F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
Història de Leandre i Hero (jaumeviladoms5)
Inici:  Història de Leandre i Hero
Capítol 3

Quan Hero va veure que era el seu final, es va espantar, però no es podia moure. Estava tan dèbil, tan dolguda... Encara que el seu cap li donava forces no aconseguia aixecar-se. No entenia res del que estava passant, no sabia què era aquell cos tapat amb una manta blanca plena de pols, què desprenia aquella olor putrefacte que estava estès al seu costat, ni el perquè. Només sabia una cosa: el seu home mai la deixava baixar a aquella part de la casa, i mai entenia el perquè, potser ara tenia la resposta que tant estava buscant.

Va intentar sortir d'allà de moltes maneres, però era inevitable, el cop que li havia donat en Rocher va ser tan fort que només volia que s'acabés aquella angoixa de no poder moure's i que potser mai més tornaria a sortir. Hi havia molt silenci, un silenci que feia que els minuts fossin hores, i que els dies fossin mesos.

Tenia molta gana, i cada cop es trobava pitjor. No havia tornat a veure en Rocher des de feia un parell de dies, quan ell va baixar per comprovar si ella era morta, i en adonar-se que no, li va portar una mica d'aigua, cosa que Hero no entenia, perquè pensava que ell la volia matar, però semblava que encara li quedaven sentiments amagats en aquell cor tan fred, i encara que estigués allà per la seva culpa, tampoc la volia perdre.

Cada cop estava més feble, no feia res més que qüestionar-se que o qui era aquell cos i perquè estava al seu costat. Li va intentar preguntar a Rocher una de les vegades que va baixar per veure com estava ella, però no li va respondre, i tampoc la va mirar, només va fer com si no l'escoltes i va marxar, tancant, com sempre, amb clau aquella petita habitació.

Hero no va aguantar més i es va ficar en un somni profund del qual potser mai tornarà a despertar-se.

Leandre estava preocupat però pensava que Hero estaria tan ocupada amb la seva vida que s'havia oblidat d'ell. Com cada nit, Leandre, estava mirant els estels i de sobte entre la natura li va aparèixer un espectre en forma de dona, però no es va espantar, només tenia curiositat de saber que volia. L'espectre el va envoltar i el va deixar en un somni en el qual podia veure el que Rocher li havia fet a Hero. Sentia una impotència per no poder fer res per ajudar-la, i només volia anar on estava ella. Però estava confós, perquè ell havia estat a la seva casa i no coneixia el lloc on estava ella. Però només sabia una cosa; no pararia fins a trobar-la i portar-la amb ell. S'havia adonat que estava enamorat d'ella.

En sortir d'aquell somni, va prendre camí cap a casa del Rocher, encara que ell estava a una localitat llunyera del poble. Mentrestant, Hero seguia vivint el seu malson, i no sabia si sortiria d'allà, tenia por, i només pensava en Leandre, no volia que pensés que s'havia oblidat d'ell.

En arribar a la casa es va trobar amb el Rocher que acabava d'arribar del poble. Enfurismat, va començar a cridar-li que se n'anés i l'altre, enrabiat per la visió que acabava de tenir, van començar a cridar-se. Hero, des de dins de la casa ho escoltava encara que Leandre hagués anat a buscar-la li va donar forces per aixecar-se i cridar. Quan aquest la va sentir, va arribar la policia, a causa que un veí l'havia cridat en veure la baralla.

Quan anaven a esposar a Rocher, aquest li va donar un cop de puny al policia i va intentar fugir, mentre que a Leandre l'únic que l'importava era la seva dona. Van córrer rere del fugitiu i l'altre va anar corrents cap a la casa.

Hero no aguantava més i va caure a terra, fent un soroll tan espantós que van escoltar fins i tot els policies. Van córrer tots cap a la casa i, en entrar, van buscar-la. No la trobaven a cap lloc.

Van tornar dos policies amb Rocher i el van obligar a dir on era la seva dona. Quan van obrir les portes del soterrani i el primer que van veure va ser a l'ex dona, desplomada a terra després de tres anys de descomposició. Leandre, quan la va veure, no podia ni aguantar-se dret però, quan va veure que aquella no era la seva estimada, va respirar.

I de cop la va veure, la va veure allà a terra, al costat de la finestra tapada, desplomada al terra, amb la cara blanca i plena de blaus dels cops que el seu marit li va donar. Leandre la va agafar i la va portar a fora, on era l'ambulància.



Un any després



En aquest moment ens trobem en la cerimònia de casament entre Leandre i Hero. Ell anava amb una camisa completament blanca, una americana negra i uns pantalons de vestir del mateix color. D'ell destacaven els seus músculs, capaços de trencar aquell vestit amb tan sols estrènyer els braços.

Ella, en canvi, portava un vestit blanc com la neu de tirants amples i no molt llarg. El més bonic que portava era un nus a sobre de la panxa d'embarassada de vuit mesos i mig.

Per fi els dos aconseguien el que volien, estar junts i formar una família lluny del seu passat del qual no tornarà a pensar mai més.

 
jaumeviladoms5 | Inici: Història de Leandre i Hero Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO














Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]