F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
(mariavg)
Inici:  Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
Capítol 2 L'ARMARI

-Xiques, esteu? -Preguntà Andrea.

-Si -Contestàrem les tres.

-Doncs anem amb els xics. -Digué ella.

Vam recórrer el camí anterior fins a arribar on havíem quedat. En arribar, Xavi i Lluís estaven parlant i Roc estava fent com que els escoltava però estava pegat a la pantalla del mòbil.

Pot no ser tan imbecil? Per favor? Tan difícil és intentar parèixer simpàtic?

Sense que s'adonés, Andrea va anar per darrere i amb un moviment sec li va llevar el mòbil de les mans.

-Els mòbils no estan permesos al centre durant l'horari escolar, pots vindre a replegar-lo el divendres. -Explicà Andrea.

-Estava parlant en ma mare, torna-me'l. -Desafià Roc.

-Vols que comprovi si estaves parlant en ella? -Continuà Andrea.

-Aleshores, no podem portar el mòbil damunt en tota la jornada escolar? -Vaig preguntar jo, tallant la conversa.

No sé per què ho vaig fer. Imagino que encara sento afecte per Roc i no volia que el primer dia comencés mal.

-No, totalment prohibit. -Em contestà Andrea, amb una expressió facial d'incomprensió.

-Hola! -Cridà des del passadís dret una dona d'uns cinquanta anys.

-Senyora Álvarez, et presento als becats: Ària, Roc, Xavi, Bea, Erica i Lluís. -Digué Andrea.

-Encantada, jo sóc la senyora Álvarez la mestra de literatura. -Es presentà amb un somriure.

-Anem a la seva classe i us presentarem als vostres companys. -Indicà Andrea.

Assentirem tots amb el cap i avançarem per aquell passadís gegant. Vaig sentir el meu nom molt fluix, per poc me'n vaig adonar. Em vaig girar i vaig veure a Roc darrere meva esperant-me.

-Vine. -Em diu, fent un gest amb la mà perquè m'acostés.

-Què vols? -Li vaig preguntar mentre avançava cap a ell.

-Dili a Bea que pari de tirar-me la canya, que cansa. -Em digué amb to de superioritat.

-M'ho estàs dient, en serio? -Vaig preguntar per no pegar-li una bufetada.

-Sí? Dili que mai tornarem a tindre res. -Tornà a etzibar apropant-se més a mi.

-Vés i dili-ho tu. No eres tan fanfarró? No necessites que faci de secretària -Li vaig etzibar farta.

-No vull que se'm fiqui a plorar. -Explicà amb aire de superioritat.

-Per l'amor de Déu, no eres el centre d'atenció! -Vaig cridar farta d'ell.

Em va tapar la boca amb la mà perquè no segueixi dient-li el que pensava. Em vaig llevar la seva mà ràpidament i em vaig apartar d'ell.

-Pots parar de ser tan imbecil? Jo coneixia a un Roc totalment diferent! -Vaig dir enfadada.

-Jo coneixia a una Ària que no deixava tirada als seus amics! -Digué amb tonalitat rancorosa.

-Perdó? Espera't que ara seré jo la roïna! El primer dia d'institut vas passar completament de mi per anar-te'n en Bea i els seus amics! I allí em vaig quedar jo, en una mà el cor i en l'altra excuses que ni tu et creies. Vaig perdre al meu millor amic, jope! - Vaig soltar tot el que pensava.

-Quan vaig arribar al saló d'actes, estaves seguda en Aleix i vaig veure el que va passar, saps? Sabies tot el que ell m'havia fet i encara així vas cedir! Em vas fer mal, d'acord? L'únic que vaig pensar va ser que ja no volies estar en mi. -Explicà amb to de tristesa.

-Per favor, només va ser un petó i se'm va llençar ell! A més això que té a veure? -Vaig preguntar cabrejada.

-Que jo et volia, Ària! Que portava tota la vida darrere de tu! -Em cridà molt fort.

Em vaig quedar bocabadada, mai m'havia imaginat que li podia agradar a Roc. Ara em quadren moltes coses, però després de tants anys, encara em guarda rancor?

-Jo, jo, jo...no ho sabia. -Vaig dir amb veu fluixa i vaig intentar avançar cap a ell.

-Ària, per favor! Ho sabia tot el món! -Cridà decebut.

-Creus que si ho haguera sabut no haguera fet res? -Vaig preguntar interessada.

-Ja no sé què esperar de tu... -Digué trist.

-En serio? Al·lucino. -Vaig dir sense creure'l.

-Gràcies per haver-me salvat abans, intentaré haver d'estar amb tu el menys temps possible durant aquests dos anys. -Digué tallant Roc.

-Espera. Vas a deixar-ho així? -Vaig preguntar estranyada.

-És el millor. -Digué anant cap a la classe on estan la resta de companys.

Vam entrar per la porta 233, que pel que es podia observar dins la cambra era la classe de literatura. Hi havia vint alumnes a la classe, deu a cada costat, i tots ens miraven com si fórem micos. Andrea ens presentà a la resta de companys i només em vaig quedar amb el nom de Jordi, Uriel, Sam i Carles. Els dos primers no em van llevar l'ull de damunt i sincerament jo tampoc, i els dos últims eren una parelleta que estava a les últimes files. Finalitzades les presentacions, vam seure a la primera fila els sis seguits. Andrea s'acomiadà de nosaltres i la senyora Álvarez va continuar amb el llisó. Vaig intentar prendre nota del que escrivia a la pissarra, però aquesta dona anava a la velocitat de la llum. De cop, vaig notar com una cosa em va caure sobre l'esquena i en girar-me vaig veure el projectil a terra. Era una noteta amb el número de telèfon de Jordi i ficava que si volia quedar amb ell. No vaig respondre i em vaig ficar roja, no m'agradava trobar-me en aquest tipus de situacions. Vam fer el canvi d'assignatura i Jordi es presentà adequadament.

