F I C C I O N S - l'aventura de crear històries
Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq | Publica
Diners, temps i forces (martapujol)
Inici:  El Navegant
Capítol 2 Quadern 2

1.12.71
Estimada Emilie,
T'enyoro tant, et trobo tant a faltar... Cada diumenge penso en tu, en el teu te amb galetes. La Margot ja té nou anys, a punt dels deu. Els anys que fa que no ens veiem. Ella també balla. Quan la veig al menjador, amb aquell tutú que em vas regalar... A vegades se m'escapa una llàgrima, i la nena ve corrents a eixugar-me-la amb un gran somriure a la cara. Té els meus ulls. I uns cabells preciosos.
Ja fa uns anys que vaig obrir una petita escola de dansa. No és gaire cosa, però almenys em guanyo alguns diners. Les alumnes no són gaire maques. No em fan gens de cas. M'hi esforço i hi poso tot el meu amor, però no me'n surto. Són elles les qui m'acaben manant. Totes són molt altes, i moltes d'elles em doblen el pes. Això és el meu punt flac. A vegades fan veure que no em veuen, miren cap dalt i no em troben. També em diuen que soc un núvol, doncs sembla que no hi estic, que no se'm veu o que sóc quasi transparent. Em dol, això.
Encara vull escriure un llibre. Ja tinc diners per començar, només necessito un temps lliure per treballar. Però no tinc temps. Als matins, faig d'ajudant d’un dels treballadors de l'ajuntament. No et pensis que sigui una cosa molt important. A les tardes estic a l'escola, intentant fer-me notar davant les alumnes. M'agradaria poder parar el temps, poder dedicar-me a les coses que m'agraden. Poder escriure sense parar. Necessito temps.
Petons,
Paulette

Sé que mai enviaré això a l'Emilie. És només que fa ja tant temps que no la veig! La trobo tant a faltar!

22.5.72
Estimada Emilie,
Per aquí tot segueix igual. El sobrenom de núvol se m'ha quedat de per vida. Tota la gent que conec no sap què és la felicitat. El vilatans mai surten de les seves expressions fredes i distants.
La Margot està molt gran i bonica. Avui m'ha preguntat pel seu pare. Li he dit que va morir just abans que ella nasqués. Em penso que encara tinc els ulls rojos de les llàgrimes que he soltat.
Petons,
Paulette

El que donaria per poder anar-la a visitar un dia a Perpinyà!

1.9.74
Estimada Emilie,
Avui he conegut una noia que m'ha fet reflexionar. L'Alison té 12 anys, és més o menys com la Margot. Té una paràlisi cerebral lleu, no controla el braç esquerre. El que ella no s'esperava eren les cares de fàstic que han fet les alumnes quan ella ha obert la porta. La Vanessa ha sigut la primera a riure i, al cap de pocs segons, tota la classe ja estava fent broma. La gota que ha vessat el got ha estat el comentari de la líder: "Ara ja tenim un núvol i una anormal". Un mar de riures maliciosos ha omplert la sala.
L'Alison ha marxat corrent escales a baix. L'he seguit. Plorava. Està decidit: li faré classes particulars.
En arribar a casa, no he pogut fer altra cosa que pensar en aquell comentari de la Vane. “Anormal”, li ha dit. Li ha dit que no és normal. Però llavors, què és normal? Una persona pot ser alta, baixa, amable, maleducada. Però, normal? Quin significat té? He intentat definir el terme normal: l'habitual, que segueix una norma establerta... Però quina és la norma establerta? Hi ha alguna llei que diu com han de ser les persones?
Normal, per mi, és com una il·lusió, perquè el que és normal per l'os és un caos per les abelles. El que és normal pel pescador, és un caos pel peix.
Petons,
Paulette

