F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
(pempem)
Inici:  Bitllet d’anada i tornada
Capítol 3 No hi ha solució

—On estic? Què ha passat a la prova? —va dir la Marta, quan es va aixecar.

—Marta, hauràs de quedar-te aquí uns dies, fins que trobem l’origen del que t’està passant. No vull preocupar-te, però a les imatges que vaig veure, hi ha alguna cosa estranya...— l’inspector tenia la veu tranquil·la, però el que anava a dir no era bo.

—Com que estranya? A què et refereixes?— Marta es va incorporar del llit.

—Simplement no et preocupis, tenim les ferramentes adients per tractar amb qualsevol cas, i el teu no serà una excepció. Mentrestant intenta menjar amb abundància i descansar. Ens tornarem a veure quan tinguem més informació.

L’inspector va tornar a l’altre costat de la habitació per reunir-se amb la doctora Carbonell i van tenir una curta conversació mentre miraven a na Marta a través de la finestra.

— Crec que és el moment adient per trucar al cirurgià i demanar-li que sostregui un dels cucs que na Marta te a dintre, per poder estudiar-lo i entendre la seva intenció. — va recomanar l’inspector.

— I mentre, què feim amb ella?— va dir la doctora, amb un to de preocupació a la veu.

— El millor serà habilitar aquesta sala perquè pugui quedar-se aquí, temporalment. — l'inspector va sortir de la sala, i la doctora va anar darrere d'ell.

El següent va ser la cirurgia, que va passar sense cap complicació notable, va ser un obrir i tancar d'ulls per a Marta. En canvi, en el temps en què va romandre dormida, l'inspector va enviar una prova del cuc al laboratori amb urgència.

Els cucs eren fastigosos, una espècie de ser viu negre amb tacte aferrisos i molt llargs. S’alimenten de les substàncies que na Marta ingereix, per això semblava que no menjava quan realment si ho feia. Després d’unes hores d’investigació els científics varen descobrir que era una nova espècie no reconeguda que entrava al teu cos i s’apoderava dels teus nutrients fins la mort. Tot comença amb un únic cuc que es va multiplicant, i quan més els aliments més ràpid creixen i es reprodueixen.

Quan l’investigació va acabar els encarregats varen enviar els resultats i tota la nova informació a l’inspector del cas de na Marta. La doctora Carbonell i l’inspector varen reunir-se tots sols per asimilar el que estava passant i decidir que fer amb na Marta. Seria aquesta plaga un perill per la salud de la resta de persones? Es contagiós? Podria na Marta sortir d’aquesta? Com no tenien respostes a ninguna del seus dubtes varen decidir aïllar-la i tenir-la en observació.

Unes hores després de la cirurgia, Marta es va despertar amb tot el cos encarcarat, com si alguna cosa li hagués succionat des de dins. Tenia nàusees i als el obrir els ulls, per un moment, va sentir com si s'anés a caure a terra. Quan va aconseguir finalment mantenir-se amb els ulls oberts, no va saber reconèixer on era. No era ja la sala de cirurgia, però tampoc era a la seva habitació. Era una sala relativament petita, gris, amb una porta en la qual hi havia una finestreta a la part central, com en les cabines dels vaixells. Es va intentar aixecar, però alguna cosa s’ho va impedir. Unes cintes la agafaven del tors empenyent-la a quedar-se estirada al llit. Es va sacsejar, intentant treure els braços per poder desfer-se de les cintes, però va ser impossible. Va mirar al seu voltant. No hi havia res al seu abast, la sala estava completament buida i a l'adonar-se'n, el pànic va envair el seu cos. Per què era allí? Qui l’havia portat a aquell lloc? Què havia passat després de la cirugia? Tenia moltes preguntes i cap resposta. De cop i volta, va entrar algú per la porta que podia contestar a cadascuna d'elles.

— Marta, veig que ja t’has despertat. Et trobes bé? — va dir l’inspector recolzat a la porta.

— Que estic fent aquí Frau? Com ha anat l’operació? — va preguntar istericament la Marta.

— Espera, deixa que et desfer-mi. — L’inspector va apropar-se i amb cura de no fer malbé a la Marta va desfermar-la. — Les proves han anat com l’esperat, hem pogut extreure’t una mostra del que tenies a dintre i l’hem investigat. En els següents dies la doctora s’aproparà per explicar-te els resultats i per fer-te algunes observacions. Aquesta nit procura no moure’t molt, tot això acabarà ràpid, estigues tranquila. — va intentar tranquilitzar-la.

