F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
(LaSALLEManresa1)
Inici:  Història de Leandre i Hero
Capítol 2 Ocultes intenciomns

El cap de família de la casa deambulava pel palau, acomiadant subtilment els convidats amb intencions d’aixoplugar-se en alguna cambra de la granítica construcció. Cada passadís, cada sala, cada racó de l’habitatge era inundat per una immensa onada de calma i silenci que buidava aquell prèviament viu i flamejant espai però, sobtadament, sense sabé d’on ni de qui provenien, passionals i suaus rialles distorsionaren l’absència de so del moment i alternaren la tènue melodia que ressonava a la cavitat interior de les orelles de l’Heliodor. El senyor de la casa, òbviament encuriosit per la situació, va decidir apropar-se a la porta i posicionar-se contra la paret per a intentar captar algun xiuxiueig a través de les fermes parets. Entre aquells dolços sons, va poder distingir dues veus femenines que intercanviaven un diàleg dèbilment; un d’elles era familiar per a la seva oïda i creia recordar que la tenia present en cada record de la seva ment. L’altra timbre li era molt característic i melòdic però no li aportava bones sensacions sobre la persona de la qual sortien aquelles paraules. Tot d’una, va adonar-se’n que l’habitació no pertanyia a cap membre de la casa, sinó que estava dissenyada per a l’ús dels convidats, i com que el sol ja havia sortit regant el cel de tons vermellosos, va decidir que no calia organitzar un escàndol només perquè uns convidats volien passar la nit al seu palau.

Aquella tarda va esdevenir-se més freda i agitada de lo habitual; el vent gèlid bufava en ambdues direccions i el sol, cobert per densos núvols de tons grisosos no permetien que els seu rajos escalfessin el sòl i transmetessin sensació de calidesa a l’ambient. Les dèbils radiacions daurades de la caiguda de l’astre van despertar la Idyllia, que restava plàcidament sobre el llit de lli on aquell matí havia descobert el major secret de la seva essència. Un cop llevada i vestida, va recordar la dolça veu de Hero i les alegres rialles que van compartir; va somriure amb determinació i es va encaminar a trobar-se amb els seus parents. Malgrat la seva primeria idea, va permetre que la curiositat i el seu esperit d’infant trapella la corrompés, i va decidí anar a inspeccionar la casa silenciosament; va baixar l’escalinata de pedra i sense pensar-s’ho, obrí la primera porta a mà esquerre. La cuina, va pensar entre penediments, ja que una serva que seguia treballant en aquella espaiosa habitació va sentir les seves passes i el grinyol de la porta; la dona de cara afable però vella, estatura baixa i complexitat prima va apropar-se cap a la Idyllia. Encara que ella va intentar sortir d’aquella estància, la cuinera la va enxampar escapolint-se; va deixar a una dèbil rialla i allargant el seu curt braç, va aconseguir arribar a un plat ja preparat amb un grapat de raïm, quatre figues, una cunya de formatge i un tros de pa acabat de treure del forn, segons va descriure la bona dona. La Idyllia no li va poder dir que no a una delícia com aquesta després de la llarga durada del seu son. Sortint de la cuina, va trobar lluny d’ella una habitació amb la porta ajustada, des d’on es podia distingir unes partitures posicionades sobre una mena de columna; evidentment, la passió per la música no va permetre que la Idyllia passés de llarg la seva mirada vers d’aquella porta. Una sala plena d’instruments i de gegantins prestatges de llibres i partitures omplien l’estança de insonores melodies i bones sensacions; les seves mans no van poder-se retenir així que agafà la lira i deixà que les seves mans acariciessin les fines cordes.

L’Heliodor la portava escoltant-la des de feia una bona estona, a l’altra banda de la porta; estava fascinat, com una dona tant jove podia haver après a tocar un instrument amb tanta facilitat i delicadesa a més d’haver retingut tots aquells coneixements essencialment requerits en l’àmbit de la música. Així que, decidit, va voler-li donar la enhorabona i oferir-li la possibilitat de practicar en la seva sala de música, però només obrint un dit la porta, la Idyllia es va espantar i la lira quasi bé es trenca en mil peces. Ella es va excusar però l’Heliodor, amb cara de generositat, va afirmar que l’ús d’aquella sala era gratuït i obert per a ella. Les seves galtes enrogiren com si el fred vent les hagués acariciat amb la seva penetrant brisa; i no fou per l’esplèndid oferiment que l’home més popular de l’illa de Sestos li havia fet, sinó per la desconeguda presència de Hero a l’altra banda de la cambra que significava que havia escoltat tot el seu recital líric d’amagades.

