F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
Història de Leandre i Hero (dikramireiapaula)
Inici:  Història de Leandre i Hero
Capítol 3 Vesània

Agh, em fa mal el cap, el llum està enfocant directament als meus ulls i no puc veure res. Són parets això que veig? M’intento moure, però és impossible, estic assegut a una cadira amb els canells lligats i tinc una taula davant que tampoc ajuda a la meva mobilitat.



- Oh, mira, ja s’ha despertat.



- Què? - No entenc res - Què pasa? Nois, això no té gràcia, de debò.



- Leandre Zabat Floros, no saps quant t’hem trobat a faltar - Parla una dona d’uns 40 anys, de cabells rossos recollits en una cua, amb uns ulls prou petits i una taca de naixement a la galta - què, com estan els teus pare? Fa molt que no els veig.



- Qui ets? Com és que coneixes els meus pares? - D’acord, si és una broma, no m’agrada res de res.



- No t’han parlat de mí? - Sembla ofesa, trista i emprenyada - No sé per què em sorprèn, sempre han sigut iguals, mai no agraeixen res - Per alguna raó té rencor als meus pares i els coneix des de fa temps, és un avanç - . Però tu no tens la culpa de res, oi? Sempre m’has agradat, Leandre.



- Qui ets?



- És normal que no te'n recordis, fa molt que no ens veiem, a més que tu només eres un nen petitet - Nen petitet? - . Soc l’Achlys. Jo vaig estar davant quan vas néixer i vaig cuidar-te - És massa dolça amb mí - , fins que aquells monstres van separar-te de mí i vaig perdre’t el rastre de cop. - Una cosa tinc clara: té problemes de control de l’ira.



- Què vols de mí? No he fet res! - No sé què fer, estic en un lloc que no sé on és i davant d’una dona que no conec de res i que vol alguna cosa meva que no sé si tinc.



- Només vull saber com estàs, com et va tot amb el poders - QUÈ? - . M’ha dit un ocellet que després de molt de temps has fet nous amics. Però no els hi has dit, veritat? Això està malament, Leandre.



- Què poders? De què estàs parlant? No sé qui ets, deixa’m en pau i no li diré a ningú que m’heu segrestat.



Va rumiar una estona en silenci fins que va encongir les espatlles.



- D’acord, deixeu-li marxar - No m’agrada, no pot ser que canviï d’opinió tan ràpid -. Però que sàpigues que els teus amiguets no s’aniran tan fàcilment.



Aquesta senyora té greus problemes mentals. Primer és dolça, després gairebé trenca la taula de l’emprenyament i ara m’està fent xantatge, no entenc res.



- És mentida, no s’escolta a ningú ni parlant ni cridant, no estan aquí.



Agafa el portàtil que hi ha a la taula (no l’he vist fins ara) i el gira, mostrant-me la imatge de quatre càmeres.



- No - Tinc un nus a la gola: la Xi, l’Amando i l’Abdul i els meus pares, estaven lligats a cadires, igual que jo, però amb la boca tapada per un drap -. On és? - Va posar cara de desconcertada - L’Hero, no és a cap lloc, on és? Què li heu fet? COM LI HAGUEU FET ALGUNA COSA, US JURO QUE…



- Per ella tenim un pla millor - Mira els guardes de seguretat, que després del senyal obren la porta -. Et presento la meva filla, encara que crec que ja us coneixeu.



L’Hero entra sent empenyada per un home que s'assembla a ella. Està plorant i també està lligada. No crec que sigui aquí voluntàriament.



- No sabia res, de debò, perdona. - L’home va empènyer-laamb massa força i va caure de genolls a terra.



- És la meva filla també, així que no li facis això o patiràs les conseqüències després - Bé, sort que encara s’estima a la seva filla -. Porteu una altra cadira, que s’assegui al menys. T’han agradat les instal·lacions, bonica?



- Per què fas això, mare? No t’han fet res!



- No et puc culpar Hero. Aquest noi tan simpàtic que tens al teu costat, t’ha de dir una cosa - Recolça la barbeta sobre els seus punys, com una nena a qui contaran un conte de bona nit -. Vinga, t’escoltem.



