F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
Bitllet d'anada i tornada (Rubiomonta)
Inici:  Bitllet d’anada i tornada
Capítol 3 Ara em toca a mi

En Miquel surt al terrat i veu a la Marta asseguda a terra, amb l'esquena recolzada en una paret d'allà. Ell es va acostar, preocupat i amb por del que es trobaria al parlar amb ella. Li va dir:

Mq: Marta, estàs bé? Podem parlar?

M: Estic bé, necessitava que em donés l'aire. No he de parlar res amb tu.



Mq: Però Marta jo he d'explicar-te moltes coses, no és el que et penses...



M: Prou. No vull escoltar més excuses o mentides.



Mq: Però que fas aquí al terrat? Perquè no estàs a l'habitació?

M: No et mentiré, havia pujat aquí amb molta pena, amb una desesperació que déu sap el que hagués fet ... Però he pensat tot el que podria perdre, la família, amistats, la meva mare, no es mereixen que els deixi així. Així no. Vaig recordar la meva frase "Tu ja ets perfecte com ets, no t'has de comparar amb ningú més", I saps que? Si jo sóc prou perfecte per estimar-me com sóc ho sóc també per merèixer una cosa millor que tu al meu costat. Sóc massa dona per tu.



Mq: Marta, ho sento, deixa'm que t'ho expliqui. Són amigues, només això, amb les que fem aquest tipus de bromes... No vull perdre't, tu ets l'amor de la meva vida, si us plau no em deixis.



M: No, Miquel, no. Per l'única persona per la qual sents amor és per tu mateix. A mi ja no em faràs mal mai més.



En aquell moment apareix el Robert, corrents. En veure que la Marta es troba sana i salva ell respira tranquil. S'acosta a ella i li pregunta.



R: Marta, estàs bé?

M: Sí, Robert, gràcies. Ara que he tingut un cop de realitat ja veig les coses més clares i crec que ara tot ja anirà millor, pitjor ja no podria ser, no?

I somrient la Marta li demana la mà al Robert perquè l'ajudi a aixecar-se. Ell orgullós de la noia, li dona sense pensar-ho dos cops. Passen pel davant d'en Miquel i cap dels dos se'l miren, se'n van cap a l'habitació deixant al Miquel endarrere, sol.



En Robert li pregunta a la Marta si vol anar al despatx per parlar més tranquils, ja que a la sala comuna estaven tots de festa. Ella accepta, volia explicar-li moltes coses.



En Robert encén una espelma i la col·loca a dins del cremador d'oli amb l'essència de vainilla que tant li agrada a la Marta, posa música ambiental amb un volum molt baix i li ofereix un got d'aigua.



Ella comença a explicar-li. Pas per pas. Amb tots els detalls que recorda. Fins que finalment arriba a explicar-li el pitjor moment de tots, el del mòbil. En Robert queda bocabadat i no dona crèdit, per la seva professió i edat n'ha vist de tots colors però igualment el va sorprendre que aquell noi formal i amorós amb la seva xicota amagués en realitat tantes cares ocultes. Ell li va voler animar i li va dir:

R: Marta, sé que fa molt de mal, però, has sigut molt valenta de deixar-lo ara abans d'agafar-li més afecte i que les mentides fossin pitjors. Has après una actitud molt adulta i em sento orgullós de tu.



M: Mira, Havia pensat entre: Escapar-me i anar amb els meus pares, trucar a una amiga o, inclús, anar al terrat però... No vull ni pensar-ho. Però ara ja sé qui sóc, qui vull ser, el que vull i aquí no vull al meu costat. I és en Miquel, al que no vull amb mi.



R: Marta, hi ha dues classes de persones: els que en moments de crisis reaccionen i actuen i els que es deixen arrossegar per les crisis. Només tu pots decidir qui vols ser, i ho has fet. Ara pensa que has decidit molt bé i que has de seguir així de forta i valenta sempre.



Van seguir xerrant una estona més i ella se'n va anar a dormir a la seva habitació. No abans de llençar a les escombraries les cartes, pòsits i altres records que tenia d'en Miquel. No estava dolguda, no estava trista, ara estava enfadada, forta i farta de ser la bona noia que tothom esperava que fos. Volia ser ella al complet a partir d'ara. Seria el principi d'una nova, forta i lliure Marta.



L'endemà en Miquel, dolgut, va anar a visitar-la amb un ram de flors, pensava que es trobaria a una Marta trista i ploranera. Res més lluny de la realitat.



La Marta estava a l'habitació ballant amb la música de la ràdio. Quan es va adonar que el Miquel havia entrat va parar, va abaixar una mica el volum i li va dir:

M: Hola, que t'has perdut?

Mq: Que? Marta, que et passa? -En Miquel no entenia d'aquella actitud, mai l'havia vist així.



M: Em passa que sóc feliç, m'he tret un mort del damunt. - Li va contestar amb un to agradable i un somriure.