Aquella nit, l’Heliodor decidí tornar a organitzar una reunió conjuntament ambdues famílies i encomanar un gran banquet als seus servents, sense motiu aparent. Tot i així, la seva filla el coneixia com fos ella mateixa i sabia que el seu pare no celebrava grans festegis sense tenir un objectiu clar; Hero sospitava que alguna cosa important es coïa en la seva ment. L’àpat no va esdevenir tant copiós com el del vespre anterior però no va ésser menys silenciós; històries, rumors i rialles ressonaven en la sala principal acompanyats de comentaris lloadors al menjar. La Idyllia mantenia la seva penetrant mirada misteriosa als ulls de Hero, mentre que ella, rarament, li dirigia un càlid somriure dissimulat. Un cop finalitzades totes aquelles delícies, l’Heliodor insistí de manera continuada en que Hero mostrés la extensa platja durant la preciosa però freda nit estrellada a la Idyllia; una proposició clarament sospitosa. Malgrat la tossuderia de Hero, finalment, l’Heliodor va sortir-se’n amb la seva però sense tenir nocions de l’estreta relació que ara compartien la seva filla i la germana del seu futur marit. I és aquest el misteri que tant reprimit tenien i del qual volien parlar aquella ombrívola nit; un acord, un enllaç entre famílies que portaria la fortuna a cadascun dels futurs progenitors i enfortiria el poder econòmic d’ambdues illes. Perquè, al final, tot es qüestió de diners, no?

Un cop havien descendit el suau turó que s’imposava davant el mar, mostrant-se ferma i invencible a l’horitzó, les dues dames pogueren apreciar la fina textura de la daurada sorra de la platja que lluïa platejada amb el reflexa de la lluna gràcies a que els núvols deixaren sortir dèbils rajos de llum blanca i pura. La respiració de la Idyllia acompanyava el moviment relaxat però continu de les onades del mar; d’altra banda, quan van decidir recolzar-se sobre la freda sorra de la esplanada, els batecs de Hero s’acceleraren i el seu cos rebé, sobtadament, una injecció d’adrenalina que no la va deixar dormir fins ben entrada la ennuvolada nit. Al dia següent, foren les fines llàgrimes caigudes del cel les que despertaren simultàniament a les dues donzelles, però, aquest cop, cadascuna reposava en la seva respectiva cambra.

La notícia va ser impactant, desconcertant; la Idyllia no podia esbrinar el per què d’aquesta elecció, i no perquè se sentís incòmode en aquella família o perquè sentís enyorança per la seva illa, simplement no era capaç de lligar caps. Els seus pares marxaven a casa durant un període etern, segons creia la Idyllia, i la deixaven allà, a Sestos, amb l’excusa que l’Heliodor podria ésser el seu professor de música, que aquesta oportunitat esdevindria un gran ajut al seu futur. Alguna cosa fumejava entre les dues famílies, i la Idyllia volia assabentar-se, així que acceptà amb indiferència. L’única persona que la havia fet sentir be des de feia molt temps era Hero, mostrant-li una cara seva reprimida i oculta darrera de la por a esdevenir un fracàs per a la família, i que, amb la seva presència, li havia fet sentir-se més lliure i viva com mai havia experimentat. Durant la llarga xerrada que semblava no acabar mai, Leandre es va mostrar inquiet i angoixat, com si el pes d’amagar un important secret a la seva major confidència com era la Idyllia se l’emportés cap les profunditats.

Un cop la seva família havia partit cap a l’illa d’Abidos en un preciós i lleuger vaixell, que lliscava entre les ones del mar àgilment com una ploma planejant al cel, la Idyllia va marxar a la seva habitació per col·locar el poc equipatge que havia dut la nit anterior als nombrosos prestatges dels quals disposava aquell espai. Malgrat la seva perspicàcia i degut als nombrosos fets que havien succeït aquells dies els quals intentava entrellaçar, la Idyllia va tenir un gran descuit; sense saber la raó, o potser, perquè ja sospitava alguna cosa, l’Heliodor la va seguir dissimuladament fins a la seva cambra. I en aquell moment, és llavors, quan l’Heliodor va començar a lligar caps i les seves sospites naixeren; les seves habilitats de falcó tornarien a estar habilitades.





 
LaSALLEManresa1 | Inici: Història de Leandre i Hero Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO


















Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]