F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
Decadència de supervivència (Double Trouble)
Inici:  Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
Capítol 2 LA DOBLE CARA DE LES BONES INTENCIONS

No té cap sentit començar una novel·la des del desenllaç, d'igual manera resultaria totalment absurd comentar els fets del 22 de novembre sense precisar els motius que van empènyer aquell destí a succeir.



Bé doncs, tot comença un parell d'anys abans, quan tenia vint anys. A la meva terra, es convivia cada dia amb conflictes polítics i amb un grup terrorista afegit. La desavinença entreideologiesde governcontràriesva promoure odi i col·lisions socials, fins que aquestes van esdevenir el naixement d'un grup extremista que feia ús de la força per a imposar-se. Partint d'aquest punt,persecucionsde polítics, ruptures familiars i marginació social van convertir-se en el pa de cada dia. Acostumar-s'hi va fer-se costerut, però no tenia altra opció. Malgrat això, la situació va anar empitjorant, la meva família s'havia arruïnat econòmicament. Mai havíem estat una família amb un gran poder adquisitiu, peròanavemfent. En aquell moment, en canvi,estàvemenfonsats en deutesa causa dela crisi que estàvem vivint. Vaig intentarremeiar-ho, però no vaig trobar-hi solució fins que un dia, vaig retrobar-me enMax, un vell company d'institut, el típic revolucionari molt compromès amb la seva causa. Vaig explicar-li la meva problemàtica i tràgica situació després de rememorar vells temps i de riure una mica. Ell em va xiuxiuejar a cau d'orella que tenia la solució per a mi i que si estava disposat a fer-li un favor, ell em compensaria.



Vaig estar reflexionant sobre què hauria de fer durant tota la setmana següent i vaig arribar a la conclusió que no necessitava la seva ajuda. Podríemensortir-nosd'aquella crisi, ja que tothom en té de tant en tant, ajudaria als pares a trobar feina de nou i reduiria totes les despeses. Ho veia força clar, no seria tan senzill. Una tarda tanmateix, en arribar a casa, vaig escoltar la meva mare plorar i vaig sentir com si una dagam'atravessesl'estómac. Realment sí que teníem problemes i la situació als carrers encara empitjorava més. El nostre cas no era l'excepció, sinó que era la llei general que regnava la societat. Immediatament vaig tornar a plantejar-me l'oferta que m'havia plantejat enMaxi vaig decidir apostar per ella.



Em vaig posar en contacte amb enMaxmitjançant una carta que vaig amagar dins un llibre a la biblioteca, tal com ell m'havia indicat que fes en cas de voler parlar amb ell.L'endemà, vaig anar-hi per a veure si tenia resposta. En obrir el llibre a la pàgina 234, vaig trobar-hi una petita targeta amb una direcció. Em vaig dirigir cap allà el més ràpid que vaig poder. Eren les 18:30, era fosc i em trobava davant una casa vella i abandonada a simple vista. Vaig trucar la porta i un home gran em va obrir. L'homedevia teniruns seixanta anys, era alt i esvelt, amb cara de pocs amics i una barba blanca moltespessa. M'estava esperant, perquè sense gaires miraments em va fer entrar a casa seva o el que podria ser casa seva. Vaig intentar parlar amb ell, però no vaig obtenir resultat. Un cop dins, després de creuar un passadís fosc amb quadres estripats, em va donar un sobres i un paper amb unes noves instruccions. Vaig preguntar-li què havia de fer i tan sols em va contestar que llegís i actués amb cautela. Poc després, em va obrir la porta tot indicant que marxés i vaig tornar a casa després de caminar durant més d'una hora. La situació a casa era monòtona, els plors i la tristesa eren els nous membres de la família i no estaven disposats a abandonar-nos. Un cop sol, vaig llegir les instruccions, havia d'enviar els sobres a les direccions corresponents escrites a la cara superior de manera dissimulada.



Així ho vaig fer. Vaig entregar set cartes en total, que no sabia si per casualitat o no, les direccions de les quals corresponien a cases de polítics del bàndol contrari al grup violent que governava en aquell moment. M'era igual, només volia els meus diners iposar fi aaquella violenta situació. Tresdies més tard, la meva mare em va regalar un llibre, que sorprenentment era el mateix que el de la biblioteca però en una altra edició. Dins el llibre, a la pàgina 234, hi havia una direcció. Vaig agafar la bicicleta i hi vaig anar ràpidament. Un cop hi vaig arribar gràcies a l'ajuda d'un mapa, vaig trobar un sobre amb una quantitat considerable de diners dins.



Quan els meus pares van veure els diners, i després d'assegurar-se que no els havia aconseguit de forma il·lícita, van plorar d'alegria. La il·lusió i la calma tornava a sopar amb nosaltres de moment. Tanmateix, ens vam anar acomodant i acostumant a tenir aquestesquantitatsde diners i vaig haver de demanar noves feines a enMaxo a qui fos que me'n donés. Així vaig començar a enviar més cartes, fer fotografies, passar missatges... tot molt innocent i segur de moment. Fins que ho va deixar de ser. No esperava que l'avarícia em cegués el sentit comú i em fes encaminar-mea un destí tan obscur.Desgraciadament, no en som conscients quan ens equivoquemmolts cop, o era Adam conscient de la poma del pecat? Hagués tornat enrere si pogués? Jo sí,per descomptatque sí. Sobretot pel fet que aquest camí d'errors i tripijocs, el qual estava forjat sobre bones intencions, em portaria a tenyir-me les mans de vermell.
 
Double Trouble | Inici: Kafka i la nina que se’n va anar de viatge Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO
















Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]