Em mira amb les celles arrufades, no entén res. I jo no vull que entengui res.



- No tinc res a dir - L’Achlys té un tic a l’ull dret, la paciència se li està acabant -. Hero - Em mira, com li puc dir sense que hi hagi repercussions? -, hi havia un motiu per anar a aquell bosc - Pensa en una excusa, ràpid -. Abans puc anar al lavabo? - La mare de l’Hero em mira irritada, però tot i així em somriu falsament i fa que sí amb el cap.



Els guardes m’agafen, m’aixequen de la cadira i em condueixen al passadís que porta al lavabo. Una vegada arribo, aprofito per a refrescar-me la cara com puc i penso en les possibilitats que tinc d’escapar. Però la realitat no triga molt a recordar-me que no sé on soc i això no ajuda al meu pla per fugir. Miro per una petita finestra que hi ha a dalt del lavabo, el que veig són edificis antics, fàbriques, i una casa dalt d’una muntanya, era una casa molt estranya, semblant a la de les antigues pel·lícules de l’oest. Un dels guàrdies pica a la porta i pregunta si ja he acabat, al final no em queda més remei i surto. Tornem a la sala on són l’Achlys i l’Hero.



- Ja està preparat el senyoret? - Em pregunta una altra vegada mentre tremolo, no de por, sinó d’impotència. Faig que sí amb el cap, encara sense aconseguir mirar l’Hero a la cara - Doncs vinga, que l’audiència t’espera.



- Hero, primer de tot et vull dir que no t’emprenyis, perquè això és molt important i difícil d'explicar per a mí i no volia involucrar-vos a cap de vosaltres en tot això.



- Què vols dir? Leandre, què passa? M’estic començant a espantar, digue’m ràpid, vinga.



- Us ho anava a dir després de l’excursió al bosc, una vegada tingués les idees clares i ho tingués tot pensat i preparat, però no he tingut oportunitat de preparar un discurs per a que no fos tan...impactant - Ja no està trista, ara està confusa,molt confusa - . No he tingut l’oportunitat per explicar-vos tota la veritat.



- Què dius? Ara no és el moment indicat per a contar-me la teva vida, Leandre.



- És necessari: vinc d’un lloc on la gent que hi viu no és com la resta, tenen capacitats especials, es podria dir. Cadascun pot controlar al seu gust de diferents elements - Em mira sense comprendre, però a la seva mare li brillen els ulls de l’emoció. Un suspir escapa dels meus llavis i, amb els ulls tancats amb força, la bomba estalla -. Tinc el poder de controlar la terra, Hero.



- Què, com et quedes, estimada? - L’Achlys està com si estigués veient el millor programa de televisió de la història - És fort, oi? Jo si hagués sigut tu tampoco m’ho esperaria, i menys d’ell, que és una persona molt sincera.



Ens vam quedar una estona en silenci. La tensió es notava a l’ambient.



- Per què? - Miro a la meva amiga, però no em parla a mí - Per què ens fas això? Tu no ets així, et conec mare, no faries mai una cosa com aquesta. No tens dret a obligar-lo a dir-me això contra la seva voluntat, confio que tingui raons per no haver-ho dit abans, però tot i així, és la seva elecció, no la teva.



- No ets qui per reprotxar-me res! - Crida sa mare - Jo no t’he tractat malament en cap moment, Hero! - S’aixeca, comença a caminar per la sala i a agafar-se el cap entre les mans mentre parla sola - Jo l’estimava, l’estimo. Ja, però m’ha abandonat. Però no li vull fer mal. D’acord - Es gira amb els ulls plorosos -. Us estimo, de veritat. Però és inevitable que us faci mal - Una altra vegada el somriure de nena il·lusionada -, i què millor moment que ara, que ja no hi ha secrets entre nosaltres? Emporteu-vos-la, que he de parlar amb el noi un momentet.



- QUÈ? NO! QUÈ ESTÀS FENT MARE? NO! - Se l’emporten mentre lluita per a ser lliberada - LEANDRE! - Per molt que intento anar darrere d’ella, no puc, però el terra tremola sota els nostres peus, i això significa que m’estic començant a emprenyar.



