F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
El tracte (LITE)
Inici:  Bitllet d’anada i tornada
Capítol 3 La superació

Durant setmanes la Marta es sentia molt sola. Trobava molt a faltar el Jordi ja que havia estat l’única persona amb qui es podia comunicar. Es passava els dies recorrent l’hospital amb l’esperança de trobar algú igual que ella, però no ho va aconseguir.

La Marta sempre havia pensat que ningú de la seva família no es preocupava per ella. Del seu germà ja no en sabia res, del seu pare més o menys el mateix perquè feia molt de temps que les havia abandonat i, segons la Marta, la seva mare mai havia mostrat cap sentiment ni preocupació per ella. Però realment no era així, el germà i el pare no havien mostrat gaire interés, era cert, però la mare… Sempre l’havia vista al seu costat. No ho havia sabut veure. Ara que estava tan sola, que era com un alè transparent, sense pes, la seva lleugeresa l’espantava, anava pertot i no era enlloc. La sensació de llibertat s’anava esvaint, sentia una pena melancòlica, llunyana i pregona, i de cop la mare en el record. En Jordi era mort. La mare a qui tenia? Només a ella, ho va veure. I ella, només a la mare?

La seva ànima va anar a l'habitació on hi havia el seu cos i es va sorprendre. La seva mare, més vella que mai. Patia. Enfonsada, exhausta i sense cap esperança de res. La seva mare… Va començar a escriure en un full i ella s’hi va apropar. Era una mena de diari, parlava d’ella, la seva filla. L'ànima de la Marta es va posar a plorar desconsoladament. La compassió que sentia va fer que ara més que mai volgués tornar al món real, no només per ella, sinó per fer feliç la seva mare.

A partir d’aquell dia va començar a notar que la seva ànima prenia més força, això, segons el Jordi, significava que ja estava preparada per tornar al món real. Llavors al vespre va sentir un sensació que mai havia sentit des del dia que es va entrar en coma. El matí següent es va aixecar, no li va costar. Era a la seva habitació de l’hospital, tota blanca, hi entrava la llum del matí que arribava fins a la porta. Na Marta es va tocar la cara, els braços, es mirà les mans. Havia tornat. Era dreta descalça, la mare era a la butaca, li va tocar la mà. Lentament la mare va obrir els ulls, aixecà el cap i ofegà un crit. Les dues es van fondre en un plor antic, en un crit de dona que dona llum, que dona vida, que fa néixer a la vida. I així fou el segon naixement de na Marta i la seva mare.

Amb el crit i el plor un munt d’infermers i infermeres van entrar a l’habitació. La infermera que s’havia encarregat d’ella durant el seu estat en coma també es va posar molt contenta i la va abraçar fortament. La Marta estava molt agraïda. Aquesta vegada de debò es sentia amb forçes i ganes per voler recuperar-se. Al dia següent, després de tant de temps, es va trobar amb el terapeuta Robert. Aquest es va sorprendre en veure la cara d’optimisme que portava la Marta, mai l’havia vist així. Tot i que encara li quedava un gran camí per recuperar-se del tot, ho va anar fent a poc a poc. Amb el gran suport de la mare, la seva relació havia millorat molt, la Marta anava regularment al metge i al terapeuta , en Robert. Per fi seguia les pautes que li donaven, i tot i que no era fàcil, aquesta vegada no ho veia com a impossible.

A mesura que la seva recuperació anava millorant, ella i la seva mare van decidir mudar-se per deixar enrere el passat i començar una vida nova. La Marta va començar en una nova escola on va poder fer nous amics de veritat, ara s’adonava que els seus amics d’abans en els moments complicats l’havien abandonada. Es sentia lliure de poder explicar el que tenia perquè tot el que li havia succeït l’havia feta més forta i ja no sentia vergonya sobre el seu físic.

Tot i viure enfora del Robert seguien mantenint el contacte. Un dia la Marta cansada de somiar el mateix totes les nits va decidir trucar al Robert per explicar-li els seus darrers somnis, que no entenia.



(La Marta truca al Robert)

S: Hola Robert, com estàs? Et truco per explicar-te una cosa una mica estranya que m’està passant últimament.

T: Molt bé. Si és clar, conta-m'ho.

S: Porto unes setmanes somiant el mateix. El meu somni consisteix que mentre estic en coma el meu cos i la meva ànima estan separats. Per una banda el meu cos es troba estirat en el llit i per l’altra la meva ànima es troba dins un segon món. Després conec una altra persona que es troba en el mateix estat que jo i s’anomena Jordi, ell m’ajuda a superar la meva anorèxia i a tornar al món real. Tot seguit el Jordi torna borrós i desapareix. De debò que no entenc res del que m’està passant. Fa setmanes que aquest somni em turmenta.

T: (El Robert es queda pensatiu una estona). Ara que hi penso... no és la primera vegada que em venen pacients, que després d’haver estat en coma, somien amb alguna cosa semblant.

S: Uau?! De debò? I què significa?

T: Doncs, durant anys s’han estudiat aquests casos i molts científics han arribat a la conclusió que deu ser alguna experiència que vius de debò quan estàs en coma.

S: No ho entenc… Però com pot ser...?

T: Jo no et volia dir res si no ho somiaves, però quan m’has trucat m’ho esperava.

S: Per tant, m'estàs dient que tot això que he somiat ho he viscut de debò?

T. D’alguna forma, sí.

S: És surrealista, no m’ho puc creure… I no puc fer res?

T: Em sembla que no. Em sap greu no poder ajudar-te, però això és tot el que sé.

S:D’acord... Gràcies.

T. De res, cuida’t, ja ens veurem. Adéu.

S. Adéu.

(els dos pengen el telèfon).

La Marta sobtada i una mica espantada no es podia creure el que li havia explicat el terapaueta. Va decidir anar a passejar per prendre l’aire. Va passar per un jardí enorme que donava a un cementiri. No sabia ben bé perquè però sentia la curiositat d'entrar-hi. Passejant per allà dins va veure una làpida amb el nom de Jordi, un home vell que havia mort feia poc a l'hospital on ella havia estat. En aquell moment la Marta va saber que els somnis ja no eren somnis, sinó que esdevenien records.

 
LITE | Inici: Bitllet d’anada i tornada Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO


















Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]