F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
(flamanta )
Inici:  Bitllet d’anada i tornada
Capítol 3 L'elecció

No podia parar de córrer. Les cames em deien que parés, però no podia. Els esdeveniments que acabaven de passar es repetien en el meu cap en bucle. Seguia sense creure que ningú escoltava els meus crits. Seguia sense poder comprendre com per molt que els digués que no, seguien. Seguia sense poder compendre com m'havien violat. El cap m'anava a eplotar, no podia parar, ni de córrer ni de pensar.



Arribo a la urbanització banyada en llàgrimes, i a la porta estava ell, l'Àlex, com tots els dies. Al trobar-nos la seva cara mostra una ganyota de preocupació. Jo al veure'l m’esfonso. Les meves cames i el meu cap es posen d'acord i m’aturo. No dic res i em poso a plorar en el seu pit, no sé perquè, però ell sembla l'únic que s'interessa, encara que només sigui pel meu pare. Es queda completament parat no sap com actuar, simplement m'abraça. És una abraçada forta però sense passar-se, és una abraçada que representa un: sóc aquí.



A: -Què et passa? Per què estàs així?

M: -No puc parlar. Si us plau no em facis parlar, no puc.



L’Àlex em separa d’ell amb delicadesa mirant-me directament als ulls, intentant que em calmi. M'agafa les dues mans i amb una veu tranquil·la intenta fer que li expliqui el que ha passat.



A: -Marta mira’m. Vull ajudar-te. Però si no sé el que ha passat no puc fer res.



M: -És que..no sé com em miraràs quan ho sàpigues.



A: -Marta, si us plau.., confia amb mi.



Em quedo mirant al terra amb un nus a la gola i sense saber què fer. Si li dic i no em creu...què faré? No sé què fer, però la seva mirada còmplice, la forma d'agafar-me les mans, d'actuar amb mi des què ens vam conèixer...



M: -Avui, havíem de fer un treball i m'he quedat a l'institut, hem fet un descans i he anat al bany, just després de mi han entrat… -la meva respiració es talla i no sé com continuar, miro el terra i segueixo -...han entrat dos nois i... -la meva veu es trenca i no sé com seguir.



A: -Marta...què t'han fet?

M: -Res, ha ha ha! M'han tirat aigua a sobre i havia de canviar-me. M'he atabalat, sense més.



Sense pensar-ho dues vegades em dirigeixo a casa. Cada vegada els meus passos es tornen més lents i amb menys força. Arribo com puc i obro la porta.





Maria: -Sola una altra vegada, per variar, ni els teus pares et volen!

M: -Deixa’m en pau!

Maria: -Puja i prepara la banyera.



M: -Per què?

Maria: -No preguntis, només fes-ho!



No sé molt bé perquè, però li faig cas, pujo al bany de la meva habitació i pleno la banyera. Abans de sortir miro de reüll al mirall, veig el meu reflex, més pàl·lid i fràgil que mai, els ulls vermells i inflats.



Maria: -Cada dia estàs més lletja, normal que et diguin tot el que et diuen. Si és que no els hi falta raó!

M: -Calla’t si us plau.

Maria: -Fan mal les veritats, oi?

M: -Deixa´m en pau!

Maria: -Vinga, ja saps el que toca ara, ho hem practicat moltes vegades -el meu cap va a explotar. Sé a què es refereix. Però, tindré el valor necessari?

Maria: -Vinga, fes-ho, saps fer-ho, fica't a la banyera, agafa la fulla que amagues, sí aquí, sota el sabó, la resta ja saps com va.



Em fico a la banyera sense pensar-ho dues vegades. Els meus ulls estan xops. Agafo la fulla i poc a poc els talls van augmentant i són més profunds, alhora que les meves llàgrimes són més intenses. El més irònic de tot és que no notava els talls al braç, els notava en el meu cap en forma de records, cada tall era un moment dolorós que sortia de mi.



Vaig escollir l'opció fàcil. Vaig decidir acabar amb tot, amb el dolor, els mals records. Però, al seu torn vaig acabar amb tota la resta, amb les meves oportunitats, el meu futur, tot el que podria haver estat i no seré. Ja no seré res més que un altre número al registre funerari.



Aquesta va ser l'opció que vaig escollir jo. I aquesta va ser la meva història. Però, no per ser la meva ha de ser la correcta. Jo vaig decidir acabar amb tot, però en l'últim segon, amb el meu últim alè, quan ja no podia escoltar la Maria, aquesta veu que portava anys dintre de mi i que no podia treure'm de cap manera, aleshores vaig entendre que sempre hi ha sortida, però la vaig veure tard.

 
flamanta | Inici: Bitllet d’anada i tornada Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO














Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]