F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
El MISTERI DE CUTLASS CAY (SQUADANTIOTAKUS)
Inici:  El Navegant
Capítol 3 LA COVA I L'ORDRE MALEÏDA

Allà érem. Els cinc en el vaixell, amb la brúixola brillant a la mà de dona Eugènia. Jo amb l’espasa de les ànimes reposada damunt el sofà del vaixell, dona Eugènia em va demanar si encara teníem la clau que hi havia a la primera i única capsa que hem trobat del meu pare. Li vaig dir que sí, vaig obrir la meva ronyonera i la vaig donar a Eugenia, ella la va posar aferrada amb la brúixola i varen començar a brillar les dues, però, aquesta vegada era diferent.

Aquesta vegada el color de la brillantor era com el ferro incandescent i va començar a girar molt ràpid i les agulles varen començar a brillar, de sobte va sortir el sol i la cova de Cutlass Cay va començar a brillar amb el mateix color que la clau i la brúixola, la fulla de l'espasa de les almes va començar a brillar d’un color blavós, dona Eugenia es va aixecar i ens va dir que era l’hora, el dia de la cova era avui i que havíem d’acabar amb això d’una vegada.

Nosaltres quatre ens vàrem preparar, Pablo estava en shock, ell pensava que després del que va passar al temple no tornaria a veure res fora de la normalitat. vàrem agafar la brúixola, la clau, i l’espasa, i vàrem deixar dona Eugenia a la costa, qui ens va desitjar sort. vàrem començar a anar amb el vaixell a la costa d’aquella illa que ens estava donant tants problemes per arribar fins la veritat del seu interior.

En arribar a l’illa, vàrem veure el naufragi de l’Ashen Dragon, i abans d’endinsar-nos a la cova, vàrem entrar a les restes del vaixell que feia tant de temps s’havia quedat aquí. vàrem veure mobles de fusta refinats, teles rompudes pel pas dels anys, però per a la nostra desgràcia, no hi havia el típic or que ens conten les històries de naufragis pirates. vàrem sortir del naufragi, i decidírem anar cap a la cova.

Només entrar, una paret de pedra va bloquejar l'entrada de la cova, unes torxes que hi havia a les parets es varen començar a encendre amb un efecte dominó, vaig agafar-ne una i vaig alçar l’espasa, vàrem trobar unes escales de pedra, quan les vàrem baixar tenguérem accés a una sala enorme, que feia eco només de parlar-hi baixet, hi havia calaveres amb cruis que pareixien fetes de foc, del que ens vàrem sorprendre va ser que dins la cova hi havia una zona plena d’aigua, com si fos un petit llac interior, no sabíem com podia haver arribat tota aquesta aigua fins allà. De sobte, vàrem veure una porta de fusta, de la qual sortia fum. Ens hi dirigírem ben decidits. Quan vàrem entrar, hi havia una calavera, que no era com totes, estava reposada en un pedestal de ceràmica, amb veles als costats, aquella calavera tenia una dent d’or i tenia un crui de color cian molt brillant al crani, vaig mirar l’espasa i vaig notar que eren del mateix color, vaig dir als altres que s’apartassin, vaig empunyar l’espasa i vaig rompre la calavera.

De sobte, un foc blau va sortir de les restes de la calavera, el foc es va tornar del color del foc taronja que tots coneixem i va començar a tremolar tot, veles s’apagaven i calaveres que estaven posades a la paret i queien a terra.

Tot va deixar de tremolar, i vàrem obrir la porta de fusta i vàrem aconseguir passar, però el que vàrem veure no ho podíem creure, era una altra sala igual de gran amb una recreació fantasmal d’un Londres de l'època de l’ordre que va crear aquest lloc, podíem veure a l’autoritat britànica conduint a executar a centenars de persones amb un tatuatge d’una calavera al braç dret, es podia sentir a una persona amb un paper llarg llegint noms, després d'això, va desaparèixer la imatge de Londres i es va veure l’Ashen Dragon encallant a l’illa, després es varen els membres entrant a la cova, de la qual mai més varen sortir, després va desaparèixer la imatge fantasmal i es varen encendre les torxes que hi havia a les parets, de sobte va començar a parlar una veu.

  • Sou testimonis d’una malaltia que es propagava en aquells temps...la humanitat… solament saquejant-ho tot… solament els importaven els doblers i l’alcohol… però… està… bé … vosaltres… morireu per haver-vos ficat en temes que no són vostres…


Jo vaig empunyar amb força l’espasa, Pablo va agafar la clau que pareixia cremar quan més ens endinsàvem a la cova, Estefania va agafar una torxa i Lorena un pal que hi havia a terra, la veu va dir:

  • Jajaja… sou valents … feia … molt de temps que això… no era tan divertit… la vostra mort… serà divertida… l’ordre resorgirà de les tenebres… i ningú pot aturar el destí del món… les flames consumiran el món… i nosaltres…. en crearem un de nou i millor...


