F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
(LaSALLEManresa1)
Inici:  Història de Leandre i Hero
Capítol 3 La immortalitat de la tríada

Un cel rogent que anunciava fortes ventades per aquella tarda, o l’amenaça d’una intensa i perseverant pluja, començà a enlluernà cada habitatge de parets immaculades de l’illa de Sestos; el mar s’havia llevat agitat i agressiu, el déu Posidó devia estar molest per algun succés que havia tingut lloc allà dalt, a l’Olimp. Delicats però virulents raigs de llum començaven a esclafar la habitació de la Idyllia, les parets de l’estança transmetien una càlida i acollidora sensació cap al seu interior; una serventa de l’immens palau que seguia estrictament les ordres del seu amo, entrà decididament a la cambra per tal de despertar a la donzella estrangera. La sorpresa va esdevenir quan malgrat la seva missió per complaure a l’Heliodor, la Idyllia es pentinava tranquil·lament davant el mirall de la seva neta i recollida habitació; en veure la serventa, li dirigí un simpàtic però al mateix temps desafiant somriure, i es dirigí a creuar el passadís per descendir per l’escalinata i accedir a la sala de musica, on continuaria amb els seus estudis musicals durant aquells dies.

L’Heliodor es va sorprendre en veure l’extrema puntualitat de la Idyllia, i ella l’avisà dissimuladament que no requeria l’ajuda de ningú per a fer les tasques del seu dia a dia. No obstant la seva invisible rivalitat, la donzella provinent de l’illa d’Abidos va haver d’admetre que el pare d’Hero era un excel·lent professor de música que la va ajudar molt a desenvolupar el seu talent amb la lira; la seva educació diària en l’àmbit musical servia com a distracció per a mantenir controlada a la Idyllia, però aquesta, malgrat les bones intencions de l’Heliodor d’ensenyar-li nous coneixement, no se n’acabava de refiar.

D’altra banda, Hero pràcticament havia desaparegut de la vida de la Idyllia; la sacerdotessa d’Afrodita es passava les hores de sol i les de lluny venerant a la deessa de l’amor, al seu temple d’Atenes, lluny de la torre on restava imposada davant del mar. Aquest fet s’havia donat per la insistència de l’Heliodor, que l’incitava a honrar més a la divinitat per tal de que la seva futura aliança amb Leandre fos eterna i veritable; però tots tres sabien que era per a separar a les dues donzelles degut a les sospites sobre la seva relació tant íntima. A més, el pare de Hero va pensar que reflexionar durant un llarg període al temple faria que la seva filla reconduís les seves suposadament errònies idees; però, si la relació entre la Idyllia i Hero s’estrenyés encara més, el seu pare finalment acceptaria que la germana de Leandre era un ésser malvat que corrompia al seu delicat i bell diamant, i que per tant calia exterminar per a poder-la deslliurar dels seus encanteris. Molts dies passaren sense que la Idyllia pogués veure a Hero, confinada lluny de la illa de Sestos; els dies eren eterns sense la seva lliure ànima, les nits resultaven tristament gèlides sense la seva penetrant presència. La desconcentració de la Idyllia durant les primeres setmanes va esdevenir efímera, però notable per a l’Heliodor, que sense dubtes, va ser l’únic que va esbrinar el que veritablement compartien les dues donzelles.

Una assolellada però glaçada matinada, Hero es presentà, esgotada pel viatge, davant les portes del seu recer. El seu pare, sorprès per la seva visita, no qüestionà el retorn de la seva filla l’illa de Sestos, i la va rebre amb una acollidora i càlida abraça, la qual necessitava Hero per a dissipar l’absència d’afecte durant aquells dies dedicats a la veneració de la deessa de l’amor. Tot i així, les setmanes de reflexió a Atenes l’havien ajudat a reorganitzar tots els seus pensaments i esbrinar ben bé què s’hi coïa al seu cor; el que no va esmentar mai ni va tenir ocasió d’explicar-ho a ningú, és que Afrodita es va presentar en un dels seus somnies, després de les centenar d’ofrenes que Hero li havia ofert, i gràcies a la seva generositat, la divinitat li va mostrar el camí que havia de prendre per a resoldre els conflictes entre el seu cor i la seva ment.

