F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
Torno a ser aquí? (lauraijemi)
Inici:  Canto jo i la muntanya balla
Capítol 3 L’últim viatge


  • - Júlia?! - Va dir l’Anna


La Júlia es va llançar als braços de l’Anna i la va abraçar molt fort.


  • - He passat molta por, Anna, no sabia quan tornaria.

    - Tornar d’on Júlia?

    - Del futur, he viatjat al 2026 i no sabia com tornar.

    - Uouu, Júlia, jo no he vist que marxis en cap moment, has estat aquí tota l’estona.

    - No ho sé Anna, no sé com funciona tot això dels viatges sorpresa, potser es para el temps aquí quan no estic. El que et puc assegurar és que porto un dia sencer visquent al 2026.

    - I què has fet allà tant temps?


La Júlia posa els ulls amunt i s’espera uns segons abans de respondre.


  • - He conegut a un noi.

    - Uuuuhhh, un noi?! Explica ja de ja.

    - Bé, té sis anys més que nosaltres.

    - Una mica gran no?

    - Pensa que estava al 2026, o sigui realment té la nostra edat.

    - No ho havia pensat! - L’Anna riu.

    - Va ser el primer que vaig veure al arribar allà. Vaig passar el dia amb ell i vam anar a un centre comercial a passar el dia per a distreure’m una mica. Ja t’explicaré tot el que vaig veure, una passada! Excepte la moda, això és horrible Anna. No podem deixar que la roba sigui així al 2026. Bé, tot això és un altre tema.

    - Ves el que és interessant, Júlia!!! Va passar alguna cosa?

    - No… Tu espera’t. De camí a casa seva, em vaig adormir al cotxe, em vaig despertar al sofà de casa seva sota una manta. Llavors, va arribar ell i vam estar parlant. Jo tenia molta por Anna. I em va acollir en tot moment sense saber qui sóc. Vaig explicar-li que era del 2020 i em va creure. Sense cap explicació raonable va confiar en mi, i jo en ell. Li vaig estar molt agraïda de tot el que va fer per mi.




  • - Oooixxx, què maco Júlia.

    - Sí, però, ara estic aquí, i no amb ell. I crec que una part de mi em crida a tornar-lo a veure. No ho sé Anna, però, crec que l’estimo.
    - Que l’estimes?!?! Això són paraules molt grans eeh Júlia, pensa que només fa un dia que el coneixes.

    - Ho sé Anna, però de veritat que crec que és recíproc.


    - Pufff, no sé què dir-te Júlia, hi ha nois molt estúpids en aquesta vida. Com es deia?

    - Èric.

    - I què penses fer ara?

    - Vull tornar a veure’l, ni que sigui uns minuts més per parlar de tot això que sento i probablement ell també senti.

    - I com penses tornar?

    -He de descobrir com es provoquen aquests viatges.






Estem a última hora, socials. Porto des de llengües que no deixo de pensar en el perquè d’aquests viatges, com? Des de quan?

He començat a analitzar l’abans i el després de cada cop que he viatjat i crec que tinc una estranya idea de com faig els viatges. Les flors, o més ben dit, el que em provoquen… quan estornudo. No estic del tot segura, però crec que sí. L’únic que no em quadra és que abans que em passés tot això jo ja esternudava i mai havia viatjat en el temps. Deu ser una altra cosa.






Ja he arribat a casa. He dinat de pressa i molt pensativa. He de trobar la manera de tornar, sigui com sigui. He escrit llistes de totes les coses que recordo dels viatges, els anys als quals he viatjat, en les condicions que estava. Tinc tot l’escriptori ple de papers desendreçats. Tanco els ulls i penso en el primer viatge, el del dinar dels macarrons, per què en aquell dia? Què vaig fer abans d’allò?




Una petita bombeta s’encén al meu cap. El llibre de l’àvia! Vaig estar llegint el llibre que em va regalar l’àvia abans de morir! Tot va començar allà. Un llibre màgic? No ho sé amb total certesa, ella ja no hi és aquí per a preguntar-li. Però l’àvia és així d’imprevisible. Ella és capaç d’amagar una cosa així tota la vida. Realment l’origen de tot això no és el més important. La qüestió és que vull tornar a veure a l’Èric. I no sé si esternudant ho aconseguiré, però no em puc pas quedar de braços plegats, he d’intentar-ho. Demà al matí ho provaré amb l’Anna.




Ja estic a l’institut. Li he explicat a l’Anna la meva hipòtesi, li costa de creure. Tot i això, no hi ha per què no intentar-ho. Hem demanat al professor d’anar al lavabo per “urgències femenines”. Hem passat pel pati i l’Anna ha agafat unes flors que duien bastant pol·len. Hem entrat a un dels lavabos. M’he assegut sobre la tapa del vàter i he ensumat les flor al màxim. Al cap d’uns pocs segons… A A A AXUS!



  • - Béééé, ha funcionat! Ja no estic amb l’Anna.


Surto del lavabo a correcuita i començo a buscar a l’Èric per tot arreu. Quan surto de l’institut no veig la universitat. Ai ai ai, se’m passa pel cap una terrible idea. M’apropo a una senyora gran que passava pel carrer i li pregunto a quin any estem:


  • - Perdona noieta, però si m’estàs intentant fer algun tipus de broma ja te'n pots anar per on has vingut!

