em van castigar severament tancant-me en una presó màgica: Ogigia. Però el càstig no es limita únicament a aquest tancament. No, els déus en tota la seva infinita crueltat, van maleir aquesta illa perquè els herois que arribaren únicament pogueren anar-se quan m'enamorara d'ells. Només en aqueix moment apareixeria una barca que els permetria escapar d'ací, com a mi no m'és permès. No sols això, sinó que aquell que abandone l’illa mai podrà trobar el camí de retorn. És a dir, em van obligar al fet que grans herois em trencaren en innombrables ocasions el cor.

Amb llàgrimes en els ulls Hero li va dir- Quant ho sent de debò, és un càstig massa sever pel que vas fer. I ho sent molt, però ha d'haver-hi una altra manera perquè puga deixar aquesta illa veritat?.

-No et preocupes, no serà cap problema- va contestar apenadament- per sort per a tu, sempre he sentit feblesa per aquells que ho arrisquen tot per amor. Però, abans de partir, has de descansar, i demà et donaré informació que et serà necessària en la teua cerca.

Al matí següent, sentint-se completament reparada, Hero va anar a veure a Calipso a la riba de la platja. Aquesta es trobava contemplant embadalida l'horitzó. Es va acostar sigil·losament a ella, però degué fer algun soroll perquè ella es va tornar i li va llançar un trist somriure.

-Bon dia, has descansat?.

-Sí, moltes gràcies, sent molt les molèsties que haja pogut causar-te-va contestar Hero.

-No és res, i quant a la informació que et vaig prometre, quan arribes a Atenes, has de buscar a Afrodita, al ser la deessa de l'amor, d'assegurança sentirà feblesa per tu i et voldrà ajudar. Per a marxar-te únicament has de pronunciar alt i clar les següents paraules tres vegades: “Vull marxar-me d`Ogigia”, d'aquesta forma el vaixell apareixerà enfront de tu. I ja saps, has de pensar fortament en la teua destinació.

De manera seriosa, Hero es va disposar a fer el que ella li havia dit, però abans de res, Calipso li va fer un fugaç bes en els llavis, i va apartar ràpidament la mirada. Ruboritzada, i amb la mirada al capdavant li va dir:

-Només com a consell, no ho arrisques tot per un amor que és possible que ell no vulga rebre. Acabarà colpejant i trencant el teu cor.

-No et preocupes- va dir ella ruboritzada alhora- quan colpege el meu cor aquest emetrà un so tan bonic que en lloc de trencar-se li enamorarà completament de mi.

Calipso es va girar i, somrient-li sincerament alhora que amb llàgrimes en els ulls i amb el sol a la seva esquena remarcant-la com si fora un àngel li va dir:

-Això espere, ningú mereix l'amor tant com tu.

Hero finalment va pronunciar les paraules i en aparéixer el vaixell va muntar en el. Es va donar la volta per a acomiadar-se una última vegada d'ella, però en girar-se l'illa havia desaparegut. Va mirar resoltament cap al front, segura de la decisió que havia pres, encara que no podia apartar de la seva ment el fugaç bes arran de mar. Va agitar d'un costat a l'altre el cap per a buidar-se i es va centrar en el seu objectiu: Atenes.

En arribar la nit Hero va veure al lluny la ciutat d'Atenes. Va desembarcar en el port i es va dirigir directa cap a allí. El primer que va fer res més arribar va ser anar cap al Partenó, ja que des d'allí podria orientar-se millor. Quan va arribar, li va preguntar a un ciutadà atenés on es trobava el temple d'Afrodita, i aquest li va contestar:

-El Temple d'Afrodita està situat al nord-oest de l'Àgora, a l'altre costat de la Via de les Panatenees. Seguisca recte per açí i podrà veure els llocs que li he indicat. Però senyoreta, li dic que ficar-se en assumptes de l'amor amb la senyora pot ser molt dolent per a vostè.

-No es preocupe, ara mateix no concebo res pitjor que trobar-me lluny del meu estimat.

Va emprendre el camí i quan va arribar a l'entrada del temple una immensa emoció li va recórrer el cos. Es trobava cada vegada més prop del seu estimat. Tremolant va travessar el llindar del temple i de sobte va notar com una energia li sondejava. Va avançar vacil·lant i esglaiada cap a la foscor del temple. Quan de sobte una veu la va sorprendre i una esgarrifança li va recórrer l'esquena.

