F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
EL VIATGE (IES )
Inici:  Bitllet d’anada i tornada
Capítol 3 A la vora de la mort.

Capítol 3



-No moriràs, tu et curaràs perquè no pots morir per culpa d’ una persona.

-Vull morir per estar amb el meu pare.

- Però que tens 14 anys!

- I això què m ´importa?

-Doncs que et queda tota una vida per davant. El primer seria parlar amb la teva mare que ha d’ estar molt preocupada. Tens el seu número?

- Sí

- Truca vinga

La Marta va trucar a la seva mare i li va dí on era. La mare directament va venir a Barcelona. Els dies pasaven i la Marta no podia menjar. Seguia pensant en la persona que la maltactava. La Carmeta va fer una cosa per què mengí . Sempre que anava a menjar, la Carmeta tenia un pati amb un arbre que tenia fulles que ja estaven mortes i les altres estaven perfectes i boniques. Així que sempre anava i la Marta feia una pregunta i si li donava la fulla bona era que el seu pare estava dient que sí i si li donava la fulla morta era que no. La mare va arribar a casa de Carmeta i estava plorant de l´ emoció se pensava que la seva filla havia mort. Però gràcies a Carmeta la Marta estava viva. Els diez pasaven i amb la cosa dela arbre va pesar 47 quilograms la Mare estava molt orgullosa. A la Marta la guiava el seu pare sempre ella feia el que el pare diguès . Un dia normal com tots la Marta havia arribat de l´ intistut. Ella picava a la porta però cap l´ obria i ella se va estrenyar perquè estava Carmeta. Va picar molt més fort i més fort però res. Se va possar nerviosa i va cridar:

-Carmen , Carmen!!!!!

No podia obrir perquè no tenia les claus així que va picar al veí i se va ficar ràpidament a la seva casa i va anar al balcó. Va veure a la Carmeta en el sól i va cridar:

- Pare! Que faig? Ajuda´m! Em tiro per intentar salvar-la?

De sobte del arbre va caure una fulla morta que això deia que no doncs la Marta se va quedar pensant 10 segons i va dir :

-Jo no pensava que fossis una persona tan mala pare!

La Marta es va tirar del balcó( que estava en un primer ) se va fer dany al peu de la caiguda però va seguir. Arribà al cos de la Carmeta va possar l´orella al pit de la Carmen escoltà que el cor no bategava . Va cridar ajuda molt fort però com era evident el veí ja havia trucat a l´ambulància. Van arribar els metges i la van renimar. Havia sobreviscut la Marta no s´ho podia creure . La Carmen havia estat morta 5 minuts o més i estava viva. La van ingresar a l´ hospital Vall d´ Hebrón en urgències. Havia tingut un infart al cor però no expliquen com havia sobreviscut. La Marta va estar molt malament una altre vegada perquè ja no confiava en el seu pare després del que va pasar i la Carmeta estava a l´hospital i no la podia ajudar. Com la mare estava treballant tot el dia no podia estar amb la Marta i necessitava molta ajuda així que la va ficar, aquesta vegada sí, en un centre mèdic. La Carmeta seguia a l´ hospital no se recoperava . En canvi la Marta intentava millorar per poder sortir d´aquest centre mèdic però no podia. En centre feien exercicis per oblidar al seu padrastre i que pogui menjar per fi però ella seguia enfadada amb el seu pare per dir-li que no salvès a Carmeta. Va pasar un mes i ja les coses havien canviat la Marta ja menjava i tenia un sac per ficar-li cops de puny amb la foto del seu padrastre. Això feia que estiguès molt millor amb ella i amb tots els altres. Va pedir poder sotir per anar a veure la Carmeta. Li van concedir el favor i van donar-li un dia per poder sortir. Quan van arribar a l´ hospital abans d´entrar la seva mare va donar-li una notícia tràgica. Carmeta havia mort!

-Com que ha mort?

- Sí, aquell dia ja havia mort però era millor dir-te que no havia mort. Ho sento.

-I per què venim aquí!?

La Marta va marxar corrents i plorant fins que va arribar a topar amb una senyora gran.

-Què et passa?- va preguntar.

-No em passa res ja està.

-La gent mor i mai és culpa teva que ho sàpigues. Jo estava amb la meva filla a la Rambla de Barcelona quan van venir amb la furgoneta i van atropellar la gent i la meva filla em va fer una empenta a l´esquerra i em va salvar. Ella va morir. I per això em sento culpable? No em dona rabia però no va ser culpa meva.

-Moltes gràcies.

Va venir la seva mare.

-Anem a casa, vinga .

En el cotxe:

-Ja em sento millor ara, gràcies a aquella señora que m´ha obert els ulls.

- Me n’ alegro moltíssim .

Van arribar a casa i la Marta va entrar a la seva habitació i s’hi va trovar una carta -moltes gràcies.Per a la meva salvadora.La Marta es va estranyar i la va obrir i deia:

Estimada Marta,

Mai havia estat amb una persona com tu. M´has donat amor i això ho valoro molt perquè mai havia tingut ningú així. Et preguntaràs els teus fills? Els meus fills em controlaven i només em volien pels diners. Mai en la vida m´han dit un : T´estimo. Però els 3 mesos que he estat amb tu han sigut com una vida nova. Aquesta carta l ´escric per quan mori que sapigues que ets com una filla per mi i que moltes gràcies per tot.Ha de saber que vaig estar sempre al teu cor ajudant-te.Cuida a la teva mare, molt, perquè ella sí que t´estima i no vol que et passi res.Espero que t´ hagi agradat, t´estimo.”

La Marta va cridar i plorar i després va veure al costat un sobre. El va obrir i eren dues fotos del seu pare i la Carmeta fent un cor amb les mans.I finalment li havia regalat un arbre que deia a una carta que eren ells i que la guiarien per la vida. A partir d´aquell dia la Marta es va recuperar i va tenir una vida fascinant. Es va casar i va tenir dos fills. Un treball estable i una bona casa.Però a la seva habitació tenia les dues fotos i l´arbre enun terrat. Lamentablement tot anava molt bé fins que l´arbre ja no tenia fulles. Casualment aquell dia a la Marta li va donar un atac al cor i es va morir. Abans de morir va dir moltes gràcies assenyalant les fotos. Va morir feliç amb els seus fills i amb el seu marit però lo millor és que va morir amb la gent que sempre l´havia ajudat :el seu pare i la Carmeta que havien estat sempre aquí.



 
IES | Inici: Bitllet d’anada i tornada Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO














Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]