F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
Revolució i melancolía (ele889)
Inici:  Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
Capítol 3 Moments efímers

-Què? Què m' estas contant? No aniràs en broma?- Va respondre Franz asustat.

-He anat mai en broma jo?- Li va contestar Lana

-Perdó, perdó...- L' Steve es va quedar en shock una estona fins que segons després va reaccionar.- Quin pla tens?

-Ja veuràs, està tot pensat. Només has de confiar amb mi.-

-Va doncs, comencem.-

I dit i fet, es van dirigir tots dos cap a l' aeroport que els duria a Amèrica. Deixarien Alemanya per un desconegut temps i es jugarien la seva vida per salvar a molta gent.

Al arribar a Amèrica van haver de fer un altre llarg viatge amb taxi fins a la NASA, on teòricament hi havia l' Steve i el Minos. A l'arribar, semblava que feia anys que ningú anava allà, estava totalment desert i destrossat.

-Però es pot saber què ha passat aquí?-Va dir indignada la Lana.- Com és que no hi ha ningú? Hem fet aquest viatge per a no res?!

-Ostres Lana...,-Va interrompre Kafka.-Crec que ja sé el que ha passat. No fa poc, mentre tu eres a Hashima, vaig veure per les notícies que un fall amb el combustible de prova d' una nau espacial havia fet explotar un recinte, el foc es va escampar i ho va cremar tot matant a més de 2000 persones.

-I m' ho dius ara!- Va exclamar Lana amb llàgrimes que li queien dels ulls.-Pffff Franz, què farem ara? Ja no podrem treballar i gràcies a que he arribat tard molta gent ha mort.

-Oh,Lana. No et preocupis,no ha estat culpa teva. No ha estat culpa de ningú.-

-Si! Han estat l' Steve i el Minos, ojalà hagin mort.-

-No crec que haguessin fet això, hagués estat un atac suïcida. I com he entès del que m'has comentat anteriorment, ells volien ser la revolució, volien revolucionar el món pels joves, i comandar ells, per això no crec que hagin fet tal ximpleria. Estan vius i és la nostra missió trobar-los. No et desanimis, Lana. Entrem a cercar pistes.

La Lana va assentir amb el cap i el Franz va rompre la cinta de 'no passar' que hi havia i tots dos van entrar a les instal·lacions. Estaven obscures, els llums no funcionaven. Hi havia molta pols, el Franz n' era al·lèrgic i just quan anava a esternudar, la Lana li va tapar la boca i li va dir que callés, que havia sentit una veu. Van continuar sigil·losament en cerca de la veu, i pujant dalt, a la sala de control van comprendre d' on sorgien les veus. La porta estava mig oberta i sortia llum. S' hi podien distingir tres veus, però no se sabia de qui era cadascuna.

-Vine amb mi.- Va susurrar la Lana.-Estem desprotegits, necessitem protecció.-

Van baixar al soterrani, que estava intacte, i la Lana va posar unes coordenades i va aconseguir obrir la porta. Dins hi havia tot el que un tirotejador es podia imaginar. Van agafar una granada i dues metralletes. Al veure que estaven cargades van pujar i es van presentar allà davant. Sorprenentment es tractava de l' Anna i la professora. Al entrar els dos personatges van quedar bocabadats.

-Lana?- Va dir la professora.

-Què hi fas amb aquesta pallussa?

-Jo te diré que hi fa aquí, ens va ajudar a planejar-ho tot amb teories que TU, Lana, vas escriure.-Va dir l' Anna.

-Així que per això em vas fer escriure aquell treball tan estrany, eh professora?.-

-Sí, i tu ben tonta que el vas fer, hahaha!.-

En aquell moment la Lana no es podia contenir la ràbia i va pigar un tir a la professora matant-la. L' Anna es va alarmar i va començar a cridar. Es va aixecar i va intentar marcar el nombre de la policia, però antes de poder-ho fer, la Lana li va pigar amb la metralleta deixant-la inconscient.

-Ens pot donar molta informació.-Va dir.

-Tens raó.-

Van baixar i van tornar al soterrani. La van fermar amb una corda a una cadira i van esperar a que es despertés. Va ser antes del previst i no van tenir temps a acabar ni una partida de cartes.

-On soc, que hi faig aquí! Lana, estúpida, sabia que es tractava de tu. Ja em van avisar de que anés alerta!.-Va dir nerviosa l' Anna.-

-Si ens dius simplement on son l' Steve i el Minos, et deixarem lliure, te'n podràs anar i no et farem mal.-Va dir el Franz.

