F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
(Leti)
Inici:  Història de Leandre i Hero
Capítol 3 El destí amb somriure





S’escoltaven sons del monitor, i gent de fons xiuxiuejant, va girar el cap i va veure la silueta de la nena, estirada al seu costat i de cop, es va fer tot fosc, els ulls se li van tancar.

Estaven agafats de la mà, tots contents, la seva dona i la seva filla, caminant per la muntanya. Era una dia asolellatt, amb una petita brisa que feia ballar els rínxols de la seva dona. De sobte la seva nena va caure a la gespa, desplomada. Ell i la dona es van preocupar molt i amb ella en braços van sortir corrents cap al poble, i van trucar una ambulància. La nena no es va recuperar, la seva dona no va suportar la seva mort i va marxar d’allà i mai més va tornar. Va quedar ell tot sol, allà a la sal, amb l’esperança que la seva filla tornés corrents i l'abracés, però mai va ser així. Va trigar anys i anys en recuperar-se de la pèrdua de la seva filla i de la desaparició de la seva dona. El noi va anar a la mateixa muntanya la qual va ser la seva fi, i va caminar i caminar, va seguir una claror que hi havia al fons del camí, cada cop brillava més i s’apropava més, es va enfonsar dins d’aquesta llum i…

En Kafka va obrir els ulls, es va trobar confós, tombat al costat de la nina, després del seu son, va saber que la pèrdua de la seva petita va ser dura, no volia perdre-la amb ella també, així que es va disposar a donar el seu cor. Després d'aquesta decisió els metges es van posar en marxa, li van posar l'anestèsia i es va adormir. Aquest trasplantament era dels més complicats però no imposible, la part dolenta era que l’home, probablement, no sortiria viu d’aquella operació.

Van passar dies, quan van adormir en Kafka, va començar a veure-ho tot fosc i va caure en un somni profund. Veia tot negre i, de sobte, es va trobar en un passadís completament fosc i immens, no sabia què fer, llavors va començar a caminar, poc a poc, i a mesura que anava passant pel passadís veia fotos emmarcades però no sabia què eren fins que es va parar davant d’una imatge i es va adonar que era ell, però i què feia en aquell quadre? Va seguir caminant, observant detingudament cada imatge i de sobte va arribar a l’ última imatge i es va començar a enfonsar a dins i va aparèixer com una tercera persona dins un escenari que ja havia viscut… Era el parc, el parc on va trobar la nena! Es va fixar en ell com l’observava i se n’anava, des d’aquell dia no va dormir mai més bé. Va anar corrents per evitar que no li pasés allò i de sobte va caure al fons de la terra i va acabar en el passadís un altre cop. Anaven passant records i més records, fins l’últim, li estaven transplantant el cor, la nena sobreviuria i observava el seu cos inert sobre aquell llit. Però… mentre estava al passadís, una llum, una resplendor, el va cegar i amb aquesta llum tan forta de sobte va obrir els ulls, es trobava a un llit a l’hospital, però sense ningú al costat. Llavors algú va entrar a l’habitació, era la seva dona plorant perquè s’havia despertat del coma que havia patit. Unes setmanes més tard li van donar l’alta i va anar al parc. Ell també era un més entre tants, solitari, amb els passos perduts sota el mantell del matí. La seva ment volava lliure d’esquena al temps, que allà es bressolava amb la llangor de la calma i es gronxava alegre al cor dels passejants. Aquell silenci… Trencat tan sols pels jocs dels nens, les veus maternes de crida, reclam i advertència, les paraules xiuxiuejades a cau d’orella i poca cosa més. Aquell silenci… El riure d’una nena, fort, convuls, sobtat, va fer que Franz Kafka s’aturés. En Franz va girar el cap i va veure una nena, petitona, d’uns vuit anys, tenia la pell blanca com la neu. Els ulls blaus marins brillants, i un somriure brillant. En Franz sabia que la coneixia, havia viscut una història llarga i conmovedora. Es va fixar en la nena, feliç, corrents amb la seva mare.

Tota aquesta història la vaig decidir apuntar al meu diari, en kafka i la nina que se’n va anar de viatge, de viatge a un somni molt profund, deixant una història imaginada escrita en mi.

 
Leti | Inici: Història de Leandre i Hero Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1128 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  139 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO












Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]