    - No no senyora, de veritat que no li vull faltar el respecte.

    - Mira nena no estic per perdre el temps amb ximpleries.


No va ser gens agradable. Vaig entrar a la primera llibreria que trobo i vaig anar directe a agafar el diari: 1 MAIG 2009


  • - QUÈ?! No, no, no, no, no! Això no! No pot ser, si us plau no!


Vaig deixar caure el diari de les mans. Vaig sortir corrents de la tenda mentre l’amo em feia crits de si tot estava bé. Vaig córrer fins al parc més proper, em vaig apropar a unes flors i.. A AXUS


  • - Anna!

    - Júlia? Ha funcionat?

    - Sí, o sigui no!

    - Sí o no?

    - He viatjat, sí.

    - Uooou, que bé, i què, què diu l’Èric? Tot correcte?

    - No! Fatal! Horrible!

    - Què ha passat?

    - No he anat al futur, he anat al passat.

    - Hòstia!

    - No havia tingut en compte això, no sé què és el que fa que vagi al passat o al futur. No sé com anar al 2026.

    - Júlia, no és per ser pessimista, però hi ha molts anys per on anar. I em fa por que en algun d’aquests viatges misteriosos marxis i no tornis. Que passa si allà et fas mal o et passa alguna cosa, com tornaràs?

    - Anna, no hi ha perill, necessito veure a l’Èric, acabar de parlar les coses. Quan això estigui fet tornaré i no marxaré mai més.

    - Júlia…- L’Anna em va posar ulls de pena.

    - Confia en mi. Sé el que faig. Tornaré a intentar-ho, fins que aconsegueixi anar a 2026!


De sobte em ve un esternut i… AXUS!

Quan obro els ulls veig molta claror i quan finalment començo a veure-hi bé, veig que estic a un carrer on hi ha molta gent i segons després m’adono que sóc a un dels carrers principals de la ciutat, prop de l’universitat AMUR. Començar a buscar a l’Èric perquè havia de parlar amb ell urgentment.


Al cap de cinc minuts buscant-lo, el veig, està al costat d’una botiga parlant amb un noi, de la seva mateixa edat i, segurament amic seu. L’Èric va amb uns texans negres, una dessuadora blanca i amb una jaqueta texana a sobre. Que guapo que és…

M’acosto mica en mica per a veure si em veu però no, fins que el final decideixo apropar-m’hi tant com per poder parlar amb ell.



  • - Hola Èric!

    - Eii, Júliaa! Què tal?

    - Molt bé, la veritat.

    - Dani aquesta és la Júlia, de qui et vaig estar parlant…

    - Ah, ostres! Encantat

    - Igualment!!

    - Èric, tens un minut? He de parlar amb tu!

    - Sí, sí, es clar!


L’Èric li fa un gest al seu amic com dient-li que els deixi sols un moment. I en Dani el mira amb una casa seductora mentre l’Èric i la Júlia se’l queden mirant amb cara de incertesa.


  • - Digues Júlia, tot bé?

    - No gaire, la veritat…

    - Per què?

    - Sé que fa literalment un dia que ens coneixem però quan estic amb tu, noto una connexió especial. És com si estiguessim predestinats… no sé si tu també sents el mateix però preferia dir-t’ho abans que quedar-me sense la resposta.

    - La veritat és que a mi també m’agrades. I em sento molt bé amb tu. O sigui que puc dir que sento el mateix que tu. - Va dir l’Èric una mica tímid.





No sé ni com ni per què ens vam anar acostant l’un a l’altre mica en mica i sense que me'n adones, els meus llavis, es trobaven amb els seus. Segons després, ens vam abraçar i mentrestant, pensava en aquell moment que acabava de passar, només el puc descriure amb una paraula: MÀGIC.



  • - Èric, t’he de parlar d’una altre cosa que no m’agrada tant.

    - Diga’m...

    - Quan torni al present, que no sé quan serà, ja no ens podrem tornar a veure més. Això vol dir que hem de passar el màxim temps possible junts fins que me’n vagi.

    - Júlia sé que aviat arribarà aquest dia, i es haurem de despedir per aquest motiu, com tu dius, vull passar el màxim de temps amb tu.


Després d'això vam passar una setmana junts. Cada dia fèiem coses noves i ens ho passàvem perfecte, fins que va arribar el dia.

Estavem passejant pel centre de la ciutat quan de sobte vaig començar a sentir aquella picor i jo, ja sabia què volia dir. Aquella meravellosa aventura amb l’Èric s’estava a punt d’acabar. AXUS..!! Obro els ulls i veig que ja no estic al carrer. Estic a casa!!!!



L’endemà al matí, vaig cap a l’institut amb l’Anna i li explico tot el que va passar amb l’Èric. A l’entrar per la porta em creuo amb un noi que em sona moltissim. Era l’Èric!!!! Òbviament, ell no era conscient de que m’havia conegut al futur… Només faltaria jajajjaja

Me’l vaig mirar amb una altre cara… què diferent serà d'aquí sis anys!

 
lauraijemi | Inici: Canto jo i la muntanya balla Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1128 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  139 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO












Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]