La donzella de Sestos es va preocupar-se en no veure a la Idyllia deambulant pel seu palau. Per no mostrar interès per ella, Hero va anunciar que aniria donar un passeig de bon matí, per tal de deixar la ment en blanc després del llarg i feixuc viatge. Des del penya-segat, va contemplar com la Idyllia, salvatge com sempre, cavalcava sense estreps per la platja sobre un semental banyat en flames mentre practicava amb l’arc que segurament, havia agafat prestat d’entre les propietats de la seva família; no li va donar importància, però. Després de descendir fins a la zona baixa de l’illa, on la Idyllia ja l’esperava desmuntada del cavall del color de l’argila, acariciant-lo i oferint-li un grapat de raïm el qual havia comprat a un vilatà. Quan els seus ulls entraren en contacte, involuntàriament, s’ho havien dit tot sense haver pronunciat es; s’abraçaren com a gest d’amistat i passaren tot el matí passejant sobre la fina sorra banyada pel mar Mediterrani.

La carta enviada des de l’illa d’Abidos va els va sorprendre a les dues dames; l’Heliodor, que ja ho havia planificat durant aquells últims dos mesos, tenia pensat casar a la seva filla amb el futur progenitor de la família més rica de l’illa d’Abidos en una setmana, a Sestos mateix com havien acordat amb els pares de Leandre. Hero va intentar dissimular la seva expectació quan va ésser notificada sobre el seu casament, que sabia que seria imminent, però no ho tenia assimilat. Un xic de la personalitat de la Idyllia la feia única pel fet de poder tornar-se un ésser completament fred i esquerp quan no volia acceptar una cosa que s’inseria dins del seu cor, lesionant-lo de per vida. Malgrat la impactant notícia, tenia esperava amb ansietat veure el seu germà, el qual trobava moltíssim a faltar degut al seu estret vincle fraternal, tot i ésser el futur marit de la noia que l’havia fet descobrir-se a ella mateixa.

Cinc dies abans de que tingués lloc el casament, arribà el nuvi a la illa on es duria terme la celebració, acompanyat d’una flota de baixes provinents d’Abidos, fidels confidències de la família més important d’aquell terreny isolat. L’Heliodor no va imposar moltes objeccions, més aviat, excuses mal intencionades, a que la Idyllia ajudés a dissenyar el vestit de Hero però, al final, la decisió requeia en les mans de la persona que el lluiria. Les dues donzelles i una serventa es disposaren a l’habitació de Hero per a prendre-li les seves delicades y fines mesures; Leandre entrà a l’estança i la primera reacció fou la abraçada d’enyorança que la Idyllia va anar a fer-li. A continuació, el brillants i emocionats ulls de Leandre a travessaren el verdós iris de Hero; s’abraçaren i culminaren el gest d’estima mútua amb un passional però fals petó.

Un dia abans de l’esdeveniment, encara s’havien de fer nombroses tasques de preparació del banquet i les sastresses treballaven com si el demà esdevingués en miserables instants. Hero es llevà aquell dia acompanyada del sol, que començava a alçar-se sobre l’aïllada illa de Sestos; els rajos de l’astre havien començat a submergir el seu pàl·lid rostre en la seva llum ataronjada per la manca de força d’aquest. La claror començà a abraçar la seva cambra i sobtadament, el son s’esvaí de l’interior de Hero; aquella matí havia emergit trist per a la donzella, l’endemà contrauria el casament amb un home valent i gentil el qual apreciava moltíssim, però els seus sentiments no anaven més enllà d’una forta amistat. Sabia que des d’aquell dia no podria tornar a veure a la Idyllia sense que passés una eternitat, i que per tant la seva ànima lliure es trobaria amarrada a una falsa vida entre denses cadenes; tampoc es podrien tornar a veure d’amagat, ja que les nombroses feines que hauria de dur a terme Hero l’aclapararien. No podia canviar el seu destí, no serviria de res negar-se a casar-se sense confessar el perquè d’aquest aquest, així que decidí acomiadar-se de la Idyllia de la millor manera possible, per a portar-la a dins seu, al cor, a la ment i a l’ànima, per sempre.

La germana de Leandre ajudava a les serventes a preparar el millor dolç nupcial que degustarien tots els convidats al dia següent, mentre jugava i s’embrutava amb farina i mel. El pa de figues que havien preparat per a que els futurs nuvis el tastessin era deliciós, malgrat haver estat elaborat entre desordre i sorpreses, com el caràcter de la Idyllia. Hero baixa corrents les escales i li agafà el braç, tot tibant d’ella; es trobaven a la despensa, i el primer impuls de la donzella de Sestos va ésser besar-la immediatament. Li declarà que no permetria que tots els moments amb ella es foguessin, com les gotes de pluja farien quan llisquessin per la seva galta banyada entre llàgrimes d’enyorança a la Idyllia. Va decidí passar els últims instants de sol i de lluna amb ella, abans la seva aliança amb Leandre no es fes real.