— Hauré d’estar molt de temps aquí? — va preguntar.

— El que faci falta, no crec que s’allargui molt més de uns dies.

— D’acord. — va xiuxiuejar mirant a terra. Tenia la cara molt blanca quan ho va fer.

— Dorm bé i demà serà un nou dia. Bona nit. — l’inspector sortia de la sala però abans va esperar a que la Marta contestes.

— Bona nit. — va dir forçadament.

La segona visita que va rebre va ser la de la doctora Carbonell, uns dies després. Al entrar, va procurar estar el més allunyada possible de la noia. Marta tenia la cara pàl·lida, i unes ulleres que pràcticament li cobrien la meitat de les galtes. Estava desperta, asseguda al llit recolzada a la paret, mirant a un punt fix. No es va adonar que hi havia algú més a l'habitació fins que la doctora va parlar.

— Bona tarda Marta, com et trobes? — la veu de la inspectora tenia un to dolç i tranquil·litzador, encara que per dins estava terroritzada.

— Quant de temps em tindreu aquí tancada? Fins que em podreixi? - va dir la Marta sense treure els ulls de la paret.

—Has de tranquil·litzar-te, això no va per llarg, d'aquí a poc et trobaràs millor, però no ho faràs si no et quedes aquí uns dies.—Carbonell sabia que això no passaria, que no anava a millorar ni d'aquí a uns dies, ni mai.

—El problema és que no em trobo millor, cada dia que passa, això empeora.—ella ja havia perdut tota esperança.

—Ja ho faràs, això és un procés de...

Una arcada va interrompre la doctora, quan es va adonar que la Marta havia expulsat un dels insectes que portava al seu interior. Es va quedar paralitzada uns segons, veient com allò es movia a través de l'habitació. Quan va poder reaccionar, la inspectora va sortir corrent per buscar ajuda.

La doctora va avisar el més aviat possible a l'inspector Frau perquè l'acompanyés a veure el que acabava de succeir. Quan es dirigien cap a la sala, es podien escoltar uns crits procedents de la sala de confinament en que estava la Marta. Van obrir la porta amb cautela i a l'entrar, es van trobar la noia estirada a terra, cridant i sacsejant-se el màxim possible. Es van acostar de pressa cap a la Marta, i la van aguantar contra el terra, per evitar que es mogués. Ella va convulsionar, i es va tirar cap a un costat per vomitar un altre dels cucs que tenia en el seu estómac. Aquest cop, el cuc es va convertir en dos, i així successivament, reproduint i pujant per les parets, cobrint tot el que podien. Marta es va desmaiar quan no va poder més, i la doctora va aprofitar per marxar de l'habitació. L'inspector la va seguir poc després, quan va veure que, tot i inconscient, seguien sortint més i més insectes de la boca de la Marta. A través de la finestra, va poder veure com es cobria tot d'una massa viscosa procedent dels cucs.

—Ho sento molt, Marta.—després de xiuxiuejar això, l'inspector es va anar el més ràpid possible de la planta.





Casset 7. Cara B. Sessió individual.

Terapeuta: Robert M. Subjectes: Josep i Diana P.

T: Heu trobat una millora?

S: Realment no crec que puguem arribar a superar tot això que ens està passat. No ens entra al cap que la nostra filla pogués morir… d’anorexia. Amb menys raó havent estat a un centre especialitzat.

T: Vosaltres penseu que la vostra filla estava pitjor del que ens imaginàvem

i no tenia gaire solució. Va ser un cas molt dur, que finalment es va complicar.



L’inspector va tancar el ràdiocasset i va quedar-se submergit en un rotund silenci, rodejat de infinitat de pensaments sobre el cas Marta P. Va ser un dels casos més surrealistes mai fets. Va mantenir la mirada fixa en a una carpeta marró on es trobava l’expedient de la mort de la Marta. El va agafar i va obrir-lo per la primera pàgina i va llegir:

Causa de la mort: Desconeguda. Sala de desintoxicació, incinerada.



Va tancar l’expedient d’un sol cop.
 
pempem | Inici: Bitllet d’anada i tornada Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO
















Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]