F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
Canto jo i la muntanya balla (Ling)
Inici:  Canto jo i la muntanya balla
Capítol 3 Veritats

Quan em giro, una alegria s'estén pel meu cos, és la Jana! Vaig cap a ella a abraçar-la corrents però en canvi, ella fa un moviment veloç i m’esquiva.

一On has estat aquests dies? 一li pregunto amoïnada. Malgrat que m’ha escoltat, no em respon, només es limita a caminar al meu voltant amb un aire misteriós.

一En realitat, jo mai m’he separat de tu 一em retreu一, si no recordo malament, vas ser tu qui es va allunyar de mi, recordes? 一em recrimina mentre em mira fixament als ulls. Les dues ens quedem una davant de l’altra sense parpellejar, fins que ella esclata a riure. Jo, en canvi, només tracto de processar el que està passant: m’abandona sense cap explicació, jo la busco desesperadament sense èxit i, finalment, ella apareix, així com si res, uns dies després dient-me que vaig ser jo qui la va abandonar a la seva sort.

一Però què dius? Què t’has pensat? Te’n vas anar corrents sense donar-me cap explicació! 一li retrec amb ira. Però què s’ha cregut? Dir-me que vaig ser jo la que la va abandonar.

一Estimada, tens la ment oxidada. Per què no tractes de recordar què va passar a l’acampada? 一em pregunta enigmàticament. Intento fer memòria però el cap només m’ofereix records borrosos, inversemblants i poc fiables.

一Escolta Jana, no sé què pretens sostreure’m, però no puc quedar-me gaire estona aquí, si vols seguir discutint fes-me un favor 一li dic一 porta en braços a la guineu i segueix-me. La Jana obeeix sense dir ni piu i ens dirigim cap a la muntanya mentre ella segueix obstinada amb el mateix tema.

El sol ja està sortint del seu amagatall, avui el cel és clar, afable i tènue. Jo estic cansadíssima, però no pararé fins a arribar al meu objectiu: arribar al cim de la muntanya. La Jana segueix obsessionada amb quelcom que jo desconec, no obstant, estic molt més alleujada amb ella a prop, encara que ella em segueixi irritant.

一Per què no deixes el tema d'una vegada? 一li proposo amb una veu que suggereix que calli immediatament. Ella em fa una malèvola ganyota i segueix insistint amb el mateix com si no m’hagués escoltat.

一D’acord, callaré si em respons 一em repta amb un somriure innocent. Aquesta resposta m’ha sentat tan malament que em posa de mal humor fins que exploto de ràbia

一Ja t’he dit que no, pesada! Per què no m’ho expliques tu si tant insisteixes?

一De veritat que no te’n recordes de res? 一em pregunta amb una veu trencadissa. La seva cara canvia radicalment, els seus ulls enrogeixen de tristor, la seva pell empal·lideix i les seves passes es tornen parsimonioses. Al veure que aquest tema l’afecta de veritat, em sento realment culpable per la meva desafortunada resposta i em veig obligada a remeiar-ho.

一Perdona si t’he ferit 一em disculpo sincerament一, però has de comprendre que no et puc ajudar si no sé de què em parles 一ella assenteix i jo prossegueixo el meu petit discurs motivador一. Ja queda poc, Jana, ara aixeca’t i quan arribem al cim de la maleïda muntanya, et prometo que escoltaré tot el que m’hagis de dir.

El sol ja s’està ponent, el vent bufa intensament pel sud-est i els udols llunyans insinuen que ja és hora d’amagar-se. Arribar al cim ens ha portat més temps del previst, però al final hem arribat. Jo estic esgotadíssima, però sembla que m’hagi tret un gran pes de sobre. La Jana i la Nabiu estan més fresques que una rosa, mai es cansen. Les tres ens acomodem com podem al terra rocós, i tal i com li he promès, només em limito a escoltar-la.

La Jana explica que els pares m’havien dut diverses vegades al metge per les contínues paranoies i desmais que patia. Els metges van arribar a la conclusió que m’havien d’ingressar en un centre especial, però que tardarien una setmana, atès que requerien diversos tràmits. Els metges ens van recomanar passar temps en família mentre ells es feien càrrec de la paperassa. El pare va convèncer la mare per fer una acampada, i després d’unes acalorades discussions, ella hi va accedir a la problemàtica proposta. Tot semblava anar bé, els quatre estàvem reunits envoltant el foc que ens permetia mantenir una temperatura favorable, fins que m’explicà que vaig entrar en paranoia i vaig començar a colpejar un arbre. Tot seguit, comentà que el pare va intentar tranquil·litzar-me però li vaig donar un cop de puny i el vaig deixar inconscient. Li dic que s’aturi; això no és el que la memòria m’ofereix, però quan començo a fer un esforç desorbitat per recordar tots els successos, de sobte tot retorna a la meva ment: com els metges em diagnostiquen esquizofrènia, com fem l’acampada a l’aire lliure, com entro en paranoia i deixo inconscients els pares, com fujo al bosc, com ataco la Jana quan em persegueix, com es dessagna, com l’abandono mirant-la als ulls …

La commoció em supera i m'aixeco tremolosa a bramar al vent. La Jana em pregunta si ja ho recordo tot i jo assenteixo amb les llàgrimes caient dels ulls. Quan recupero la compostura, li pregunto com es va recuperar, ella em comenta que mai es va recuperar. Com? Però si està just davant meu. Com pot ser? Llavors intento abraçar-la però no noto res, només un aire gelat, llavors intento acariciar la guineu però no noto el seu sedós pelatge. La Jana em diu que la Nabiu i ella formen part de la meva ment, que no existeixen físicament, són fruit d'una il·lusió. Tot aquest temps he estat fugint de mi mateixa, la Jana és la personificació del meu subconscient i la Nabiu la representació de les meves emocions. Ara sé que la meva ment és inestable i que en qualsevol moment puc entrar en paranoia i perdre el control de mi mateixa. Sé que no em puc disculpar de veritat amb la meva germana per tot el que li vaig causar, però la meva consciència estarà més tranquil·la si ho faig, encara que sigui com un fantasma.

一Escolta, entendré que no em perdonis mai, però vull que sàpigues que t’estimo moltíssim i que no pretenia fer-te mal, no era jo mateixa, així que perdona’m per tot el que t’he causat.

一No t’has de disculpar per res, no era la teva intenció 一em respon. Em diu moltes més coses, però el meu cap comença a donar voltes, sento veus angelicals que reclamen la meva hora i finalment perdo la consciència.

Quan em llevo no hi ha ningú, no hi ha res, només boira que m’envolta el cos i la ment.
 
Ling | Inici: Canto jo i la muntanya balla Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO














Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]