F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
Un petit gest (marmasachs)
Inici:  Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
Capítol 3 Àngel de la guarda

En molt poc temps van prosperar molt. En Kafka no havia pas jutjat malament l'Aura: aquella nena era prodigiosa. Van repassar totes les matèries i en totes destacava. Sovint li agradava comentar el que sentia a la televisió de la Sra. Newman o llegia als diaris que aquesta ja no volia. Feia unes reflexions sobre l'actualitat molt madures, amb crítiques sobre les diferències socials i les poques oportunitats de la gent sense recursos. De fet, tenia ben clar que, de gran, li agradaria ser escriptora i poder mostrar a un món capitalista i materialista com el nostre que el sistema necessitava un canvi.

Els dies passaven i, mentre l'alegria pels progressos acadèmics envaïa el vell home, la malaltia de la mare de la nena empitjorava. Els metges els havien advertit: cada cop els pulmons estaven més fatigats i funcionaven amb més esforços. El temps de vida que li quedava a la pacient era molt escàs. En Kafka va decidir que havia arribat l'hora de parlar amb l'Aura. Va adjudicar el moment a una llarga lliçó de llengües.

- D'això... m'agradaria explicar-te una cosa.

- Sobre els pronoms febles? No, si us plau, són un embolic!

- No, no. Bé, recordes la primera vegada que ens vam trobar? - la petita va assentir - Doncs hi va haver una cosa que em va sobtar molt, de tu. Vas intuir que havia passat alguna cosa amb la meva filla. Bé, vas encertar. Ella estava molt malalta, tenia càncer de pulmó. No va ser fàcil afrontar-ho i de fet van ser uns anys molt foscos per a mi. Sé que ara estàs passant per uns moments molt durs i no et vull mentir, la teva mare està molt greu i ens hem d'avenir al que pugui passar. Només vull que em tinguis present i sàpigues que pots comptar amb mi en tot moment.

I, per primera vegada d'ençà que la coneixia, l'Aura va trencar a plorar. No era com aquell plor que tens després d'un mal dia, o com el de quan retens massa emocions. No; era replet de dolor i agonia. Havia aguantat amb fermesa davant de tothom, però havia arribat al seu límit. Al cap i a la fi, només era una nena petita afrontant una situació que se'ns fa gran tant als adults com als joves.

L'enterrament es va dur a terme al cap d'una setmana. No hi havia massa gent, però tampoc va ser necessari. Les persones que havien estimat aquella dona eren allà. En Kafka va decidir, després de consultar-ho amb la petita, que l'adoptaria.

I així va ser com, aquells qui durant uns anys havien estat complets desconeguts, van créixer l'un al costat de l'altre com a pare i filla. Ella mai havia gaudit d'una figura paterna, sempre s'havia hagut de buscar la vida. Ell veia reflectida en l'Aura la filla que anys enrere havia perdut. En els bons i mal moments hi eren l'un per l'altre, puix que la relació que els unia era molt estreta.

L'Aura va continuar estudiant i va anar a la universitat. Allà va cursar periodisme, on va descobrir que els reportatges eren la seva passió: injustícies socials, discriminació a la dona, bretxa salarial, racisme... Tots els problemes de la nostra societat quedaven plasmats a la seva petita columna del diari local de la ciutat. Els seus reportatges cridaven l'atenció per la seva franquesa i va ser premiada diverses vegades. No va trigar massa a ser cridada per un dels diaris més importants del món:The New York Times.Milers de persones van poder reflexionar i adonar-se del que passava arreu del món gràcies a les seves fortes opinions i conviccions.

En Kafka va arribar als seus últims anys de vida veient èxit rere èxit a la vida de la seva filla. Amb orgull la justificava cada cop que algú la posava en dubte i va assistir a cada entrega de premis, gal·la o esdeveniment a què fos convidada.

Un dels seus discursos més cèlebres, que trobo important compartir, deia així:



"Molts em valoreu perquè us agrada el que critico, us agrada que us faci pensar. Deixeu-me dir que no tinc els valors que predico per casualitat. Molta gent pateix una vida cruel i dura; gent sense recursos, a qui la vida els ha girat l'esquena. La meva lluita es basa a conscienciar el món i aconseguir unes condicions favorables per a ells.


Sovint, m'agrada recordar-me d'on vinc per poder valorar el que tinc. No he tingut una vida fàcil i ningú m'ha regalat res, però si sóc aquí ara, és només per un motiu: no m'he rendit mai. Per molt complicades que siguin les circumstàncies, sempre hi ha una mà amiga que t'ajuda a aixecar-te. Aquest, per a mi, va ser el meu pare. Sense ell no seria qui sóc, i probablement m'hauria vist anul·lada per la vida.​

A vegades, quan menys t'ho esperes, el teu àngel de la guarda apareix.

Dono gràcies una vegada i una altra, per haver-me trobat amb tu aquell matí d'estiu al parc Steglitz. Mai oblidaré com un petit gest com el teu, pare, em va salvar la vida."


I així, encara que fos coneguda a tot el món, es va adonar que només necessitava una cosa per ser feliç: ser estimada. Dins el desgastat cor d'en Kafka, l'amor per a ella era tan gran que no es podia ni mesurar. Ell, ja no es va sentir mai més sol. Ella no ho va estar mai més.

I així va ser com dues ànimes perdudes es van salvar mútuament sense adonar-se'n.

 
marmasachs | Inici: Kafka i la nina que se’n va anar de viatge Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1128 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  139 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO












Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]