-Oh, una filla d'Ares, que tremenda delícia- va dir la criatura mentre es llepava sonorament- quin bé ens ho passarem el teu i jo.

-Qui..qui...qui eres?- va preguntar Hero amb veu tremolada.

Ella, ignorant la seua pregunta va dir:

-Saps que a aquest temple únicament se li permet l'entrada a les guerreres d'Afrodita i a les netejadores del temple d'Afrodita? També poden entrar sacerdotesses, però el cas és que les tres han de ser castes i pures. Òbviament el teu no eres una sacerdotessa- va dir mirant-la de dalt a baix amb menyspreu per les seves vestidures- no entres dins dels requisits de la meua senyora. Així que què seràs?guerrera o netejadora?-va preguntar amb un somriure brillant en els seus ulls, tan similars als d'un gat. Aquests eren l'única part de la criatura que es diferenciaven de la foscor- divertim-nos descobrint-ho.

La criatura, una sort de felí negre gegant, va saltar sobre ella des de la foscor i la va atropellar contra el sòl. Aquesta cridant es va apartar ràpidament del monstre i va desembeinar la seva espasa.

-Allunya't de mi, no vull acabar amb tu.

-Uy, l'ocellet es vol enfrontar al gat?-va soltar una gran riallada que va fer que Hero s'encongira.

-Si fa falta, pel meu Leandro ho faré- va dir amb més fermesa de la que sentia.

-En aqueix cas, crec que tal vegada hages de conèixer a la meua senyora….- va dir mentre es retirava cap a la foscor.

Hero va soltar un sonor sospir d'alleujament i va continuar avançant pel temple. En arribar al final va veure a una dona d'increïble bellesa asseguda amb gràcia i soltesa, però sobretot de manera eròtica, en un tron d'ivori. Tot en ella exhumava sensualitat i semblava voler provocar-te la teua major fantasia únicament amb un lleu parpelleig dels seus ulls. Hero va sentir com el seu cor volia eixir-se del pit i anar corrent cap a on la deessa es trobava.

-La meua senyora….-va dir Hero mentre s'agenollava- no sóc digna de la seva presència, però encara així he vingut a demanar-li ajuda.

-Alça't filla d'Ares, em caus bé, el teu pare i jo vam tindre una aventura saps? Crec que és la seua culpa que hui dia existisquen els galls- va dir soltant una sensual rialleta.

-No estic molt informada d'això la meua senyora, ho sent.

-No et preocupes, però no has vingut a sentir-me parlar d'antics romanços veritat? Així que dis-me, a quin has vingut?- va preguntar mentre s'alçava inclinant-se cap avant. Això va fer que els seus pits apuntaren discretament per l'escot del seu vestit i Hero es va quedar esbalaïda mirant-los.

Buidant-se, Hero va dir- No no, la meua senyora, ho sent. Vinc perquè necessite informació sobre el parador del meu estimat, Leandro.

-Ah sí, entenc. Però és molt senzill, únicament has d'anar al Palau de la Nit, que es troba en les vores del Tàrtar- va dir com si res mentre tornava a asseure's glamurosamente en el tron.

-Perdone?senzill?- va preguntar amb els ulls desorbitats.

-Si si, tal vegada necessites ajuda d’Hemera, però no et preocupes- mirant-la amb picardia va dir- l'amor tot el pot. I ara, t'enviaré amb Hemera.

Espere, va tractar de dir mentre Afrodita la dissolia en pètals de roses. De sobte es trobava en un clar assolellat, i al seu costat es trobava una senyora de senzill vestit groc. Les seves faccions recordaven als càlids raigs de sol de la primavera. Tot dolçor.

-Hola, ets Hemera?

-La mateixa- va dir somrient-li amablement ella.

-M'ha enviat Afrodita, diu que vostè podria ajudar-me. Però la veritat és que no entenc com.

-Suposo que no t'haurà explicat que has de fer veritat?- va dir soltant un sonor sospir- en fi, aquesta xiqueta… Doncs bé, el teu estimat va ser raptat per la fúria Alecto saps qui és?

-Sí la meua senyora, l'encarregada de castigar als qui incompleixen la moral. Principalment les promeses trencades.

