F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
La Força que t'il·lumina (3aficcions11)
Inici:  Canto jo i la muntanya balla
Capítol 3 L’energia

Quan em vaig adonar de que en realitat el sensei estava utilitzant la nostra energia per a una altra causa que no era donar electricitat a la casa, vaig córrer cap a l’habitació de l’Arnau i li ho vaig explicar. Ell va quedar bocabadat, vam estar pensant una estona i vam arribar a una conclusió final, havíem de descobrir què estava tramant el Sensei.



La nostra missió ja havia començat, i el primer que vam fer va ser comunicar la notícia dels rebuts de la llum a tots els alumnes. Vam començar per l’Aigua, després en Foc i la Vent, i per últim li vam dir a la Terra, però ens va dir que ella ja portava temps intentant esbrinar què era el que hi havia dins dels sobres que donava el carter al Sensei.



Aquella mateixa nit, quan estavem tots donant energia a la bola d’energia, la vam investigar una mica i vam veure que l’energia sortia en forma d'electricitat per un cable negre gegant que s'endinsava a terra. A ningú li va semblar una bona pista perquè mai sabríem on anava aquell cable. A ningú menys a en Foc, que va afirmar que aquell cable era igual que el que passava per la seva habitació.



Aquella pista ens va semblar a tots molt bona, però quan vam anar a la seva habitació, el cable entrava per una paret i sortia per una altra. Allò no ens ajudava gens perquè encara no sabíem on desembocava aquell enorme cable.



El dia següent, quan estaven donant energia a la bola de nou, li vam preguntar discretament al Sensei que on anava aquell enorme cable. El Sensei va respondre que aquell cable donava energia a tota la casa i que d’allà sortia la llum que il·luminava totes les nostres habitacions. Nosaltres li vam preguntar si tota la energia que depositavem era només per il·luminar les nostres habitacions. I ell ens va respondre que no, que també era per il·luminar tota la resta de la casa i perquè funcionessin tots els electrodomèstics.



Lògicament, el Sensei ens estava mentint, i nosaltres cada vegada teníem més ganes de descobrir el secret del Sensei. Llavors aquella nit ens vam reunir tots a una habitació i vam pensar la millor manera de saber quin era el secret del Sensei. I després d’una hora i mitja vam acabar d’elaborar el plan perfecte. Primer havíem de tornar a entrar a l'habitació del Sensei amb el clip de l’Arnau. Així veuríem si podíem trobar més informació. Després havíem de deixar de donar energia a la bola i veure què passava.





Vam aconseguir tornar a entrar, l’Arnau i jo, a l’habitació del Sensei. Vam buscar uns cinc minuts, però no vam trobar res, fins que vam mirar sota el llit. El cable gegant sortia per la paret, mig amagat pel llençol, i desembocava justament en mig del llit. Tots dos vam quedar bocabadats i no vam entendre res. Ens vam quedar uns cinc minuts més a dins de la seva habitació. Quan ja anàvem a sortir, algú estava obrint la porta, era el Sensei. Ens vam amagar a un armari i el Sensei va entrar. Per sort se'n va anar molt ràpid i vam poder sortir sense que ens veiés.



Aquella nit ningú va donar energia a la bola. Vam pensar que no passava res, però al dia següent el Sensei ens va dir que no faríem classe perquè no es trobava gens bé. Em vaig passar tot el dia jugant amb l’Arnau a un joc que ens havia ensenyat el Sensei. Consistia en resistir el major temps possible, a les nostres mans, un llamp creat per nosaltres.



A la nit el Sensei ens va cridar i ens va dir que fóssim al menjador. Vam seure tots a la taula i ell ens va explicar que tenia una enfermetat sense cura i que en aquell moment ja hauria de ser mort. També ens va dir que la única forma de sobreviure era amb tota la energia que nosaltres generàvem i que, per això, el cable gegant desembocava al seu llit.

Aquella nit, mentre el Sensei dormia, vam estar tots donant energia a la bola durant hores i al dia següent el Sensei va despertar perfectament i tots vam ser molt feliços. Llavors vaig pujar a la meva habitació i vaig començar a escriure:

“Vam arribar amb les panxes plenes. Doloreses. Els ventres negres, carregats d’aigua fosca i freda i de llamps i de trons. Veníem del mar…”

 
3aficcions11 | Inici: Canto jo i la muntanya balla Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO














Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]