17.9.74
Estimada Emilie,
M'he fet molt amiga de l'Alison! És una noia molt llesta i té una ment madura. Avui m'ha dit una cosa que m'ha fet parar el cor. Amb un fil de veu, m'ha preguntat: "Per què les teves alumnes et diuen núvol?" Li he explicat que se'n riuen de mi només pel fet que sóc baixeta, escanyolida i no parlo gaire. Però Emilie, no t'imagines què m'ha respost:
-Nuvolet. Que bonic! Pensa-ho: tens una ment suau i bonica. No hi ets però sempre hi estàs. Omples el cel buit, fas que els petits es diverteixin quan miren a dalt. Protegeixes del Sol quan pica, treus un arc de Sant Martí després de la foscor de la tempesta. Nuvolet. Que bonic!
No he pogut contenir una llàgrima de l'ull dret.
Petons,
Paulette

8.2.75
Les classes amb l'Alison són els events que espero durant tota la setmana. Jo li ensenyo ballet i ella m'ensenya la vida. No em tracta de vostè. Em tracta de Nuvolet.

28.3.75
Estimada Emilie,
Tinc moltes ganes d’escriure el llibre. Un llibre d’aquells que deixa estupefacte a qualsevol lector. A la mínima que tingui un xic de temps lliure, em dedicaré a fer realitat el meu somni.
Petons,
Paulette

24.6.77
Li ha agafat un atac de cor. Està a l’hospital. Per què li ha hagut de passar això? Per què me n’he hagut d’assabentar pel diari?
No em crec que l’Emilie estigui en tan mal estat. No m’entra al cap. En quatre dies, me’n vaig a Perpinyà.

28.6.77
Em tremolen les mans. En uns minuts em trobaré davant la dona més important de la meva vida, al llindar de la mort. Quasi no puc escriure. Ploro.
La Margot m’ajuda en tot el que pot. L’estimo.
És l’hora. La de veritat.

2.7.77
Per què sempre m’ha d’anar tot tan malament?
Aquella tarda de dijous, just a l’entrar a la consulta, la meva cara va canviar radicalment.
L’Emilie estava agitada al llit amb els ulls tancats, amb dues persones fent-li companyia. Dues persones que considerava fora del mapa des feia ja 16 anys. Estava en companyia de dos bessons massa familiaritzats per mi. En Richard i en Noah. L’últim portava una bata de metge.
El silenci regnava quan les tres mirades es van creuar. Fins i tot l’Emilie es va despertar. I a plorar. Què passava?
Desafortunadament, ben aviat vaig tenir coneixement de tot. Vaig tenir coneixement de la història de la meva família.


Tot es remunta fa unes quantes dècades enrera. Quan l’Emilie tenia 24 anys. Ja feia temps que estava enamorada del seu cosí gran. El sentiment era mutu. Es veien d’amagades sempre que podien. Fins el dia que van tenir un fill, en Ben. Els enamorats no es van tornar a veure mai més. Però ella n’estava enamorada. I ell també.
Ella, per treure’l dels seus pensament, als 26 anys, va tenir una altra filla, l’Elisa, amb un home ric que la va abandonar. L’Emilie estava sola amb dos fills. Va haver de deixar la carrera de ballarina per poder cuidar-los.
El temps passava.
El Ben es va casar amb una dona de classe mitjana.
L’Elisa, en canvi, va portar una mala vida.
Ell va tenir dos bessons.
Ella, una filla. La va deixar en adopció a una família, pagant-li una bona fortuna.
El Noah i el Richard, per una part. Jo, per l’altra.
Havia tingut una filla amb el meu cosí.

Seguidament, les explicacions del Noah: “Un diumenge vaig anar a ca l’àvia, l’Emilie. Et vaig veure sortir-ne. Això devia ser a mitjans de gener, quan et veies amb el Richard. Li vaig preguntar quina mena de relació hi havia entre ella i tu, i m’ho va explicar tot. Li vaig dir que el Richard i tu estàveu enamorats. La seva cara va canviar. ‘No pot repetir l’error que jo vaig cometre.’ Em va demanar que us separés, al Richard i a tu. Mai li van arribar totes les cartes que li vas enviar. Quan sonava el telèfon, era el primer en agafar-lo per no deixar-lo parlar amb tu. Li vaig dir que l’havien fet fora de la feina, també que m’havies dit que no volies saber mai més res d’ell. Però les coses no van anar com creia, perquè em vaig enamorar de tu. I, quan menys m'ho esperava, vaig tenir una filla amb la meva cosina.”

