F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
Històries d'Abans i Després (Aguacates)
Inici:  Canto jo i la muntanya balla
Capítol 3 Demà

M’assec dins de la cabina del meu Querubí. Tot i que la urgència de la situació m’hauria de constrènyer, em prenc uns segons per relaxar-me i passar la meva mà dreta pel taulell del comandament amb delicadesa.

- Capità? - La veu d’Europa a través dels auriculars em treu de la meva abstracció.

- Sí, perdó, estava una mica distret.

- No hi ha temps per distraccions, Silva – s’afegeix en Magnus. Ell sempre em diu pel nom de pila - Fènix III a punt.

- Perdó - reviso que tot estigui correctament. Pitjo els pedals dels meus peus, primer el dret i després l’esquerre. Els alerons s’inclinen sense cap problema.

- Fènix IV a punt. - diu Europa. M’apresso una mica més en revisar el blindatge de l’aeronau.

- Fènix II a punt. - diu Alba.

Pujo una mica la palanca de potència a la meva esquerra. Els motors ronronejen impacients.

- Fènix I a punt. - somric – Niu?

- Aquí Niu – diu la familiar veu femenina de la estratega anònima que dirigeix la nostra branca. - la batalla contra la ciutat identificada com a Tianguojing no està anant com havíem planificat. Pel que hem estat capaços de veure fins ara, utilitzen un armament relativament similar al nostre, encara que els seus Àngels són més blindats que els nostres i la seva capacitat tàctica s’ha mostrat superior. Tot i ser inferiors en nombre (aproximem uns sis-cents), estan eliminant als nostres Àngels de baix rang i fins i tot afecten als nostres Trons. - es va produir un curt silenci. Quan la veu va tornar a parlar ho va fer una mica més apressada– una branca de Virtuts ha estat completament aniquilada. Esquadró Fènix, se us requereix immediatament al camp de batalla. Us veureu recolzats pel Primer Esquadró Executor. També s’utilitzarà l’artilleria antiaèria del Déu. La nostra situació és complicada.

- Perdó, m’ha semblat que no ho he escoltat bé – va dir l’Alba consternada – m’ha semblat que has dit que es farà ús de l’artilleria antiaèria. Què volies dir?

- Exactament el que has escoltat, Fènix II – contesta Niu – sabem que és un sistema extremadament perillós i que encara està en desenvolupament, però aquest cop haurem d’anar amb tot el que tenim. Posteriorment us explicaré el que heu de fer més explícitament respecte a l’artilleria antiaèria. Ara la prioritat és sortir a l’espai de combat. Començo amb el compte enrere: 3, 2, 1... - compta Niu – Ignició.

Pugem la potència dels dos motors a reacció i els Àngels començen a elevar-se verticalment. Davant nostre, la comporta de l’hangar s’obre, deixant al descobert el cel blau al que ja estàvem tant habituats.

- Inicieu post-combustió. - afegeix Niu. A la meva dreta hi ha la palanca de la post-combustió. L’agafo i la premo lleugerament endins. Sento una sotragada i surto disparat cap a enfora de les portes del hangar a centenars de kilòmetres per hora. Poc després, em segueixen l’Alba i en Magnus, i finalment surt Europa.

- L’objectiu es troba en uns trenta kilòmetres direcció nord-est. Formació en falca invertida. En cinc minuts se us afegirà l’esquadró Basilisc. Quan arribi rebreu més informació. - sentencia Niu.

Vam estar una estona en silenci, concentrats en el combat que venia. Què és el que en sabia, d’ells? Pel nom de la ciutat enemiga, es pot deduir que el seu origen deu ser d’alguna cultura oriental. Pel que havia explicat Niu, tenien menys aeronaus però eren de millor qualitat. Vaja, no costa gaire tenir menys aeronaus que Neo Barcino, que disposa d’una flota de gairebé un miler d’Àngels, i la majoria estaven en bones condicions. Niu va concretar de que hi havien unes sis-centes naus. Tenim un terç d’efectius més que ells... No obstant això, estan massacrant als meus compatriotes, i han pogut destruir una branca sencera de Virtuts. Ni m’imagino com deuen estar les altres branques d’Àngels. Per la gravetat de la situació, puc aproximar que hem perdut entre cint-cinquanta i dos-cents Àngels, una quantitat considerable. Un cinquè de la flota total. Una esgarrifança em va recórrer l’espina dorsal.

