F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
Enrevessats per sempre (Maselo)
Inici:  Història de Leandre i Hero
Capítol 3 Una retrobada no molt amistosa

A l’illa de Sestos, se situava Hero i Yolin. La filla d’Hero es trobava en la seva habitació, tombada al llit: tenia el monyo llarg i llis, agafat per una trena que li arribava pels muscles, tenia un aspecte atractiu, amb el nas estret i amb els ulls bruns. La seva cara feia pensar que les seves característiques foren de sa mare, en canvi, la seva estatura mitjana i la seva tonalitat de pell eren més del seu pare.

Mentre que Yolin estava en la seva habitació tranquil·la, a l’altra punta del palau se situava Hero, sa mare. En comparació de Leandre, Hero no estava trista, però tampoc estava radiant felicitat, és més, en la seva expressió es podia veure com si volgués alguna cosa, com si no estigués realitzada.

Mentre Hero estava en els seus pensaments més profunds, Yolin se sentia sola, a causa que, després de la ruptura, no hi havia massa interacció entre mare i filla.

Yolin estava en la seva habitació, quan, de sobte, una òliba blanca com la neu va entrar per la seva finestra i va lliurar una carta amb un seny que venia d’Abidos. Al front de la carta, ficava que provenia d’una persona desconeguda, marcada amb una “X”. Quan va llegir la carta, es va sorprendre perquè en la carta ficava:

“ Bona vesprada, si estàs llegint aquesta carta, per favor, Yolin, continua llegint: tinc una idea perquè els nostres pares es tornen a ajuntar: són 3 passos que cal seguir per a fer que aquest pla funcione:

1-. Arribar a l’illa de Sestos mitjançant una barca.

2-. Arribar al palau de Sestos

3-. Raonar a Hero els motius pel qual hem de tornar a ajuntar la família.

Però, per a què el meu pla funcione, fa falta que ens tires d’una mà, ens podries ajudar?

Gràcies i t’esperem:

Leandre i Risto

(PD: Quan arribem a l’illa aquesta nit, t’esmentarem el nostre pla amb més detalls)

Al llegir la carta, es va assabentar que ja era pel vespre, la qual cosa significava que no faltava molt per a què arribaren a l’illa.

Al cap de mitja hora, Yolin va deixar la carta dins d’un calaix, es va dutxar i va partir cap a la costa, on Risto i Leandre se situarien. Tot pareixia molt bé plantejat, però n’hi havia un problema, la seva mare no li deixaria sortir del palau així com així, és per això, que va decidir eixir per la finestra de la seva habitació, on la seva mare no s’adonaria de la seva absència.

Per altra banda, Leandre i Risto ja havien partit cap a l’illa, on, ambdós, se situaven damunt d’una barca amb un guia, perquè no li furtaren la barca. És així, com, a les onze de la nit, la barca ja havia deixat a Risto i a Leandre en la costa de Sestos. A l’arribar, varen sorgir quatre guàrdies perquè els mostraren la seva identificació.

Al cap d’uns instants, Yolin per fi va arribar al lloc on havien acordat anar. Portava posada una jaqueta de color verd fosc amb una caputxa del mateix color, amagant així el seu rostre.

Quan Yolin va veure a Leandre i Risto intentant guanyar temps, no va mostrar cap dubte en plantar-se dins del diàleg i intentar convèncer als guàrdies que passaren cap a dins, i, amb veu clara i amb certa innocència, va dir:


  • “No fa falta mostrar la identificació perquè passen, van amb mi”, va dir ella cap als guàrdies.



  • “Sí, si fa falta, si no, aleshores nosaltres serem còmplices d’aquesta malifeta. A més, qui ets tu?”, va dir un dels guàrdies.



  • “No fa falta entrar en detalls, ella és la nostra companya, és qui ens va a guiar cap al nostre allotjament”. Va dir Leandre amb veu amistosa.



  • “Clar, però no se suposa que per llei general els hotels haurien d’estar tancats al públic a partir de les deu de la nit?”, va preguntar el guàrdia, traient de la seva butxaca unes esposes de ferro.



  • “En realitat han vingut a ajudar al local, pel fet que hem tingut unes avaries en la subministració de l’aigua”, contesta Yolin, amb una veu decidida.



  • El guàrdia s’amaga les esposes a la butxaca. “Entenc la situació, però, per si de cas, ens agradaria contactar al local per a després donar-nos una volta i veure l’avaria”.



  • “Entenc, entenc…”, diu Yolin amb veu dubtosa. No podia sortir d’aquesta situació tan fàcilment, cada vegada que s’inventava un argument per fer que els guàrdies els deixen passar, resultava ser en va.


La conversació anava continuant, mentre que Yolin no sabia què més dir, fins, donat el moment, on Leandre va entrar en acció.

El primer que va fer va ser donar un cop de puny al guàrdia de les esposes, seguidament, es va apropar al segon i li va furtar la pistola, fent així, que després li donés amb la pistola un bon colp perquè es desmaiés. Per l’altre costat, Risto va decidir fer el mateix que son pare: va clavar dos cops de puny a un dels guàrdies i a l’altre el va deixar en terra també desmaiat.

Yolin es va quedar bocabadada en veure als guàrdies a terra, però de sobte, Leandre i Risto sortiren fugint del lloc, agafant cadascun un braç de Yolin.

Després d’eixir de la costa, Yolin va exclamar:



  • Però què heu fet?!