Just després, vàrem veure com un tros de paret s’obria, i va començar a caure lava, nosaltres desesperats, vàrem córrer fins la mateixa porta de fusta per la qual havíem entrat, però, estava atascada, no sabíem què fer, fins que vaig veure una ranura que semblava per encaixar-hi una clau, li vaig demanar la clau a Pablo, me la va donar i la vaig intentar posar dins de la ranura, hi entrà perfectament. La vaig girar i la porta es va obrir. Vàrem entrar tots de cop i vàrem tancar la porta, vàrem sospirar i ens vàrem girar, vàrem quedar-nos tots en shock ja que sense saber com estàvem situats a la coberta d’un vaixell pirata enmig d’una tormenta terrible.

  • Us vaig advertir… no sortireu d'aquí… el sol ja no existirà per a vosaltres… Cutlass Cay era una farsa… solament era un nom en clau… no eren sigles… però… per l’ordre… el significat de Cutlass Cay… és…. Cute Last Victory...


Ens vàrem posar tranquils, i vàrem veure que hi havia espases a terra, els meus amics en varen agafar una cada un, menys na Lorena que deia que ella va fer un curs d’arts amb l’espasa i va arribar a ser el grau màxim, així que ella en va agafar dues.

De sobte, varen aparèixer quatre fantasmes de davall el pis de la coberta i també es varen armar amb una espasa cada un. Tenien els ulls totalment negres amb un tall al cos de color vermell un poc brillant, i varen començar a venir corrent en direcció a nosaltres quatre. Ens vàrem preparar i vàrem començar a xocar espases, mentre les gotes de la pluja queien damunt nosaltres amb força i un vent tan fort que el vaixell tremolava i la fusta cruixia, Pablo i Estefania estaven lluitant junts, Lorena podia ella sola, jo quan anava a pegar al fantasma va desaparèixer com si volgués escapar, i l’espasa va canviar de color durant dos segons a un color verdós, vaig suposar que la meva espasa podia absorbir de veritat els fantasmes, vaig dir que deixassin de lluitar i vaig posar-me enmig, vaig colpejar tots els fantasmes amb la meva espasa i varen desaparèixer.

  • Això ha estat avorrit… -va dir la veu amb to de decepció.



  • Ets una molèstia molt gran, ho sabies? - li vaig dir amb to vacil·lant.


  • Jajaja… esperau-vos… encara… falten les proves… del foc…


  • Jo no vaig caure en què significaven aquelles paraules, però la tormenta va amainar i el vaixell va desaparèixer, vàrem caure a una fosa totalment negra que hi havia just davall d’on estava situat el vaixell i … vàrem caure a aigua, per sort, els quatre vàrem sobreviure a la caiguda, Estefania estava plorant, ella volia anar a casa, jo li vaig dir que hi tornaríem, que no es preocupàs per res, la veu va tornar a parlar:

    • Aquesta prova… serà… l'última cosa… que veuran els vostres ulls… abans de cridar i agonitzar de dolor…


    Es va obrir una porta de pedra i vàrem veure flames i falçs que baixaven i pujaven automàticament, al final es podia veure una porta amb llum, jo vaig dir, que a la nota que va deixar el meu pare al pedestal de l’espasa posava que el que la tingués s’hauria d’enfrontar al misteri d’aquesta illa.

    -Jo hi aniré - vaig dir. Esperau-me aquí!

    Na Lorena va dir que no hi havia problema, Pablo va dir que estarien bé, Estefania no sabia què dir davant tot el que estaven veient i va quedar callada.

    Vaig girar-me, vaig suspirar, vaig agafar amb força l’espasa, i vaig entrar a la prova del foc, la porta de pedra es va tancar i la veu va dir:

    • Ets solament un nin valent… no podràs amb el poder de les ànimes…



  • M’agradaria saber qui ets d’una vegada, m’estàs fartant! - li vaig dir enfadat.