Mq: T'he portat aquest ram de flors per tu.



M: Per mi?, no gràcies, dona-li a qui les vulgui, a mi se'm moren totes jajaja. - I fa una forta rialla.



Mq: Marta, si us plau, he vingut per fer les paus...



M: Jo no estic amb guerra amb ningú, i ara vés-te'n, si us plau, que vull seguir ballant.



En Miquel no va tindre més remei que anar-se'n, i va deixar el ram de flors al llit amb l'esperança que això li arribés al cor a la Marta. En Miquel va quedar-se-de parlant amb un company infermer en el passadís, tres habitacions més enllà, quan veu surtin a la Marta de l’habitació ballant i llençant a la vegada el ram a la paperera gran que tenen les infermeres a la recepció de planta. I se’n torna ballant a l’habitació molt feliç. Ell sorprès inclús va perdre el fil de la conversa.





Ell va seguir intentant parlar amb ella dos dies més, fins que finalment ella va començar a fer-se la sorda, ja que a les bones no feia efecte, i ell va captar, per fi, el missatge i la va deixar tranquil·la.





Unes setmanes del "principi de la nova Marta", que li direm "dia 1M", en Robert li va donar a la Marta una fantàstica notícia. Per bona conducta i bons progressos en el seu trastorn li concedien un cap de setmana a casa dels seus pares. Ella ho va rebre com un regal i ho va agrair. Tenia moltíssimes ganes de veure'ls i estar a casa seva.



Aquell mateix dia a la tarda van anar a buscar-la els seus pares. Van fer el trajecte en metro, tota l'estona parlant, explicant-se mil coses, parlant de tots els plans que volien fer aquell cap de setmana i quan ja estigués recuperada del tot. Tot eren idees, ganes de fer coses, ganes de recuperar el temps perdut i estar junts, tant per part d'ella com dels seus pares.



La Marta es pensava que en arribar a casa tindria temps de connectar-se a l'ordinador per xatejar amb les seves amigues i explicar-los tot, però no va ser així.



Només entrar per la porta, SORPRESA! Tota la família i amistat de la Marta estaven en el menjador, somrient i aplaudint. Estaven amb conus de festa al cap, guinardes de paper i globus per les parets, taules amb pica-pica i beguda, van posar una miqueta de música i li van fer milions i milions d'abraçades.



La Marta va plorar, va plorar molt. Primer, perquè no s'ho esperava i feia molt de temps que no els veia i segon, després del que li va passar amb en Miquel no hi pot haver millor cura que una doble ració d'estima de la gent que t'estima. Quan ja s'estava fent fosc, li van sorgir uns dolors de panxa i ovaris que no es poden aguantar. Ella espantada es va tancar al servei i poca estona després va adonar-se'n que estava treien sang per als pantalons. En aquells moments la Marta no sabia si començar a riure o continuar plorant de l'alegria, perquè tot aquest temps que ha estat ingressada a l'hospital, li ha servit d'alguna cosa. En aquell moment ja li havia tornat la menstruació després de tant de temps. Se sentia més dona i més forta, ja que la menstruació era una preocupació principal per a ella. Al cap d'una estona va sortir a fora per continuar gaudint de la festa amb els seus amics i familiars i sobretot amb el seu tractament.





3 anys després - 15 de febrer del 2020

Hola lectors i lectores sóc la Marta, si, la noia que durant tot aquest temps li han passat totes les coses que heu anat llegint, molts de vosaltres em direu que he sigut una dona molt valenta, uns altres em direu que no ho he sigut gents, però el que és important per mi en aquests moments és que estic molt feliç i molt orgullosa de mi per com estic i com he actuat durant al llarg de la meva malaltia. Ja estic recuperada del tot de la meva malaltia. Ara em toca explicar a mi el que estic fent en aquest moment.



Quan per fi vaig sortir de l'hospital definitivament que ja estava recuperada del tot, vaig continuar amb els meus estudis que estava realitzant a Barcelona d'auxiliar d'infermeria, perquè el meu somni era poder ajudar a nois i noies que estan passant la mateixa malaltia o malalties similars que la que vaig passar jo, l'anorèxia. Encara tenia contacte amb en Miquel, Sisi..., aquell infermer que estava jugant amb els meus sentiments però no va poder perquè em vaig posar forta. D'en Miquel solament li puc agrair un consell que em va dir fa molt de temps i que encara el porto a la ment, "Tu ja ets perfecte com ets, no t'has de comparar amb ningú més". Quan vaig acabar els meus estudis vaig decidir començar a treballar a l'hospital on jo estava ingressada i que em van passar totes les històries que heu anat llegit abans. Però ara sóc una altra Marta, i estic disposada a lluitar amb persones que estan passant el mateix que vaig passar jo. I recordeu sempre que de tot se surt i que "Vosaltres ja sou perfecte com sou no us heu de comparar amb ningú més".



 
Rubiomonta | Inici: Bitllet d’anada i tornada Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO
















Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]