F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
Llum i Foscor (Martí_Mota)
Inici:  El Navegant
Capítol 3 Quadern de judici

Sóc en Nuvolet un adult de 41 anys, visc a l’Infern, concretament a Landsberg.

Quan la pastilla va baixar per la meva gola vaig començar a tremolar i a marejar-me. Uns segons més tard l’aire em començava a faltar i dins del meu cos alguna cosa m’impedia inspirar. Els meus companys es van començar a apropar a mi i la gent que hi havia més lluny em senyalava estranyada de veure un mort al cel... Fins que el meu cos finalment es va rendir i vaig caure mort. Just en aquell moment vaig tornar a viure el mateix estrany trajecte que havia fet ja feia uns quants anys. Tot allò em va provocar un déjà-vu força important. Després d’una estona que va semblar una eternitat, vaig tornar a trobar-me a la barrera grisa i em vaig retrobar amb aquella gegantina balança. Tot va succeir exactament igual que l’última vegada, fins arribar al tens moment en que la balança va començar a decidir-se per un dels dos extrems. Aquí les coses van canviar, i com havíem planejat durant mesos la balança no va tardar ni un minut a decantar-se per l’extrem fosc, emplenant així la sala d’una color de negre nit. Semblava que el pla anava per bon camí i la pastilla havia realitzat a la perfecció la seva funció. Un cop la balança hagué sigut enganyada, vaig aparèixer altre cop en una cua per passar una frontera i passar la barrera grisa.

Aquesta vegada tot era diferent: l’ambient es notava més carregat i fosc que al cel. Finalment, va arribar el meu torn i un mica nerviós li vaig entregar els papers a l’home que hi havia al taulell. El treballador els va analitzar un per un amb una expressió de sorpresa a la cara, cosa que em va fer dubtar i posar-me nerviós per un instant. Per sort me’ls va tornar de seguida i em va dir:

-Percentatge de lluminositat 7%, suposo que vostè era un assassí o alguna altra cosa per l’estil?

-Sí, alguna cosa així. -Vaig respondre jo després de sospirar alleujat.

-Doncs el felicito senyor Nuvolet, gràcies a aquest percentatge s’ha guanyat una bona posició a l’ajuntament de Landsberg, la capital de l’Infern

-I tindré contacte directe amb el Rei de l’Infern, oi que sí?

-Efectivament, en el seu càrrec vostè haurà de tractar sovint diversos assumptes amb el rei Fraudrin. -Va dir l’home tornant-me els papers.

Sense dir ni gràcies (per representar millor el meu paper) vaig encaminar-me cap a la ciutat de Landsberg. Semblava que tot anava segons el que havíem planejat, però tot allò només era el primer pas. Ara tocava la part més complicada, que consistia a adaptar-me a aquella nova societat i aconseguir ser una persona propera i de confiança pel Rei Fraudrin.

Gràcies a tants anys de dur entrenament vaig acabar assolint tots aquests objectius a la perfecció. Sabia com comportar-me en cada moment per aconseguir el que volia. A poc a poc, m’anava incorporant a la societat: Anava a sopars, festes i tenia una feina ben pagada com a conseller del rei. Tots em coneixien com a Nuvolet, i la gent estranyament era més amable amb mi del que m’hauria imaginat. La relació amb el Rei de l’Infern era cada cop més estreta i confiava prou en mi com per atorgar-me diversos privilegis, com ara posseir la clau de l’ajuntament de Landsberg. El que em posava de mal humor era el comportament segur i relaxat del Rei Fraudrin, no podia entendre com estava bé amb ell mateix després de totes les atrocitats i crueltats que havia comès i estava cometent.

Després d’uns quants mesos vaig passar a l’última fase del pla, consistent en posar fi d’una vegada per totes a la vida del Rei Fraudrin. Vaig decidir que hauria d’actuar en un moment que el rei es trobés sol a l’ajuntament… Per sort, havia enganyat a la seva secretaria perquè em digués que el pròxim divendres es quedaria allí fins tard arreglant uns assumptes pendents. Amb aquesta informació vaig presentar-me aquell mateix divendres davant de la porta de l’ajuntament, vestit amb roba negra per camuflar-me en la foscor i armat amb les dagues de cristall.

