F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
El nuvolet (cadiresverdes)
Inici:  El Navegant
Capítol 3

23-03-2002

No em va fer por, no sé si va ser per l'afecte o la dolçor amb què ho va fer o per l'atracció que sentia cap a ell, però em vaig sentir preparat. No pensava en res anteriorment, ja que només tenia ganes de fer-ho ja. Crec que és una de les experiències que he tingut durant tota la meva vida. Molta gent diu que fa mal però a mi no me'n va fer gens. No tinc paraules per explicar el que sento. Per fi ha passat!

24-03-2002

No puc deixar de pensar que fou massa perfecte. Tot i que penso que potser ell ja tenia experiència amb altres nois. Sabia exactament el que havia de fer en cada moment. Tinc por a no ser tan especial com ell ho és per mi.



26-03-2002

Amb les dues eines que em deixen veure la vida tal com és, avui especialment sento com s'obren. Tinc la sensació que algú m'ha tret la bena que no em deixava acceptar la realitat que era davant dels meus nassos. Aquesta persona sóc jo mateix.



Diàriament sento com les persones que m'ajuden a ''ser normal'' són les que tenen un problema. No em sento culpable per estimar algú igual que jo. Només em sento diferent i això també m'agrada. La gent del meu voltant és primmirada i com a conseqüència em donen ganes de fugir quan surti el sol de la nit, però no ho puc fer sense abans acomiadar-me de la persona que m'ha donat forces per despertar-me dia rere dia.



28-03-2002

Ahir no vaig gosar explicar i mirar-lo directament als ulls. Em vaig adonar que encara no sóc capaç d'afrontar-ho tot. Quan per fi he trobat una ànima que m'aporta tot el que necessito l'he de deixar anar. El meu pare sempre m'ha dit que no he de deixar anar qui ho ha donat tot per mi, però ell no ha fet res, només m'ha fet sentir especial. Per això sé que són els meus sentiments els que m'han fet canviar, gràcies a ell, però no per ell.



30-03-2002

El fet que l'home que havia d'ajudar-me a canviar sigui igual que jo, m'ha fet reflexionar: tot el que vaig viure quan era petit em va fer creure que els humans estem fets per estimar a persones del sexe oposat i sentir-ne tan sols atracció per unes determinades. Aquí dins, però, on en teoria m'havia de "curar", m'he adonat que el que tinc no és cap malaltia, que puc estimar a qui vulgui, sigui del sexe que sigui, i que mereixo ser feliç fora d'aquestes muralles.



A la gent li aterra allò que és diferent, però ara penso que el fet de ser diferent em fa ser qui sóc i no lluitaré per canviar-me.



03-04-2002

Ahir vaig voler acomiadar-me d'ell, però no vaig poder. El vaig mirar als ulls i no vaig ser capaç de dir-li adéu.



Avui ha vingut a veure'm, sap que alguna cosa m'inquieta, i no he pogut negar-me a explicar-li. M'ha agafat de les mans, m'ha mirat d'aquella manera tan especial i m'ha dit: adéu, nuvolet. Espero arribar a tenir algun dia el coratge suficient per fer el que faràs tu. Si és així, et buscaré i ens tornarem a veure. Et mereixes ser feliç i deixar de torturar-te. El meu cor s'omple de felicitat al saber que lluny d'aquí podràs posar punt final a aquesta etapa borrosa i començar des de zero. No t'oblidaré mai...



Abans que pogués acabar de parlar, els meus ulls ja s'havien omplert de llàgrimes i sense saber com, vam acabar abraçats, en silenci, però ha estat el millor acomiadament que he tingut mai.



05-04-2002

Ho vaig pensar molt bé abans de fer res. Era una operació arriscada, ja que, si m'enganxassin, segurament acabaria tancat a aïllament i déu sap el que m'haguessin fet. Per sort, ahir al matí em va sobtar trobar les meves coses al costat del llit, segurament me les havia deixat ell. Sabia perfectament per on havia de marxar, fer exactament el mateix recorregut que feia amb ell moltes nits per veure les estrelles (en els dos sentits). Un cop vaig ser al bosc em vaig sentir perdut, com enmig d'un desert. No sabia on anar ni què fer, no tenia res ni ningú que m'acompanyés, era un viatge que havia de fer sol.



07-06-2002

Sento no haver escrit abans. He estat molt ocupat aquest període de temps. Vaig tornar a casa. El pare va plorar en veure'm i com era inevitable jo també ho vaig fer. L'abraçada la vaig sentir eterna i vaig desitjar que mai acabés, però això només em va fer més fort. Més que mai. Tot seguit vaig retrobar-me amb tota la gent que es feia dir els meus amics, la meva segona família. Quina ironia. La teva família t'ha de donar suport a i acceptar sempre, mai ha de limitar-te a tu ni a la teva felicitat. Gràcies papa per sempre fer-ho, tant de bo m'hauria adonat abans.



Vaig fer les maletes i em vaig acomiadar d'on vaig néixer. Em vaig acomiadar dels meus orígens perquè ja no em representen. Ja no sóc la mateixa persona que va fugir per por a no ser acceptat per ningú (ni per mi mateix).



Aquí tot és més tranquil i diferent. Quan em llevo obro la finestra i veig una nova vida. Una nova oportunitat. Tot és verd, fins i tot trobo que les flors floreixen millor aquí. El sol em dóna a la cara i a l'instant se'm forma el somriure que tant t'agradava. Darrere hi ha una ciutat que m'espera.



Ara sóc la persona que sempre he sigut, però aquest cop sense por.



Fins aviat.
 
cadiresverdes | Inici: El Navegant Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1128 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  139 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO












Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]