F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
Llum i Foscor (Martí_Mota)
Inici:  El Navegant
Capítol 2 Quadern de mort

Sóc en Nuvolet un adult de 39 anys, visc al Cel, concretament a Selvelond.

En el moment de la meva mort vaig començar a sentir una sèrie d'emocions i sensacions completament noves per a mi: Vaig notar com si el meu cos es desintegrés, partint-se en trossets i fent que els meus membres s'afluixessin fins a l'extrem de perdre’n el control. A més a més, i per acabar-ho d'adobar, el cor pràcticament se'm sortia del pit per la velocitat dels batecs. Seguidament, el que quedava del meu dividit ser, va començar a ascendir a la velocitat d'un cometa, mentre jo m'espantava degut a un seguit de llums i sons semblants als d'una pel·lícula de ficció que feien de l'experiència una de més impactant, però a la vegada més insegura.

De cop tot es va parar i va donar literalment mitja volta; em vaig tornar a unificar, els sons i llums es repetien però a l’inrevés i, finalment, vaig començar a descendir a tota velocitat. Uns segons després, tot el meu cos va caure sobtadament sobre una superfície rígida i plana fent que jo acabés perdént el coneixement.

En despertar-me, em trobava en un espai totalment gris i amb una balança gegantina al centre. Inesperadament tot es va començar a tornar de color blanc i una sensació de satisfacció absoluta va començar a envair-me. Totes les bones accions i bons moments de la meva vida van començar a passar-me per la ment a una velocitat extrema. Sobtadament, em vaig adonar que una bola lluminosa de talla enorme s’havia col·locat sobre un dels plats de la balança. Després d'això, la negror va embolcallar la sala i la bola de llum va esdevenir la única font d'il·luminació. Així mateix, tot va girar dràsticament i la sensació de satisfacció es va convertir en angoixa i vaig començar a recordar totes les males accions i errors de la meva vida. En un tancar i obrir d'ulls, tota la foscor es va concentrar en una altra esfera fosca que es va col·locar a l'altre extrem de la balança. Amb l'ambient altre cop amb el seu gris original, la balança va començar a oscil·lar d'un costat a l'altre. Després de 5 minuts, finalment, es va decantar cap al costat de la bola lluminosa que es va expandir fent-me tancar per complet els ulls.



Quan vaig reobrir els ulls, em vaig veure esperant en una cua per passar el que semblava una frontera amb una ciutat darrere. En arribar el meu torn, em vaig trobar davant d’una dona d'estatura mitjana, rossa, amb cara cansada i ulls blavíssims. Amb expressió amargada i avorrida em va demanar:

-Carnet d'identitat, passaport i percentatge si us plau.

-Disculpi, no ho tinc a mà ara mateix... -Vaig respondre jo.

-Senyor, ho té precisament a la mà, m'ho pot entregar d'una vegada!

Sorprenentment, els papers havien aparegut a la meva mà, així que li vaig entregar.

-Molt bé a veure: Sergi, 18 anys... -Llegia la dona del taulell

-Percentatge de lluminositat: 70%! - Va exclamar la dona canviant la seva expressió avorrida per una d’emocionada i animada.

-Segueixi'm ara mateix! -Va dir la dona agafant-me per la màniga.

Sorprès, la vaig seguir fins a la ciutat, que curiosament estava exageradament il·luminada. Al arribar ens vam dirigir a un imponent gratacel amb un cartell que posava: Ajuntament de Selvelond. Quan vam ser dintre l'edifici una escalforeta va començar a recórrer el meu cos. Vam agafar l'ascensor fins el pis més elevat i, quan es van obrir les portes, ens vam trobar davant d'una porta gegantina. La dona va picar dues vegades i una poderosa veu ens va manar que passéssim. L'habitació era més gran del que podia aparentar des de fora, molt ben il·luminada i decorada amb quadres que il·lustraven diverses escenes amb àngels i dimonis. Assegut en una cadira al fons de la sala, hi havia un home gegantí, de 2 metres i mig d'alçada aproximadament, amb una llarga barba blanca i una capa de cuir d'un color blau marí, que li cobria tot el cos. En apropar-nos-hi la dona li va dir:

-És ell.

L'home va assentir i li va fer un senyal a la dona perquè es retirés. Un cop sols l'home em va preguntar:

-Suposo que tindràs moltes preguntes, Sergi?

-Certament sí, començant per saber com sap el meu nom.

-D'acord Sergi, el resum és que ets mort i estàs al cel perquè el mesurador de lluminositat que t'has trobat durant el viatge així ho ha decidit.

-Aquella balança gegant? -Vaig preguntar.

-Exactament aquella "balança" mesura el teu percentatge de lluminositat, si hagués sortit inferior al 50%, ara mateix series a l'infern.-Va prosseguir l'home.

-A l'infern! -Vaig repetir espantat.

-Sí, però no has de patir per res Sergi, el teu percentatge de lluminositat era suficientment alt per anar al cel i, fins i tot, tan alt perquè et toqués viure a la capital "Selvelond" on hi ha la gent més pura. Més et diré Sergi, el teu percentatge de lluminositat és tan i tan alt com perquè jo estigui parlant ara amb tu.

-I qui se suposa que ets tu?

-Em faig dir Sariel i sóc el president de Selvelond, títol que també em converteix en "Rei" del cel. Bàsicament sóc el que talla el bacallà aquí.

-Però... El meu percentatge de lluminositat era únicament d'un 70%, tampoc és que sigui gran cosa, en un examen tampoc seria una nota tan excel·lent.