No sé d’on trec les forces per trencar les cordes que em tenien lligat a la cadira i corro cap a la porta, fent a la dona a un costat d’una empenta. Sort que no havien avançat molt, perquè si no els hauria perdut de vista i, per tant, també a l’Hero. Fent que el terra tremoli més notablement, aconsegueixo deixar fora de joc als guardes.



- Vinga - Dic a l’Hero mentre l’ajudo a aixecar-se -. Hem de trobar a la resta.



Mentre recorrem els passadissos del lloc, m’adono que no hi ha molts guàrdies, cosa molt estranya, ja que hauria de ser un lloc amb molta vigilància. Al llarg de les parets hi ha llargues fileres de portes que donen lloc a habitacions majoritàriament ocupades per persones d’aspecte dèbil i fràgil, no vull ni imaginar la de temps que porten aquí tancats i, molt menys, què hauran fet per a ser aquí.



Després d’una estona buscant, trobem a la Xi, a l’Amando i a l’Abdul en cambres contigües. Les portes no s’obrien, però, per a la meva sorpresa, l’Hero havia agafat una targeta d’identificació d’un dels guardes.



Una vegada tots junts, seguim buscant la sortida però amb més pressa i necessitat que abans, ja que quan vam obrir la porta de la Xi, que va ser la primera, van activar l’alarma.



I, de sobte, allà és. Com una llum al final d’un túnel, la porta que ens obrirà pas a la llibertat. En aquest moment no soc conscient de res del que passa, estic tan embadalit, que m’he oblidat de tot, només tinc atenció per a mirar la porta. Fins que escolto el tret d’un arma.



EPÍLEG



- Bon dia - va dir el metge al Leandre -. Què, com et trobes avui? Després de la medicació sempre estàs una mica cansat - Ell, com era costum, es quedava a un racó de l’habitació en posició fetal, sense moure’s -. Avui tampoc tens ganes de parlar..?, ho entenc. Et portem l’esmorzar: torrades amb melmelada i mantega, com sempre - No havia resposta per part del noi, va suspirar, resignat -. Bé, doncs després tornarem.



- Estan bé? - L’home, que s’havia girat per tornar cap a la porta, va mirar el Leandre, sorprès.



- Qui, Leandre? Qui vols saber que està bé?



-Els meus amics - va xiuxiuejar amb la veu trencada -, van aconseguir fugir?



- De qui parles, Leandre? - la confusió i la preocupació del metge anaven en augment.



- Els meus amics - El Leandre va girar-se i a poc a poc va anar aixecant-se -: l’Amando - conforme parlava s’apropava més a l’home -, l’Abdul - el doctor podia apreciar els ulls de desquiciat del pobre noi -, la Xi i l’Hero - va llançar-se sobre l’ajudant del metge -. ON SÓN? DEIXEU-LOS ANAR!



- Seguretat! Pacient descontrolat!



Els guardes van entrar per a immobilitzar-lo. Una vegada van treure'l de sobre de l’ajudant de l’especialista, van sortir tots dos de la petita habitació. El jove, que era nou tant al psiquiàtric com al treball, va preguntar al seu mentor:



- Què li passa, a aquest noi?! - tenia la respiració agitada i el cor li sortiria del pit en qualsevol moment. L’home, ja cansat de la situació del pacient, va agafar la fitxa tècnica i la va llegir:



Nom: Leandre

Cognoms: Zabat Floros

Edat: 24

Trastorns: esquizofrènia (alteracions de la personalitat, al·lucinacions i pèrdua del contacte amb la realitat); trastorn de l’humor (pertorbacions de l’humor); trastorn delirant (presència d’una o més idees delirants o fora de la realitat) i ortorèxia (evita ingerir aliments que duin proteïnes, grasses i vitamines).



- Pobre, jo també estaria així si estigués al seu lloc - va dir l’ajudant, començant a caminar cap al pati del psiquiàtric -. M’encarregaré de fer-li la vida més amena durant la seva recuperació.



Dit això, mentor i alumne van abandonar la zona de rehabilitació de pacients difícils.
 
dikramireiapaula | Inici: Història de Leandre i Hero Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1128 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  139 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO












Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]