-Oh, com era d' esperar, també hi ets tu Franz. Benvolgut de nou estimat.- L' Anna va baixar el cap fent una pausa i va afegir,- No només us diré on son el Minos i l' Steve sinó que us contaré que ha passat. Bé, avam, començant pel principi, dos dies després de que el Kafka se'n anés van tirar dues granades a una sala i van cremar la resta d' edificis amb petroli i van fugir. Perseguits per la policia van anar a Hashima. Curiós, no? Supòs que va ser una sorpresa que no hi fossis, ja que volien veure't. Però ara veig que ets tu qui els vols veure a ells. Haureu de tornar allà, i deixeu-me dir-vos que aneu en contrarellotge. Actueu de pressa i segueu constants. No us fieu de ningú que hagi estat en aquella illa. Et fa canviar la gent d' allà. I per favor, no m'allibereu. Però tampoc em deixeu aquí. Ara ja no valg res. Mateu-me si us plau.-

I així van fer. Matar a l' Anna i la professor i després fugir a Hashima no estava previst. Però les coses imprevistes són les que acaben amb més sorpreses, i això és entretingut.

Van arribar a la Xina, i d' allà van haver d' agafar una petita embarcació amb la qual si tot anava bé serien allà en cinc dies, i sinó, serien menjats per taurons probablement. Tot això perquè era una illa deserta i no hi havia vols. Quines coses.

Per sort, tot va anar bé i van arribar abans del que s'esperaven. Amb tres dies i mig eren a la mateixa costa on feia més d' un mes hi havia isolada la Lana. Aquesta ja se sabia el camí per endinsar-se a la ciutat i va guiar al Franz amb ella. En asser-hi vam veure als Kemu, treballant com de costum. I hi havia la Lixue, que em va venir a rebre amb molta ànsia.

-Lana, estimada. Ets tornat! Et trobàvem a faltar, sobretot el Gao hehehe.- Va dir la Lixue.- I qui és el teu amiguet ehh?.-

-Hola Lixue, encantada de veure-t. Jo també us he trobat a faltar i ell és en Franz Kafka. Que pot ser que hi hagi dos nois que han vingut recentment anomenats Steve i Minos?- va demanar la Lana.

-Mira, ara que ho dius, fa un parell de setmanes es van incorporar dos noiets de més o manco l'edat del Franz i van dir que els cercava la policia! Que boig, no? No sé exactament que es nomien .-

-Lixue, ens has de dur amb ells urgentment. Són assassins.-

I la Lixue, espantada, ens va dur on ells eren.

Va ser sorprenent. Estaven en molt males condicions.

-Ja heu salvat el món?- va preguntar Kafka

-Pff soci, deixens. Ara estem bé. - Va suplicar Minos.

-No, no esteu bé. Heu matat a molta gent i això no és perdonable.- Va dir la Lana.

-Avam, un poc de sentit comú, de debò pensàveu que nosaltres havíem estat els que havíem planejat això? No, ho vas planejar tu, Lana. No hi ha ningú més que tingui idees tan brillants.- Va dir l' Steve.

-Idò que va passar? L' Anna no diu el mateix que vosaltres.-

-I tu te la creus? L' Anna és tan ximple com nosaltres. El cap sou tu i la teva professora. Ella és volia venjar de l' associacioó perquè no li pagaven el que ella creia que es mereixia, tenia la rabia dins seu bullint com una olla d'espaguetis. Però no sabia ni per on començar, i ens va fer a tots aquella tasca de 'que faries tu per destruir la NASA' i el més factible era el que tu havies escrit així que ho va fer. Jo i el Minos quan vam veure el treball ja ens vam estranyar i vam parlar amb el director. Al sortir del seu despatx va venir ella i ens va adormir. Ens va dur a una sala i ens va contar el pla. Al saber aquesta informació, va amenaçar-nos en ajudar-la i ens lliuraria abans de què tot explotés, si no moriríem els primers. I com que teníem por i no volíem morir, la vam ajudar. Doneu gràcies que us vam poder treure d'allà.- Va explicar el Minos.

-I si tothom va morir, que hi feia l' Anna amb la professora fa uns cinc dies a les restes de les instal·lacions?-Va demanar la Lana

-Això ja no ho sabem. Nosaltres començarem una nova vida aquí, i quan tot estigui més calmat i seguem majors d' edat, anirem a treballar a colque banda. Crec que hauríeu de quedar aquí amb nosaltres i fer el mateix.- Va dir l' Steve.

La Lana i el Kafka es van mirar a l' hora i somrient van assentir. El Minos va proposar anar a prendre alguna cosa i van anar a una cafeteria propera. Al sortit,l' Steve va confessar el seu amor per la Lana i es van besar molta estona. Al mateix vespre, la Lixue va arreplegar al Franz i li va dir:

-La teva amiga m' ho ha contat tot de tu. Ara que començaràs una nova vida et faràs escriptor i compliràs amb la teva passió.Però no serà fàcil, escolta el meu savi consell. Comença ara, aquesta experiència que has viscut és digne de ser compartida amb el món,- Em va dir la Lixue.

I així ho vaig fer, vaig agafar les fulles que m' havia donat i vaig començar a escriure ben motivat i amb masses idees dins el cap.

Quemelancòlica e improvitzada és la vida, no?

Franz K.

 
ele889 | Inici: Kafka i la nina que se’n va anar de viatge Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO














Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]