  • Era l’única opció de sortir d’eixa situació. Va dir Leandre seriós. No podem ser arrestats, hem d’anar amb Hero, a més a més, els he fet oblidar el que acaba de passar fa no res, ja que els he fet perdre el coneixement.



  • Val, però… Diu Yolin, dubitativa.



  • Tranquil·la, a més, no podem tornar enrere, els fets estan fets. Diu Risto amb saviesa.



  • D’acord, aleshores continuem, com és molt tard, deuríem afanyar-nos per anar al palau. Esmenta Yolin, mentre es fica la caputxa al cap.


Pare i fill varen fer cas a totes les indicacions de Yolin per anar cap al palau sense ser observats, i, al cap d’una hora, varen arribar al palau.


  • Bé, ací és on se situa la porta d’entrada al palau, l’únic és que no podem passar. Va Xiuxiuejar Yolin, mirant als guàrdies.



  • I no se t’ocorre alguna altra entrada? Esmentà Risto.



  • Bé, podem entrar per la part de darrere, encara que també n’hi haurà guàrdies. Comentaba Yolin.



  • I no hi ha alguna entrada secreta o alguna cosa per l’estil? Va dir Leandre.



  • N’hi ha, però totes estan tancades… encara que... Comenta Yolin dubtosa, mentre Leandre i Risto la miraven amb esperances.



  • Sí, es podria entrar en alguna d’elles, encara que necessitarem claus. Va dir Yolin.



  • I els únics que porten damunt són els guàrdies.



  • Hmmm… Diu Leandre pensant en què fer.



  • No podríem furtar-les? Diu Risto. Podríem amagar-nos en alguna part, i quan s’acostés un guàrdia…



  • Està bé, ho intentarem. Diu Yolin. No tenim res a perdre.


Uns moments després, Leandre es va distanciar del grup per distreure als guàrdies amb sorolls estranys, fent així, que els guàrdies reaccionen i s’allunyen de la porta, deixant a dos guàrdies el càrrec de vigilar la porta.

Aquesta porta connectava el palau amb la ciutat, separada d’un riu. Quan els altres guàrdies es varen anar suficientment lluny, Risto i Yolin es varen acostar al riu i sense fer cap soroll brusc, es varen ficar dins del riu, fins que ambdós varen arribar a l’esquena dels guàrdies, on podrien furtar les claus sense ser ullats per ningú.

Mentre Leandre seguia distraient els guàrdies, Risto va aixecar el braç per agafar les claus que tenia el guàrdia dins la butxaca, però resultava ser en va, no podia fer-ho sense ser descobert, és així, com Yolin va decidir espentar un poc a Risto perquè les claus estiguessin al seu abast, i, gràcies a això, Risto va agafar les claus del guàrdia sense ser descobert.


  • Bé! Va dir Risto.



  • Segueix-me. Va xiuxiuejar Yolin.


Després que Leandre fugís dels guàrdies per arribar amb Yolin i Risto, es varen situar en front d’una porta obscura i un poc oxidada, perquè estava al costat del riu.


  • Val, abans d’entrar, vull dir-vos el següent. Va dir Yolin, mentre que intentava obrir la porta amb una clau-.Aquesta porta ens portarà dins del palau, és a dir, estarem en les bodegues. Després d’entrar a les bodegues, vull que em seguiu, però amb la màxima precaució possible, perquè, si s’assabenten que n’hi ha algun intrús, no dubtaran en matar-vos, encara que sigueu coneguts per Hero. Esmenta Yolin, amb veu seriosa.



  • Està bé, ho tindrem en compte. Diu Leandre.


Després de recitar aquestes paraules, Yolin lleva la clau que havia ficat i treu una altra clau, de color vermell, que, al tercer intent, va obrir la porta, i, silenciosament, la va tancar una vegada estaven tots dins.

Estaven dins del palau, en les bodegues, ara, soles havien de trobar a Hero i disculpar-se amb ella.

Res més tancar la porta, Yolin va pujar damunt d’unes caixes, fins que va arribar a tocar el sostre, on va retirar una placa per poder passar dins del palau, mentre pare i fill l’observaven atentament, Yolin els va dir:


  • Açò ja està fet, podeu anar entrant. Esmentà mentre es ficà dins del forat.



  • L’últim que entre que torne a ficar la placa on estava.


Risto i Leandre no sabien què fer, així que varen decidir fer el mateix que ella.

Un quart d’hora més tard, ja estaven pels conductes de ventilació tots tres, buscant i buscant on estava Hero: varen mirar per la cuina, pels passadissos, per tot arreu varen mirar.

Tots tres no sabien què fer, perquè ja havien revisat tot el palau, però, quan tota esperança pareixia perduda, varen escoltar un sanglot que provenia d’una de les habitacions:


  • Eixa és l’habitació d’Hero. Va dir Yolin.



  • Doncs anem. Diu Leandre. Tal vegada sigui ella.


I, en efecte, era Hero. Estava damunt el seu llit, amb el cap situat en el coixí, per a poder amagar les seves llàgrimes que li sortien pels ulls.

Risto i Yolin la miraven amb tristesa, però en canvi, Leandre estava motivat per dins:


  • És l’hora de posar fi a aquesta incòmoda situació de família. Diu Leandre, amb veu ferma i determinada.



  • Bona sort. Li diuen per darrere Risto i Yolin.

 
Maselo | Inici: Història de Leandre i Hero Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1128 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  139 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO












Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]