F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
L'escollit (Dos Reis)
Inici:  Canto jo i la muntanya balla
Capítol 3 Capítol 3

-Entenc completament el que et passa, jo vaig passar pel mateix, però no vaig poder aconseguir gran cosa amb l'oportunitat que em van donar a causa de les situacions que vaig tindre durant la vida. Quan tenia la teva edat, uns quinze anys, després d'haver tingut somnis que em revelaven informació sobre un llibre, vaig decidir anar a la biblioteca i un home em va contar el mateix que t'estic contant a tu, sol que jo no vaig arribar fins al final, perquè la meva família i jo ens vam haver de mudar a causa que els meus pares es van quedar sense treball i vam haver d'anar a viure a l'altra punta del país.



Començaré, tu ets un escollit, què vol dir, doncs que cada vuitanta-sis anys hi ha un nou, és a dir una persona que té els mateixos somnis que hem tingut nosaltres i que han d'investigar per a trobar solucions. Aquesta és ara la teva missió, entra per aquella porta i fes les proves que hi haurà perquè al final trobis la solució.



Després d'uns minuts el Miquel va reaccionar, i va caminar enrere espantat per tot el que havia escoltat.



-Tranquil, tranquil, ja sé que és una mica estressant, però ho has d'intentar, ja has escoltat a la meva iaia, ella no ho va poder fer i es penedeix. Intenta-ho encara que sigui, si vols et puc acompanyar. Va, relaxat i pensa amb claredat, t'ho suplico. -Va dir el Marc exasperat.



-Això em supera. Encara estic assimilant la informació.-Va dir el Miquel.



Després d'uns minuts el Miquel va assentir convençut. Els altres dos que estaven a la sala es van mirar contents i es van fer una abraçada.



Més tard van estar revisant el llibre en cerca d'informació i van decidir que el cap de setmana d'aquella setmana el Marc i el Miquel creuarien la porta en cerca de solucions.



Ja era dissabte, el Miquel li va dir a la seva mare que anava a casa d'un amic a dinar, i que allí es quedaria a sopar i a dormir. Quan va arribar a la biblioteca, esperaven el Marc i la seva iaia. El Miquel portava una motxilla mitjana a la qual hi portava una llanterna, unes barretes energètiques per si estaven molt de temps a dins, una ampolla gran d'aigua, una jaqueta, mocadors i el més important, el llibre i el seu quadern. Els dos xics li van dir adéu de la iaia del Marc, van obrir la porta i els dos van entrar amb els mateixos sentiments contradictoris, curiositat i por.



Unes torxes es van encendre de cop, els dos es van sobresaltar i es van agafar de les mans, es van soltar i van mirar al seu voltant. Era un passadís de pedra, no molt ample el terra estava empedrat, el camí era costa avall i mentre anaven caminant una humitat els envoltava, però la calor que desprenien les torxes al seu pas escalfava l'ambient. Després de caminar uns 5 minuts, es van trobar amb una porta de fusta color marró obscur desgastat, hi havia unes paraules tallades sobre la fusta, que les van traduir amb l'ajuda del llibre, posava: "Prova 1".



Es van mirar i van assentir, el Miquel va obrir la porta i van entrar els dos.



Un cop dins, la sala era de forma quadrada, també de pedra, amb la mateixa humitat i calor. A una de les parets hi havia una pissarra digital de última generació, el lloc pareixia molt antic, i segur que ho era, però tenia les últimes tecnologies. El Miquel va caminar fins a apropar-se a la pantalla, va examinar-la de dalt avall, era d'un format mitjà, rectangular, de color blanc, menys les quatre puntes que eren de color blau marí. El Marc es va apropar una mica al seu costat, però va mantenir les distàncies. El Miquel va seguir mirant la pantalla, hi havia unes paraules escrites, i les van haver de traduir. Quan ja van acabar, de fer-ho, les tenien apuntades al quadern del Miquel i les van llegir en veu alta:

-Benvingut Escollit- La següent línia- Començar la prova 1, clica continuar.



El Miquel va tocar la pantalla, al lloc on posava continuar, va aparèixer una nova oració i avall 8 fotografies, una era d'un raig, una d'un avió destrossat enmig del desert, l'altra un grup de persones a un bosc disseco, una altra era un sol, i al seu costat hi havia una fotografia d'una lluna. També apareixia una fotografia a la qual un grup de persones viatjaven sobre un vaixell, també una a la que hi sortia un arbre frondós i la última eren unes muntanyes, sense vegetació. Van traduir l'oració, posava: Selecciona tres imàtgens que et recordin al teu últim somni. Seguidament el Miquel va mirar al Marc i li va dir:

-Marc crec que em pregunta sobre els somnis que estan relacionats amb això!

