F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
Agatha (.itescricunconte)
Inici:  Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
Capítol 2 Un mar de records

No li agradava gens ni mica aquella nina. L’Agatha sempre l’havia preferida a ella abans que passar l’estona amb ell. Només volia jugar amb la seva germana. Tan difícil era de comprendre?



Recordà una dia remot de la seva infància. Ell devia tenir uns quatre anys i va suggerir a l’Agatha de jugar a fet i amagar, com sempre que podia. Aquesta s'hi negà i segui pentinant el finíssim cabell d’atzabeja de la seva preuada joguina. Franz marxà corrents als braços de la seva mare. Es passà tota la tarda plorant, sense entendre per què sempre la seva germana es passava hores i hores pentinant-la, fins que només quedava una pinzellada de sol invadint la seva estreta habitació. Només era una simple nina.



Ell era el petit de la família, es portava pocs anys amb l’Agatha, tot i que ella sempre havia sigut la més madura dels dos. Ell, en canvi, havia sigut un minyó que havia depès bastant de la mare, tot i que mai va ser el nen dels seus ulls. Els pares sempre deien que quan l'Agatha era petita no semblava pas seva. Blanca com un floc de neu i els cabells rossos com fils d’or blanc. Gairebé platejats. Era molt maca. A en Franz sempre li havia agradat la independència que mostrava; per aquesta raó l’admirava tant. El fascinava passar estones i compartir experiències amb ella. Eren els millors records que conservava de la infància, però alguns es quedaven estroncats per la presència d’aquella maleïda nina.



Per més que passessin els anys, la seva germana era incapaç d’oblidar aquella joguina tan preuada. Sempre trobava algun moment per cuidar-la. Amb els anys, Franz comprengué d’on provenia aquell sentiment. Al cap i a la fi, aquella nina havia estat l’últim regal de la tia Angelina just abans de morir.



Amb prou feines tenia algun record d’aquella senyora grassa que sempre els estava portant regals, però havia sentit a parlar als seus pares sobre la connexió especial que compartia amb l’Agatha i com li havia afectat la seva mort. Va ser una època difícil on només se la sentia plorar i sanglotar. A partir d’aquell moment la pell i la melena de l’Agatha s’anaren enfosquint. Un reflex del que devia estar passant amb la seva ànima. A ell, per contra, no el va afectar gaire. Realment no tenia cap vincle amb la tia Angelina.



La seva relació amb l’Agatha es va tornar cada vegada més freda. Cert és el fet que l’entrada a l'adolescència de l’Agatha va trencar tot vincle existent entre germans. A més ella mai ho havia posat fàcil. Franz considerà que el millor que podia fer era buscar algú nou amb qui compartir les seves estones. Havia desistit amb l’Agatha.



Convidà un dels seus companys de classe a casa. Llavors decidiren jugar a fet i amagar, per fi algú compartia els seus gustos. Franz s’amagà dins l’armari de l’habitació de la seva germana. Tenia aquell lloc localitzat com a amagatall des de feia anys. A més, algun cop s’havia amagat allà per fugir dels monstres, que segons ell, habitaven aquella casa.



Estava tot fosc i feia olor de fusta vella i humida, però ja era massa tard per canviar d’amagatall. Es passà allà una bona estona. De cop observà dos ombres que entraven. Una la identificà al segon, era la de la seva germana però l’altra no la va poder reconèixer. El petit Kafka s'aproximà més a l'escletxa de l'armari per poder parar atenció i arribar a veure la persona misteriosa. Era un jove d’una edat pròxima a la de l’Agatha, potser un pèl més gran. Aquest estava d'esquenes i tot i que el protagonista parava l'orella no va arribar a entendre res. És que l'Agatha havia preferit jugar amb aquest jove en comptes de amb ell? Els veia asseguts molt a prop, rient. No entenia què feia aquell noi allà.



Passada una estona els riures van cessar, el noi cada cop estava més a prop de l’Agatha però a ella se la notava incòmoda, fins i tot es va queixar alguna vegada. No entenia què estava passant però sabia que no podia sortir de l’armari en aquell moment. El seu instint li indicava que correria perill si ho feia. Intentà mantenir la calma. I així ho va fer, tancant els ulls amb molta pressió, fins que se sentí un cop de porta.



Finalment, el noi marxà, però l’Agatha començà a plorar desconsoladament. Llavors Franz sortí de l’armari i l’abraçà amb totes les seves forces. Ella, sobtada per l’aparició del seu germà, l’apartà i li demanà que no digués res a ningú. Que seria el seu petit secret.



Anaven passant els dies i Franz havia tornat a veure en aquell jove de cabell obscur que havia fet plorar la seva estimada germana. No es fiava d’aquell individu. Sempre que entrava a casa l’Agatha acabava plorant quan marxava. Estava tan dolgut i confós amb la situació que decidí parlar amb ella una altra vegada.



Entrà a l’habitació, l’Agatha plorava, com sempre que apareixia aquell noi per casa. Mencionà el tema sense donar-hi voltes. Directe a l'assumpte. Ella seguia intentant protegir-lo de la veritat. Deia que tot estava bé i que li prometés una cosa. Que cuidés de la nina com si fos seva, que era el més preuat que tenia. A canvi ella deixaria de quedar amb aquell jove que tants mals li provocava. Ell acceptà a contracor, ja que aquella nina li produïa cert malestar, però si així evitava la presència d’aquell indesitjable, millor.



Al dia següent van trobar l’Agatha plena de sang a sobre el llit. Els llençols blancs com la neu i ella vestida de blanc com l’àngel que havia sigut. Tota aquesta imatge esgarrada per la piscina de sang que provenia dels talls autoinflingits del canell. Finalment, al terra, al costat del llit, la presència d’un ganivet dels que s’utilitzen per tallar carn, tot tacat d’aquell líquid vermellós i trist, ja espès. L’arma del crim.



El cel s’havia convertit en l’infern.
 
.itescricunconte | Inici: Kafka i la nina que se’n va anar de viatge Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1128 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  139 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO












Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]