Corrien salvatgement per la platja quan les dues dames foren observades per l’Heliodor, que la idea de deixar passar tot el dia a la seva filla amb la Idyllia per tal d’esvair els seus nervis abans de l’esdeveniment no li acabava de fer el pes. El falcó mantindria el vol alçat durant cadascun dels moments previs al casament. Per la nit, l’Heliodor donà un peto al front de la seva filla i li desitjà un bon i reparador son, que la deixés esplèndida al dia següent. Ell, plantà guàrdia durant tota la nit al passadís, mentre dissimulava les seves intencions admirant les diferents obres d’art que cobrien els parets enguixades del palau. El que no va tenir en compte, es que les habitacions de les donzelles estaven comunicades per petits balcons, que s’endinsaven dins de l’imponent mar. La Idyllia, més atrevida i àgil que Hero, accedí a la seva habitació; decidiren passar la nit abraçades, l’últim somni envoltades del seu escalfor mutu.

El sol encara no emergia de l’horitzó, però, la Idyllia va sortir de l’habitació de Hero, aquest cop pel passadís; un soroll ressonà per tot el palau, encara que l’Heliodor va pensar que no havia despertat a ningú, després de l’estrepitós cop que havia rebut la Idyllia amb el tros de marbre. La noia reposava amb un trau sagnant al passadís; l’Heliodor, sorprès amb l’excés de força que havia exercit però sense penediment, se l’emportà fora i es dirigí cap a la platja. Allà, una pira sobre una plataforma de fusta els esperava. La Idyllia començava a retornar la consciencia; ho havia de fer ara, abans de que ella o el poble se n’adonés. Col·locar el seu cos, i mentre prenia foc al munt de troncs i fulles seques, implorava perdó al deu Posidó, que netegés l’ànima de la Idyllia de malignes esperits i que esborrés la maldat que havia implantat en la ment de la seva estimada filla. El curt ritual arribava a la fi, la plataforma en flames que disposava el cos encara viu però immòbil de la Idyllia s’endinsava cap al mar malgrat les ones; l’Heliodor no es va percebre que el son de Leandre era molt lleuger, i el sec so que havia emès l’havia llevat del seu profund somni. En veure la pira en flames, començà a cridar i a demanar ajuda mentre corria desesperadament fins la platja; el sol començava a il·luminar el paisatge però cap dels vilatans van tenir noció del tràgic i vil esdeveniment.

Com molts de nosaltres creiem, i com ens ho han explicat, Leandre no va morir ofegat pel fet de voler satisfer el seu desig per la donzella de Sestos; les salvatges ones de la matinada li arravataren la vida mentre nedava ràpidament cap a la pira, on la seva germana, encara viva, es trobava inconscient mentre es cremava. L’estret i invencible llaç entre germans li va costar la vida, una immensa quantitat d’aigua salada va fer impactar el musculat cos de Leandre contra les afilades i desafiants roques situades prop del penya-segat. Morí sense saber el perquè de l’assassinat entre flames de la seva germana.

L’enrenou va fer que Hero sortís al balcó de la seva cambra, per observar que s’hi coïa a la platja, a aquelles hores de la matinada. En veure la pira encesa flotant per la costa, va pensar què capaç de fer el seu pare i va córrer a comprovar la presencia de la Idyllia; la seva absència va esdevenir com un punyal al seu cor. Hero només volia que tingués una feliç vida malgrat la futura manca del seu afecte; ara ja no podria viure en pau, sabia que la vida de la Idyllia podria haver estat longeva si ella no li hagués mostrat els seus sentiments el primer dia que els seus iris congeniaren. Decidida en acabar aquell dolor tal com l’havia viscut el primer instant, va agafar un ganivet de la cuina i mentre accelerava el seu cos per a poder precipitar-se pel balcó cap al mar, s’introduí sense dubtar la fulla de l’objecte dins del cor.

D’aquesta manera, la tríada es podria reunir eternament a l’Olimp, rebuts entre lloances, per déus i deesses.

 
LaSALLEManresa1 | Inici: Història de Leandre i Hero Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO


















Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]