- Creieu que és cert que faran servir l’Artilleria? - pregunta en Magnus pel canal privat.

- Ho he estat pensant i no ho crec, sincerament. - interfereix l’Alba – serà alguna classe d’incentiu.

- No estic segura de que sigui fals – la talla Europa – sembla ser una situació desesperada, i si realment és així, l’Artilleria encara és massa defectuosa com per defensar la ciutat en el seu propi cel. Hi han explosius que poden fer malbé la mateixa ciutat, i no hi ha garantia de que arribin a tocar als seus objectius. Suposo que ho faran com a prova.

- Mentre nosaltres estem en una zona en la que podem resultar danyats?

Vaig escoltar en silenci com discutien, pensant en el que havien dit sobre l’ús de l’artilleria antiaèria. Jo tampoc les tenia totes, respecte aquell tema.

- Què hi dius, Silva? - diu de cop en Magnus.

- Jo en sé tant com vosaltres. Millor esperar a que ens donin més instruccions. D’aquí poc arribarà l’esquadró Basilisc. - tanco la línia privada i obro la pública - Niu.

- Digues. - Respon immediatament, com si estigués esperant.

- Obre la línia de ràdio amb Basilisc, si us plau. D’aquí poc passaran els cinc minuts i ja devem ser prop.

- Rebut.

Van passar uns segons en silenci. De cop, Niu torna.

- Ja ets en línia amb l’esquadró Basilisc.

- Aquí el Segon Esquadró Executor, nom en clau Fènix, unitat Querubí, codi 9741. Em rebeu?

- Aquí el Primer Esquadró Executor, nom en clau Basilisc, unitat Querubí, codi 9723, copiat. - em respon al cap de poc una veu femenina.

- Sóc el capità Silva, Fènix I. Estic parlant amb la capitana...?

- Capitana Lucil·la, Basilisc I. - es presenta – enviï les seves coordenades per a ajuntar-nos.

- Crec que no farà falta – intervé de cop en Magnus – són allà davant.

Miro en la direcció assenyalada i veig una altra formació en falca, l’únic que no estava invertida com la nostra.

- Som a les vostres set, esquadró Basilisc. Redueixi la velocitat. Niu, instruccions.

- Us col·locareu en una formació en falca invertida un altre cop, l’únic que aquesta vegada serà combinada amb el Primer Esquadró Executor. Pugeu quatre-cents metres i vireu rumb sud-est. Els envoltareu i tractareu d’atacar-los des del flanc. Respecte a l’Artilleria Antiaèria transmetrem les mateixes instruccions a la resta d’esquadrons. Trigarà una mica a ser carregada, potser uns deu minuts per estar en el seu rendiment òptim. Mentrestant, haureu d’intentar concentrar el combat en un mateix punt. Les coordenades us les transferirem en breu. Quan l’Artilleria sigui posicionada i falti poc per a estar llesta, rebreu un petit missatge en el que hi haurà la paraula ``dispersió´´. Quan això passi, haureu d’esperar deu segons. Un cop transcorreguts iniciareu la post-combustió per a sortir a tota velocitat del punt X, lloc que serà durament bombardejat per l’Artilleria. Si queda algun reducte, elimineu-lo.

- Tal com ho expliques sembla bufar i fer ampolles. Quin és el percentatge d’èxit? - va preguntar una veu desconeguda. Al panell de ràdio sortia que qui parlava era el pilot de Basilisc III. El dubte el compartíem tots.

- El percentatge d’èxit exacte actual és d’un 11,720%.

- Que motivador – bufa en Magnus.

- Si ens han fet servir és perquè realment fem falta. Les nostres missions són les més difícils. - responc - Ara ens demanen que ens infiltrem darrere de les línies enemigues sense ser descoberts. Sona divertit – somric – per alguna cosa som forces especials, no?

- Esquadrons Executors, bona...- comença a dir Niu.

