F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
Les trompetes de la mort (Taller La Masia5)
Inici:  Canto jo i la muntanya balla
Capítol 3 L’últim avís dels savis

Després d'haver rebut l'últim avís dels dotze savis, i la visita a la superfície d'un d'ells, en concret del savi mes jove vam decidir que era hora de canviar, i que si no començàvem a canviar nosaltres no anàvem a moure a la resta. Perquè nosaltres, l'ecosistema, som un gran factor determinant en la humanitat però sense els humans no aconseguirem res.

Però el nostre problema era que no sabíem com solucionar el gran problema que és el canvi climàtic. L'arc de sant marti ens va convocar a tots, ja que com sabeu és el responsable de la nostra zona, perquè entre els d'una mateixa espècie féssim reunions. Nosaltres els núvols, ens ajuntem urgentment amb els trons i llamps per proposar algunes idees i solucions. El dia del consell van aparèixer als dotze savis i després haver parlat els altres grups de la nostra zona, un dels savis em va donar la paraula, ja que era el núvol més velli per tant amb més experiència però no per això amb més saviesa.

Jo vaig començar a relatar les solucions que havíem trobat però estava enfadat, clar que ho estava, un dels savis va demanar permís per parlar de nou.

-Si em deixeu voldria fer una reflexió, pense que no deuriem d’haver arribat aquest extrem. Vosaltres sou els que esteu en primera línia, nosaltres deixarem d'estar-ho fa molt de temps, sabeu de primera mà el problema que tenim amb les accions de tots els humans, estan arrasant amb tot el nostre ecosistema, matant i talant els nostres boscos, matant a molts de nosaltres , caçant-nos, malgastant l'aigua que vosaltres fabriqueu amb molt d'esforç i amb moltes hores, carregant-la i transportant-perquè tots sobrevisquem. No hem estat uns bons savis, no hem entès que el món ha canviat, que tot ha evolucionat i que els humans han perdut els valors i el respecte cap a nosaltres, ja no hi ha sintonia entre els dos factors més importants per no extinguir-nos. Fa molt segles quan l’home va descobrir el foc la relació amb nosaltres va anar disminuint, ja que van començar a creure que ja no els fèiem falta, no li vam donar molta importància a aquest esdeveniment ja que vam entendre que era normal que estigueren tan contents i que s'oblidaren de les reunions, però el temps va anar passant i al veure que l'equilibri no es descompensava no vam fer res. Però uns centenars d'anys més tard, va ocórrer un esdeveniment que ens va fer plantejar-nos que fer i nosaltres sent egoistes i pensant només en nosaltres vam decidir que no feiem falta en primera línia, que érem massa importants per exposar-nos tantíssim així que ens refugiarem sota els oceans.

Així que des que ens vam amagar la informació que ens arribava des dels supervisors de zones i continents era més escassa ja que no hi havia molts canvis. Però amb el passar dels anys ens acostumbrarem a rebre poca informació i fer els nostres veridictes així. Efectivament ho hem fet malament. El problema d’haver arribat a aquest punt tan difícil ha estat la manca de diàleg, principalment del nostre costat amb tots vosaltres doncs us deixerem a la vostra sort i sense ensenyar-vos que aquest poc diàleg només porta problemes. I també amb tota la humanitat, els humans van deixar de comunicar-se amb nosaltres, i són culpables d'això però nosaltres no vam fer res per apropar-nos i entaular un diàleg i comunicar-nos amb ells com havíem fet durant tants anys.

El problema després de tants segles és que els humans han perdut la Capacitat de poder parlar amb nosaltres ja que els seus avantpassats van perdre aquest coneixement. No sabem la forma d'entendre'ns, no els podem culpar, no els han ensenyat. Així que la nostra missió és intentar recuperar aquesta comunicació. A dia d'avui és impossible tornar a comunicar-nos com milers d'anys enrere però si que entenguen les nostres advertències, per exemple vosaltres núvols, llamps i trons cada vegada que intenten destruir alguna cosa, talar arbres o construir algun edifici que no és essencial per a la seva supervivència podríeu descarregar aigua dels vostres cosins, els mars i els oceans, això si, muntanyes i rius tindreu que ajudar-lis a que es puguen recuperar més ràpid soltant més aigua o fabricant més. Sou els que podeu paralitzar més dràsticament la humanitat. Els rius amb ajuda de les terres, hauríeu de fer-vos més profunds i així els oceans i pantans podrien enviar més peixos i animals marins, així els humans amb la prohibició de pesca, utilitzaren menys els rius per por, això sí, perfavor oceans dieu-lis als vostres fills que no fagen mal a cap humà tan sols que els facen fer-se enrere. Amb això aconseguirem que vagen menys diumenges a passar el dia i per tant menys plàstics i ampolles estaran per terra o l'aigua.

Després els pantans podrieu limitar els litres que doneu, és a dir, fer un càlcul del que necessitarien per viure mínimament però sense cap carència.

Això millorarà la relació amb els vostres fills ,els peixos, que tindran més espai i els pescaran moltíssim menys. Els dies de caça massiva els núvols carregaran amb més força perquè els siga impossible i que tinguen que marxar cap a casa. Vosaltres -va dir assenyalant als animals més grans- el millor serà que us amagueu i que no us vegen tant, així us caçaran menys, farem torns per alimentar-vos i que no patiu. Aquestes són algunes de les mesures que podem prendre perquè els siga més difícil fer les seves activitats que ens perjudiquen a tots.