Mentre pujava amb l’ascensor, m’anava imaginant la cara de sorpresa que posaria en Fraudrin en adonar-se que jo era un agent doble. Després de la inacabable espera, l’ascensor va arribar al pis superior, les portes es van obrir i jo em vaig veure davant de la gegantina i imponent porta del despatx d’en Fraudrin. La vaig obrir d’una puntada de peu i vaig entrar bruscament en aquella sala immensa de presència fosca i trista. En avançar uns quants metres, el vaig veure allà dret... Aquell home de més de 2 metres d’alçada i que vestia sempre de color negre, tenia una llarga barba del mateix color que li arribava fins als peus i una mirada despreocupada que el caracteritzava. En apropar-m'hi més, tot desembeinant les dagues, em vaig adonar que s’estava mirant el rellotge de mà. Després d’uns instants de silenci em va preguntar:

-Com és que vens tant tard, has tingut algun imprevist?

-Que vols dir tard? -Vaig preguntar dubtós i estranyat.

-Ai nuvolet, em subestimes… -Va dir amb veu serena.

-Vols dir que sabies que venia?

-Clar que ho sabia, no es pot fer res en aquesta ciutat sense que jo ho sàpiga.

-És igual, moriràs de totes maneres! -Vaig dir enrabiat amenaçant-lo amb una daga.

-Va nuvolet si us plau no facis cap bogeria i guarda aquesta daga que com ja saps és una arma molt perillosa.

-Calla d’una vegada! -Vaig cridar cada cop més enfadat.

-Escolta’m nuvolet, jo no sóc el dolent d’aquesta història, jo lluito pels mateixos objectius que tu.

-És mentida, ja em van avisar que m’intentaries manipular.

-Doncs si no em creus, llegeix aquests documents de sobre l'escriptori -Va dir en Fraudrin senyalant una sèrie de papers escampats sobre la taula.

Desconfiat, m’hi vaig apropar amb precaució i sense deixar de mirar en Fraudrin. En analitzar els documents em vaig endur una sorpresa:

-Són operacions per intentar tancar la Barrera Grisa? -Vaig exclamar.

-Efectivament ara ho entens, oi? Des del cel només et van fer venir aquí perquè eres l’únic que em podies eliminar, i així els hi treies un pes de sobre. En cap cas van voler tancar la Barrera Grisa, en realitat ells la van obrir i ens volen sotmetre a nosaltres, els habitants de l’infern. T’estan utilitzant Sergi.

-Com saps tot això, i com saps el meu nom? -Vaig preguntar nerviós.

-Recordes la Joana aquella dona que et va rebre a la Barrera Grisa, a la frontera del cel?

-Sí

-Doncs és una agent doble que treballa per a nosaltres i ens va informar de tot el que t’havien fet creure.

-De veritat? No pot ser! -Vaig dir amb veu dèbil per la sorpresa i vaig començar a plantejar-me si m’havien enganyat tots aquests anys.

-Nuvolet, pensa-t’ho el temps que vulguis però has de prendre una decisió. De quin bàndol estàs?. -Em va preguntar en Fraudrin amb fermesa.

En aquest moment vaig començar a reflexionar: En Fraudrin semblava que tenia arguments molt convincents, però per altra banda en Sariel ja m’havia avisat de que en Fraudrin era molt persuasiu. Al final em vaig decantar per en Fraudrin, donat que al cap i a la fi tot el que m’havia dit quadrava a la perfecció: per exemple, vaig recordar com en Sariel va insistir de manera anormal que assassinés en Fraudrin en comptes de tancar la Barrera Grisa.

-Així que tot era mentida… Però com és que a l’Infern hi ha les persones bones i en el Cel les dolentes? Fins i tot un nen petit sap que és al revés... -Li vaig preguntar a en Fraudrin.

-Mira Nuvolet, les persones canvien, saps? Aquí a l’Infern ens vam cansar de ser males persones. En canvi al cel va ser al contrari i, a poc a poc, el govern va caure en la corrupció. La majoria de gent es mou pels prejudicis i això els fa cecs a la veritat. -Em va explicar en Fraudrin.