-Benvinguda, becada. -Començà la conversa Jordi.

-Em dic Ària, per cert. -Vaig senyalar ràpidament.

-Després de la classe avorrida d'anglès, vols vindre a dinar en mi a la cafeteria? -Preguntà nerviós.

-Depèn del menjar que m'ofereixis. -Vaig dir simpàtica.

La classe d'anglès passà ràpidament, ja que estava concentrada en fer la redacció que ens havia manat la mestra. Si em costava expressar-me en català, imagineu en anglès.

Surto de classe i dos segons després em trobo a Jordi al meu costat.

-No t'hauràs oblidat de la meva invitació, veritat? -Preguntà bromejant Jordi.

-Quina invitació? -Vaig tantejar graciosa.

-Ah no et recordes, aleshores li ho hauré de proposar a Bea. -Digué per picar-me.

-Doncs, pot ser que ara em vinga algun record. -Vaig dir donant-me per vençuda.

-Va, anem. Si no ens quedarem sense els macarrons bons. -Contestà ell.

Vaig dinar en Jordi i els altres xics de la classe, i sincerament m'ho vaig passar genial. Van ser molt simpàtics amb mi i inclòs, em van invitar a una festa. Van parlar d'anècdotes de la senyora Álvarez amb les que no vaig poder parar de riure. Em vaig acomiadar d'ells, perquè volia ficar-me al dia amb la matèria, sobretot amb l'anglès.

Mentre reflexionava pel passadís buit, vaig veure com s'obria la porta del departament d'anglès on ficava prohibida l'entrada a estudiants. En passar per davant em vaig adonar que no hi havia ningú. Em passaren mil històries de temor pel cap que començaven de manera pareguda i per convencem que era la vida real, em vaig endinsar dins l'habitació. Vaig veure damunt d'una taula els articles d'opinió que havíem fet l'hora d'abans, quasi corregits. Em va sorprendre un que tenia moltes notes en roig i un post-it apegat amb un deu entre interrogants. El vaig agafar per veure de qui era i em vaig adonar que era de Roc. Vaig sentir fora a la senyora Todd, i ràpid vaig mirar on podia amagar-me. De cop i volta, vaig sentir com algú em tirà del braç i se'm nul·là la visió. Quan vaig tornar a obrir els ulls, estava dins un armari, ple de llibres, amb... Roc? Em vaig netejar els ulls amb les mans, mentre analitzava l'escena. Em va fer un gest amb el dit perquè callés.

-Gràcies, Joan. -Va dir la mestra d'anglès.

-Vols que t'ajudi a corregir aquest article que tant et turmenta? - Preguntà el mestre de gimnàstica, mentre entrava dins la sala i tancava darrere seu la porta.

-Jo, pensava que podries ajudar-me a una altra cosa. -Somrigué múrria la professora.

Joan s'abalançà damunt d'ella i la besà apassionadament.

La meva cara de sorpresa degués ser molt bèstia perquè Roc tancà del tot l'armari. Cosa que provocà un soroll i va fer que els mestres es desenganxessin.

-Que ha sigut això? -Preguntà estranyada la senyora Todd.

-Haurà sigut fora. -Comentà el mestre amb intencions de reprendre el que estaven fent.

Vam sentir com la senyora Todd avançava per l'estreta distància que ens separava i de cop algú tocà la porta. Aleshores, captà l'atenció dels dos amants i vaig poder obrir un poc la porta per veure qui era.

-Senyora Todd? -Buscava una resposta la directora.

-Ja vaig. -Digué ficant-se bé la brusa i obrint la porta.

-Vinc a dir-te que en deu minuts hem quedat per la reunió i si pots dir-li-ho també a... - Avançà i va observar a Joan.

-Veig que estàs ací, doncs ja sabeu a les dotze és l'avaluació. -Explicà la directora, no sabent molt bé el que passava.

-Ara anem -Contestà Joan.

La directora se'n va anar i la senyora Todd agafà tots els papers de la taula.

-Els comentaré el tema de la redacció de Roc, anem-hi. -Digué ella decidida.

-Quina manera de tallar-me el rotllo, veus com sí que és una aigua festes? -Es burlà Joan.

-Va callat i anem! -Rigué ella.

Quan van sortir i van tancar la porta, vaig aprofitar per sortir de l'armari.

-Espera, no saps si poden tornar per alguna cosa. -M'etzibà Roc, tornant a agafar-me del braç.

-Què fica a la teva redacció per a què li donen tanta importància? -Vaig dir directa sense poder resistir-me a dir-li el que pensava.

-Res, que a tu t'importi -Em soltà tallant Roc.

Vaig fer un moviment brusc amb el braç per a llevar-me la seva mà de damunt i em vaig girar tan de pressa, que vaig ensopegar amb una rajola mal posada i vaig caure.

-Au -Vaig mussitar

-Penses estar els dos anys que ens queden ací junts, a la defensiva? -Preguntà mentre m'estenia una mà per a alçar-me.

-Si així puc coincidir menys amb tu, sí. -Li vaig etzibar dolorosa per la caiguda.

Vaig observar com em feia un gest amb la mà perquè mirés alguna cosa. Apartà la rajola que havia alçat i vaig veure una ansa. Estirà d'ella sense cap preocupació i alçà una porta.

-Pareix que la teva caiguda, ha servit per a alguna cosa. -Es burlà de mi.
 
mariavg | Inici: Kafka i la nina que se’n va anar de viatge Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO


















Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]