F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
Sense destí (aalexxgarciaa_)
Inici:  Bitllet d’anada i tornada
Capítol 3 No tot es veritat.

Eren les nou del matí de l'endemà. Amb tot l'assumpte dels bitllets de tornada solucionat, ja em prenia les coses amb molta més calma.

Ana continuava semblant però sobre les dues del migdia va despertar dels sedants i va començar a tossir com si no hi haguera un demà.

Una calor sufocant em va entrar pel cos en veure que Ana despertava i els nervis van començar a atacar-me. Va obrir els ulls lentament i amb un suau moviment, em va acariciar la mà. Va ser un moment de plena emoció ja que a l'estona, va vindre un metge de l'hospital i li va dir que tot estava en ordre i que en les pròximes hores rebria l'alta metgessa.

Unes tímides llàgrimes recorrien la cara d'Ana ja que d'estar molt greu a escoltar aquestes declaracions del metge, hi havia un gran pas i sobretot un miracle.

Van arribar les set de la vesprada i amb això, la reunió que ens va donar el metge per a parlar amb ell i que ens donara ja l'alta metgessa i, així va ser.

Després d'eixir de l'hospital començaria el malbaratament de diners perquè ens tocava allotjar-nos en un hotel i comprar de nou els bitllets de tornada a València. L'hotel ens va eixir bé de preu ja que aqueixa nit hi havia oferta perquè la gent s'allotjara en aquest hotel.

Quan vam anar a pagar l'habitació, ens vam anar a l'aeroport per a parlar amb la companyia amb la qual teníem comprats els altres bitllets per a traure'ls de nou per a tornar a València. La persona que ens va atendre ens va donar una gran notícia, ja que ens eixien els bitllets de tornada fins i tot més barats que l'anterior vegada.

L'avió eixia l'endemà, així que vam anar de nou a l'hotel per a reservar una nit d'hostalatge més. Després de tot vam estar decidint quin era el millor pla i traiem la conclusió que descansar a l'hotel era l'adequat.

Va arribar el dia de deixar el Brasil i amb això portàvem unes ganes enormes de fer-ho. Marxamos cap a l'aeroport molt primerenc per a no perdre el vol i quan va arribar l'hora de volar, ens muntem en l'avió i ens acomodem en els seients.

Aqueix va ser l'únic dia en què tot anava bé però la sort sempre ens donava l'esquena durant tot el viatge.

Estàvem a punt d'aterrar i, comencem a sentir uns tremolors en l'avió molt poc comuns, llavors va ser quan el pilot de l'avió va avisar que hi havia un problema en el motor de l'avió. Ens intentaven relaxar però va resultar impossible i tots els passatgers van començar a espantar-se i a cridar.

Estàvem relativament prop de la pista d'aterratge de l'aeroport quan vaig traure el cap per la finestreta i vaig veure que el motor tirava foc i fum. Una suor freda recorria la meua cara blanca ja que estava impactat pels nervis i la situació.

A la fi, va arribar el moment que cap passatger dels quals anàvem en l'avió volíem que succeïra. L'avió va començar a baixar cada vegada més i més ràpid i finalment, impactem contra el sòl.

Per sort o per desgràcia vaig ser un dels pocs que va sobreviure. El moment en el qual vaig obrir els ulls després de l'impacte va ser desesperant perquè hi havia molt de fum i sang. Quan vaig veure la primera gota de sang d'una de les víctimes se'm va accelerar el cor perquè no veia a Ana. Vaig eixir de la zona de l'accident acompanyat per l'ambulància i pels bombers però, de seguida vaig escapar de les mantes tèrmiques que em van oferir i vaig tornar a la zona on es va produir l'accident per a buscar i socórrer a Ana. Després d'una llarga cerca de la qual els guàrdies i bombers m'allunyaven tota l'estona, la vaig trobar. Estava tombada en el sòl boca avall. Un doll de sang queia del seu cap i, quan li vaig donar la volta, em vaig adonar que havia mort. Sens dubte va ser el pitjor moment que he viscut al llarg de la meua jove vida. En aqueix moment no vaig poder reaccionar per l'impacte de la situació. Unes llàgrimes que van anar augmentant en quantitat es vessaven per la meua cara. La seguretat de l'aeroport em va apartar ràpidament perquè eren conscients del que havia succeït però, una esgarrifança va fer que em despertara. No sabia què fer ni què succeïa perquè em trobava en el llit de la meua casa. Vaig decidir anar al bany i llavar-me bé la cara per a espavilar-me i, finalment va resultar ser tot un somni. Mai havia anat al Brasil i, per tant, Ana es trobava en perfecte estat.

Vaig cridar a Ana a l'instant i li vaig comptar tot el que va succeir i, ella va començar a riure's perquè semblava tot una broma.

Al final tot va quedar com una anècdota amb una moralitat: valora el que tens perquè pots perdre-ho.
 
aalexxgarciaa_ | Inici: Bitllet d’anada i tornada Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO














Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]