Nosaltres ens comprometem a sortir a primera línia, com fèiem abans, hem de començar quan abans a millorar aquest món perquè si no, desapareixerem tots, els humans i nosaltres. Recentment hem parlat amb el cel, bueno els núvols han parlat amb l'atmosfera i ha dit que no creu poder aguantar molts anys més si això continua així. Està perdent la vista per culpa de tots els gasos, tant dels cotxes com de grans indústries, i si l'atmosfera perd la vista no podrà cobrir-nos a tots i finalment ens quedarem sense oxigen.

Algú de vosaltres podria de nit traure peces als cotxes perquè circulen menys i facen servir més els transports públics, així ajudarem a l'atmosfera i a nosaltres mateixos. Hem de deixar de ser egoistes, deixar de banda les nostres diferències i treballar perquè el que tant hem tardat a construir no desaparesca. - els savis van tancar la reunió i es varen anar.

Començarem a fer el que ens savis ens havien proposat, varem notar xicotets canvis. Però per a que mentir, la contaminació continuava pujant i els humans no s’assabentaven de res, nosaltres estavem posant tot el nostre esforç, però uns pocs anys més tard, una regió del món amb els seus representants van decidir rebel·lar-se i intentar solucionar el problema ells sols.

Els savis no rebien informació de la part oriental del món, nosaltres sabíem el que ens explicava l'Arc de Sant Marti, que havien començat a morir alguns humans i a infectar-se encara moltíssims moltíssims més. No va ser fins gairebé un mes més tard, quan ens assabentarem que estava passant de la mà de govern oriental, un virus havia aparegut, no sabien d'on provenia, però hi era molt greu.

Els savis van intentar comunicar-se amb els responsables de l'ecosistema d'allà i tan sols van rebre una resposta:

-Portem anys sacrificant-nos per els humans, ells fa anys que ens han perdut el respecte i aquesta manera és l’ùnica que els farà veure que tota la natura està per damunt de totes les seves decisions.

Els savis una mica desesperats per aquesta revolta i veient els tantíssims infectats i morts intentaren arribar a un acord amb orient. Però el diàleg resultava molt complicat, orient estava tan decebut i enfadat amb els savis que no els volien escoltar.

El problema es va anar fent cada vegada més gran, els màxims responsables d'Orient van ocultar informació, nosaltres estem sense informació, no som conscients del que passa per Orient, en poc temps es va començar a estendre per occident. Van començar a revelar-se moltíssimes zones. Els nostres amics d'un país proper, al mateix continent ens van enviar un missatge

-Amics i germans, amb aquest virus aconseguirem l'equilibri que tant hem estat buscant, a casa nostra els carrers estan pràcticament deserts, no hi ha cotxes a les carreteres i la producció de grans multinacionals s'ha frenat, tan sols es veuen uns quants cotxes de persones que van a anar a treballar, bars i comerços estan tancats, menys els supermercats, només es pot sortir per l'essencial sinó el propi govern posa multes perquè no està permès sortir. És una mesura exigent, ho sabem, però ens encantaria que participareu, sou els únics que quedeu per signar el pacte. Us prometem que veureu les millores en menys de dos dies, els nostres animals van tranquil·lament per mig de les ciutats, hi ha un consum més responsable tant de menjar com d'aigua. Nosaltres, l'ecosistema, estem fora de perill d'aquest virus, no ens passarà res. Els savis porten anys fallant-nos i sense ells arribarem a aconseguir un equilibri i no arribar a l'extinció del món sencer. Per favor amics, confieu en nosaltres, l'única manera de frenar el canvi climàtic és aquesta, tan sols frenarem quan els humans recuperen el respecte i l'empatia amb nosaltres, ja que ells sense nosaltres no podrien sobreviure- ens la va llegir l’Arc de Sant Martí, alguns com nosaltres, el núvols no ho veiem clar, estaven morint humans, però ho varem votar democràticament i va ixir que ens uniriem. És va decidir que els rossegadors ho extendrien més rápidament, així que companys nostres d’altres països varen venir i ens varem portar el virus, els rossegadors i alguns insectes començàren a entrar per petits pobles , després començaren a les grans ciutats, es colaven a les cases per xicotets forats o quan s’obrien les portes, i tal com ens van dir en pocs dies ho varem començar a notar.

Ara, tots nosaltres ens estem recuperant després de tants anys la energia que ens faltava i curant-nos, fent temps a tots per a què es poguen reproduir, alimentar i eliminar la contaminació. Portem més o menys un mes lliures allà on anem, i ens sentim poderosos per sentir tot allò que els humans porten segles sentint, es perillòs, tenim que tenir els peus a terra i no deixar-nos empapar pel poder. Petits grups s’estàn adonant que ho estaven fent malament i que ens estaven destruint, es un gran pas, estem contents. Però també sabem que si pararem ara el virus la gent surtiria al carrer com si no hagués pasat res. Hi ha que esperar, i esperarem, perquè el món està en les nostres mans i anem a lluitar per a que tots puguem viure en un equilibri i una empatia constant
 
Taller La Masia5 | Inici: Canto jo i la muntanya balla Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO


















Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]