F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
La nina més real (cadapans)
Inici:  Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
Capítol 3 Destí

L'endemà, com de costum, es va alçar abans que Kafka i es va dirigir a la cambra on romania tots els matins per llegir i intentar oblidar l'horrorós episodi d'ahir a la nit. Kafka, poc després, es va alçar, va desdejunar una torrada amb melmelada de préssec acompanyada d'un café, i en acabar, començà a buscar Hilda per tota la casa. En trobar-la a la cambra, va reflexionar instantàniament del que va ocórrer ahir, i va apropar-se lentament cap a ella. Amb un rostre de penediment, va demanar-li perdó, però ella feia com si no estiguera en aquell lloc. Malgrat açò, Kafka continuà apropant-se, li acaricià el cabell i a poc a poc va baixar els braços. La nena, terroritzada, va girar-se de sobte i es va encongir. Kafka en veure la seua reacció es va allunyar, la mirà als ulls i li demanà perdó una altra volta. Sense dir una paraula, Hilda es va alçar, se’n va anar a la seua habitació i es tancà. La paciència de Kafka estava ja al límit, llavors va decidir que li acompanyaria al parc eixa mateixa vesprada. Decidit, va dirigir-se cap a l'habitació de Hilda per donar-li la notícia, va obrir-ne la porta, s'ho va dir i la va tancar furiosament.



En tot el matí Hilda no va eixir de l'habitació excepte per menjar, i perquè el jove austrohongarés la va obligar. Més tard, ben entrada la vesprada, Hilda volia trobar-se amb els seus amics per oblidar la pèssima estança a la casa. Com que el seu "pare" encara no li havia dit res per anar al parc, va decidir escapar-se’n. Encara que pareixia complicat, va ser més fàcil del que pensava, atés queFranzestava concentrat llegint les últimes notícies sobre els avenços polítics de la Unió Soviètica.



Una vegada al parc, Hilda de seguida va reconéixer els seus amics entre un aldarull de xiquets. Tots la van saludar amistosament iDerekli preguntà si volia jugar amb ellsatocar i parar. Hilda, entusiasmada, li va contestar que per descomptat, que li abellia moltíssim. Així que jugaren una bona estona. Tots corrien i reien amb molta alegria, fins que desafortunadamentDerekva caure a terra i es va fer mal al genoll. Ràpidament, el nen va córrer cap a la seua mare que estava asseguda en un banc a prop d'on ells jugaven. Hilda el va acompanyar. Per consolar-lo, la mare li va donar una nina a la qual Derek tenia molt d'afecte. La xiqueta molt il·lusionada digué:

- Halaaaa! Aquesta nina és teua?

- Sííí, me la van regalar els meus pares.



- Doncs es pareix molt a la meua!

Els dos xiquets es van quedar molt sorpresos. Tot seguit, una vegada recuperatDerek, els dos se’n van anar a parlar a un banc prou lluny d'on estaven jugant. Pocs minuts després, Hilda va veure una figura llarga i prima apropar-se ràpidament. Quan aquella figura ja estava prop, Hilda es va adonar que era Kafka i que per la seua cara no pareixia estar molt alegre. Es va quedar paralitzada, el terror li recorria tot el cos. En arribar, la va agafar bruscament del braç i sense dir ni una sola paraula se la va emportar cap a casa, arrossegant-la per terra. ADerekse li va gelar la sang.



Quan arribaren a casa, Kafka la va portar a la seua habitació i va tancar la porta amb el pestell, amb ell dins.



Silenci...



Instantàniament li va llançar una mirada d'assassí i Hilda, trencant aquell silenci, començà a plorar. Ràpidament es va arrimar i li va pegar una forta galtada. Durant un instant la xiqueta va deixar de plorar i es va fixar en els ulls gelosos del jove. Kafka li cridà molt fort:

- Per què t'has escapat de casa?! T'he donat permís?!

Hilda reprengué els plors encara més forts.



Plors i sanglots...



- No vull que estigues més amb eixe xiquet! No vull que vages al parc mai més! Et quedaràs ací tota la teua vida!

La gelosia de Kafka es va alliberar a través d'una altra galtada,aquestamolt més forta que l'anterior, i així successivament, fins que la nena va dignar-se a demanar-li perdó. Una vegada van eixir aquestes paraules de la boca de Hilda, ell se’n va anar i va tancar la porta amb violència.



A casa deDerek, a l'hora de sopar, mentre els pares i el fill estaven a taula, ell començà a parlar sobre les nines:

- Saps que m'ha passat? Estàvem al parc i la mamà ha tret la meua nina de la bossa de mà i de seguida, només veure-la, una amigueta ha dit que era igual que la seua, i que era una nina molt especial per a ella.



- I per què és tan especial? -Va qüestionar el pare.



- Perquè és pràcticament igual a la meua!

- I com es diu la teua amiga?

- Es diu Hilda.



Silenci...



El pare, molt sorprés i alhora nerviós, va dir al seu fill que demà l'acompanyaria al parc perquè li poguera presentar aquella nena.



A la vesprada següent, la casa del joveFranzestava molt tranquil·la, la llum del sol entrava en la seua plenitud per la finestra del saló on ell estava llegint un llibre anomenat "La metamorfosis", una obra molt valorada per l'austrohongarés.



Al mateix temps la petita Hilda, amb un pas silenciós, va obrir la porta de la casa i se’n va anar corrent al parc, per així, poder veure el seu estimat amicDerek.



Però no el va trobar i un poc avorrida va decidir pegar una volta. De sobte, una veu molt coneguda la va cridar, una veu que va fer que oblidara en sec l'avorriment. Es va girar i ràpidament va reconéixerDerek. Anava acompanyat d'una altra persona que en un primer moment va pensar que era la seua mare. Però, quan es van apropar, s'adonà que no. A pocs metres de distància, Hilda va veure que era un home alt i robust, la cara del qual li resultava familiar. Aquest misteriós home li va dirigir una mirada plena de dolor, guerra i turment que la va sobresaltar. Una mirada que transmetia a Hilda tot el que ella volia saber des de feia anys. Fulgurantment Hilda va caure desmaiada al terra del parc.



Silenci...



A la vista d'AdemaroWeigelnomés quedava una filla inconscient envoltada pel parcSteglitz, un parc ple de parelles prematures, parelles que encara no sabien que eren parelles, avis i àvies amb moltes històries per contar...
 
cadapans | Inici: Kafka i la nina que se’n va anar de viatge Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO














Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]