Silenci. Recordo silenci. Seguit d’un cop de porta. La Margot havia marxat de l’habitació, mai l’havia vista tan enfadada. La vaig seguir. Sentia els seus sanglots, li veia els ulls rojos.
"Margot!", deia, "Margot!". No es girava. La vaig poder atrapar amb una abraçada. Es va girar. Em va donar una bofetada a la galta esquerra. Va marxar corrents.
Encara no l'he vist, des de llavors. Però l'entenc. A un no li agrada ser enganyat per la teva mare durant tota la vida. I menys si es tracta del seu pare. En quin moment vaig pensar en dir-li que havia mort!
Avui l'he trucat. He trucat a casa del pare de la meva filla. A casa del meu cosí.
M'ha dit que la Margot estava amb ell. Que no em volia veure. Que ja no m'estimava. Aquestes coses ja me les esperava. El que no m'esperava ha sigut com va soltar el comentari: "Vol quedar-se a viure amb mi". Aquesta vegada he estat jo qui ha penjat sense dir adeu.

3.7.77
He trucat a l'Alison (m'ha costat uns quants francs...). Li he explicat com està l'Emilie; va millorant. Li he dit una cosa que mai m'hagués imaginat de dir. "No tornaré si no és amb la Margot". És tan bonica ella, quan s’acomiada afegint Nuvolet...

13.8.77
Vaig trencar la promesa.
Com des fa ja tants anys, cada dia trucava a aquell número de telèfon que ja em sabia de memòria. I, igual que em passava fa ja tants anys, penjava el telèfon mentre em queia una llàgrima. O dos. O tres.
Un dissabte, però, una veu femenina em va respondre al telèfon. Era la Margot!
"El pare m'ho ha explicat tot. Com de malament em tractaves, com de pocasolta eres, com volies sempre que només et fes cas a tu. Com el vas abandonar". Però d'on havia tret aquesta bajanada? Em sembla que treia fum per les orelles.
Per què havia dit tot allò el Noah? Quan havia estat, precisament el, qui m'havia abandonat?
He anat a parlar amb l'Emilie. "El temps cura bonica, el temps arregla les coses". El temps no cura. El temps no arregla. Només fa oblidar.

Doncs aquí estic. Sola. Portant una escola de dansa. Sola. Amb ganes d'escriure un llibre. Sola. Amb falta de temps. Sola.
Estic sola. Només tinc l'Alison per posar una mica de color al núvol gris que sóc ara.


22.11.78
Trobo a faltar la Margot. L'Emilie, també. Vull escriure un llibre. Vull temps.

26.2.79
Ha mort l'Emilie.
 
martapujol | Inici: El Navegant Comenta
 
Escriu un comentari
Nom:
Comentari:
Escriu el codi de validació:
4 punts 3 punts 2 punts 1 punts

INICIA SESSIÓ
Grup 
Contrasenya 
No recordo la contrasenya
PARTICIPANTS3660
Usuaris registrats
 
TRIA EL TEU INICI
Bitllet d’anada i tornada
GEMMA LIENAS  1127 grups
El Navegant
JOAN-LLUÍS LLUÍS  286 grups
Canto jo i la muntanya balla
IRENE SOLÀ  140 grups
Història de Leandre i Hero
JOAN ROÍS DE CORELLA  268 grups
Kafka i la nina que se’n va anar de viatge
JORDI SIERRA I FABRA  338 grups
VIDEO


















Bases | Participa | Premis| Calendari | Llistat de Participants | Treballs Publicats | Notícies | Històric del concurs | Contacte i Faq
Organitza:




Amb el suport de:
              

Amb la col·laboració de:
              




* amb el suport de fons de la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya

[Web creada per Duma Interactiva]