F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
Els tres navegants (Oreogoldenn)
Inici:  El Navegant
Capítol 3 Tornem a les nostres vides

Com ja ho he dit (buscaria una altra manera per començar... o començar directament amb:) Els tres amics s'han tornat a trobar però les coses estan una mica fredes entre ells. Tota la gent del seu voltant està preocupada per a la seva relació, i estan intentant fer tot el que està en les seves mans perquè tornin a reconciliar-se però no dóna fruit.

A causa d'això, en Maadjou ha deixat d'anar a rehabilitació durant un mes. Després d'això hem deixat de saber d'ells, no he sabut res més d'ells durant tres setmanes perquè ningú em truca ni m'agafa el telèfon.

Mentrestant jo, a França, ja és hora de començar l'escola., La veritat és que tinc bastants ganes de començar però no sé: si em serà fàcil caure bé a la gent, si em faran assetjament escolar, si seran amables o, no sé si m'ajudaran a adaptar-me.

(podem posar alguna cosa per indicar que ha passat el temps? Per exemple, al cap de tres setmanes)

Ha arribat el dia i he d'anar a l'escola. Li he demanat al meu pare que m'acompanyi però té feina i la meva mare també està treballant, així que em toca agafar l'autobús tot sol. ; cosa que no em fa gens de gràcia. De fet, decideixo anar-hi caminant, perquè qui sap de què poden ser capaços de fer a un nen nou.

Un cop he arribat a l'escola m'he trobat amb el director, i l'he reconegut perquè abans de començar l'escola vaig anar a fer una entrevista amb ell i amb els meus pares. M'ha dit que ell creu i desitja que em cauran molt bé els alumnes d'aquí i que em serà molt fàcil adaptar-me.

Tinc la meva primera classe a un quart de nou, així que m'espavilo per evitar arribar tard

Arribo molt just a classe, però el que no m'ha agradat gens és que quan he entrat a classe tots han callat i m'han mirat indiscretament, de dalt a baix. Sort de la professora, que m'ha presentat i m'ha ajudat a treure'm una mica la vergonya.

La veritat és que he anat prou de pressa a conèixer els companys i a fer nous amics. Contràriament al que pensava, tots són molt amables i simpàtics. No entenc per què em vaig posar tan histèric abans de venir a l'escola, però això ja és aigua passada.

Un dia, de sobte, se m'apropa una nena anomenada Carlota i comencem a parlar, hem estat dues setmanes parlant i sense donar-nos compte, hem acabat sortint. . És una relació bastant estable fins que ha passat una cosa molt inesperada. Es veu que la meva noia és l'ex-xicota del més popular de la classe, l'Àxel. La Carlota no m'havia comentat res d'això. ES podria dir que sóc una víctima però l'Àxel no ho veia de la mateixa manera que jo ho veia.

M'ha intentat pegar però han intervingut els professors just a temps. No té dret a pegar-me perquè cadascú és lliure de fer el que vulgui sempre que hi hagi respecte, i crec que no li he faltat el respecte en cap moment.

Com ja us he dit, l'Àxel és el més popular de tota la classe i després d'aquell incident tothom m'ha deixat de parlar, fins i tot la Carlota, que és qui més culpa té de tot això.

La situació va empitjorant., Cada vegada que em trobo amb ells pel passadís, em donen empentes i em tiren les coses a terra. Ja estic cansat de tantes ximpleries i de faltes de respecte, així que aquesta tarda, quan arribi, ho comentaré als meus pares. Quan arribo a casa ho explico a la meva família i em diuen que ja parlaran amb el director per saber què hi poden fer.

L'endemà al matí, jo i els meus pares anem a parlar amb el director i la seva resposta és:

- Mai ens havia passat això segurament serà culpa del seu fill.-

- Què està insinuant?- Diu el meu pare.

- Només dic que si això ha passat, potser es culpa del seu fill. - respon el director.

- Això no té sentit, tota la classe està contra ell- afegeix la meva mare.

No sé que puc dir, m'he quedat col·lapsat amb aquesta conversació. Tinc clar que no vull tornar més a aquesta escola, la gent no és la que pensava que era.

Aquesta mateixa nit, mentre estic estirat al meu llit, escolto al meu pare dir que l'empresa no va gaire molt bé i que el seu salari ha baixat molt, i que si segueix així haurem de tornar a Espanya. Em vaig entristir pel meu pare però per l'altra banda tornaria a veure als meus millors amics.

Dos mesos més tard els meus pares ja han pres la decisió i hem de tornar a Espanya. Tots els meus amics d'allà ja ho saben, que tornarem la setmana que ve. Recollim totes les coses i preparem el cotxe per tornar.

El viatge se'm fa molt llarg però per fi arribem. Quan tornem a la nostra antiga casa, el primer que ens trobem és a tots els meus amics, coneguts i veïns. Ens han preparat una festa de benvinguda però el més sorprenent és:

que en en Maadjou ja torna a caminar! Sembla un miracle! Mai m'ho hauria imaginat! És la millor sorpresa que algú em podia fer. A partir d'aquest moment, els OreoGoldenn estem units com mai i res ens tornarà a separar

 
Oreogoldenn | Inici: El Navegant Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO














Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]