-És ben estrany, però aleshores que hauríem de fer per arruïnar els plans d’en Sariel? -Vaig preguntar interessat.

-A veure Nuvolet, l’única manera d’evitar aquesta guerra és simplement tancar la Barrera Grisa.

-I com la van obrir l’altra vegada, des del cel?

-Per obrir o tancar la Barrera Grisa es necessita l’ADN d’un habitant de l’Infern i un del Cel, ja que així es pot confirmar que tant el cel com l’infern estan d’acord en tancar-la o obrir-la. L’última vegada des del Cel van segrestar a un dels nostres per poder-la obrir.

-Això vol dir que per exemple si tu i jo posem el nostre ADN ja estarà tot arreglat? -Vaig preguntar sorprès.

-En efecte, el problema que hi ha hagut fins ara és que no disposàvem de cap ciutadà del Cel per poder-la tancar. Però ara que hi ets tu ja ho podem solucionar tot.

-Respecte a això crec que tenim un problema Fraudrin. -Vaig dir jo seient en una cadira davant de l’escriptori i parlant amb més confiança.

-Que vols dir? -Va preguntar en Fraudrin amb una expressió per primera vegada una mica nerviosa.

-Resulta que per fer-me passar per un habitant de l’Infern em vaig prendre una pastilla que va alterar el meu percentatge de lluminositat. -Vaig dir alarmat

-Això no serà problema Nuvolet, aquestes pastilles tenen un efecte limitat, a més interiorment segueixes essent pur, i això ho percebrà la Barrera Grisa.

-Però no podríem salvar els habitants del Cel que són bones persones d’alguna manera?

-Indiferentment que el govern de Selvelond sigui corrupte o no, la població mantindrà el seu bon estil de vida. A més, estic segur que a la llarga, mitjançant unes eleccions democràtiques o una revolta, el poble acabarà arrabassant el govern a en Sariel.

-Doncs no esperem més, és hora de tancar aquest assumpte d’una vegada per totes. -Vaig dir aixecant-me confiat.

Així mateix ho vam fer. L’endemà mateix, en Fraudrin i jo ens vam trobar per anar fins a la Barrera Grisa. En arribar-hi, simplement vam col·locar un cabell de cada un de nosaltres en una ranura que hi havia al costat dret i vam poder veure amb els nostres propis ulls com per fi es tancava. En tornar, en Fraudrin em va oferir recuperar la meva feina com a conseller del govern però la vaig rebutjar amb amabilitat, donat que volia començar una nova vida més tranquil·la i dedicar-me a l’escriptura com sempre havia somiat. En veure això, en Fraudrin em va regalar una casa a un poble tranquil i lluny de Landsberg, on tothom em coneixeria altre cop com a Sergi i podria escriure tranquil.

I així és com he escrit les meves penoses vivències en aquests 3 quaderns als que he donat ell mateix títol que l'últim llibre que vaig llegir en vida. Vaig decidir començar la meva història en el moment previ a la meva mort. Aquest va ser el meu periple: des de Perpinyà fins a un poble apartat de tot i on tornava a ser en Sergi:

Nuvolet, m'anomenaran un dia, més de vint anys després que hagi començat aquesta història. Serà lluny d’allà on comença, serà entre gent ferrenya, potser bàrbara, gent fosca i primmirada. Més tard, quan hauré deixat aquesta gent, ningú, mai més, no em dirà així, però sovint pensaré que Nuvolet representa allò que sóc molt més que el meu nom legal. Per això aquest sobrenom m’acompanyarà al llarg d’aquest relat, que comença en una vila plantada prop de la Mediterrània i dels Pirineus, una vila ataronjada i blanca; ataronjada per les muralles que l’estrenyen, blanca per l’aire esqueixat que tot sovint hi deixa caure la tramuntana. Li diuen Perpinyà. Només, però, hi passaré els meus primers anys, la deixaré poc després d’haver perdut, per fi, la meva virginitat, i per això tan sols apareixerà en el primer dels tres quaderns que intentaré emplenar amb les meves penoses aventures.

Sóc en Sergi un escriptor de 42 anys, visc a l’Infern, concretament a un poble apartat i tranquil.
 
Martí_Mota | Inici: El Navegant Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO


















Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]