-Així és! molt bé- va contestar aplaudint alegre ella- Doncs bé, pel que sembla Leandro va incomplir una promesa divina, i no va ser a un déu qualsevol no, qui va enviar a aqueixa fúria per ell no va ser res més ni res menys que la meua antítesi. Nix, també coneguda com a “Nit”. I per a recuperar-ho hauràs d'enfrontar-te a ella.

-Com?he d'enfrontar-me a una deessa primordial? Això és impossible-va afirmar severament Hero.

-Negativament, tots tenim un punt feble, i la llum és el de Nix, però per a enfrontar-la i salvar-li has d'acceptar els meus poders. No obstant això, aquests tenen una terrible conseqüència per a aquells que fan ús d'ells.

-No m'importa el preu, avance- va dir ella resolta.

-Si tan decidida estàs, atempte la teua a les conseqüències. En poques paraules desencadenaràs un efecte papallona- amb aquestes últimes paraules, la deessa va esclatar en llum pura i va inundar el pit d'Hero d'un immens poder.

Quan ella va poder a la fi obrir els ulls, va veure amb cert estupor que es trobava en el Tàrtar. Va mirar al seu voltant tractant de situar-se, però en aqueix immens erm, no havien punts de referència. Utilitzant la lògica, va pensar que el Palau de la Nit es trobaria on més espessa fora la foscor. I cap a allí es va encaminar. Una vegada va estar en el límit de la foscor va començar a albirar un imponent edifici a la llunyania. Va tractar d'aconseguir-ho caminant però la foscor es va tornar completa i va perdre completament de vista el seu objectiu. Se li va ocórrer utilitzar el poder que li havien atorgat per a trobar el camí però mentre el recorria era incapaç de traure's del cap la conseqüència que la deessa Hemera li havia comentat i es preguntava què estaria desencadenant en fer ús d'ells.

Va arribar al gran palau i es va trobar davant una immensa porta. Per sort, aquesta es trobava entreoberta i va poder passar entre les portes. Res més entrar va veure a Leandro encadenat enmig d'un gegantesc llindar, les cadenes eren vísceres i del sostre queia un líquid negre com l'obsidiana directament sobre els seus ulls, provocant que cridara de dolor cada vegada que queien. Ella terroritzada davant tan gran crueltat, va soltar l'espasa i va eixir corrent per a ajudar al seu estimat. Quan va arribar no obstant això, va notar com una brisa gelada tancava l'enorme porta. Es va girar terroritzada i de sobte a la seva esquena va notar com un tenebrós riure sorgia des del fons de Leandro. Quan es va girar va poder veure amb horror com un fum negre eixia de les seves entranyes i començava a formar una silueta fosca com l'atzabeja.

Era Nix en persona.

Hero va soltar un crit de ràbia i va començar a brillar com una estrela i es va encarar sense armes davant la pròpia deessa.

-Deixa'ns en pau- li va etzibar ella- ja has fet suficient mal no creus?

-Suficient?- va preguntar amb maldat- a penes he començat afecte- i va soltar un riure malvat alhora que avançava en la seua direcció amb intenció d'acabar amb ella.

Hero juntament amb un crit de guerra va avançar intrèpida al seu torn per ella. Quan amb la seva llum va tocar a la deessa, aquesta va cridar de dolor i malferida va fugir cap a la foscor mentre cridava:

-Et penediràs d'això!

Hero va córrer per l'espasa i amb llàgrimes d'alegria als ulls va soltar a Leandro de les seves cadenes. Aquest a causa de la seva feblesa, va caure als seus braços, però tan prompte com la va tocar es va allunyar i li va dirigir una mirada de menyspreu i fàstic. Hero massa sorpresa per la seva reacció no va poder moure's. Ell amb molt de menyspreu en la seua vegada li va soltar:

-Per què creus que una simple dona pot intentar a penes el que tu has fet? has de tornar al teu lloc, que està sota la mà de l'home.

Abans d'adonar-se, el poder de Hemera va prendre el control del seu cos i va travessar a Leandro amb l'espasa. Quan ho va fer un ens va eixir del seu cos mentre ell moria entre els braços de la plorosa i descoratjada Hero.


 
Mijujo | Inici: Història de Leandre i Hero Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO
















Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]