-I et recordes de què tractava? -li va preguntar el Marc.



-Sí, ho tinc tot anotat al meu quadern!

Va treure el seu quadern de la motxilla i va passar les pàgines ràpidament dirigint-se a aquell somni en específic. Quan el va trobar va llegir el que havia apuntat, tractava sobre unes persones que caminaven per un bosc quasi mort i que de sobte es trobaven amb un arbre frondós…

-Sí, ja me'n recordo!

Va tancar el quadern, va estirar el braç i va posar el dit sobre la imatge d'un grup de persones enmig del bosc, després la d'un arbre frondós i finalment la del sol, ja que era de dia. Quan va apartar el dit, un tros de la paret del fons es va moure cap a un costat creant una porta. Els dos van passar contents amb un somriure d'orella a orella.



El que hi havia a aquella sala era a la part de dalt, hi havia una espècie de disc blanc rodó que emetia unes llums blaves, de sobte va començar a emetre un so, era un text que deia una persona amb un to de veu molt greu que no van saber entendre, i després d'una pausa, un altre so es va emetre, aquest cop sí que ho van entendre:

-Escollit volem saber què vas sentir quan vas tenir aquells somnis.



El Miquel es va quedar aturat sense saber què respondre i després d'un moment de meditació va contestar:

-Sincerament jo crec que és una catàstrofe, suposo que el que veig és el futur del nostre poble, tot està contaminat amb plàstics, quasi no hi ha vegetació, tota la natura està destrossada, i em fa molta pena perquè jo he crescut des de menut aquí, i veure que tot amb el que he après desapareix em trenca el cor, si pogués ho aturaria o ho intentaria aturar-. La veu el va interrompre:

-És suficient. Ara el teu acompanyant ha de marxar. -De sobte es va obrir una porta, el Marc i el Miquel es van dir adéu, el Marc l'hi estaria esperant a la biblioteca i abans d'anar-se'n l'hi va desitjar molta sort. La porta es va tancar i es va obrir una altra a l'altra punta de l'habitació, el Miquel va entrar i aquesta es va tancar. Aquesta sala era més menuda, però era del mateix estil que les altres, però hi havia una diferència a la paret que el Miquel tenia enfront hi havia una silueta d'una mà, estava tallada sobre la pedra, es va apropar i sense por va col·locar la mà damunt. La silueta va despendre uns rajos de llum i que li va donar rampa a la mà d'en Miquel, que la va apartar bruscament, tot seguit a on estava la silueta va aparèixer un text, que estava amb l'idioma del Miquel i el va llegir amb veu alta:

"Tu ets un dels Escollits Imanantics, és a dir, tens el do de veure el futur i intentar canviar-lo. Segurament ja sabries abans de tot això que passaria alguna cosa així en un futur, però aquests somnis són imatges reals, que són molt més convincents que unes simples paraules. Ara tens l'oportunitat de reflexionar i canviar-ho, o de deixar-ho com està, és la teva decisió, però pensa, no només estàs tu sol al món, hi ha molta més gent."

La sala es va banyar en una immensa obscuritat i el Miquel va despertar a un bany. Es va tocar el cap atordit, va mirar al seu voltant, estava al bany de la biblioteca, es va aixecar, va sortir d'allí i es va dirigir a la sala a on tot havia començat. Allí estava el Marc segut mossegant-se les ungles dels nervis que tenia, quan es van veure van córrer l'un cap a l'altre i es van fondre en una abraçada. Quan es van separar al Miquel li rodolaven gotes d'aigua dels ulls, es van mirar intensament als ulls i es van fer un petó, es van separar i es van fer una altra abraçada. I el Miquel va cridar:

-Ara ho entenc tot, sóc l'escollit! - va dir cridant. -A on és la teva iaia?

Al marc li va canviar el to -El meu pare se l'ha hagut de portar a l'hospital, ha sofrit un infart.



-Què? Però està bé?

-Sí però està molt dèbil, és com si hagués perdut una part seva, suposo que s'anirà recuperant.



-Sí, si no em tens aquí. -li va dir el Miquel amb una abraçada-. Jo et volia demanar un favor, si no és molt demanar. Marc, sóc l'escollit, és a dir, puc veure el futur, i aquest do el tinc per a intentar canviar el mode amb el qual contaminem els humans, m'agradaria que tu estiguessis allí amb mi.



-Clar que sí! -Va dir el Marc i li va fer un altre petó.



Ara el Miquel dedicarà tota la seva vida, junt amb el Marc, a aturar la contaminació i a beneficiar a la natura, ja que aquesta és la seva missió, ell és l'Escollit.

 
Dos Reis | Inici: Canto jo i la muntanya balla Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO


















Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]