F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
Kafaka i la nena que se'n va anar de viatge (esther)
Inici:  Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
Capítol 3 CAPÍTUL 3: UNA HISTÒRIA QUE CONTAR

CAPÍTUL 3: UNA HISTÒRIA QUE CONTAR

El temps va passant i el Franz cada dia es preocupa per la Maria. Es podrà salvar? Es preguntava una i altra vegada. Com casi tots els dies el Franz es va preparar per anar a l’hospital per a visitar a la Maria. Aquet cop va decidir portar-li una caixeta vermella amb uns bombons de xocolata amb llet.

-Franz: -pica a la porta de l’habitació de la Maria.

-Maria: endavant!

-Franz: -obra la porta. -Hola.

-Julia: Franz! –corre cap a ell i l’abraça.

-Franz: -correspon. –Hola petita, com estàs?

-Julia: -mira al Franz. –Molt bé! I tu?

-Franz: -somriu.- Molt bé. –mira a la Maria. –I tu com et trobes?

-Maria: La veritat, molt millor. Gràcies.

-Franz: T’he portat un regal. –li dóna la caixa de bombons.

-Maria: No calia home. Però igualment gràcies. –li somriu.

-Franz: -es posa la ma al clatell. –De res dona.

-Julia: -es repenja al llit. –Dona’m un, mama!

-Maria: Sí, té. –li dóna un bombó.

-Julia: se’l menja. –Què bo!

-Maria: -riu lleument.

-Julia: Ah si Franz! A la mare ja li està creixent el cabell! –diu molt contenta.

-Franz: A si? Que bé. –somriu.

Dos setmanes després

-Franz: -assegut a la sala d’espera.

-Alex: Franz, la Maria sortirà ara de l’habitació.

-Franz: D’acord. –s’aixeca.

-Alex: Per cert, aquesta nit farem un sopar per celebrar que la Maria ja pugui sortir de l’hospital. I ens agradaria que estiguessis amb nosaltres.

-Franz: Doncs allà estaré.

-Alex: Moltes gràcies.

Pocs minuts després la Maria va sortir de l’habitació. Portava encara un mocador al cap. La Júlia estava molt contenta i anava agafada de la ma de la Maria.

-Franz: Que bé que ja puguis anar a casa.

-Maria: Sí.

-Alex: Anem tots a casa! Això s’ha de celebrar! –va dir molt feliç.

-Maria: Va sisplau mare, no exageris les coses.

-Toni: -amb els braços creuats. -Ja saps com és la teva mare, li encanta fer festes i sopars.

-Alex: -mira al Toni. -Doncs sí. –mira a la Maria. –Així que avui farem un sopar molt bo.

-Maria: I qui estarà al sopar?

-Alex: el teu pare, la Júlia, tu, el Franz i jo. El Franz ens ha ajudat molt amb això, així que és normal que hagi de ser al sopar. –mira al Franz. –sí o sí.

-Franz: no et preocupis, allà estaré. –li va dir a l’Alex una mica nerviós.

-Júlia: -molt feliç. –Que bé! –salta d’alegria.

A LA NIT

El Franz es va posar un vestit negre amb una corbata de color blau per anar a casa de la Maria, quan volia anar capa casa de la Maria es va trobar una caixeta petita dins d’un dels seus caixons. Quan la va obrir va trobar un petit collaret amb un petit mineral de color verd. Ni ell sabia quan l’havia comprat o qui li havia regalat. Així que va decidir embolicar-lo amb un paper de color blau clar i se’n va anar . Quan va arribar tots el van rebre amb els braços oberts. La Maria portava un vestit del mateix color que la corbata del Franz, això els va sorprendre als dos.

-Alex: però mira que macos! Van a conjunt! Això es el destí!

-Maria: amb les galtes vermelles mare, per l’amor de Déu!

Així va anar passant la nit, entre rialles.

-Maria: Franz, abans de que te’n vagis vull que vinguis un moment amb mi.

-Franz: d’acord.

El Franz i la Maria se’n van anar al jardí, des d’allà es podia veure la lluna plena.

-Franz: És molt maco.

-Maria: Quan vinc aquí m'agrada pensar que els meus éssers estimats que ja no hi són, són aquí i m'estan mirant a través de la lluna plena.

-Franz: Maria... ja que som aquí, m’agradaria donar-te això –li dona la caixeta.

-Maria: Franz... no tenies per què.

-Franz: -es fica la mà darrera del clatell. -Sòl es un petit detall.

-Maria: obra el regal. –És molt maco, gràcies Franz. –l’abraça.

-Franz: -correspon. –De res.

Els dos es van asseure i van mirar la lluna plena mentre que les seves mans es van ajuntar.

EN L’ACTUALITAT...

-Maria: I així és com el vostre pare i jo ens vam conèixer.

-Jordi (nen de cinc anys amb el cabell castany y ulls verds): de veritat vas tenr càncer mama?

-Maria: Doncs sí.

-Franz: Una cosa que ella no us ha explicat, és que al principi m’odiava.

-Lana (nena de cinc anys igual al seu germà Jordi): A sí?

-Maria: No! Això és mentida!

-Franz: D’acord, tens raó, és mentida.

-Júlia (12 anys): -arriba a casa. –Ja estic aquí!

-Jordi i Lana: Tata! –corren cap a ella i l’abraçen.

-Julia: Hola petits.

-Franz: Com a anat l’escola?

-Julia: -somrient. Molt bé, gràcies.

Fins aquí la historia del Franz Kafka, espero que us hagi agradat. Salutacions.
 
esther | Inici: Kafka i la nina que se’n va anar de viatge Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1128 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  139 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO












Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]