- Merda! Contacte a les dos! - crida de cop el pilot de Basilisc II.

- Darrere també! - afegeix l’Alba – això no pinta gens bé!

- És una emboscada! Disperseu-vos! - exclamo – l’entreteniment té l’amabilitat de venir a nosaltres.

- Rebut. Agafo el flanc esquerre – somriu en Magnus.

- M’agafo els de la dreta.– s’apressa a dir Europa.

- Alba, ves a pels del davant. Jo m’encarrego dels que tens darrere. Passaré per sobre teu en tirabuixó.

- Copiat. - confirma Alba.

- Basilisc I, aquí Fènix I. Estem llestos per a entrar en combat. Contacte amb l’enemic en set segons.

- Aquí Basilisc I, copiat. També estem organitzats. Quatre segons per a contacte...

- No! Quatre segons no! - exclama la veu provinent de Basilisc II - També venen de... - la seva veu es talla sobtadament.

- Lupus! Hem perdut a un home! Venen de sota! - exclama preocupada Lucil·la.

- Dividim-nos, ara! - exclamo – us he dit que m’encanta aquesta feina?

- Capità, efectuem el tirabuixó igualment? - pregunta Alba.

- Sí, ara mateix! Un, dos, i...

Dono un cop d’ull al meu voltant. Davant tenim a les tres aeronaus que hem vist abans. Calculo que darrere hi han quatre aeronaus més. Des de sota també en venen, probablement unes cinc. Miro ràpidament cap amunt. A uns set-cents metres per sobre nostre veig uns centelleigs inusuals. Quatre més. En total deuen ser setze. Ens doblen en nombre. Torno a la realitat. Tot ho he pensat en menys d’un segon.

- Alba, ara! - exclamo.

De cop, l’Alba accelera cap a endavant, com si anés a xocar-me. A l’últim segon giro cap amunt. La força concèntrica m’empeny cap al seient, i noto un lleuger mareig, però els anys d’entrenament m’ajuden a tolerar-lo. Giro el meu Querubí en barril sobre si mateix i passo a escassos metres per sobre l’Alba. Escolto com ella dispara a les aeronaus que tenia davant. Jo apunto a els Àngels d’enfront. Són diferents als nostres: més allargats i més prims, d’aspecte dèbil. Però no devia deixar-me enganyar. Ens havien dit que el seu blindatge era superior al de qualsevol àngel que tingués Neo Barcino. Apunto al que sembla ser la zona de combustible i premo el gallet. Estem a escassos segons l’un de l’altre. L’Àngel enemic també em dispara. Giro sobre mi mateix en un altre tirabuixó i les seves bales passen per la meva esquerra, sense tocar-me. Quan l’aeronau és davant meu durant poques mil·lèsimes, miro si els meus canons li han fet qualsevol mena de dany. No gaire més que unes ratllades. Merda. Inclino el meu Querubí cap a l’esquerra i dono mitja volta per col·locar-me a la seva cua. Quan m’he donat la volta ja és a uns quants centenars de metres enllà.

- S’estan escapant? - pregunta amb consternació en Magnus.

- Si ho intenten, no els deixeu fer-ho. - ordeno.

Pujo la potència del meu motor i em llenço darrere d’aquella aeronau tant estranya. Encara està a cinc-cents metres de mi, fora de la meva línia de tir. Espero amb paciència. Probablement girarà cap a l’esquerra i donarà la volta. Quan inclini l’aeronau serà quan estigui més exposat el pilot. Tres, dos, un... l’aeronau gira, però no cap a l’esquerra. Fa un gir brusc cap a la dreta, totalment inesperat. Jo, que ja tenia al meu Fènix orientat cap a l’esquerra, haig de fer un gir forçat en direcció contrària. Un altre cop la força centrífuga em deixa trastocat, més que el cop anterior, però intento que no m’afecti. Serro les dents de l’esforç. Veig a l’aeronau davant meu. Haig de girar més. Començo a perdre la consciència. Una mica més. L’altre Àngel no perd l rumb, fet que m’ho posa una mica més fàcil. Giro encara uns graus més a cinc-cents quilòmetres per hora. El meu Querubí comença a tremolar. La vista se’m torna encara més fosca. Apunto. Torno a prémer el gallet. Les meves bales perforen la cabina del pilot. L’aeronau enemiga deixa de girar i es queda volant cap en línia recta. Baixo la velocitat i també deixo de girar. Trigo uns set segons a recuperar-me. Em poso a la dreta de l’altre Àngel i miro dins la cabina. Està salpicada d’un líquid vermell. No m’agrada apuntar als pilots directament. Però en aquest món o mates... o et maten.

