F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
(Sir Jan)
Inici:  Història de Leandre i Hero
Capítol 3 Hero

- Leandre. Leandre! Leandre!!!

El cridaven, però ell sols tenia cap per trobar a Hero. Volia veure-la, estar amb ella, acariciar-la, estimar-la. Perquè el cridaven? Què volien? Qui el cridava?

Va aixecar la mirada i es va quedar glaçat.

Era Hero.

- Leandre, que m’has trobat a faltar? -

Leandre no va respondre. Simplement se la va quedar mirant, contemplant la seva bellesa. Era Hero. Sense dubte. Era allà, de carn i ossos. No era una al·lucinació. Hero es va apropar a Leandre i es va seure al seu llit. Portava una safata amb un got d’aigua i unes pastilles.

- És hora de prendre la medicació. -

Leandre la seguia mirant bocabadat. No deia res. Solament mirava. Ella es va dedicar a introduir les pastilles a la boca de Leandre i fer-li veure l’aigua perquè se les empassés. Ell així ho va fer. Leandre no aconseguia articular cap paraula. No s'explicava el que havia passat. Però era feliç. Tenia a Hero al costat i li podia observar el rostre. Podia sentir la seva bellesa.

- Has avançat el llibre que et vaig donar Leandre? Per quina pàgina vas? - Hero va agafar el llibre: Mitos Griegos, que es trobava a la tauleta de nit d’en Leandre - 365 ja! Sí que has anat per feina. Quin mite estàs llegint? - Hero va buscar el títol del capítol - El judici de Paris! Atenea, Afrodita i Hera. Què, t’està agradant Leandre? -

En Leandre no reaccionava.

- Que saps que al menjador tenim un quadre d’una illa de grècia? Eh Leandre? De Serifos. Un quadre on hi ha uns miners treballant. T’hi havies fixat mai? És d’un tal Giles, ara no recordo ben bé el cognom. Un pintor grec molt conegut.

En Leandre va caure a terra.

- Leandre? Leandre què et passa? Et trobes bé? Leandre?!! -

Hero va demanar ajuda. Uns segons després, a l’habitació van entrar tot d’infermers. D’entre ells, la infermera en cap, Sofia Briseida. Seguida d’un noi, més arribat un senyor, d’uns 40 anys i bastant corpulent. Entre els dos portaven una llitera que serviria per posar a en Leandre i transportar-lo fins a fora on una ambulància l’estaria esperant.

En Leandre estava estès a terra, no reaccionava a res. Com si estigués dormint. Però encara era conscient. Havia estat conscient durant tota l’estona que havia estat amb Hero. Ara no sabia què li passava. No podia moure el cos. No podia moure la cara. Estava immòbil. De sobte els va veure. Eren ells. La ràbia que va sentir li va donar forces per deixar anar una paraula.

- Segrestadors!

Hero no va saber què volia dir amb allò, però ara tant li era. Estava preocupada per Leandre. Què li havia passat? Estava allà tant tranquil amb ella i de sobte havia caigut a terra. Havia dit res dolent? Mentre els altres col·locaven a en Leandre sobre la llitera, a ella li va cridar l’atenció uns papers i una ploma situats a la tauleta de nit d’en Leandre, al costat del llibre Mitos Griegos. Els va agafar. N’hi havia dos. El primer era un tros petit de paper, de la mida d’un mocador. I hi havia escrit el següent:

A ATENEA HI TROBARÀS SAVIESA,

A AFRODITA, AMOR,

I A HERA, MATRIMONI.

I el segon era un full normal de paper A4, que contenia com una petita història:

“Hi haurà un moment en la història en què un jove, ple d’amor, voldrà contraure matrimoni amb la seva estimada, bella i casta donzella. Res no li privarà d’aquest objectiu perquè el cercarà i el cercarà, fins a aconseguir el que vol. I quan ho aconsegueixi, els dos, home i donzella, es convertiran en estàtues constituïdes de dos materials primordials. Un la cera, tant modelable com l’amor i l’altra l’or, tan valuós i pur com el matrimoni. Quan això passi, l’humà obtindrà la vida eterna, ja que haurà trobat l’annex entre l’amor i el matrimoni. Deixarà de ser quelcom feble, i aconseguirà el poder absolut!”

Hero es va alegrar que a en Leandre li hagués agradat tant el llibre que li va donar. Si inclús s’havia atrevit a escriure una part d’un petit mite! En el fons, en un neuropsiquiàtric hi ha poques coses a fer, i ja està bé que els interns s’entretinguin amb llibres i altres coses…

En Leandre ja era sobre la llitera, i els infermers l’anaven a portar fora de l’habitació. Sofia Briseida li va fer senyals a Hero perquè estigués per la feina i els ajudés. Però justament quan es dirigien amb la llitera cap a la porta, va entrar algú a l’habitació. Aquest era el company d’habitació d’en Leandre. No era jove, ni tampoc molt vell, tenia una espessa barba negra i presentava una cicatriu a la galta esquerra. En Leandre el va veure. No va saber com però es va posar a cridar.

- Giles! Giles!!! M’han agafat Giles! Els segrestadors se m’emporten! La tieta, i el senyor! Giles!!! Hero està aquí, està bé! -

Ningú de la sala va entendre el que deia. El van prendre per boig, una cosa bastant irònica parlant d’un psiquiàtric. El seu company d’habitació va seguir el seu camí, i a en Leandre se’l van emportar.

No li havien fet cas! En Leandre no s’ho creia. Però no ho veien? No veien que les persones que l’estaven portant eren uns segrestadors? Leandre va començar a veure passar tot de coses per davant seu. El vaixell. Serifos, amb els miners. Sestos, Abidos. S’allunyaven de casa seva i creuaven l’arxipèlag fins al final.

- Hero! Hero! - va cridar en Leandre en un últim intent que li fessin cas. Era l’amor de la seva vida. Perquè ella no li feia cas? - Em vull casa amb tu Hero, em vull casar amb tu!

Hero ajudava a portar la llitera amb la que estaven creuant tot el passadís del psiquiàtric fins a la porta de sortida. Passaven per la piscina. El menjador, amb els interns dinant. A mesura que s’apropaven a la sortida, es començava a poder diferenciar les dues illes diferents de l’internat. La dels infermers, i la dels interns. De sobte Leandre va cridar-la. Ella es va espantar. Què volia, perquè la cridava? I llavors ho va dir. Leandre ho va dir i Hero es va quedar parada. Va quedar immòbil al mig del passadís, i va deixar que Sofia Briseida i els altres infermers se l’emportessin cap a la porta de sortida. Es volia casar amb ella? Tant l’estimava? Va pensar que Leandre era un intern, i que acostumaven a dir bogeries com les que havia dit a l’habitació. Però allò ho havia dit amb un altre to. Seria veritat? No ho podria arribar a descobrir mai.

Leandre va veure que Hero es parava i va perdre les esperances. Tot el que havia fet per ella, trobar-la, intentar salvar-la, tot per demanar-li matrimoni. I tot perquè reaccionés parant-se quan es declarava? Leandre es va posar a plorar. Se l’emportaven, tenia por, què li farien? Mai ho va arribar a saber perquè un cop van sortir del Neuropsiquiàtric Sestos & Abidos, tot va quedar fosc.



 
Sir Jan | Inici: Història de Leandre i Hero Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO














Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]