-Mira Sergi, per dir-ho d'una manera no és que l'ésser humà en general sigui gaire bondadós; la majoria de gent ronda entre el 50% i el 55% a les afores del cel. Els percentatges més elevats són aquí a Selvelond i no passen del 60%. Però el teu percentatge del 70% és la llum de l'esperança que confirma la profecia...Sergi ets l'elegit!

-Perdona però no et segueixo per a què se suposa que sóc l'elegit?

-La teva missió és eliminar el Rei de l’Infern, ja que es nega a tancar la "Barrera Grisa", el lloc on arriben els morts i es decideix si van al cel o a l'infern (el que tu anomenes "balança") i a la vegada serveix de frontera. Ja farà uns segles, el Rei de l'Infern la va obrir per intentar conquistar el Cel i d'ençà d'allò que rebem cada vegada més cruels atacs per part seva.

-Però vostè no pot enviar un exèrcit? -Vaig demanar jo intentant ser el més cordial possible després d'assabentar-me del càrrec que ocupava d'aquell home.

-No Sergi, ets l'únic que pot realitzar tal proesa, ja que la foscor d’aquell indret consumeix i apaga la llum de qualsevol ésser però la teva és prou potent per a resistir-s'hi. No t'hi pots negar, fes-ho pels habitants celestials, ets l'únic que pot solucionar les coses.

Després de parar-me a pensar una estona em vaig adonar que no tenia res més a perdre i que, estranyament, em sentia com si ho hagués de fer.

-D'acord, suposo que ho hauré de fer... Per cert qui era la dona que m'ha acompanyat fins aquí?

-Era la Joana, és una treballadora de la Barrera Grisa, una agent de la Frontera del Cel. Els treballadors de la frontera cobren molt bé, ja que el risc d'assalt és molt elevat.

Després d'una llarga pausa en Sariel va seguir:

-Doncs va, centrem-nos, que hi ha molt a fer. -Va dir mentre s'aixecava.

-D'acord per on començo? -Vaig preguntar, aixecant-me jo també i dirigint-me a la porta.

-Hauràs de sotmetre't diàriament a un entrenament tant mental com físic extremadament exigent. Durant el matí hauràs d’aprendre a lluitar i entrenar el teu cos. Al migdia, prepararàs la teva coartada per infiltrar-te, hauràs de posar en regla els documents necessaris per entrar i preparar el pla i l'estratègia per infiltrar-te. Per últim durant la tarda et dedicaràs a aprendre a viure a l'infern i descobriràs tant els costums com els hàbits de la gent d'allà. Calculo que als 39 anys estaràs llest.

-Als 39 anys! Veritablement sembla complicat... -Vaig respondre atemorit.

-Tranquil sé que podràs aconseguir-ho, ara vés a descansar. -Em va respondre en Sariel.

Finalment, el dia va arribar. L'entrenament s'havia acabat i em sentia més preparat que mai. Em vaig aixecar del llit d'un bot i deu minuts més tard ja em dirigia amb decisió fins a la Plaça del Sol on havia quedat amb en Sariel i una sèrie d'homes i dones que m'acompanyarien fins a la Barrera Grisa. Un cop allà, no vam necessitar paraules, tan sols una simple mirada va servir per dir-nos-ho tot i emprendre el camí fins al nostre destí. Mentre recorríem l'enorme ciutat, diferents pensaments em van venir al cap. Vaig adonar-me del canvi exagerat que havia sofert durant aquells anys, ara era més agosarat i tenia més autoestima. L'entrenament m'havia canviat, deixant de banda que ara era més fort tant físicament com psicològicament. Em veia amb cor d'afrontar qualsevol repte que se'm posés al davant.

Al fi, vam arribar a la Barrera Grisa. Mentre s'iniciaven tots els preparatius per la meva missió, en Sariel em va demanar que m'acostés a parlar amb ell a soles i així ho vaig fer.

-D'acord Sergi, ha arribat el moment. Abans de marxar, si et va bé, voldria acabar d'aclarir els detalls de la teva tasca.

-Perfecte.

-Primer de tot et volia deixar clar que la teva prioritat ha de ser assassinar el Rei de l'Infern i, si tens l'oportunitat de tancar la porta, que no se t'acudeixi fer-ho perquè és molt perillós i fins i tot podries arribar a morir. La segona cosa és que no et refiïs de res del que et digui el Rei de L'Infern, el millor és no escoltar-lo, ja que t'intentarà manipular a favor seu. Per últim, et volia entregar aquestes dagues de cristall, resistents a la foscor de l'infern i capaces de matar l’ànima d’una persona ja morta i acabar amb la seva existència definitivament. No dubtis a utilitzar-les.


-Però si tinc oportunitat de no haver de tacar-me les mans de sang millor, oi? Si aconsegueixo fer entrar en raó el Rei de l'Infern i que tanqui la porta, no seria necessari assassinar-lo, no? -Vaig preguntar agafant les dagues.


-No, què he dit abans? Tu centra’t a matar-lo, d'acord?


Al final vaig acabar assentint, mentre treia una pastilla de la meva butxaca. Quan estava a punt de posar-me-la a la boca, em va tornar a venir la pregunta per en Sariel:


-Per cert, com sabies el meu nom quan ens vam conèixer?


-El teu antic nom me’l va dir la Joana.


-Què vols dir amb antic nom? -Vaig preguntar


-Bona pregunta, quasi m’oblido de dir-t’ho. A partir d'ara t'anomenaràs Nuvolet, serà el teu àlies per entrar d'incògnit a l'infern i que així tinguin menys dades sobre tu.


Així que vaig agafar aire i confiat em vaig empassar la pastilla.

 
Martí_Mota | Inici: El Navegant Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO


















Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]