Obro la ràdio.

- Primer objectiu eliminat. Com us va?

- Les nostres bales no els hi fan ni pessigolles! - exclama Lucil·la.

Escolto una explosió darrere meu.

- Tercer objectiu eliminat. Tenen un punt dèbil – s’afegeix Magnus, que de cop estava volant al meu costat – però haureu d’utilitzar els canons de 14,5 mil·límetres, que són els més pesants dels que disposem ara. Heu d’apuntar dins dels seus reactors.

- Tenen un altre punt dèbil, i no és necessari utilitzar els canons d’alt calibre. Apunteu a la cabina i mateu al pilot directament.

- Capità Silva, em repugna. – diu emprenyada Lucil·la – Això no és en absolut combatre amb honor.

- No sabia que avui dia quedin pilots que lluitin amb honor, capitana Lucil·la. Té el meu respecte. Però aquests no són temps per lluitar amb honor. Són temps per a lluitar a seques. Si vols viure, l’honor queda en un segon pla. Capitana, jo no sé quina vida tindrà més enllà de la FOD, però jo tinc una família a la estimo. I pel nostre Déu, per la meva família i pels meus companys que faré ús qualsevol mètode que tingui al meu abast per a exterminar qui amenaci la seva integritat.

- Capità – diu l’Alba sobtadament amb veu queda, interrompent-me.

- Què succeeix? M’estava quedant un discurs molt...

- Han abatut a Fènix IV.

- Perdó?

- Europa ha mort.

Em quedo en silenci. Paint la informació. No sóc capaç de empassar-m’ho.

- Silva! Darrere seu! - exclama de cop Lucil·la.

Ràpidament giro sobre mi mateix. Tot i que hauria d’haver perdut la consciència immediatament, notava una fiblada d’adrenalina incomparable amb qualsevol altra. Apunto i disparo sense mirar amb el calibre més alt. L’aeronau explota en flames.

- Segon objectiu eliminat. Mateu-los. A tots.

De cop, veig al meu voltant diverses aeronaus enemigues. Han sortit del no-res. Escolto una explosió a la meva dreta.

- Quart objectiu eliminat.- diu Magnus amb veu neutra.

Passa per sobre meu, eliminant a un, dos i tres aeronaus enemigues més. Noto que ell també està cegat per l’ira. Però són masses. ``Capacitat tàctica superior´´, penso de cop i volta. Els he subestimat. Intento esquivar bales, em fico dins d’un núvol perseguit per aquell eixam de dimonis. En Magnus intenta seguir-me. Podem escapar. Els podem despistar. Podem fer-ho.

Sortim del núvol. No estem sols. Hi han diverses desenes d’aeronaus. No són de Neo Barcino. De cop, ho comprenc. Anaven a embolicar a el nostre exèrcit principal, tal com anàvem a fer nosaltres amb el seu. Els primers sis-cents àngels enemics eren només l’avançada. Ara venia la flota principal. Llum blanca. Tot al meu voltant explota en flames. Veig que al meu costat la nau d’en Magnus surt disparada per la post-combustió, esquivant les bales de miracle. Escolto pels auriculars que algú em crida pel meu nom mentre caic. Sembla en Magnus. No... l’Alexis? Al meu voltant tot va lentament... Tot s’apaga lentament... La vida se m’escapa de les mans lentament...

Estimat anònim i probablement inexistent lector , espero que visquis en una època diferent, que creguis que això no és mes que simple ficció, i que tanquis aquest llibre que ja toca al seu fi. Que abracis als teus éssers estimats i que els hi expliquis que finalment has acabat aquella història de la que tant parlaves.



 
Aguacates | Inici: Canto jo i la muntanya balla Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO














Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]