    • El meu nom és Firestone… jo sóc el creador de l’ordre de les ànimes… jo… sóc l’elegit pels déus de la mort i el foc… per poder destruir i crear un nou món… on només nosaltres governaríem… i on només hi hauria pau… el nostre somni inicialment… era descobrir el poder de les ànimes… un poder ancestral que podia controlar la mort i la vida…. volíem usar-la per un bé… fins que el regne d’Anglaterra va voler destruir l’ordre.... ja que ells volien el poder també… com a venjança… vàrem dominar el poder de les ànimes… i el vàrem dipositar a l’espasa que tens a la mà i la vàrem guardar en el temple de l’obscuritat… vaig crear al guardià de l’espasa i va arribar a l’illa una flota de 50 vaixells britànics… vàrem morir tots… per això… Cutlass Cay va ser objectiu de molts pirates… pel misteri de l’ordre de les ànimes...





    • Això no et dona permís per matar al meu pare! - vaig dir cridant moltíssim.


    • Saps?... feia 25 anys que no parlava amb ningú… des que aquell home va quasi acabar amb el poder de les ànimes… la seva mort va ser molt divertida… ara… intenta passar la prova del foc… ja he parlat massa… ara et toca morir… i després mataré als teus amics.


    • No passarà mai això! - vaig dir enfadat.


    Vaig saltar unes pedres enmig d'un llac de lava, vaig esquivar unes estaques que sortien de terra, vaig esquivar unes falça i unes flames que sortien de les parets i vaig arribar fins la porta de fusta.

    Vaig obrir la porta amb una coça però no hi havia res, era tan sols una paret, em vaig girar i vaig caure a una altra fossa, aquesta vegada vaig caure damunt pedra i em vaig fer molt de mal. L’espasa va caure a uns metres de mi, vaig aixecar-me i vaig anar a agafar-la. Però, de sobte, va començar a volar i va aparèixer del foc el fantasma de Firestone, tenia una jaqueta cremada, un ull amb un xap incandescent i dos dits de les mans tallats, va dir:

    • JAJAJA…. per fi… l’espasa… torna a ser meva!




    Vaig anar a per ell i li vaig llançar una pedra a l’espasa perquè li caigués, la vaig agafar amb força, el vaig apuntar amb ella i el fantasma va riure.

    • Creus que amb l’espasa que vaig crear aconseguiràs derrotar-me?

    • Jo vaig el vaig colpejar amb l’arma, i era veritat no li feia res, havia de guanyar temps i descobrir perquè no li afectava, vaig adonar-me de tot, ell va crear l’espasa per seguir com un fantasma, l’ordre de les ànimes és literalment un ordre fantasma per aquesta espasa, vaig veure lava i vaig anar corrent per tirar-la, Firestone es va posar davant de mi i me va dir:

      • No tan ràpid… és igual que aquell tal “nuvolet”!...




      Va pegar-me un cop a la cara i vaig caure, ell va agafar l'espasa i em va apuntar al coll, va estar a punt de matar-me fins que va aparèixer Lorena i li va aturar l’estocada amb les dues espases, Pablo va agafar l’espasa a Firestone i Estefania va ajudar-me a aixecar-me.

      • Sou durs de matar… - va dir Firestone -


      • La diferència és que nosaltres som vius! - li vaig dir cridant.


      Firestone es va girar i em va veure amb l’espasa damunt la lava, la vaig llançar a la lava i, de sobte, Firestone va començar a brillar.

      En aquell precís moment jo vaig dir: “Cute Last Victory”.

      Així va ser com va desaparèixer de davant nosaltres com una flama que s’extingia.

      Tot va començar a tremolar i varen aparèixer de la lava els fantasmes de les persones que varen morir aquí, vaig veure al meu pare, li vaig dir:

      • Ho hem aconseguit pare, ja pots descansar.


      Ell em va contestar:

      • Sent molt que no pogués escriure els tres diaris… adéu..


      Després d’aconseguir el descans de moltes persones, però sobretot del meu pare, vàrem aparèixer sobtadament a la costa de Cutlass Cay i vàrem tornar amb dona Eugenia, li varen donar les gràcies, ens vàrem acomiadar i vàrem tornar a casa després de 3 dies horribles i intensos.

      FI
     
    SQUADANTIOTAKUS | Inici: El Navegant Comenta
     
    Escriu un comentari
    Nom:
    Comentari:
    Escriu el codi de validació:
    4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

    INICIA SESSIÓ
    Grup 
    Contrasenya 
    No recordo la contrasenya
    PARTICIPANTS3660
    Usuaris registrats
     
    TRIA EL TEU INICI
    Bitllet d’anada i tornada
    GEMMA LIENAS  1128 grups
    El Navegant
    JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
    Canto jo i la muntanya balla
    IRENE SOLÀ  139 grups
    Història de Leandre i Hero
    JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
    Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
    JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
    VIDEO












    Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
    Organitza:




    Amb el suport de:
                  

    Amb la col·laboració de:
                  




    * amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

    [Web creada per Duma Interactiva]